Escorbuto
El escorbuto és una maltia causada pel dèficit de vitamina C (àcit ascórbico),[1] necessària per a la síntesis de colágeno en els humans. El nom químic de la vitamina C, àcit ascórbico, prové de la raïllatina scorbutus. Era comú en els marins que subsistien en dietes en les que no figuraven fruta fresca ni hortalices (reemplaçant estes en grans secs i carn salada).[2]
És freqüent atribuir al mege naval escocés James Lind, que va viure en el sigle XVIII, l'identificació de la causa del escorbuto i la manera de previndre-la i curar-la afegint cítrics a la dieta.[3]
No obstant, els espanyols ya coneixien l'us dels cítrics com a remei des de la segona mitat del sigle XVI,[4] més de 100 anys abans del naiximent de James Lind, gràcies allibre publicat pel mege i flare Agustín Farfán en 1579 baix el títul Tractat breu d'anatomia i cirugia, i d'algunes malties a on es recomana l'us de taronges i llimes per al tractament del escorbuto.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula va aplegar al castellà a través del francés scorbut, que deriva dellatí medieval scorbutus. Esta forma podria estar relacionada en l'antiga paraula neerlandesa medieval **scôrbut (en neerlandés actual, scherbuik), la qual va poder haver segut adoptada, a través del suec skörbjug, del nòrdic skyrbjúrg.[5]
Fisiopatologia
[editar | editar còdic]La síntesis normal del colágeno depén de la hidroxilación correcta de la lisina i la prolina (per a obtindre hidroxiprolina i hidroxilisina) en el retícul endoplasmático. Dita hidroxilación la porten a terme la lisil hidroxilasa i la prol hidroxilasa, enzimes que necessiten el àcit ascórbico (vitamina C) com coenzima. La deficiència d'àcit ascórbico impedix la correcta hidroxilación d'estos, per tant s'obtenen cadenes de procolágeno defectuoses i la síntesis no pot finalisar-se correctament.
Manifestacions clíniques
[editar | editar còdic]Les característiques de la maltia consistixen en pápulas perifoliculars hiperqueratósicas en les que els pèls es fragmenten i cauen; hemorràgias perifoliculares; púrpura que s'inicia en la part posterior de les extremitats inferiors i acaba confluint i formant equimosis; hemorràgias en els músculs dels braçs i les camas en flebotrombosis secundàries; hemorràgies intraarticulares; hemorràgies en ascló en els llit ungueallits ungueals; afectació de les genivas, sobretot en persones en dents que comprenen unflament, friabilidad, hemorràgies, infeccions secundàries i aflojamiento de les dents; mala cicatrisació de les feridas i reobertura de les recentment cicatrisades; hemorràgies petèquiaels en les vísceras; i alteracions emocionals. Poden aparéixer síntomes similars als del síndrome de Sjögren. En estats terminals són freqüents la aliacrà, el edema i la febra, i poden produir-se súbitamente convulsions, shock i mort.[6]
.jpg)
Senyes de laboratori
[editar | editar còdic]És freqüent la anèmia normocrómica i normocítica, que es deu a les hemorràgies tisulares. L'anèmia pot ser macrocítica o megaloblástica en la quinta part dels pacients. Molts dels aliments que contenen vitamina C també contenen folatos i les dietes que provoquen escorbuto també poden induir el dèficit d'estos. No obstant, el dèficit d'àcit ascórbico produïx ademés un aument de la oxidació del àcit formil tetrahidrofólico a metabòlits inatius de folatos. No es coneix en exactitut si en la patogènia de l'anèmia intervé també una alteració en la distribució i almagasenament del ferro. L'anèmia es corrig en l'aporte de vitamina C i en l'instauració d'una dieta equilibrada.
Diagnòstic
[editar | editar còdic]En numerosos nosocomios es titula la concentració d'àcit ascórbico en plaquetas per a establir el diagnòstic d'escorbuto puix en esta maltia el seu nivell sol ser inferior a un quarto del tenor normal. Els nivells plasmáticos de la vitamina guarden escassa correlació en l'estat clínic. En els lactants, les alteracions radiològiques òssees poden ser diagnosticades. La bilirrubina està a sovint elevada. La fragilitat capilar és normal.
Tractament
[editar | editar còdic]La dosificació habitual de vitamina C en els adults escorbúticos és 100 mg tres a cinc voltes al dia per vos (per la ruta oral) fins que s'hagen administrat 4 grams, seguint despuix en 100 mg/dia. En els lactants i chiquets chicotets, la posología adequada és de 10 a 25 mg tres voltes al dia. Al mateix temps s'establix una alimentació rica en vitamina C (cítrics, kiwi, chucrut, etc). Les hemorràgies espontànees solen cessar en 24 hores, els dolors musculars i òsseus cedixen en rapidea, i les genives comencen a curar en dos a tres dies. Inclús els grans hematoma o equimosis retornen en dèu a dotze dies, encara que les alteracions pigmentarias en les zones de grans hemorràgies poden persistir durant mesos. La bilirrubina sérica es normalisa en tres a cinc dies i l'anèmia se sol corregir en dos a quatre semanes o mesos.[7]
Biosíntesis de Vitamina C
[editar | editar còdic]La major part de les espècies animals són capaços de sintetisar la vitamina C, en posseir l'enzima L-gulonolactona oxidasa, (GULO, per les seues sigles en anglés). Com destacades excepcions podem citar a la major part dels quiròpters, i a primats superiors molt relacionats taxonòmicamente en els humans, en concret el suborden Anthropoidea (Haplorrhini) que inclou tarsiformes i simis (els primats americans mai patixen escorbuto puix posseïxen l'enzima GULO). Tampoc sintetisen àcit ascórbico dos espècies de Caviidae, el capibara[8] i el conejillo d'índies. Variades fonts es contradiuen sobre el escorbuto en animals de companyia, com a gossos i gats. L'espècie humana no pot sintetisar la vitamina C per carir de l'enzima precursora GULO.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]- Afta
- Chucrut
- Cochlearia, pastura del escorbuto.
- James Lind
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Scurvy». Genetic and Rare Diseases Information Center (GARD). Archivat des d'el original, el 26 de giner de 2017. Consultat el 25 d'agost de 2020.
- ↑ Maxfield, Luke; Crane, Jonathan S. (2022). Vitamin C Deficiency, StatPearls Publishing.
- ↑ «Scurvy in pediatric age group – A disease often forgotten?».Journal of Clinical Orthopaedics and Trauma.6(2)
- 101–107.ISSN 0976-5662.doi:10.1016/j. jcot.2014.12.003.Consultat el 25 d'agost de 2020.
- ↑ «El descobriment espanyol de la cura del escorbuto» (en és). ABC Blogs. Archivat des d'el original, el 2026-04-12. Consultat el 2026-07-27.
- ↑ «Escorbuto». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 28 d'agost de 2024.
- ↑ «Vitamin C» (en en). National Institute of Health. Consultat el 2026-07-27.
- ↑ (2008) Manual of Nutritional Therapeutics (en en). ISBN 978-0-7817-6841-2.
- ↑ (2000).«[Scurvy in capybaras bred in captivity in Argentine.»].J Wil Dis..36(1)
- 97–101.doi:10.7589/0090-3558-36.1.97.
- ↑ «Vitamina C».Actes Dermo-Sifiliográficas.97(9)
- 557–568.ISSN 0001-7310.doi:10.1016/S0001-7310(06)73466-4.Consultat el 2026-07-27.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Escorbuto.- En MedlinePlus n'hi ha més informació sobre Escorbuto
Escorbuto en el Viccionari.
Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escorbuto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.