Parlamentarisme
El Parlamentarisme, també conegut com a sistema parlamentari o democràcia parlamentària, és un sistema de govern en el que l'elecció del govern (poder eixecutiu) emana del parlament (poder llegislatiu) i és responsable políticament davant este. Modernament els sistemes parlamentaris són en la seua majoria ben monarquies parlamentàries, o ben repúbliques parlamentàries. En els sistemes parlamentaris el cap d'estat és normalment distint del cap de govern.
Característiques[editar | editar còdic]
- Una única llegitimitat directa de la sobirania (parlament).[1]
- un govern pluripersonal i colegiat elegit pel Parlament format en el cap de govern al front.[1]
- l'existència de mecanismes recíprocs de control entre el poder eixecutiu i el poder llegislatiu (dissolució de l'Assamblea i censura al govern com a màxims exponents).[1]
Dos models de parlamentarisme[editar | editar còdic]
En un i atre cas, el distint orige del parlamentarisme donarà lloc a diferenciar dos models bàsics: el model anglés sorgix abans dels moviments obrers i és una conquista de la burguesia front al absolutisme i al feudalisme, per lo tant el seu desenroll no es vorà impugnat pels propis beneficiaris. En el model continental, la burguesia no tardarà en trobar-se en la resposta dels grups socialistes i el parlamentarisme -en quant poder absolut del poble que es reflectix en una assamblea- es va mitigar en els seus primers intents per temor a que les pròpies teories permeteren l'accés d'una majoria de treballadors a les institucions.
Ventages i inconvenients del parlamentarisme[editar | editar còdic]
Dins dels sistemes democràtics de govern, el model parlamentari s'opon al model presidencialiste. En comparar les característiques de cadascun dels dos sistemes se solen distinguir les següents ventages i inconvenients.
- Es reconeixen com a ventages del sistema parlamentari:
- Major representació del conjunt social en la mesura que les decisions deuen consensuar-se en moltes ocasions entre distintes faccions polítiques representades en el Parlament.
- Millor capacitat de resposta front a una crisis de govern en la mesura que pot canviar el poder eixecutiu adoptant la moció de censura.
- Major consens en les decisions es considera més la participació i el treball en equip.
- S'enfronten com a desventages front al Presidencialisme:
- Separació de poders atenuada entre el eixecutiu i el llegislatiu.[2]
- Excessiva vinculació del poder eixecutiu en el partit polític majoritari en el Parlament, podent derivar en partitocracia.
- La seua forma més estable termina sent el bipartidisme.
Tractant d'arreplegar les ventages d'abdós sistemes i eludir les seues desventages es tendix a utilisar sistemes semipresidencials.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Plantilla:Cita publicación
- ↑ Este desenroll podria estar en el seu lloc en Itàlia des de 2014: (italià) D.Argondizzo-G.Buonomo, Spigolature intorno all’attuale bicameralisme i proposte per quello futur, in Mondoperaio.net, aprile 2014, p. 9.