Febra de l'or
Es diu febra de l'or a un periodo de migració afanyada i massiva de treballadors cap a zones més rústiques en les que s'ha produït un descobriment espectacular de jaciments d'or. Sol referir-se en especial al que es va produir en Califòrnia, Estats Units, en 1848 i que va finalisar en 1960 aproximadament.
Causes
[editar | editar còdic]Les febres d'or varen constituir una traça de la cultura popular de el XIX. Els factors que varen induir a molts a abandonar les seues ocupacions i modos de vida convencionals en busca de l'or són de variada índole:
- Relatives millores en les rets de transport,
- Millores en els mijos de comunicació, que varen contribuir a estendre notícies i rumors,
- Certa insatisfacció social,
- Un sistema monetari internacional basat en el patró ore.
Curiosament, pocs miners es varen fer rics, mentres que els proveïdors dels mateixos i atres comerciants varen trobar la fortuna gràcies a estos processos.
Zones
[editar | editar còdic]
Estes són les zones en les que es va donar la febra de l'or:
- Valle del Cibao, Illa de l'Espanyola, 1494[1]
- Zacatecas, Virreinato de Nova Espanya, en 1546.
- Parral, Chihuahua, en 1631.
- Febra de l'or en Brasil, 1697.[2]
- L'Or, L'Or d'Hidalgo, en 1787.
- Sur dels Montes Apalaches en Estats Units, al nort d'Atlanta i a l'oest de Charlotte, entre 1804 i 1840.[3]
- Febra de l'or de Geòrgia (1829-1840).
- Febra de l'or de Califòrnia (1848).
- Nort de Nevada, des de la primavera de 1850, Veta Comstock molt rica també en argent el 28 de giner de 1859, Gold Hill, Silver City i Virginia City.[4]
- Febres de l'or en Austràlia, des de 1851.
- Colorat, 1858.[5]
- Febra de l'or del canó del Fraser, Columbia Britànica (1858).
- Otago, Nova Zelanda, des de 1861.
- Este d'Oregó, anys 60 i 70 de el XIX.
- Montana, des de 1863.
- El Callao, Veneçola, des de 1871.
- Terra del Fòc, Argentina i Chile (1883).
- Transvaal (Suràfrica), en 1886. L'arribada de miners va ser un dels factors que varen alimentar la guerra dels Bóeres.
- Klondike en Yukón, Canadà (1896).
- Alaska (1898).
- Les Juntes d'Abangares, Guanacaste, en Costa Rica (1888 a 1930).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Moya Pons, Frank. L'or en l'història dominicana. Primera edicion 1944. Series Acadèmia Dominicana de l'Història. Acadèmia Dominicana de l'Història. Sant Dumenge, 2016.
- ↑ (2015-07-31) Ore i argent en els inicis de l'economia global:: De les mines a la moneda (en en), El Colege de Mexico AC. ISBN 978-607-462-829-6.
- ↑ BALBI, Adrián (1848). Novísima Geografia Universal... (en és), Fonseca.
- ↑ Mackenna, Rebuig Vicuña (1882). El llibre de l'argent (en és), Imprenta Cervates.
- ↑ Hafen, LeRoy Reuben (1974). Colorat Gold Rush: Contemporary Letters and Reports, 1858-1859 (en en), Porcupine Press. ISBN 978-0-87991-306-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fiebre del oro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.