Assamblea

Assamblea

Parlament europeu.

Assamblea és la denominació genèrica de l'orgue representatiu (en les mateixes funcions que una missió diplomàtica) dels membres d'una organisació o institució que pren decisions. Una assamblea es forma per les personas que pertanyen a l'organisació, estan relacionades o tenen el permís explícit de la mateixa per a participar. Les funcions d'una assamblea poden ser plenes o llimitades, depenent del modo d'organisar-se internament l'institució que la conforma. Moltes organisacions democràtiques tenen una assamblea com a orgue màxim de decisió, com és el cas de les organisacions socials, sindicals, professionals i, especialment, en l'àmbit polític, els Estats (els parlaments o congréss, que solen assumir total o parcialment el poder llegislatiu i, a voltes, tots els poders possibles). En la teoria política es denomina assamblees a les reunions a on tots els afectats per un determinat assunt o membres d'una mateixa organisació poden donar la seua opinió o decidir sobre un tema directament i sense representants (democràcia directa). En este tipo d'assamblees sol preferir-se la decisió per consens per a aplegar a acorts mínims acceptables per a tots els implicats i reservar-se les votacions per als casos en els que no hi ha acort possible o són molt diferents.

Història

Les assamblees polítiques es remonten a l'orige de l'història (Sumer, Antic Egipte), i inclús consta per l'antropologia la seua existència en societats prehistòriques o "cultures primitives". l'Ilíada reflectix la presa de decisions dels aqueos en assamblea; i en la polis arcaica es produïen reunions públiques en l'àgora, creant-se distintes institucions (en la democràcia ateniense, la Ekklesia era l'assamblea principal) que coexistien en distints tipos de consell (Boulé, institució colegiada de composició molt més restringida que la de l'assamblea) i en els magistrats (arconts, càrrecs unipersonals), formant un sistema de govern tripartit.

Les distintes formes de les assamblees romanes (comitia, contio, concilium) eren una de les bases del govern de l'Antiga Roma. L'organisació de que es varen dotar els primers cristians tenia la seua base en "iglésias", assamblees locals (les que celebraven en comuna l'eucaristía o "comunió") que varen prendre el nom grec de ekklesia ("assamblea"); aplicat igualment al conjunt de tots els cristians (iglésia universal o cristiandad), aixina com a els edificis usats com a temple cristià i, menys pròpiament, a la jerarquia eclesiàstica. Per a les reunions eclesiàstiques, segons el seu ranc, s'utilisen les denominacions sínodo o concilie, i més recentment (en l'estructura actual de l'Iglésia catòlica) el de conferència episcopal. Entre els pobles germànics era comú l'institució del thing, l'assamblea de guerrers lliures. La d'existència més prolongada és el a elþingi islandés. Entre els anglosaxons es denominaven witenagemot. D'igual manera, tenien assamblees els helvecios i atres pobles.

En l'Edat Mija espanyola varen tindre un gran pes les institucions municipals (concejo), una de les formes de la qual era el concejo obert, en participació de tots els veïns, que en algunes chicotetes poblacions sobreviu fins a l'actualitat. En zones montanyoses d'Europa Central una institució semblant era el Landsgemeinde (assamblea territorial o cantonal), que seguix utilisant-se en alguns cantons de Suïssa. En l'Edat Mija i l'Antic Règim es varen desenrollar, en molt distinta composició i funcions, les institucions representatives dels estaments (Estats Generals en França, Corts en Espanya, Parlament d'Anglaterra, Dieta Imperial), que posteriorment varen evolucionar cap al parlamentarisme d'Edat Contemporànea, convertint-se en assamblees o cámara legislativa. En els pobles l'Amèrica precolombina també hi havia institucions similars. En la civilisació inca eixercia eixes funcions un consell de vells.^{cita requerida}

Moviment assambleari

Algunes tendències del moviment obrer desenrollen assamblees de treballadors com a forma d'organisació horisontal per a mamprendre una acció colectiva: els falansterios i atres modalitats del denominat socialisme utòpic, les comunas socialistes o comunas anarquistes i les experiències revolucionàries de 1871 (la Communne de París), de 1917 (els soviet de la Revolució russa), de 1936 (la cridada "revolució social espanyola" durant la guerra civil), etc.

Vore també

• Assamblea Cooperativa
• Assamblea Constituent
• Assamblea d'accionistes (entitat representativa de tots els accionistes en una societat anònima)
• Assamblea Departamental (Colòmbia)
• Assamblea estudiantil (moviment estudiantil)
• Assamblea General de les Nacions Unides (entitat representativa de tots els membres de les Nacions Unides)
• Assamblea General Plantilla:Ico-dones (atres institucions aixina denominades)
• Assamblea Llegislativa Plantilla:Ico-dones
• Assamblea Nacional Plantilla:Ico-dones
• Assamblea popular (concepte genèric)
• Assamblea Popular (partit polític uruguayà)
• Govern assambleari
• Sessió plenària i Sessió plenària ordinària
• Categoria:Comunitat

Assamblea en el Viccionari.

Referències

• Burke, Edmund (1854). The Works of the Right Honourable Edmund Burke, Volume 1, London, England: Henry G. Bohn.
• Robert, Henry M. (2011). Robert's Rules of Order Newly Revised, 11th edició, Philadelphia, PA: Dona Cape Press. ISBN 978-0-306-82020-5.

Enllaços externs

• Assamblees i reunions. Metodologia d'autoorganisació