Àgora
Àgora (del grec ἀγορά,[1] assamblea, de ἀγείρω, ‘reunir’cita requerida) és un terme pel que es designava en l'Antiga Grècia a la plaça de les ciutats-estat (polis), a on se solien congregar els ciutadans.
Era un espai obert, centre del comerç (mercat), de la cultura i la política de la vida social dels grecs. Estava normalment rodejada pels edificis privats i públics més importants, com les estoas (pòrtics columnados), pritaneos (oficines administratives), buleuterio [2] (edifici per a les reunions de la boulé) i balaneia (banys).
Evolució històrica
[editar | editar còdic]Els precedents històrics es remonten fins a les époques de les places de la Creta minoica, en a on s'han localisat les primeres àgores.[3]
Més vesprada, resorgix despuix de la caiguda de la civilisació micénica i ya des de el VIII, aplegant a ser una característica essencial de tota polis, animades per una gran activitat comercial. A partir d'eixe moment, l'àgora (situada en la ciutat baixa), substituirà en importància a l'institució del palau fortalea (situat en l'acrópolis) i serà el centre polític urbà.
Les àgores arcaiques estan estretament relacionades en els santuaris religiosos i les activitats d'entreteniment, com festas, jocs i teatre.
En el pas del temps l'àgora va aplegar a ser l'inici de les polis, tant des del punt de vista econòmic i comercial (com a sèu del mercat), des del punt de vista religiós en trobar-se allí els llocs de cult del fundador de la ciutat o de la deidad protectora o des del punt de vista polític en ser lloc de reunió dels ciutadans per a discutir sobre els problemes de la comunitat. D'esta manera i a la seua entorn varen ser sorgint els edificis públics necessaris per a albergar totes les activitats.
L'àgora va ser una autèntica invenció urbanística, que no té precedents ni en els centres del Próximo Oriente ni en la civilisació micénica en a on tot depenia dels reis, per lo que no hi havia necessitat de llocs de reunió.
Esta innovació es va introduir gràcies a les grans modificacions urbanístiques iniciades en l'época de Pericles, al voltant de el V, que en el temps, durant el periodo helenístico, va ampliar a tres tipos principals d'àgora: la mercantil, en les ciutats marítimes, en estreta conexió en els ports, a on l'àgora se situava prop de les portes de la ciutat, la política i la religiosa, que se situaven en el centre de la ciutat.
La més famosa és l'àgora d'Atenes. El fòrum romà és l'equivalent a l'àgora i abdós són els predecessors de les places actuals .
Vore també
[editar | editar còdic]- Àgora d'Atenes
- Àgora romana de Delfos
- Àgora romana d'Atenes
- Àgora (película)
- Agorismo, forma d'anarquisme de mercat revolucionari.
- Agorafòbia, por d'enfrontar-se a espais oberts i/o en públic.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Wiktionary, the free dictionary.Consultat el 2024-02-17.
- ↑ "Li muse", De Agostini, Novara, 1964, Vol.1 pag. 79
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ágora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.