Concejo (història)
Concejo era l'assamblea dels veïns de les localitats que participaven en el govern de les mateixes, en els regnes cristians de l'Alta Edat Mija en la península ibèrica.
Etimològicament, deriva del llatí concilium que significa reunió o assamblea, terme també utilisat com a sinònim.
Característiques
El concejo era la reunió general dels veïns[1] que, en assamblea de tots ells, decidien sobre l'aprofitament comunal de prats, boscs i monts veïnals en fins ganaders i agrícoles, dels regadius i de l'explotació del molí, el forn o el pou de sal. I no solament per a assunts econòmics, sino per a actes administratius i judicials, aixina com per a donar autenticitat, força i eficàcia en dret als documents que es redactaven en la seua presència.
El concejo solia reunir-se els dumenges, despuix de missa, en l'atri d'una iglésia. La cridada a concejo es realisava per mig de repic de les campanes de l'iglésia o per mig d'un atre instrument. La seua assistència era obligatòria, multant-se al veí que no acodia.
En la Corona de Castella se solia nomenar un juge per a presidir el concejo i aplicar el fur i un o dos alcaldes per a administrar justícia, en un primer moment, ampliant funcions administratives a fins de l'Edat Mija. En el Regne d'Aragó els concejos eren presidits per un zalmedina, en Catalunya per un bayle i en el Regne de Navarra per una justícia.
A un nivell inferior es trobaven els jurats o els seus equivalents, cònsuls i pahers i atres càrrecs auxiliars com els sayones (oficials de justícia el comés principal de la qual era fer citacions, percebre multes i eixecutar embargaments), els fidels (encarregat d'inspeccionar pesos i mides), els pregoners o els aguasils.[3]
Tipos
Es denominava concejo obert a la reunió de tots els habitants de la localitat que tingueren la condició de veïns. En alguns casos, en l'assamblea solament es reunien alguns veïns destacats (boni homines), denominant-se llavors, concejo tancat.
El concejo va ser obert sobretot en León i Castella, mentres que en el Regne d'Aragó predominava el tancat.
Notes i referències
- ↑ Veí era la persona que residia en la localitat i era reconegut com a tal. Ademés devia ser major d'edat i cap de família.
- ↑ (1990) «22. La Nova Organisació Social del Territori en Astúries: les Viles i Pobles Medievals», Història d'Astúries, Prensa Asturiana, p. 389. ISBN 84-404-8567-0.
- ↑ Juliol Valdeón (2002). Diccionari Espasa. Història d'Espanya i Amèrica, Madrit: Espasa Calpe, pp. 328-329. ISBN 84-670-0316-2.
Vore també
Bibliografia utilisada
- García de Valdeavellano (1980). Història d'Espanya (II): dels orígens a la baixa Edat Mija, Madrit: Aliança. ISBN 84-206-8993-9.
- García de Cortázar i Ruiz d'Aguirre (1988). «La creació dels fonaments de la societat hispanocristiana», L'época medieval, Madrit: Aliança, pp. 181. ISBN 84-206-9567-X.
- Riu Riu (1988). «10. Institucions polítiques dels regnes cristians (La concessió dels furs i cartes pobles: els municipis)», Edat Mija (711-1500), Madrit: Espasa Calpe, pp. 263-265. ISBN 84-239-5092-1.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Concejo (historia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.