Anar al contingut

Iglésia (edifici)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Iglésia (edifici)

Iglésies (topònim d'orige espanyol; en sardo: Igrèsias o Bidd'i crèsia, lliteralment "poble de l'iglésia") és un municipi d'Itàlia pertanyent a la província de Sulcis Iglesiente, en la regió de Cerdenya. Un important centre miner, conta en una població de 26 784 habitants. Des de 2005 fins a 2016 va ser una de les capitals de la desapareguda província de Carbonia-Iglésies, quan la ciutat va passar a formar part de la província de Cerdenya del Sur.[1] En 2021 es va realisar una nova reforma provincial en la regió, vigent des de 2025, que va dissoldre la província de Cerdenya del Sur i va crear la província de Sulcis Iglesiente, en les mateixes delimitació que l'antiga província de Carbonia-Iglésies.[2] Des de la creació de la nova província, és la seua capital junt en Carbonia.

Història antiga i migeval

L'història antiga del territori d'Iglésies és caracterisada per moltes successions de poblacions que es varen insertar prop de les àrees de les mines d'argent i de plom plateado. És notori que els fenicios, grans navegants, han colonisat molta part de les vores del Mediterràneu. També l'illa de Cerdenya va ser objecte d'eixa activitat, convertint-se en una porció de la "talassocràcia" fenicia (nom derivat per la grega θάλασσα = mar, i κράτος = poder del govern).[3] No obstant, en el territori que pertany a la ciutat no hi ha evidències arqueològiques que puguen permetre identificar una antiga colonisació fenicia; pero, la proximitat de la ciutat actual a un lloc important com la fortalea fenicio-púnica de Mont Sirai permet de pensar en una freqüentació del territori.[4]

Despuix de la conquista romana de l'illa de Cerdenya (entre els anys 238-218),[5] l'explotació de les mines va ser desenrollada pels nous senyors. Les localitats interessades varen ser les de Monteponi, de Malacalzetta, de Sant Joan i de Sant Jorge en Gonnesa. Pròximament a l'actual poble de Fluminimaggiore varen ser descoberts alguns lingots de plom: sobre ells hi ha una escrita en llatí, la que permet de posar una data a l'edat de la seua producció. L'escrita mencionada és: Imp(eratoris) Caus(aris) Hadr(iani) Aug(usti), per lo tant el imperador Adriano.[6]

Despuix de l'any 455 (saqueig de Roma), els vàndals varen conquistar també l'illa de Cerdenya.[7] No se sap res sobre l'efecte d'eixa dominació en el territori d'Iglésies. El periodo dels vàndals va tindre una vida curta. Ya en el 534, de fet, els bizantino, baix el comando del general Flavio Belisario, han reconquistado tots els territoris vandàlics, i també l'illa de Cerdenya es va unir a l'imperi de Justiniano.[8] El periodo bizantí va durar varis sigles, deixant una chafada cultural important en tota l'illa. Els bols dels moros, les dificultats de la navegació en l'Edat Mija i atres causes han produït la falta de contacte entre els nobles bizantino i la capital de l'imperi. Per lo tant, tal volta al principi del XI, varen nàixer realitats autònomes cridada "Jujats" (varen ser quatre: els de Cáller, els d'Arborea, els de Torres i els de Gallura). La ciutat d'Iglésies, en eixe moment un chicotet poble bizantí, va ser insertada en el territori administratiu de la Curadoria del Sigerro. En l'any 1258 hi ha la fi del Jujat de Cáller, conquistat per una aliança del nobles pisanos en el Jujat d'Arborea. L'antic territori juzgal va ser dividit entre els guanyadors, i la part d'Iglésies, en eixe moment anomenada Vila Ecclesiae (en llatí), va caure al destí del comte Ugolino de la Gherardesca.[9] baix el seu govern, la ciutat va ser fortificada, i l'explotació de les mines va ser millorada. Provablement és en eixe moment que va ser redactada la primera versió del document jurídic més important de la ciutat (i entre els més importants per a l'història del dret migeval): el Breu vaig donar Vila vaig donar Chiesa.[10]

Llocs d'interés

Religiosos

  • Catedral de Santa Chiara, de començos del XIII, i estil romànic-gòtic.
  • Iglésia de Sant Francesco, del XV, d'estil gòtic.
  • Iglésia de la Madonna delle Grazie, provablement fundada sobre un antic temple romà dedicat a Saturn.
  • Iglésia de la Purissima (dins de la qual hi ha hi ha huit candeleros monumentals, utilisats per a la Festa de la Verge Asunta el 15 d'agost).
  • Iglésia del Santíssim Salvador, construïda entre els sigles VIII i X.
  • Iglésia de Sant Antonio Abad, del XI.
  • Iglésia de Valverde.
  • Iglésia de Sant Miguel (Archicofradía de la Verge de la pietat de la Montanya Sagrada)

Miners

  • Museu Mineralògic Sardo.
  • Museu de l'art Miner.

Atres

Demografia

Transport

La ciutat té una estació de trens situada prop del centre. Vàries llínees d'autobusos urbans d'Arst donen servici a la ciutat.

Ciutats hermanades

Persones notables

Artícul principal → .


Vore també

Referències

  1. ↑ «archive. org/web/20160509123345/http://www. regione. sardegna. it/j/v/25? s=306981&v=2&c=348&t=19 Enti locali: approvato nuovo assetto territoriale i nominati amministratori straordinari» (en it). Archivat des d'el regione. sardegna. it/j/v/25? s=306981&v=2&c=348&t=19 original, el 2016-05-09. Consultat el 2026-02-06.
  2. ↑ «ansa. it/sardegna/notizie/2021/03/31/sardegna-da-oggi-sei-province-e-due-citta-metropolitane_3fe1f5db-e613-4930-81e9-7b184ba6e3c6. html Sardegna: dona oggi sei Province i due Città metropolitane» (en it). ansa. it. Consultat el 2026-02-06.
  3. ↑ Bonnet, Corinne (2004). Carocci (ed.). I Fenici (en italià), Roma, p. 76. ISBN 88-430-3106-6.
  4. ↑ Barreca, Ferruccio (1987). Rotary Club Iglésies (ed.). Iglésies, Storia i società (en Italià), Iglésies.
  5. ↑ Carta Raspi, Raimondo (1971). Mursia (ed.). Storia della Sardegna (en Italià), Milano, p. 203 i ss.. ISBN 88-425-0685-0.
  6. ↑ Meloni, Piero (1987). «Sulcis i l'Iglesiente nel periodo romà», Rotary Club Iglésies (ed.). Iglésies, Storia i società (en Italià), Iglésies, p. 79.
  7. ↑ Carta Raspi, Raimondo (1971). Mursia (ed.). Storia della Sardegna (en Italià), Milano, p. 257. ISBN 88-425-0685-0.
  8. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 29 de juny de 2019.
  9. ↑ Tangheroni, Marque (1985). Liguori Editore (ed.). (en Italià), Napoli, p. 70. ISBN 88-207-1366-7.
  10. ↑ (2011) Il Breu vaig donar Vila vaig donar Chiesa (en Italià), Cagliari, p. IX. ISBN 978-88-8467-713-6.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Iglésia_(edifici)&oldid=1491892»