Concejo obert

Cartell de concejo en Montes de Valdueza, El Bierzo, León.

El règim de concejo obert és un sistema d'organisació municipal d'Espanya en el que chicotets municipis i les entitats d'àmbit territorial inferior al municipi que no alcancen un número significatiu d'habitants es rigen per un sistema assambleari (l'assamblea de veís) que fa les voltes de ple del ajuntament.

Este sistema és hereu dels concejos que varen ser sistemes polítics en els territoris cristians de l'Alta Edat Mija en la península ibèrica, que els veïns s'organisaven en assamblea sobirana en la que decidien tots els aspectes relatius al govern de cada localitat, entre ells l'aprofitament comunal de prats, boscs i monts veïnals en fins ganaders i agrícoles, dels regadius i de l'explotació del molí, el forn o el pou de sal, pero també com a orgue judicial.

Esta forma d'autogovern popular i local és pròpia de viles, pobles, llogarets i ciutats, sorgix en el IX —despuix de la solsida del poder visigodo—, i funcionarà plenament en les àrees cristianes del nort fins al XIII, quan les distintes Corones, enfortides en les conquistes en el sur, comencen a impondre la seua pròpia llegislació al poble. El concejo estava íntimament relacionat en el comunal o batzarre, els camps i boscs de propietat comunal. Anirà gradualment perdent funcions i autonomia i serà eliminat de les ciutats i viles, fins a la seua mínima i residual existència actual, llevat en el cas dels concejos alavesos, en les juntes veïnals de Cantàbria per llei autonòmica i en algunes decisions de les de León, la província que més entitats d'este tipo conserva de tota Espanya, per tradició consuetudinària.

Fins a l'any 2011 existien més de 1000 pobles en el règim de Concejo Oberta vigent. Va ser a raïl de la Llei Orgànica 2/2011, de 28 de giner, per la que es modifica la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, de Règim Electoral general que varen desaparéixer el 80% d'estos.

Alguns casos de recuperació del Concejo Obert, es troben en Aragó i Valéncia.

Llegislació vigent

La Constitució Espanyola arreplega expressament esta forma de democràcia directa en el seu Títul VIII. De l'organisació territorial de l'Estat Capítul II. De l'Administració Local, i concretament en l'artícul 140 in fine

"La Constitució garantisa l'autonomia dels municipis. Estos gojaran de personalitat jurídica plena. El seu govern i administració correspon als seus respectius Ajuntaments, integrats pels Alcaldes i els Regidors. Els Regidors seran elegits pels veïns del municipi per mig de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establida per la llei. Els Alcaldes seran elegits pels Regidors o pels veïns. La llei regularà les condicions en les que procedixca el règim del concejo obert."

Segons la llegislació vigent el sistema està reservat als municipis que tradicional i voluntàriament conten en eixe singular règim de govern i administració. També s'aplica este règim als municipis la localisació geogràfica dels quals, gestió dels seus interessos municipals o atres circumstàncies ho facen aconsellable; si be, en este cas, es requerix la petició de la majoria dels veïns, decisió favorable de 2/3 dels membres de l'Ajuntament i aprovació per la comunitat autònoma.

En el règim de concejo obert el govern i l'administració del municipi correspon a un alcalde i a una Assamblea veïnal de la que formen part tots els electors. El seu funcionament s'ajusta als usos, costums i tradicions del lloc; en el seu defecte s'aplica la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, i les lleis que, en el seu cas, hagen dictat les comunitats autònomes, sobre règim local.

Per al cas de que no existixca llegislació autonòmica sobre la matèria, o en cas que existint no diga res sobre el funcionament del Concejo Obert, l'artícul 111 del Reglament d'Organisació, funcionament i règim Jurídic de l'Entitats Locals, aprovat per Real Decret 2568/1986, de 28 de novembre, establix les següents regles sobre el funcionament de les Assamblees veïnals en el règim del Concejo obert:

• Les assamblees veïnals es reuniran a on tinguen per costum, celebraran sessió ordinària com a mínim una volta al trimestre en dia festiu, i seran convocades a toc de campana, per crida, per anunci, o per un atre mig d'us tradicional en el lloc.

• Per a la vàlida constitució de dites assamblees es necessita que haja acodit, a lo manco, una tercera part dels veïns que a això tinguen dret, presents o representats. En cap cas el número de presents podrà ser inferior a tres. El secretari i el president, o els qui llegalment els substituïxquen, deuran estar presents en tot cas.

• Les representacions deuran acreditar-se per mig de document públic, document privat en la firma llegitimada davant notari o poder otorgat davant el secretari del municipi. Cap veí podrà representar a més d'1/3 dels membres de l'Assamblea.

• Els acorts s'adopten per majoria de vots.

Per extensió, esta expressió definix a les reunions d'un ajuntament i la seua corporació obertes a la participació de qualsevol veí, no només com a mer espectador (per eixemple "... la veïna Josefa García convoca un concejo obert per a presentar la seua renúncia a l'acta de regidor").

Vore també

• Concejo (Àlaba)
• Cabildo colonial
• Cabildo obert
• Concejo (Navarra)
• Regne de León: Govern: Corts i concejos
• Reunió rural
• [[Archiu:{{#switch:Rural|20px|Vore el portal sobre Rural]] Portal:Rural. Contingut relacionat en Rural.