Anar al contingut

Idioma sardo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre la llengua moderna de Cerdenya. Per a atres usos d'este terme vore Idioma nurago.

El sardo o llengua sarda (sardu [ˈsaɾdu] o limba sarda [ˈlimba ˈzaɾdona] / lingua sarda [ˈliŋɡwa ˈzaɾdona] en sardo) és una llengua romanç parlada pels sardos en l'illa mediterrànea i regió autònoma italiana de Cerdenya. Des de 1997, l'idioma sardo està reconegut per lleis regionals i estatals. Des de 1999, el sardo ha segut reconegut com una de les dotze "minories llingüístiques històriques" d'Itàlia per la Llei 482/1999,[1] entre les quals el sardo destaca com la numèricament més gran,[2][3][4][5] encara que en constant disminució.[6]

Encara que la comunitat de locutores pot definir-se com dotada d'una "alta consciència llingüística",[7] el sardo està actualment classificat per l'UNESCO en els seus principals dialectes com a llengua en greu perill d'extinció (definitely endangered), estant sériament amenaçada pel procés de substitució llingüística per l'italià, el ritme del qual d'assimilació, engendrat a partir d'el XVIII, entre la població sarda és ya prou alvançat. L'estat més be fràgil i precari en el que es troba ara la llengua, queda ilustrat per l'informe Euromosaic, en el que, com senyala Roberto Bolognesi, "el sardo (segona llengua minoritària en Europa per número de parlants) ocupa el 43.º lloc en la classificació de les 50 llengües considerades i de les que s'han analisat: (a) us en la família, (b) reproducció cultural, (c) us en la comunitat, (d) prestigi, (i) us en les institucions, (f) us en l'educació".[8]

Martin Harris afirma que, si la tendència de substitució per mig de l'italià no pot invertir-se, el sardo podria terminar deixant les seues chafades en l'idioma que ara preval en Cerdenya, l'italià en la seua variant específicament regional, en forma de substrat.[9]

Classificació llingüística

Classificació de les lengues romançes (Koryakov I., 2001).[10] La llengua sarda s'adscriu al grup distint de Romànic Insular (Island romanç), junt al cors antic.
Ara sorgix la pregunta de si el sardo deu considerar-se un dialecte o una llengua. El sardo, políticament parlant,[11] és clarament un dels molts dialectes d'Itàlia, de la mateixa manera que el serbocroata i l'albanés parlat en varis pobles de Calàbria i Sicília. No obstant, des d'un punt de vista llingüístic, eixa és una pregunta diferent. Es pot dir que el sardo no té relació en cap dialecte de l'Itàlia continental; és un idioma romanç arcaica en les seues pròpies característiques distintives, que mostra un vocabulari molt original ademés de morfologia i sintaxis molt diferents dels dialectes italians.
Max Leopold Wagner, La lingua sarda - Ilisso, pp.90-91
El sardo és una llengua insular per excelència: és al mateix temps la més arcaica i la més distinta del grup de les lengues romançes.
Rebecca Posner, John N. Green (1982). Language and Philogy in romanç. Mouton Publishers. L'Haya, París, Nova York. p. 171

El sardo, integrat per un conjunt de variants internes, està classificat com una llengua romanç insular: la branca insular pugues també classificar-se com un grup de les lengues romançes occidentals, ya que el sardo compartix algunes característiques de la romanç occidental com els plurals en (-s) i la sonorisació o pèrdua de /p, t, k/ intervocàliques; no obstant, varis autors consideren al sardo com una branca separada, ya que reté característiques arcaiques que es varen perdre en els atres idiomes romançades.[12] És considerat la més conservadora de les llengües derivades del llatí:[13][14][15][16] per eixemple, l'historiador Manlio Brigaglia observa que la frase en llatí pronunciada per un antic romà Posa mihi tres pans in bertula ("posa'm tres pans en la alforja") correspon a la seua traducció en sardo modern "Pònemi tres pans in bertula".[17] Ademés, el substrat del sardo (paleosardo o nurago) també s'ha conservat en algunes traces. Un estudi de 1949 realisat pellingüiste italoamericà Mario Pei, que analisava el grau en que sèt lengues romançes es diferenciaven dellatí clàssic sobre la seua vocalisació accentuada, va tirar les següents medicions de divergència (els percentages més alts indiquen una major divergència sobre les vocals accentuades dellatí clàssic): 8% sardo logudorés, 12% italià, 20% espanyol, 23,5% rumà, 25% occità, 31% portugués i 44% francés. L'estudi va emfatisar, no obstant, que representava només "una demostració molt elemental, incompleta i tentativa" de cóm els métodos estadístics podrien medir el canvi llingüístic, va assignar valors de punts "francament arbitraris" a varis tipos de canvi i no va comparar els idiomes en la mostra sobre cap característica o forma de divergència a banda de les vocals accentuades, entre atres advertències.[18]

En relació en els dialectes de la península italiana, el sardo resulta incomprensible per a la major part dels italians,[19] ya que és un grup llingüístic propi entre les lengues romançes.[20][21][22]

Referències

  1. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. ↑ <<Nel 1948 la Sardegna diventa, anche per li sue peculiarità linguistiche, Regione Autonoma a statuto speciale. Tuttavia a livello politico, ufficiale, senar canvia molto per la minoranza linguistica sarda, che, en circa 1,2 milioni vaig donar parlanti, è la più numerosa tra tutte li comunità alloglotte esistenti sul territori italià...>>. De Concini, Wolftraud (2003). Gli altri d'Itàlia : minoranze linguistiche allo specchio, Pergine Valsugana : Comune, p.196.
  3. ↑ . Archivat des de l'original, el 16 d'octubre de 2018. Consultat el 17 de febrer de 2019.
  4. ↑ «Inchiesta ISTAT 2000, pg.105-107».
  5. ↑ «What Languages llaure Spoken in Italy?».
  6. ↑ Lubello, Sergio (2016). Manuale Vaig donar Linguistica Italiana, De Gruyter, Manuals of romanç linguistics, p.499
  7. ↑ Durk Gorter et al. (2012). Minority Languages in the Linguistic Landscape.
  8. ↑ Roberto Bolognesi (2000). «Un programma sperimentale vaig donar educazione linguistica in Sardegna». Archivat des de l'original, el 26 de març de 2023. Consultat el 24 de juny de 2022.
  9. ↑ «If present trends continue, it is possible that within a few generations the regional variety of Italian will supplant Sardinian as the popular idiom and that linguists of the future will be obliged to refer to Sardinian only as a substratal influence which has shaped a regional dialect of Italian rather than as a living language descendiu directly from Latin.» Martin Harris, Nigel Vincent (2003). The romanç languages, London, New York.
  10. ↑ Koryakov I. B. Atles of romanç languages. Mosca, 2001
  11. ↑ És de senyalar que Wagner va realisar l'investigació acadèmica en 1951; es varen necessitar atres quaranta anys per a que els sardos anaren reconeguts políticament, a lo manco formalment, com una de les dotze minories lingüisticas d'Itàlia per la Llei N.482/99.
  12. ↑ Renzi, Lorenzo (1994). Nuova introduzione alla filogia romanza. Bologna, Il Mulino. Pagg. 504. ISBN 88-15-04340-3
  13. ↑ Contini & Tuttle, 1982: 171; Blasco Ferrer, 1989: 14
  14. ↑ Pei; Mario. Story of Language - 1949
  15. ↑ romanç Languages: A Historical Introduction - Cambridge University Press
  16. ↑ Henriette Walter, L'Aventure dones langues en Occident, Li Livre de poche, Paris, 1994, p. 174.
  17. ↑ «Sardegna, isola del silenzio, Manlio Brigaglia». Archivat des de l'original, el 10 de maig de 2017. Consultat el 24 de maig de 2016.
  18. ↑ Pei, Mario(1949).«A New Methodology for romanç Classification».WORD.5(2): 135–146.doi:10.1080/00437956.1949.11659494.
  19. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  20. ↑ De Mauro, Tullio. L'Itàlia delle Italie, 1979, Nuova Guaraldi Editrice, Florence, 89
  21. ↑ Minoranze Linguistiche, Fiorenzo Toser, Treccani
  22. ↑ «El sardo és un conglomerat de dialectes molt original sobre les varietats neolatinas i completament distint de la tipologia italorománica, i la seua originalitat com un grup propi entre les lengues romançes és indiscutible.»«(Toser, Fiorenzo). Lingue sotto il tetto d'Itàlia. Li minoranze alloglotte dona Bolzano a Carloforte - 8. Il sardo».
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_sardo&oldid=1600615»