La cresta dels monts Mackenzie dona forma a gran part de la frontera oriental.
l'etimologia del seu nom prové d'una llengua aborigen local, el gwichʼin, i vol dir «riu gran». El territori és famós entre atres coses per haver segut l'escenari de la Febra de l'or de Klondike, un fet històric que va ocórrer en 1897 i que va ser de gran transcendència per a la regió.
S'han trobat restants humans de la que anara la població més antiga i primitiva de Norteamérica, encara que la seua datació és prou discutida. Una gran cantitat d'ossos modificats i de traces humanoides que varen ser descoberts en la regió d'Old Crow, al nort del Yukón, tenen entre 25 000 o 40 000 anys d'antiguetat, segons l'estudi pel método de el [15] El centre i nort del Yukón no varen ser afectats per les glaciacions, com sí ho va anar part de Beringia.
Una erupció volcànica en Mount Churchill, pròxim a la frontera en Alaska, va cobrir de cendres el sur de Yukón. Aquell depòsit de brases i restants de magma pot apreciar-se encara a lo llarc de l'autopista de Klondike. Les històries de les Primeres Nacions del Yukón parlen sobre la mort dels animals i peixos a conseqüència d'este succés, de la mateixa manera que atres provinents de les tribus de llengües atabasca, navajo i apache, lo que ha dut a molts antropòlecs a la conclusió de que l'emigració de pobles athabaskanos a lo que és hui conegut com el suroest d'Estats Units va poder haver segut conseqüència de dita erupció. Poc despuix, les innovacions en la tecnologia de la caça varen favorir la substitució dels atlatls pel arc i la flecha.
Es varen desenrollar rets extensives de comerç i intercanvi entre els tlingits de la costa i les Primeres Nacions de l'interior. Es creu que els primers intercanviaven oli d'eulacón i atres productes del seu entorn per coure i pells de les Primeres Nacions.
Els primers europeus en aplegar al Yukón varen ser els comerciants de pells de la Hudson's Bay Company en la década de 1840. La regió va permanéixer relativament inaccessible fins a llavors per les llargues distàncies i la falta de rutes comercials directes. Encara que els russos controlaven Alaska fins a la seua venda als nortamericans en 1867, no es varen interessar en explorar l'interior del Yukón.
Els comerciants de la Hudson's Bay Company varen establir llocs comercials en el Yukón a mitan de el XIX, incloent Lapierre House, Fort Selkirk i Frances Lake Post. Durant les primeres décades de la seua presència, el Yukón va ser majorment una regió no explorada pels europeus fins a l'arribada dels miners en la década de 1870. Els europeus varen tardar en entrar en el Yukón per la dificultat del comerç i la falta d'interés per part d'atres potències europees en la regió interior.
Les incursions europees en lo que més vesprada es coneixeria com el Yukón varen donar començ en la primera mitat de el XIX. Els exploradors i comerciants de la Companyia de la Baïa de Hudson, que varen aplegar des dels llocs comercials del riu Mackenzie, varen amprar dos rutes diferents per a penetrar en el territori, creant llocs comercials per tota la ruta. La ruta del nort naixia en Fort McPherson, Territoris del Noroest, a la vora del Mackenzie, creuava les montanyes pels rius Bell i Porcupine i aplegava fins al riu Yukón. La del sur començava, en canvi, en Fort Liard (Territoris del Noroest), i es dirigia cap a l'oest pel riu Liard fins al llac Frances, seguia cap a l'oest seguint el curs del riu Liard fins al llac Frances, i després pel riu Pelly fins que este desembocava en el Yukón.
Despuix de fundar Fort McPherson, John Bell va creuar les montanyes per a aplegar a la conca del Yukón en 1845, i va descendir pel riu Rat (hui conegut com Bell) fins a la seua confluència en el Porcupine. Despuix d'organisar el comerç de pells en Fort McPherson va retornar al Bell, i va seguir riu avall pel Porcupine fins a aplegar de nou al riu Yukón, en el lloc en que més alvance s'alçaria el fort del mateix nom (Fort Yukón).
No molt temps despuix, Alexander Hunter Murray va establir llocs comercials en Lapierre House (1846), i en Fort Yukon (1847), en la confluència dels rius Porcupine i Yukón. Murray va fer varis dibuixos de les tendes de venda de pell i dels habitants de la zona, i va escriure el Journal of the Yukon, 1847–48 (Diari del Yukón), una valiosa font d'informació sobre la cultura local dels gwich’in en l'época.
Com el lloc estava en realitat en l'Alaska russa, la Companyia de la Baïa de Hudson va continuar la seua activitat comercial allí fins que va ser expulsada despuix de l'adquisició d'Alaska per Estats Units en 1869. Un nou lloc comercial, Rumpert House, va ser establit aigües dalt del Porcupine, pero es va demostrar que es trobava també dins d'Alaska. Els gwich’in, especialment baix el liderage de Sahneuti, varen enfrontar a la Companyia de la Baïa de Hudson en els comerciants nortamericans de la Companyia Comercial d'Alaska.
Per eixa mateixa data, Robert Campbell, procedent de Fort Simpson, va explorar bona part del sur del Yukón i va fundar Fort Frances (1842) sobre el llac homònim en la conca del riu Liard, i Fort Selkirk (1848) en la confluència dels rius Yukón i Pelly. En 1852, Fort Selkirk va ser saquejat per guerrers tlingit de la costa, que es varen opondre violentament a esta ingerència en la seua activitat comercial. A raïl d'este incident, Fort Selkirk va quedar abandonat i no es va restablir fins a 1889.
Els misionerosanglicans i catòlics varen seguir l'estela del comerç de pells, sent digne de menció William Carpenter Bompas, que es va convertir en el primer bisbe anglicà del Yukón. Per la seua banda, els misionero catòlics pertanyien a l'orde dels Oblatos de María Inmaculada, encara present en el territori.
En 1859, Robert Kennicott va mamprendre una expedició per a recolectar espècimen d'història natural en les valls del hui cridat riu Mackenzie i del riu Yukón, i en la tundraàrtica. Kenicott va adquirir popularitat entre els traficants de la Companyia de la Baïa de Hudson, i els va incentivar a buscar espècimen d'història natural i objectes manufacturados per les Primeres Nacions i a enviar lo recaptat al Institut Smithsoniano. En 1865, es va organisar l'Expedició del Telégraf de Western Union, en la finalitat de trobar alguna ruta possible per a establir una llínea de telégraf entre Norteamérica i Rússia a través del mar de Bering. Kennicott va ser el cap científic de l'expedició, i entre el grup de naturalistes que l'integraven es trobava W. H. Dall. Llamentablement, Kennicott va fallir d'un atac cardíac quan remontava el riu Yukón. No obstant, els seus esforços varen donar a conéixer al món este territori canadenc.
Erro al crear miniatura: Iglésia Memorial del Archidiácono McDonald construïda en 1926 en Old Crow, Yukon
A pesar dels rumors sobre la presunta presència d'or en la regió yukoniana, no es va procedir a grans investigacions. Despuix de la compra d'Alaska per part del govern d'Estats Units i el conseqüent abandó de Rampart House, els comerciants de la Companyia Comercial d'Alaska varen escomençar a treballar en el curs superior del riu Yukón. Tres miners —Alfred Maig, Jack McQuesten i Arthur Harper— havent sentit d'estos rumors, es varen unir als treballs de la companyia, si ben el seu principal interés radicava en la busca d'or. En 1874, Maig i McQuesten varen fundar Fort Reliance, a uns quilómetros ric avall de lo que seria més tarde Dawson City. Atres miners i buscadors es varen adherir pronte a l'empresa, i es va trobar or en moltes àrees, encara que rarament en cantitats suficients com per a que suponguera un bon negoci. Cap a 1885, una bona cantitat d'este metal va ser trobada en el riu Stewart, i McQuesten va conseguir convéncer a la companyia de que amprara als miners en lloc de centrar la seua activitat en el comerç de pells. A l'any següent, es varen trobar cantitats rendables d'or en bruto en el riu Fortymile, i es va fundar un nou lloc comercial, cridat també Fortymile, en la confluència d'este riu en el Yukón.
Paralelament, l'Eixèrcit dels Estats Units va enviar al tinent Frederick Schwatka per a reconéixer el riu Yukón per a l'eixèrcit nortamericà. Travessant el Pas de Chilkoot, l'expedició va construir basses i va navegar pel Yukón fins al seu estuari en la mar de Bering, donant nom a moltes zones geogràfiques durant eixe tram. L'expedició de Schwatka va alarmar al govern canadenc, que va enviar al seu propi grup de expedicionaris al mando de George Mercer Dawson en 1887. William Ogilvie, un agrimensor que botaria a la fama durant la febra de l'or de Klondike, va medir els terrenys per a fixar en precisió la frontera natural en Alaska.
En 1894, preocupat per l'afluència de miners nortamericans i el tràfic de licor, el govern canadenc va encarregar a l'inspector Charles Constantine de la Policia montada del Canadà investigar les condicions baix les que es trobava el districte del Yukón. Constantine va declarar que s'acostava una febra de l'or i va reclamar, de forma urgent, la presència d'una força policial que fora capaç de controlar la zona. Un any despuix, va retornar al Yukón en companyia de 20 hòmens que es trobaven allí quan va començar la Febra de l'or de Klondike, en 1897.
La Febra de l'or de Klondike constituïx un fet crucial en l'història del Yukón. Un grup comandado per Skookum Jim Mason va descobrir or en un afluent del riu Klondike en agost de 1896. Entre 30.000 i 40.000 persones varen desafiar un sinfín de dificultats per a alcançar el jaciment d'or de Klondike en l'autumne, hivern i la primavera de 1897-1898, en acabant de que la troballa es fera oficial en 1897. En l'afluència d'immigrants nortamericans, el govern canadenc va decidir crear un territori separat per a controlar millor la situació. En 1901, despuix de la tornada de molts a les seues llars, el cens tirava una població de 27.219 habitants, una sifra que no tornaria a alcançar-se fins a 1991. La massiva afluència d'immigrants en la regió va estimular l'exploració minera en atres parts del Yukón i va propiciar dos "febres de l'or" de menor importància en Atlin (Columbia Britànica) i Nome (Alaska), aixina com vàries chicotetes incursions. La necessitat de transport cap als camps d'or va dur a la construcció del ferrocarril de White Pass i Yukón.
L'escritor nortamericà Jack London va reflectir la vida dels buscadors d'or en vàries de les seues noveles i relats. Va ser seduït, com a tants uns atres, per l'idea de fer-se ric en poc temps, pero despuix de passar varis mesos allí va emmalaltir d'escorbuto i va retornar en les mans buides. Alguns dels seus millors contes ambientats en la dura vida del Nort són La foguera (To buil a fire, 1908), El silenci blanc (The white silence, 1899), El filó d'or (All gold canyon, 1905), L'amor a la vida (Love of life, 1905), i les noveles La cridada de la selva i Clau Blanco.
Al final de la febra d'or, la població del territori va declinar ràpidament, alcançant un mínim de 4157 en 1921 i permaneixent prou estable fins als anys 1940. Açò a pesar del desenroll d'atres àrees mineres, incloent jaciments d'argent en Conrad i especialment en maig, d'or en la regió del llac Kluane, i de coure prop de Whitehorse. En Klondike, els drets de varis miners particulars varen ser adquirits i consolidats, en respal del govern, per un reduït número de companyies, entre elles la Yukon Gold Corporation de Solomon R. Guggenheim, que utilisava dragas flotants. La Yukon Consolidated Gold Company («Companyia de l'Or Consolidada del Yukón») va continuar dragando en busca d'or fins a la década de 1960, gojant d'un breu periodo de prosperitat durant els anys 1930 en la pujada del preu de l'or.
Cap a 1920 el consell territorial electe havia quedat reduït a tres membres, i Yukón va passar a ser governat per un Comissionat de l'Or, funcionari federal dependent del Ministeri de l'Interior de Canadà.
El següent fet important en l'història del Yukón va ser la construcció, durant la Segona Guerra Mundial, de l'autopista Alaska, la qual, despuix de la seua renovació portada a terme pel govern canadenc a fins de la década de 1940, va obrir el territori al tràfic per carretera. La guerra també va ser testic de la construcció de varis aeròdroms com a part de la plataforma de la ruta del Noroest. No obstant, l'afluència de treballadors per a les obres de l'autovia del sur va tindre efectes devastadors per a algunes de les Primeres Nacions, que varen sofrir un gran número de morts al vore's expostes malalties a les que no eren immunes.
En les décades de 1950 i 1960 es varen construir atres autopistes, lo que va tindre com a conseqüència la decadència i conseqüent desaparició dels barcos fluvials, que havien segut fins a llavors el principal mig de transport en la zona. En la segona mitat de el XX, la White Pass & Yukon Route[16][17][18] (Ruta de White Pass i Yukón) va iniciar els nolis de transport intermodal en contenidorés. La mineria també va resucitar, incloent l'explotació de coure en Whitehorse, argent i plom en Keno City i Elsa, i asbesto en Clinton Creek. La major mina de zinc a cel obert de tot lo món es va obrir en Far al començament dels anys 1970. La mineria de l'or va retornar a Klondike i a atres zones en l'important pujada dels preus d'este metal en els anys 1970.
Entre les décades de 1980 i 1990, la mineria va decaure i el paper del govern va aumentar considerablement, en transferències econòmiques que varen ser incrementant la seua importància. En 1978, es va conseguir establir un govern responsable i partits polítics que ho sustentaren. Per un atre costat, les Primeres Nacions varen començar a organisar-se i varen iniciar negociacions per a fer valdre els seus drets territorials, que varen culminar en la firma del Umbrella Final Agreement[19][20][21] (Acort Final de Umbrella) en 1992. Encara que la majoria de les Primeres Nacions varen firmar acorts, les seues reivindicacions territorials i d'autogovern continuen en l'actualitat. Les Primeres Nacions són considerades actualment un quart nivell de govern, i la naturalea específica de les relacions intergovernamentals és un aspecte en el que se seguix treballant.
El territori del Yukón es localisa en l'extrem noroest de Canadà. Escassament poblat, destaca pel seu paisage natural de llac de gèl derretido i montanyes perennemente nevades, entre les que es troben moltes de les més altes de Canadà. El clima és àrtic, subártico i molt sec, en llarcs hiverns i breus estius. No obstant, les prolongades hores de sol en el estío són suficients per al floriment de brots i fruts comestibles. La major part del territori es troba coberta de boscs i xares boreals, sent la tundra el tipo més comú de paisage sol en l'extrem septentrional i sobre elevació altes. El camp de gèl no polar més gran del món, el Kluane, se situa majoritàriament en el Yukón.
La regió yukoniana posseïx una forma similar a la d'un triàngul rectàngul, llimitant en l'estat d'Alaska a l'oest, en els Territoris del Noroest a l'est, i en la província de Columbia Britànica al sur. Comprén una superfície aproximada de 482 443 km², dels quals 474 391 km² són terra i 8052 km², aigua.
El Yukón està delimitat pel paralel 60° de latitut en el sur. La seua costa nort es troba sobre la mar de Beaufort, i la seua ribera occidental se circumscriu als 141 graus oest de llongitut. Pel nort del territori travessa el círcul polar àrtic.
El seu llímit este (alguna cosa desparejo) seguix la divisió del curs fluvial que subyacer entre la conca del riu Yukón i l'estuari del Mackenzie fins a la cadena montanyosa del mateix nom. La totalitat del Yukón s'ubica a l'oest de Vancouver, per lo que alberga a les comunitats més occidentals de Canadà.
El suroest es troba dominat pels camps nevats de Kluane (Kluane National Park and Reserve). Les montanyes de Saint Elias, també en esta zona, representen a cinc de les més altes elevació canadenques. Un bon número de glaciars emergixen d'estos camps, entre els que destaquen el Logan, el Hubbard i el Kaskawulsh.
Aixina mateix, el permafrost és molt freqüent, sobretot en el nort i en el centre (a on es troba més estés). El sur, en canvi, carix de grans concentracions d'este fenomen, solament veent-se en gebre gelats prou aïllades.
Dos grans falles, la de Denali i la de Tintina, han segut les responsables de la creació de vastes valls denominades trincheres: Shakwak i Tintina. La primera separa a les cordilleres de Kluane d'atres montanyes del nort. Tant la via de Haines com la d'Alaska, en el punt septentrional de l'intersecció Haines, varen ser construïdes sobre esta trinchera. La de Tintina rodeja al Yukón de noroest a surest, i les seues vores són riques en depòsits minerals, com els jaciments d'or de Klondike o els de plom i zinc propencs.
Les montanyes de Saint Elias formen part del relleu coster que s'estén des del sur de la Columbia Britànica fins a Alaska, comprenent al surest del Yukón. Mentres que estes són les més elevades, existix una atra bona cantitat de monts com, per eixemple, les Montanyes Britàniques ben al nort, que componen la cordillera de Brooks; les Montanyes Mackenzie i Richardson a l'est; les de Cassiar al surest; les de Pelly en el centre; i les Montanyes Ogilvie en el Yukón nòrdic, passant Dawson City per la via de Dempster.
La major part del territori es troba en la conca del riu homònim, que desemboca en el Mar de Bering. El sur del Yukón és abundant en llacs glaciars, angosts i alpins, que fluïxen, en gran mida, cap al sistema del Yukón. Els més grans són: Teslin, Atlin, Tagish, Marsh, Laberge, Kusawa, i Kluane. El llac Bennett, a on es va donar la febra de l'or, és de menor tamany i mor en el Tagish.
Una atra gama de rius i rieres desemboquen en l'oceà Pacífic o directa o indirectament en l'Àrtic. El drenage del Alsek-Tatshenshini seguix el seu curs cap al Pacífic des del suroest territorial, i els dos rius principals del Yukón, el Liard i el Peel, fluïxen cap al Mackenzie i terminen en els Territoris del Noroest (surest i noreste respectivament).
Gossos seppala, mig de transport alternatiu front al dur hivern del Yukón.
El clima predominant és el subártico, caracterisat per hiverns profunts i breus estius templats. La pista d'aterrisage de Snag, 25 quilómetros a l'est de Beaver Creek, sobre la frontera en Alaska, va experimentar la temperatura més baixa registrada en l'història de Norteamérica, -63 °C el 3 de febrer de 1947. La costa de l'oceà Àrtic posseïx un clima polar. El promig yukoniano és el d'una constant seca, de poques precipitacions, i llaugerament humit en el surest. Les pluges són més abundants en les montanyes, a on el gèl i la neu comencen a derretirse en estiu, propiciant les caigudes intenses d'aigua en els mesos de juliol i agost.
La tundra predomina en casi tot el Yukón. D'acort en les definicions de l'ecozona de Environment Canada, el sur i centre del territori representen la "Ecozona de la Cordillera Boreal", mentres que el bosc del nort constituïx la "Ecozona de la Cordillera de Taiga". El sector del riu Peel en el noreste forma part de la planura taigana, i el llitoral àrtic, de la "Ecozona de l'Àrtic meridional".
Erro al crear miniatura: Herba de fòc Epilobium angustifolium, la flor territorial del Yukón, i pícea blanca (Picea glauca) en el sur, pròxim a la Via de Klondike.
La pícea negra (Picea mariana) i la blanca (Picea glauca), l'aspa (Populus tremuloides) i l'àlber balsámico (Populus balsamifera) estan presents a lo llarc de tot el territori. Encara que poc comú, l'abedull d'Alaska (Betula neoalaskana) pot trobar-se també en el panorama vegetal del Yukón. Una varietat de conífera (Pinus contorta) alcança el seu extrem septentrional i central-meridional, mentres que el tamarack (Larix laricina) es remonta al surest, i l'avet subalpino (Abies lasiocarpa) a les elevades altures de la regió sur.
Els mamífers més grans són: el caribú (Rangifer tarandus, de baldío i de bosc), l'alce (Alces alces), el llop (Canis lupus), l'orso pardo (Ursus arctos horribilis) i l'orso negre americà (Ursus americanus). En l'altura es poden vore ovelles (Ovis dalli) i, en sur, a la cabra de les Rocoses (Oreamnos americanus). Els orsos polars (Ursus maritimus) s'adinsen en la costa àrtica. El cérvol mul (Odocoileus hermionus) i el seu predador, el puma (Puma concolor), s'han tornat molt populars en el sur, i els coyots (Canis latrans) han guanyat terreny en el nort. l'uapití i el bisont varen ser introduïts tardíament.
Més de 250 espècies d'aus sobrevolen el Yukón. El cuervo gran (Corvus corax) és l'au més estesa. Entre atres pardals autòctons trobem l'àguila calba (Haliaeetus leucocephalus), l'àguila real (Aquila chrysaetos), el falcó rústic (Falco rusticolus) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus), i cinc tipos d'urogallo (de la pícea, blava, gorguera, ptarmigano, i el ptarmigano de coa blanca). Moltes aus migratòries es aparean i crían en el Yukón, com ocorre en el perímetro nort del Pacífic.
Ademés del burbot i el lucio norteny, molts dels peixos que habiten les aigües yukonianas són salmónidos. Quatre espècies de salmó viuen en els rius i conques del Yukón, i en els llac del Pacífic. El riu Yukón té la corrent d'aigua més fresca per a l'hàbitat de qualsevol salmó; el chinook res ric dalt uns 3000 quilómetros des de la seua boca en la Mar de Bering fins a Whitehorse, a on deposita les seues huevas. També hi ha salmons sockeye i truches arcoíris en estanys interiors.
Els salvenilus es componen de truches de llac, presents en gran part dels estanys del Yukón, aixina com de truches autòctones (Dolly Varden, bou i de l'Àrtic). El peix grisáceo polar és ubic, mentres que els llac posseïxen varis corégonos i inconos.
El Yukón posseïx abundants fonts minerals, sent la mineria el principal pilar de la seua economia fins fa poc temps. No en va, l'or trobat en Klondike va provocar la febra d'este metal en 1897. Actualment es troba or en moltes rieres i rius, havent indústries que es dediquen a la seua explotació activa.
Atres minerals que s'han trobat en major o menor mida són: coure en la regió de Whitehorse, plom i zinc, en Far, i estos dos últims més alguns agregats d'argent, en maig i Kenik. S'ha descobert ademés asbesto en Clinton Creek, i coure, or, i carbó en la zona de Carmacks. El jaciment de tungsteno més gran del món es troba en Macmillan Pass, en les montanyes Mackenzie, pròxim a la frontera en els Territoris del Noroest. Els minerals no metàlics inclouen al jade i a la baritina.
La venda de pells havia segut el sostingues econòmic de les tribus de les Primeres Nacions, pero la baixa de preus i el creiximent de les crítiques per part del sector defensor dels animals varen terminar per posar fi a dita activitat.
El Yukón dispon de tres centrals hidroelèctriques: una en Schwatka Lake, en Whitehorse, una atra prop de Maig i una tercera en Aishihik Lake.
Mentres que els boscs predominen en el paisage, la majoria dels arbres són menuts i de llent creiximent a conseqüència del clima fret sec. Es practica la silvicultura a chicoteta escala, sent en el sur a on es perceben els aportes industrials més fructífers per la seua llaugera humitat. No obstant, la distància que existix respecte al mercat i els elevats preus han resultat en una empresa poc profitosa.
Una chicoteta cantitat de gas natural es produïx en el surest, si ben poc s'ha explorat en atres punts del territori. Es creu que pot haver grans reserves de gas en l'àrea de Eagle Plains sobre la via de Dempster Highway, i possiblement en zones aplegades a Whitehorse, pero, una volta més, la distància des del gasoducte ha obstaculisat l'investigació.
El calfament global està afectant més al nort que a qualsevol atre punt del planeta, i el Yukón no és l'excepció. Si be és cert que els seus residents rebrien en entusiasme una bona temporada de calor, els efectes colaterals de tal fenomen són desconeguts. La pujada de les temperatures incorreria en l'aument de l'evaporament i en la sequia d'un ambient que és de per sí àrit, provocant incendis forestals i reduint la productivitat biològica dels boscs boreales, el creiximent dels quals es veu més llimitat la falta d'humitat que a la d'una temperatura favorable.
El territori és ademés el blanc de la contaminació provinent d'atres sectors del món, sobretot d'orige orgànic, per lo que el consum d'animals salvages i de peix ya no és aconsellable.
Localment, la demanda minera i la seua corresponent explotació són causants de l'aparició d'àcit en els confines del seu camp laboral, costant centenars de millons de dólars en reparacions i neteja.
En un intent per incentivar l'investigació de recursos naturals, en 2005 el Partit del Yukón, liderat per Dennis Fentie, ha suspés la protecció d'àrees que es trobaven anteriorment respalades pel govern del Partit Demòcrata, i ha senyalat la seua intenció de no crear parcs restringits adicionals.
La tribu gwichʼin d'Old Crow depén del caribú de Porcupine per a autoabastecerse en menjar i abric, com unes atres tantes de l'entorn. Esta espècie es trasllada a les planures de la costa per a aparearse en el "Refugi Salvage Nacional de l'Àrtic" (Arctic National Wildlife Refuge) en Alaska. Eixa manada sol ser sériament castigada per l'activitat petrolera de l'ambient.
En el XIX, Yukón va ser part primer del Territori Noroest administrat per la Companyia de la Baïa de Hudson, i després dels Territoris del Noroest governats per Canadà. Va conseguir cert nivell d'autogovern sol en 1895, quan es va convertir en un districte separat dels Territoris del Noroest. En 1898 es va convertir en un territori separat, en el seu propi Comissionat i Consell Territorial.
Abans de 1979, Yukón era administrat per un Comissionat nomenat pel ministre federal d'Assunts Indígenes i Desenroll del Nort. Este comissionat presidia i jugava un cert paper en el nomenament d'un Consell eixecutiu, les competències del qual eren únicament consultives. En 1979, el govern federal i el comissionat varen delegar part del seu poder en una assamblea territorial que, en eixe any, va adoptar un sistema de partits de govern responsable. Este tràmit va ser efectuat a través d'una carta acreditativa expedida pel ministre Jake Epp, més que per un procediment llegislatiu.
La Yukon Act, aprovada l'1 d'abril de 2003, va formalisar els poders del govern del Yukón i va afegir una série de competències adicionals d'índole territorial al govern del territori (per eixemple, el control sobre la terra i els recursos naturals). Des de 2003, llevat en matèria de persecucions criminals, el Yukón dispon casi dels mateixos poders que els governs provincials, alguna cosa que també estan buscant els atres dos territoris (Noroest i Nunavut). Hui, el paper del Comissionat és anàlec al d'un Tinent-Governador provincial; no obstant, a diferència d'estos últims, els comissionats no representen al Rei de Canadà, sino que són amprats del govern federal.
En previsió del govern responsable, es varen organisar partits polítics i es varen postular candidats per a l'Assamblea Llegislativa del Yukón per primera volta en 1978. Els Conservadors Progressistes varen guanyar les eleccions i varen constituir el primer govern de partit en giner de 1979. El Nou Partit Democràtic del Yukón es va mantindre en el poder des de 1985 fins a 1992, baix el mandat de Tony Penikett, i de nou en 1996, en Piers McDonald, fins a la seua derrota en el 2000. Els conservadors varen retornar al poder en 1992 de la mà de John Ostashek, despuix de canviar el seu nom pel de Partit del Yukón. El govern de Pat Duncan, del Partit Lliberal del Yukón, va ser derrotat en les eleccions de novembre de 2002 front a Dennis Fentie del Partit del Yukón, qui va ser nomenat Premier/Premier ministre.
Si be s'han presentat debats entorn a si el Yukón poguera ser considerat com l'undècima província de Canadà, se sol posar de relleu la seua escassea poblacional, raó més que suficient per a desmerecer dita categorisació. Com a resultat, el govern de la Columbia Britànica ha propost en un sinfín d'ocasions el fer-se càrrec de la seua administració.
A nivell federal, el territori està representat en el Parlament de Canadà per un diputat i un senador. A diferència de lo que succeïx en Estats Units, tots els membres del Parlament tenen el mateix valor, i els residents en Yukón gogen dels mateixos drets que atres ciutadans canadencs. Un dels representants del Yukón en el Parlament —Eric Nielsen— va ser el diputat primer ministre durant el govern de Brian Mulroney, mentres que un atre —Audrey McLaughlin— va ser el líder del Nou Partit Demòcrata.
El número de membres de l'Assamblea del Yukón (Yukon assembly)[33][34] ha aumentat en el temps, passant de sis membres designats a finals de el XIX a huit (solament dos elegits) en les primeres eleccions del Yukón en 1900, fins als dèneu actuals (tots elegits).
Des de 1898 fins a 1978, l'orgue llegislatiu de Yukón va ser el Consell Territorial de Yukón (Yukon Territorial Council).[35][36] Este orgue no actuava com govern principal, sino com a orgue consultiu no partidiste del Comissionat de Yukón. Al principi no tenia capacitat llegislativa i estava compost per membres designats o per una mescla de membres designats i elegits.
Els partits polítics es varen utilisar en algunes eleccions anteriors a 1920, pero després varen deixar d'utilisar-se. Els partits es varen introduir en 1978, quan es va crear l'Assamblea Llegislativa del Yukón (Yukon Legislative Assembly).[37][38]
El Yukón va utilisar districtes plurinominales durant part de la seua història primerenca. En 1903 i de 1909 a 1920, s'elegien dos membres al mateix temps en tots o alguns dels seus districtes. En atres ocasions es varen utilisar districtes uninominales.
Des de 1978, cada circumscripció (districte electoral) elegix a un membre per majoria simple per a l'Assamblea Llegislativa del Yukón. Els partits polítics varen ser reconeguts i registrats oficialment a partir de 1978.[39] El Yukón és l'únic territori canadenc que té una llegislatura partidista.
El Partit del Yukón (que abans de 1992 es dia Partit Conservador Progressiste del Yukón) ha segut el més exitós des de que es varen reconéixer oficialment els partits polítics, havent guanyat sis de les dèu eleccions. El NDP ha guanyat tres eleccions i el Partit Lliberal ha guanyat dos.
La gran majoria de la població forma part de les Primeres Nacions. En 1991 es va firmar un acort territorial entre 7000 representants de catorze pobles indígenes diferents i el govern federal; des de llavors, cada «nació» de forma particular deu negociar les seues reclamacions específiques de terres i d'autogovern. En novembre de 2005, 11 de 14 Primeres Nacions han firmat acorts en el govern. A continuació s'oferix una llista de les 14 Primeres Nacions:
Primeres Nacions de Carcross/Tagish – en Carcross.
Primeres Nacions de Champagne i Aishihik – en Haines Junction.
Primera Nació de Na-cho Nyak Dun – en maig.
Primera Nació de Kluane – en Burwash Landing.
Primera Nació de Kwanlin Dun – en Whitehorse.
Primera Nació de Liard – en Watson Lake.
Primera Nació de Little Salmon/Carmacks – en Carmacks.
Consell de Ross River Dena – en Ross River.
Primera Nació de Selkirk – en Pelly Crossing.
Consell de Ta'an Kwäch'än – en Whitehorse.
Consell de Teslin Tlingit – en Teslin.
Tr’ondëk Hwëch’in – en Dawson City.
Primera Nació de Vuntut Gwitchin – en Old Crow.
Primera Nació de White River – en Beaver Creek.
El territori va tindre una volta un establiment inuit, localisat en Herschel Island sobre la costa del Àrtic. El mateix va ser desmantellat en 1987 i els seus habitants traslladats als Territoris del Noroest. Com a conseqüència de l'Acort Final Inulaviut, l'illa és hui un parc territorial i es coneix oficialment com Qikiqtaruk, el nom de l'illa en idioma inuktitut.
D'escassa població, i en prop de 30 000 habitants en un territori casi tan extens com Espanya o Suècia, Yukón té una densitat de 0,06 persones per km². Prop de tres quartes parts de la població es concentren en la zona de Whitehorse, i el restant viu en atres chicotetes comunitats. Totes elles, llevat Old Crow, són accessibles per carretera.
La capital, Whitehorse, és també la seua ciutat més gran i poblada; la segona en importància és Dawson City (1800 hab.), que va ser la primera en població fins a 1952.
Tradicionalment, el Yukón estava habitat per tribus atabascas de les Primeres Nacions, que havien establit fortes rets de comerç en els tinglits del Pacífic. S'estima que el 20 % de la seua població actual és d'orige indígena. Els inuit que habitaven en les costes de l'Àrtic es varen extinguir a causa d'una epidèmia.
El següent quadro presenta la població de moltes comunitats territorials. És important especificar que el cens de 2001 comprén a tots aquells que residixen entre els llímits comunitaris, mentres que el Departament d'Estadístiques del Yukón (Yukon Bureau of Statistics YBS) inclou a tot ciutadà en direcció de correu postal. Comunament, moltes persones viuen en les afores dels pols urbans, d'ahí que hi haja més registres en el YBS.
Notes: 1 Part de Whitehorse (aglomeració) 2 Inclou al poble i als establiments de les Primeres Nacions de Upper Liard i Two and One-half mille Village. 3 Inclou tant a la vila com a la seua reserva índia
4 Inclou a l'emplaçament i a la seua reserva lindera
En ser un territori federal, els idiomes oficials del Yukón són l'anglés i el francés, encara que d'acort al cens de 2011 i de la mateixa manera que en el restant de Canadà, a excepció de Quebec (francés majoritari) i Nunavut (inuktitut majoritari), l'idioma més parlat és l'anglés ya que el 82,9 % dels habitants del territori la tenen com llengua materna.
Ademés de les escoles, en Yukón solament hi ha un centre d'educació superior, el Yukon College,[40][41][42] situat en Whitehorse. El seu predecessor, el Yukon Vocational and Technical Training Centre,[43][44][45]es va crear a principis de la década de 1960, en l'alvanç de l'explotació del territori com a proveïdor de matèries primeres. En 1977, el centre va firmar un acort de colaboració en l'Universitat de Columbia Britànica. Sobre esta base es va crear el Yukon College en 1983.
En 1988, el colege es va traslladar a unes noves instalacions en Yukon Plau, en el barri de Takhini, a l'est de Whitehorse. Actualment colabora en la University of the Arctic, dedicada a les cultures del Àrtic i fundada en 2001, aixina com en la University of Regina, l'universitat de la capital de la província de Saskatchewan. Per això, el colege oferix una llicenciatura en Estudis Circumpolares, un títul que comprén el nort de Canadà, Alaska i el nort de Rússia. Els edificis també alberguen un archiu (Yukon Archives)[46][47][48] i un centre d'art (Arts Centre).
Per als indígenes, el colege oferix el Programa de Desenroll Eixecutiu de les Primeres Nacions i el Programa de Formació de Funcionaris Migambientals del Yukon College. Estos programes servixen per a la formació de personal administratiu i directiu, aixina com per a la protecció del mig ambient. D'esta manera, es pretén promoure este últim en major mida, en coordinació en les respectives tribus, i aplegar també als grups que viuen en zones remotes.[49]
Ademés dels centres d'ensenyança, existixen quatre biblioteques governamentals: Yukon Energy, Mines & Resources Library,[50] Yukon Environment, Yukon Public Law i Yukon Staff Development Library.[51] En funció de les seues àrees d'especialisació, oferixen fondos sobre matèries primeres i energia, mig ambient, dret públic i formació de funcionaris públics, als que es pot accedir parcialment també fòra de Whitehorse. A açò se sumen les biblioteques públiques Yukon Public Libraries, que conten en 15 sèus,[52] i la Yukon Archives Library en Whitehorse.[53]
La principal indústria del Yukón és la mineria (plom, zinc, argent, or, amiant i coure). El govern federal va adquirir les terres a la Companyia de la Baïa de Hudson en 1870 i les va separar dels Territoris del Noroest en 1898 per a satisfer la necessitat d'un govern local creada per l'afluència de població provocada per la febra de l'or. Mils d'estos buscadors es varen traslladar al territori, donant inici a un periodo de l'història del Yukón que va quedar registrat per autors com Robert W. Service i Jack London. El recort d'este periodo i dels primers dies de la Real Policia Montada de Canadà, aixina com les maravelles paisagístiques del territori i les oportunitats de recreació a l'aire lliure, fan del turisme la segona indústria més important del territori.
l'indústria manufacturera, que inclou mobles, roba i artesania, li seguix en importància, junt en l'energia hidroelèctrica. Les indústries tradicionals de la caça i la peixca han declinat. En 2012, el sector públic amprava directament a aproximadament 6300 persones d'una població activa de 20 800, sobre una població total de 27 500.[54][55]
L'1 de maig de 2015, Yukón va modificar la seua Llei de Societats Anònimes[56][57][58] en un esforç per atraure més beneficis i participants a la seua economia. Una esmena a la BCA permet otorgar un poder per a votar. Un atre canvi permetrà als directors buscar oportunitats de negoci rebujades per la corporació, una pràctica prohibida en la majoria de les demés jurisdiccions pel potencial inherent de conflictes d'interessos.[59] Un dels canvis permetrà a una corporació actuar com a director d'una filial registrada en Yukón.
La llegislació també permet a les empreses afegir disposicions en els seus estatuts socials que otorguen als directors l'aprovació general per a vendre tots els actius de l'empresa sense necessitat de sometre-ho a votació dels accionistes.[60] Si aixina ho dispon un acort unànim dels accionistes, una societat no està obligada a tindre directors. S'ha aumentat la flexibilitat sobre l'ubicació de les oficines de registre de les societats, inclosa la possibilitat de mantindre una oficina de registre fora del Yukón, sempre que siga accessible per mijos electrònics[61]
El lema turístic del Yukón és «Més gran que la vida».[62] L'indústria turística del Yukón depén en gran mida de l'entorn natural de la regió, i hi ha molts proveïdors d'equips i guies organisats disponibles per a activitats com la caça, la peixca en canya, el piragüisme/cayac, el senderisme, l'esquí, el snowboard, l'escalada en gèl i els trineus tirats per gossos. Estes activitats s'oferixen tant en un entorn organisat com en zones remotes, a les que es pot accedir per aire o en moto de neu. Entre els festivals i events deportius del Yukón es troben el Festival Cultural Adäka, el Festival Internacional de Cuentacuentos del Yukón i el Yukon Sourdough Rendezvous. La latitut del Yukón permet contemplar la aurora boreal.
El Govern del Yukón manté una série de parcs territorials,[63] entre els que s'inclouen el Parc Territorial Herschel Island Qikiqtaruk,[64] el Parc Territorial Tombstone,[65] el Parc Fishing Branch Ni'iinlii'njik[66] i el Parc Territorial Coal River Springs.[67] Parks Canada, una agència federal del Govern de Canadà, també manté tres parcs nacionals i reserves dins del territori: el Parc Nacional i Reserva Kluane, el Parc Nacional Ivvavik i el Parc Nacional Vuntut.
El Yukón també alberga dotze llocs històrics nacionals de Canadà. Estos llocs també són administrats per Parks Canada, i cinc dels dotze es troben dins de parcs nacionals. El territori alberga varis museus, entre ells el Museu Ferroviari i Miner Copperbelt, el museu del barco SS Klondike, el Centre Interpretatiu Yukón Beringia en Whitehorse, aixina com el Museu Miner de Keno City en Keno City. El territori també conta en vàries empreses que permeten als turistes experimentar les cultures precoloniales i modernes de les Primeres Nacions i els inuit del Yukón.[68]
Antigament, el principal mig de transport era la ret fluvial del riu Yukón, tant abans com despuix de la Febra de l'Or. Els tinglits de la costa comerciaven en la gent atabasca amprant camins montanyosos.
Des de la febra de l'or fins als anys 1950, les embarcacions varen navegar pel Yukón, principalment entre Whitehorse com a punt de concentració i Dawson City, alguns inclús aplegant a Alaska i al mar de Bering, mentres que uns atres ho feyen pel riu principal (el Yukón) i els seus afluents (riu Stewart, etc.).
Molts barcos pertanyien a la companyia de navegació del Yukón britànic, una extensió de les rutes del White Pass (i Yukón), que operava aixina mateix en un àrea reduïda entre Skagway (Alaska) i Whitehorse. El ferrocarril va deixar de funcionar en la década de 1980 en la primera clausura de la mina de Far. Hui en dia solament és utilisat com a mig de transport i trasllat de turistes durant l'estiu, i no en la totalitat del territori.
En temps actuals, el principal mig de comunicació terrestre ho representa, sense dubte alguna, l'autopista Alaska, que travessa Whitehorse. La ruta de Klondike comprén el tram que va des de Skagway, passant per la capital yukoniana fins a aplegar a Dawson City; la de Haines s'estén des de la ciutat del mateix nom en Alaska fins a Haines Junction, Yukón; i la de Dempster ho fa des de la ruta de Klondike fins a Inuvik, en els Territoris del Noroest.
Totes estes carreteres, a excepció de l'última, es troben pavimentadas. Atres camins menys transitats són el Campbell, que comunica Camaracks en Watson Lake, en la via d'Alaska; i el "Silver Trail" que interseca en la ruta de Klondike sobre el pont del riu Stewart per a unir-se a les velles comunitats mineres d'argent en maig, Elsa i Keno City. La casi totalitat dels municipis del Yukón són accessibles per carretera, sent el transport aéreu l'única forma d'aplegar a la remota comunitat d'Old Crow en l'extrem nort.
l'aeroport internacional de Whitehorse servix de conexió en atres regions propenques, entre elles Vancouver, Calgary, Edmonton, Fairbanks, Juneau i Frankfurt (en estiu). Cada comunitat posseïx un aeroport, i l'empresa de vol està essencialment al servici del turisme i les prospeccions mineres.
El Yukón conta en una àmplia varietat d'events culturals i deportius que atrauen a artistes, residents locals i turistes. Entre els events anuals s'inclouen el Festival Cultural Adäka, el Festival de Música de Dawson City, el Festival Internacional de Cuentacuentos del Yukón, la carrera de trineus tirats per gossos Yukon Quest, el Yukon Sourdough Rendezvous, aixina com els monuments commemoratius de la febra de l'or de Klondike[69][70] i el Centre de l'Aurora Boreal.[71][72]
La cultura aborigen del Yukón també es reflectix clarament en àmbits com els deports d'hivern, com en la carrera de trineus tirats per gossos Yukon Quest. El personage de còmic modern Yukon Jack representa a un heròic aborigen. De la mateixa manera, el govern territorial també reconeix que les llengües de les Primeres Nacions i els inuit formen part del patrimoni cultural del territori; estes llengües inclouen el tlingit i el menys comú tahltan, aixina com sèt llengües atapascanas, el tanana superior, el gwich'in, el hän, el tutchone del nort, el tutchone del sur, el kaska i el tagish, algunes de les quals són poc comuns.[73]
La majoria dels museus es troben en Whitehorse. Mentres que el Yukon Beringia Interpretive Centre,[74][75] situat prop de l'aeroport, està dedicat a la prehistòria i a les primeres nacions, quatre museus tracten sobre l'anomenada época dels pioners.
El Museu del Transport del Yukón (Yukon Transportation Museum,[76][77] també situat prop del aeroport) se centra en la tecnologia del transport, el Museu Miner MacBride Copperbelt,[78] situat al noroest de Whitehorse, que conta en un ferrocarril i un museu, se centra en les décades d'extracció de coure,[79] i el Museu Old Log Church[80][81] (en el centre de Whitehorse) oferix una història de les missions i l'iglésia en una iglésia que data de l'época de la fundació de Whitehorse.
No obstant, el verdader museu històric és l'extens Museu MacBride[82][83] d'Història del Yukón, situat en el centre de Whitehorse.
Hi ha atres museus en Dawson (el Museu i Societat Històrica de Dawson City o Dawson City Museum and Historical Society[84][85] i el Dänojà Zho Cultural Centre de la Tr'ondek Hwech'in First Nation), Keno (Keno City Mining Museum)[86][87] i Watson Lake (Northern Lights Centre). A estos se sumen l'iglésia oblata de Burwash Landing, a la que pertany una escola, i la vivenda de el misionero, situada entre l'escola i l'iglésia. Fòra de la capital, ademés dels centres culturals de les Primeres Nacions, cal mencionar el Museu George Johnston, prop de Teslin, i el Museu d'Història Natural Kluane, en Burwash Landing.
A açò se sumen varis centres d'interpretació, una mescla de museu i centre educatiu per a visitants. Estos es troben en numerosos parcs, especialment en els parcs nacionals, en alguns llocs com Beaver Creek o el Centre d'Interpretació Tagé Cho Hudän, en Carmacks.
Encara que el primer periòdic del territori canadenc va aparéixer ya en 1752,[88] la majoria depenien de partits polítics, en la seua majoria com a òrguens de determinats líders polítics, hui en dia pertanyen en la seua majoria a grans conglomerats de l'indústria dels mijos de comunicació. No obstant, el mercat de Yukón és massa chicotet per a ells. El periòdic més important ací és el Whitehorse Star.[89] Ademés, existix l'aurore boréale,[90] l'únic periòdic francés, i The Klondike Sun, de Dawson, produït per voluntaris.[91]
En 1928 ya existien 60 emissores de radi en Canadà, pero no va ser fins a 1951 quan CFWH (CF Whitehorse) va començar a emetre, seguida en 1959 per CBDB Watson Lake. En 1960 i 1961, Elsa i Maig varen obtindre les seues pròpies emissores o transmissors, seguides en 1963 i 1964 per Beaver Creek i Teslin, en 1967 Swift River i en 1975 Ross River, en 1987 Atlin i atres localitats.[92] En 1984, Northern Native Broadcasting Yukon (NNBY) va obtindre una llicència per a emetre programes de radi en llengües indígenes. L'emissora, en la sigla CHON-FM, pertany a totes les Primeres Nacions del Yukón.[93] Ademés de la CBC, hui en dia hi ha dos emissores que emeten des de Whitehorse, la CHON-FM i, des de 1969, la CKRW-FM (Klondike Broadcasting Co. Ltd.). Ademés, des de 1997 existix en Tagish l'emissora CFET-AM, dirigida per Robert G. Hopkins. Des de 2005, també emet dos hores diàries en estonio.[92]
La televisió existix en Canadà des de 1952, sent la CBC l'emissora més important. En 1961 es va crear una segona cadena, la cadena privada CTV, i en 1968 la televisió per cable. CBC/North[94] va operar inicialment una estació de televisió en Yellowknife, i des de 1967 s'enviaven produccions prefabricar al nort, un procediment que es denominava Frontier Coverage Package. Whitehorse va ser la segona emissora del nort a partir de 1968. Els programes propis, com Focus North, no varen sorgir fins a la década de 1980. Ademés, existix CFTS-TV en Teslin.
Des de giner de 1995 existix conexió a Internet, i en YKnet Inc. va sorgir el primer proveïdor de la província.[95] Yukon News oferix notícies a través d'este mig.[96]
L'escassa població i el clima solament permeten un desenroll modest dels deports populars en Canadà, pero les carreres de trineus tirats per gossos, especialment la Yukon Quest, i els Jocs Àrtics d'Hivern, que se celebren cada dos anys, són importants. Estos últims es varen disputar per primera volta en 1970 en 710 atletes d'Alaska, els Territoris del Noroest i el Yukón. Els varen seguir el nort de Quebec i el nort d'Alberta, i també es varen unir les competicions indígenes existents.
En 1992 es varen sumar les províncies russes de Magadán i Tiumén, aixina com Groenlàndia, quan els jocs es varen celebrar en Whitehorse. Allí també es varen celebrar en l'any 2000. Els últims jocs es varen celebrar en 2008 en Yellowknife, en 2010 en Gran Prairie (Alberta), en 2012 en Whitehorse, en 2014 en Fairbanks i en 2016 en South Slave/Hi ha River, en els Territoris del Noroest.[97] Entre les disciplines s'inclouen les carreres de trineus tirats per gossos, la lluita lliure a l'estil inuit, el head-pull i les carreres en raquetes de neu.
↑Division, Library of Congress Subject Cataloging (1988).Library of Congress Subject Headings: P-Z (en en), Cataloging Distribution Service, Library of Congress. ISBN 978-0-8444-0591-9.
A.W.F. Banfield (1974). Els mamífers de Canadà* (The Mammals of Canada). Universitat de Toronto. ISBN 0-8020-2137-9
Ken S. Coates i William R. Morrison (1988). Terra del sol de la mijanit: Una història del Yukón* (Land of the Midnight Sun: A History of the Yukon). Edicions Hurtig, Edmonton. ISBN 0-88830-331-9
William K. Cody (1996). Flora del territori del Yukón* (Flora of the Yukon Territory). NRC Research Press, Ottawa. ISBN 0-660-16406-X (tapadura), ISBN 0-660-15898-1 (carátula suau).
Pamela H. Sinclair, Wendy A. Nixon, Cameron D. Eckert, i Nancy L. Hughes, Eds. (2003). Aus del Territori del Yukón* (Birds of the Yukon Territory). Universitat de Columbia Britànica Edicions, Vancouver, Columbia Britànica. ISBN 0-7748-1012-2.
Coleccions digitals de l'Universitat de Washington– fotografies d'Henry M. Sarvant 212 fotografies preses per Henry Mason Sarvant descrivint les seues expedicions a la montanya de Mt. Rainier i escenes de llocs propencs entre 1892 i 1912. També inclou imàgens del seu viage a les mines d'or de Klondike en 1897, documentant el seu trayecte pel Chilkoot Pass i les activitats mineres subjacents en la proximitat de Dawson, Territori del Yukón.
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Yukón.