Anar al contingut

Febra de l'or de Califòrnia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Febra de l'or de Califòrnia
«Un nou i magnífic clíper para Sant Francisco». Publicitat de viages a Califòrnia publicada en Nova York en la década de 1850.

La febra de l'or de Califòrnia (en anglés: Califòrnia gold rush) va ser un fenomen social ocorregut en Estats Units entre 1848 i 1855, caracterisat per la gran cantitat d'immigrants que varen aplegar a les rodalies de Sant Francisco (Califòrnia) en busca de dit metal. Este fenomen va començar quan es va descobrir or en Sutter's Mill, prop del poble de Coloma. Quan la notícia del descobriment es va escampar, al voltant de trescentes mil persones varen emigrar a Califòrnia des del restant dels Estats Units i d'atres països.

Els primers buscadors d'or, cridats forty-niners (els de el 49; per haver aplegat a Califòrnia en 1849),[1] varen viajar a Califòrnia per barco a través de la ruta de veta de Forns o en caravanes travessant el continent, enfrontant un viage molt dur la majoria de les voltes. Gran part dels immigrants eren nortamericans, pero la febra de l'or també va atraure decenes de mils de persones des d'Amèrica Llatina, Europa, Austràlia i Àsia. Al principi, els buscadors d'or arreplegaven l'or en els rieres i llits dels rius usant tècniques simples com l'erejat, pero més tart varen desenrollar métodos més sofisticats per a l'extracció de l'or que varen ser adoptats en tot lo món. Alguns d'estos buscadors de fortuna es varen fer millonaris, pero la majoria es va quedar en poc més dels bens que tenia quan la febra va començar.

Els efectes d'esta migració repentina varen ser espectaculars. Abans de la febra de l'or, Sant Francisco era un llogaret diminut, i en la febra el llogaret va aplegar a ser una ciutat. Es varen construir escoles, camins i iglésies, i es varen fundar atres pobles. Es va crear un sistema llegal i de govern, la qual cosa va dur a l'admissió de Califòrnia com estat de l'Unió en 1850. Els nous mijos de transport, com el barco de vapor, varen entrar en servici en l'estat, i es varen tendir llínees de ferrocarril. També es va iniciar el negoci de la agricultura, el segon rubro de major creiximent en Califòrnia.

La febra de l'or també va tindre atres efectes: els natius de la regió varen ser atacats i expulsats de les seues terres tradicionals. Important va ser també l'impacte ambiental que la mineria va produir.

Inicis i generalitats

[editar | editar còdic]
El Gold Country en la Serra Nevada, en Califòrnia, i en el nort de l'estat.

El 24 de giner de 1848, en Sutter's Mill, el rancho del general John Sutter, en Coloma, en les rodalies del riu Americà,[2] el capataç James Marshall i els seus hòmens construïen un molí de farina quan varen trobar pepites d'or.[3] En saber del descobriment, Sutter va voler mantindre la notícia en secret, puix temia que els seus plans de crear un imperi agrícola es vingueren avall si hi havia una immigració en massa en busca de l'or.[4] No obstant, els rumors es varen escampar ràpidament, i el 15 de març següent el periòdic The Californian va publicar la notícia. El periodiste que la firmava, Samuel Brannan, immediatament va posar una tenda de suministraments per als cazafortunas que aplegarien.[5] Brannan va córrer pels carrers de Sant Francisco, en un flasco ple d'or i cridant «¡....or, or! ¡Or en el riu Americà!».[6]

El 19 d'agost de 1848, el diari New York Herald va ser el primer periòdic en la Costa Este que va anunciar que s'havia descobert or en Califòrnia. El 5 de decembre d'eixe any, el president James Polk va confirmar el descobriment en un discurs davant el Congrés dels Estats Units.[7]

Molt pronte, la «Terra dorada de Califòrnia» es va vore invadida per onades d'immigrants de tot lo món, cridats posteriorment forty-niners, els de el 49, per haver aplegat en eixe any. Tal i com Sutter va témer, es va trobar pronte en la ruïna, puix els seus treballadors ho varen deixar darrere de l'or mentres les seues terres eren invadides per ocupants illegals que varen furtar les seues collites i ganado.[8]


Abans de la febra, Sant Francisco era un assentament diminut. Quan els residents varen saber del descobriment, es varen donar pressa en dedicar-se a la busca d'or i Sant Francisco es va convertir en un poble fantasma,[9] encara que després va resorgir en nous bríos. La seua població va créixer vertiginosamente, passant de menys de mil habitants en 1848,[10] a 25 000 dos anys despuix.[11] Com atres poblacions similars, l'infraestructura de Sant Francisco i d'atres pobles aledaño pronte es va vore saturada per la repentina afluència de gent. Els nouvinguts varen tindre que estajar-se en tendes, precàries cabanyes, o cobertizos arreplegats de barcos abandonats.[12]

Erro al crear miniatura:
Baïa de Sant Francisco, en abril de 1850.

En la que va ser cridada la «primera febra de l'or de classe mundial»,[13] no hi havia un modo fàcil d'aplegar a Califòrnia. Els forty-niners es varen enfrontar a condicions molt adverses, que en ocasions els varen dur a la mort. Al principi, els cridats «argonautas», varen viajar en barco. Un viage marítim des de la Costa Este dels Estats Units duya de cinc a huit mesos, puix era necessari recórrer 33 000 quilómetros per a rodejar pel sur al continent americà.[14] Una ruta alternativa consistia en travessar el istme de Panamà en mules i canoas, la qual cosa duya una semana, i, una volta en el oceà Pacífic, embarcar-se en una nau que es dirigira cap a Sant Francisco.[15] Una tercera ruta, que era més barata i duya menys temps de recorregut, era abordar un barco en Nova York, o qualsevol atre port d'Estats Units, rumbo a Veracruz o Tampico, en Mèxic, viajar per terra fins a Guadalajara, Tepic o Sant Blas; i d'ahí cavalcar fins a Mazatlán. Ahí els futurs gambusinos abordaven barcos que a la veta de quatre a cinc semanes els duyen fins a Sant Francisco. Al final, la majoria dels viagers varen acabar prenent la ruta terrestre que travessava els Estats Units; en particular per la ruta de Califòrnia,[16] lloc que, més al sur, els territoris d'Arizona i Nou Mèxic, inclós el riu Gila, eren un obstàcul casi impossible d'afranquir. Cada una d'estes diferents rutes tenia els seus propis riscs mortals, des de naufragis fins a febres tifoideas, passant pel còlera.[17]

Archiu:SanFranciscoharbor1851c sharp.jpg
La ciutat de Sant Francisco i el seu port en una fotografia de 1851.

Per a satisfer les necessitats dels nouvinguts, barcos carregats en mercaderies de tot lo món varen aplegar en massa a la baïa de Sant Francisco. Va aplegar a haver barcos carregats de farina i blat de Chile,[18] porcelana i seda de China, i cervesa d'Escòcia.[19]

Els capitans de les embarcacions tenien problemes en les seues tripulacions, puix en aplegar a Sant Francisco, els mariners desertaven per a anar als camps d'or. Açò va transformar als molls del port en jungles de màstils, pels centenars de barcos abandonats. Persones mamprenedores varen prendre alguns d'estos barcos abandonats, transformant-los en cellers, tendes, tavernes i hotels. Va haver un que va ser transformat en presó.[20] Molts d'estos barcos varen ser posteriorment destruïts i utilisats com a farcidura per a engrandir l'àrea edificadora en el boyante poble.

En pocs anys, es va desenrollar una important, encara que poc coneguda, comunitat de gambusinos cap al nort de Califòrnia, aplegant fins als comtats de Siskiyou, Shasta i Trinity.[21] Quan es varen descobrir pepites d'or en Yreka en 1851, mils de buscadors d'or varen viajar cap al nort, per la ruta anomenada Siskiyou Trail,[22] a través dels comtats nortenys de Califòrnia.[23]

Varis assentaments varen aparéixer i varen desaparéixer ràpidament, com Portuguese Flat. En un atre d'ells, el poble de Weaverville, encara funciona el temple taoísta més antic en Califòrnia, llegat dels immigrants chinencs. No queden molts pobles fantasma de l'época, pero el poble de Shasta està ben conservat, i integra la llista de Parcs Històrics de l'Estat de Califòrnia.[24]

Archiu:The Attack.jpg
Combat entre miners i amerindios.


També es va descobrir or en el sur de Califòrnia, pero en una escala molt menor. El primer descobriment va ser en les montanyes al nort de Los Àngeles, en 1842, quan Califòrnia era part de Mèxic.[25] No obstant, estos jaciments no varen atraure molta atenció, i econòmicament varen tindre conseqüències llimitades.[25]

La major part de l'or fàcil d'arreplegar ya havia segut obtinguda per a 1850, per lo que l'atenció es va desviar cap a l'extracció del mineral en localitats més problemàtiques. Els nortamericans varen començar a rebujar als estrangers, per a quedar-se en el poc or que encara era fàcilment obtenible. La llegislatura de l'estat va aprovar un impost especial per als miners estrangers, de vint dólarés al més. Ademés, els miners nortamericans varen començar a organisar-se per a atacar als estrangers, especialment llatinoamericans i chinencs.[26]

Adicionalment, les multituts d'immigrants estaven obligant als aborigen a eixir de les seues àrees tradicionals de caça i peixca. Per a protegir les seues llars i la seua forma de vida, els indígenes varen començar a atacar als miners, lo que va originar una série de contraatacs. L'inferioritat en l'armament dels aborigen va provocar que anaren massacrats.[27] Aquells indis que varen escapar a les massacres varen trobar la mort al no tindre accés a caça, peixca o recolecció. El noveliste i poeta Joaquin Miller reflectix un d'estos atacs en el seu treball semiautobiográfico La vida en els modocs.[28]

Els Forty-Niners

[editar | editar còdic]
Archiu:Placer miner on the Colorado River near Lees Ferry, ca.1930 ( caps block 28 ) (cropped).jpg
Gambusino erejant en el riu Mokelumne, Califòrnia.

Els primers que varen acodir a buscar or, ya des de la primavera de 1848, varen anar els propis residents de Califòrnia: europeus, nortamericans, «californi»[29] i amerindios.[30] Al principi, les notícies sobre la febra de l'or es varen difondre llentament. Els primers buscadors d'or que varen aplegar en 1848 vivien prop de Califòrnia o s'havien enterat de les notícies gràcies als barcos que estaven en les rutes més ràpides que eixien de Califòrnia. Varis mils de ciutadans d'Oregó formaven el primer grup de nortamericans que va aplegar a Califòrnia, a través de la ruta de Siskiyou.[31] A continuació, va aplegar gent de les illes Hawái, i mils de llatinoamericans, entre els quals hi havia immigrants de Chile, Mèxic i Perú,[32] tant per terra com per mar.[33] Per a finals de 1848, més de 6000 argonautas havien aplegat a Califòrnia.[33] Solament uns pocs d'ells havien aplegat per terra.[33] Alguns d'estos forty-eighters[34] varen poder arreplegar grans cantitats d'or de forma molt ràpida, a voltes mils de dólars en el mateix dia[35][36]


Fins als gambusinos ordinaris conseguien obtindre en or de dèu a quinze voltes el salari diari que obtindria un obrer en la Costa Este. Una persona podia treballar durant sis mesos en els camps d'or, i obtindre l'equivalent de sis anys de salari.[37]

Per a l'inici de 1849, la notícia de la febra de l'or ya s'havia escampat per tot lo món, i una cantitat marejant de buscadors d'or i mercaders va començar a aplegar des de, habitualment, tots els continents. El major grup, en 1849, era de decenes de mils de nortamericanes, els qui varen aplegar per terra i en alguns navío.[38] Els australians.[39] i neozelandesos es varen enterar gràcies als barcos que duyen periòdics hawaianos, i es varen embarcar per mills cap a Califòrnia[40] Va haver forty-niners que varen aplegar des d'Amèrica Llatina, especialment de les regions mineres de Sonora,[40] i Sinaloa, en Mèxic. Els buscadors d'or procedents d'Àsia, especialment de China[41] varen començar a aplegar en 1849, al principi en menut número. En chinenc, Califòrnia era cridada «Montanya d'or». Els primers immigrants provinents d'Europa, varen començar a aplegar fins a fins de 1849, principalment des de França,[42] acompanyats d'alguns alemans, britànics i italianos.[38]

Es calcula que en 1849 varen aplegar a Califòrnia al voltant de 90 000 persones, aproximadament la mitat d'elles per mar, i l'atra mitat per terra.[43] Esta sifra inclou aproximadament entre trenta i quaranta mil estrangers.[38] Per a 1855, els buscadors d'or, comerciants i atres immigrants sumaven aproximadament 300 000 persones.[44] El major grup d'immigrants seguia sent nortamericà, pero hi havia mils de chinencs, francesos, mexicans i atres llatinoamericans,[45] seguits de menuts grups d'espanyols i filipins.[46] També hi havia uns quants miners d'orige africà, tal volta menys de quatre mil,[47] que varen aplegar des del Carib, Brasil i el sur dels Estats Units.[48]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Quaranta i nueveros» o «els de el 49», en referència a 1849, l'any de la seua arribada a Califòrnia.
  2. ↑ Un mapa detallat es troba en Califòrnia Historic Gold Mines, publicat en anglés per l'estat de Califòrnia; visitat el 3 de decembre de 2006.
  3. ↑ Bancroft, Hubert Howe (1888). History of Califòrnia, Volume 23: 1848 - 1859, Sant Francisco: The History Company, pp. 32-34.
  4. ↑ Bancroft, Hubert Howe (1888), pp. 39-41.
  5. ↑ Holliday, J. S. (1999). Rush for riches; gold fever and the making of Califòrnia, Oakland, Califòrnia: Oakland Museum of Califòrnia and University of Califòrnia Press, pp. 60.
  6. ↑ Bancroft, Hubert Howe (1888), pp. 55-56.
  7. ↑ Starr, Kevin (2005). Califòrnia: a history, New York: The Modern Library, pp. 80.
  8. ↑ Bancroft, Hubert Howe (1888), pp. 103-105.
  9. ↑ Bancroft, Hubert Howe (1888), pp. 59-60.
  10. ↑ Holliday, J. S. (1999), p. 51 ("800 residents").
  11. ↑ Rawls, James J. i Orsi, Richard J. (eds.) (1999). A golden state: mining and economic development in Gold Rush Califòrnia (Califòrnia History Sesquicentennial Séries, 2), Univ. of Califòrnia Press. p. 187.
  12. ↑ Holliday, J. S. (1999), p. 126.
  13. ↑ Hill, Mary (1999), p. 1.
  14. ↑ Brands, H. W. (2003). The age of gold: the Califòrnia Gold Rush and the new American dream, New York: Anchor, pp. 103-121.
  15. ↑ Brands, H. W. (2003), pp. 75-85. En 1851 es va obrir una atra ruta a través de Nicaragua, pero esta no va ser tan popular com la de Panamà. Rawls, James J. i Orsi, Richard (eds.) (1999), pp. 252-253.
  16. ↑ Rawls, James J. i Orsi, Richard (eds.) (1999), p. 5.
  17. ↑ Holliday, J. S. (1999), pp. 101, 107.
  18. ↑ Orrego Penagos, Juan Luis (2005). «Capítul III. Chile, la seducció de l'orde», L'ilusió del progrés. Els camins cap a l'Estat-nació en el Perú i Amèrica Llatina (1820-1860), 1.ª edició, Perú: Pontifícia Universitat Catòlica del Perú, p. 79. ISBN 9972-42-729-3. «[...] Chile va aprofitar la seua posició geogràfica i es va convertir en el major proveïdor de farina i blat de Califòrnia i d'Austràlia»
  19. ↑ U.S. National Park Service, «Found! The Wreck of the Frolic.» Consultat el 16 d'octubre de 2006.
  20. ↑ Starr, Kevin (2005), p. 80; «Shipping is the Foundation of Sant Francisco--Literally». Oakland Museum of Califòrnia. Archivat des d'el original, el 27 de decembre de 2011. Consultat el 6 de decembre de 2006.
  21. ↑ Bancroft, Hubert Howe (1888), pp. 363-366.
  22. ↑ Dillon, Richard (1975). Siskiyou Trail, Nova York: McGraw Hill.pp. 361-362.
  23. ↑ Wells, Harry L. (1881). History of Siskiyou County, Califòrnia, Oakland, Califòrnia: D.J. Stewart & Co., pp. 60-64.
  24. ↑ Els edificis de Bodie, el poble fantasma més conegut de l'estat, daten de despuix de 1870, prou temps despuix del fi de la febra de l'or.
  25. ↑ 25,0 25,1 Rawls, James J. i Orsi, Richard J. (eds.) (1999), p. 3.
  26. ↑ Rawls, James J. i Orsi, Richard (eds.) (1999), p. 9.
  27. ↑ Rawls, James J. i Orsi, Richard (eds.) (1999), p. 8.
  28. ↑ Miller, Joaquin (1873). Life amongst the Modocs: unwritten history, Berkeley: Heyday Books; giner 1996.
  29. ↑ Hispanoparlantes residents en Califòrnia.
  30. ↑ Brands, H. W. (2003), pp. 43-46.
  31. ↑ Starr, Kevin i Orsi, Richard J. (eds.) (2000). Rooted in barbarous soil: people, culture, and community in Gold Rush Califòrnia, Univ. of Califòrnia Press, pp. 50-54.
  32. ↑ Brands, H. W. (2003), pp. 48-53.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 Starr, Kevin i Orsi, Richard J. (eds.) (2000), pp. 50-54.
  34. ↑ "Quaranta i ocheros", fent referència a l'any 1848.
  35. ↑ Brands, H.W. (2003), pp. 197-202.
  36. ↑ Holliday, J. S. (1999) p. 63. Holliday menciona que els més afortunats buscadors d'or varen aplegar a acumular més d'un milló de dólars en or, a preus actuals.
  37. ↑ Starr, Kevin i Orsi, Richard J. (eds.) (2000), p. 28.
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 Starr, Kevin i Orsi, Richard J. (eds.) (2000), pp. 57-61.
  39. ↑ Brands, H. W. (2003), pp. 53-61.
  40. ↑ 40,0 40,1 Starr, Kevin i Orsi, Richard J. (eds.) (2000), pp. 53-56.
  41. ↑ Brands, H. W. (2003), pp. 61-64.
  42. ↑ Brands, H. W. (2003), pp. 93-103.
  43. ↑ Starr, Kevin i Orsi, Richard J. (eds.) (2000), pp. 57-61. Atres càlculs van des de 70 000 fins a 90 000 persones aplegades durant 1849 (ibid. p. 57).
  44. ↑ Starr, Kevin i Orsi, Richard J. (eds.) (2000), p. 25.
  45. ↑ Brands, H. W. (2003), pp. 193-194.
  46. ↑ Starr, Kevin i Orsi, Richard J. (eds.) (2000), p. 62.
  47. ↑ Hi ha un càlcul de 2500, en Rawls, James, J. i Orsi, Richard (eds.) (1999), p. 5.
  48. ↑ Starr, Kevin i Orsi, Richard J. (eds.) (2000), pp. 67-69.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Febra_de_l%27or_de_Califòrnia&oldid=717451»