Anar al contingut

Cítric

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cítric
Per a atres usos d'este terme vore Citrus (Desambiguación).
Per a la serie mànega vore Citrus (mànega).
Citrus × paradisi

Citrus és un gènero que inclou les espècies de grans arbustos o arbollos perennes (entre 5 i 15 m) de la família de les rutáceas els fruts de les quals o frutes posseïxen un alt contingut en vitamina C i àcit cítric, el qual els proporciona eixe sabor àcit tan característic. Oriunt del Àsia tropical i subtropical (en émfasis en la província de Yunnan, China[1][2][3] i en els Himalayas[4]). Este gènero conté 28 espècies i numerosos híbrits cultivats, inclusivament les frutes més àmpliament comercialisades, com el llima, la taronja, la llima, el naronja (també cridat toronja) i la mandarina, en diverses varietats que depenen de la regió en la que es cultive cada una d'elles. El seu frut és un hesperidio, característic del gènero. Per la facilitat d'hibridació dels cítrics, tots els cultius per a us comercial s'obtenen empeltant les espècies cultivares desijades sobre plantones seleccionats per la seua resistència a les malties.

Taxonomia

Frutes del gènero citrus agrupades per similitut genètica. Diagrama ternario elaborat a partir de les senyes de Curk et alii.[5]

la taxonomia i la sistemàtica del gènero són complexes i no està clar la cantitat exacta d'espècies naturals, ya que moltes d'estes espècies són híbrits clonats que s'han generat en llavors (per apomixis), i evidències genèticas indiquen que inclús algunes espècies salvages tenen un orige híbrit. Actualment hi ha 28 espècies acceptades, i multitut d'híbrits i varietats cultivades. De fet, la majoria de les espècies Citrus sembla que són híbrits naturals o artificials procedents d'un número reduït d'espècies ancestrals, entre els que es troben la llima, la naronja, el mandarino i la papeda.[6] Els híbrits naturals i cultivats inclouen importants fruts comercials com a taronges, naronges, llimes, llimes i algunes mandarinas. El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 782, en 1753.[7]

Mapa de les rancs de cultivares principals salvages i taxa relacionats[8]

Classificació

Les espècies del gènero Citrus tenen una gran facilitat d'hibridació, per lo que tradicionalment hi ha hagut molta confusió en la classificació taxonòmica de moltes espècies. Actualment, este gènero consta de 28 espècies acceptades segons la Plants of the World Online (POWO):

Híbrits principals

En 1997, David John Mabberley va propondre una classificació pragmàtica dels principals citrus cultivats, de modo que s'aclarira la confusió que moltes voltes hi ha segons es consulten unes fonts o unes atres. Esta classificació simplifica i aclarix el gènero i sembla contar en el consens dels principals botànics.cita requerida

  • Mabberley postula que únicament existixen tres espècies principals: Citrus maxima, Citrus medica i Citrus reticulata, sent totes les restants híbrits d'estes tres. Esta teoria solament fa referència als cítrics cultivats, no al restant d'espècies d'este gènero.cita requerida

Esta classificació queda com seguix:

    • Citrus × aurantifolia: les llimes, que són híbrits de C. medica o C. × limon en la papeda de flor chicoteta C. micrantha.
    • Citrus × aurantium (Citrus maxima × Citrus reticulata), que formen el grup de les taronges amargues. Dins d'este tàxon es consideren atres quatre híbrits més.

<o>Atres Híbrits</o>

Taronges, llimes i llimes.

Usos

Culinaris

Molts cítrics, com taronjas, mandarinas, naronjas i clementinas, es mengen generalment frescs.[9] Se solen pelar i es poden partir fàcilment en gajos.[9] La naronja se sol partir per la mitat i es menja sense la pell en una cullera.[10] Per a això es dissenyen culleres especials (cullera de naronges) en la punta dentada. Els sucs de taronja i naronja també són begudes populars per al desdejuni. Els cítrics més àcits, com les llimes i les llimes, no solen menjar-se sols. Les llimes Meyer poden menjar-se en la mà en la pell fragant; són tant dolços com a àcits. Les limonadas són begudes populars que es preparen diluint els sucs d'estes frutes i afegint sucre. Les llimes i les llimes també s'utilisen en plats cuinats, o es tallen en rodajas i s'usen com a guarnició. El seu suc s'utilisa com a ingredient en diversos plats; és habitual trobar-ho en els endreços de les ensalades i esprémer-ho sobre el peix, la carn o les verdures cuites. De les diferents parts i tractaments dels cítrics es pot obtindre una gran varietat de sabors.[9] La pell i l'oli essencial de la fruta solen ser amarcs, especialment quan es cuinen, per lo que solen combinar-se en sucre. La polpa de la fruta pot variar de dolces a extremadament àcides. la melada, un condiment derivat de la taronja i la llima cuits pot ser especialment amarga, pero sol endulzarse en sucre per a tallar el amargor i produir un resultat similar al de la melada. La llima, la taronja o la llima s'utilisen comunament com a decoració i per a donar-li un toquecito de sabor als refrescs, els còctels o a l'aigua. Els sucs, els clafolls o les rodajas de cítrics s'utilisen en una gran varietat de begudes mesclades i refrescs. La colorida pell exterior d'alguns cítrics, coneguda com zest, s'utilisa com aromatizante en cuina; la part blanca interior de la pell, la mèdula, sol evitar-se per la seua amargor.

En medicina

l'àcit cítric s'usa molt abundantment en l'indústria farmacèutica. En medicina, s'utilisa entre atres coses com digestiu, substància que favorix la digestió, inclosa en la classificació internacional ATC dins del grup A09, en el còdic A09AB04.[11]

Biocombustibles

Les investigacions que han realisat professors del Institut Universitari d'Ingenieria d'Aliments (IU-IAD) de l'Universitat Politècnica de Valéncia sobre les possibilitats d'aprofitament dels residus dels cítrics, van a trobar la seua plasmació en un ambiciós proyecte empresarial. Un grup d'accionistes valencians ha posat en marcha la societat Citrotecno en l'objectiu d'alçar en la localitat de Cadira la primera planta del món dedicada a la reconversió de la pell i atres desperdicis dels agres en productes i artículs d'alt valor afegit[12]).

Us com a plantes ornamentals

Hivernàcul del Jardí Botànic en Lovaina (Bèlgica)

Els cítrics cultivats en cups i invernados a cobert varen ser una característica de jardins renaixentistes, una volta que la tecnologia de fabricació de vidre va permetre produir suficients extensions de vidre transparent. l'orangerie era una característica de les residències reals i aristocràtiques durant els sigles XVII i XVIII. La Orangerie del Palau delouvre, de 1617, va inspirar imitacions que no varen ser eclipsades fins al desenroll de l'hivernàcul modern en la década de 1840. En Estats Units, el primer hivernàcul que es conserva és el de Mount Airy, Richmond County, Virginia. George Washington tenia un hivernàcul en Mount Vernon. Alguns aficionats moderns seguixen cultivant cítrics nanos en contenidors o hivernàculs en zones a on el clima és massa fredor per a cultivar-els a l'aire lliure. El clima constant, la llum solar suficient i el rec adequat són crucials per a que els arbres prosperen i produïxquen fruta. En comparació a molts dels habituals "arbustos verts", els cítrics toleren millor un mal conte dels contenidors. En les zones d'hivern més fredes no deuen cultivar-se llimes i llimes, ya que són més sensibles a la fredor hivernal que atres cítrics. Els híbrits en kumquats (× Citrofortunella) tenen una bona resistència a la fredor. Un cítric en contenidor pot tindre que ser replantado cada 5 anys aproximadament, ya que les raïls poden formar un gros "cepellón" en el fondo del test.[13]

Producció

Majors regions productores

Segons l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, la producció mundial de tots els cítrics en 2016 va ser de 124 Millons de T, sent aproximadament la mitat d'esta producció taronges.[14] En un equivalent de 15.200 millons de dólars en 2018, el comerç de cítrics[15] constituïx casi la mitat del comerç mundial de frutes, que va anar de 32.100 millons de dólars per al mateix any.[16] Segons la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenroll (UNCTAD), la producció de cítrics va créixer durant els primers anys d'el XXI principalment per l'aument de les àrees de cultiu, les millores en el transport i l'embalage, l'aument dels ingressos i la preferència dels consumidors pels aliments saludables.[14] En 2019-20, la producció mundial de taronges es va estimar en 47,5 millons de T, liderada per Brasil, Mèxic, l'Unió Europea i China com a majors productors.[17]

Cultiu

Plagues i malties

El cancro dels cítrics està causat per la gammaproteobacteria Xanthomonas axonopodis

Les plantes de cítrics són molt susceptibles de ser infestades per pulgón, mosca blanca i cochinilla (per eixemple, cochinilla roja de Califòrnia). També són prou importants les infeccions víriques a les que alguns d'estos ectoparásitoss servixen de vectores com el virus de la tristor dels cítrics transmés pels pulgones, que quan no es controla en métodos adequats de control és devastador per a les plantacions de cítrics. L'amenaça més recent per a les plantacions de cítrics en Estats Units és la Psílido asiàtic dels cítrics.[18]

El psílido asiàtic dels cítrics és un insecte semblat a un pulgón que s'alimenta dels fulls i els brots dels arbres de cítrics i d'atres plantes paregudes als cítrics.[19] El verdader perill radica que el psílido pot transmetre una maltia bacteriana mortal dels arbres anomenada Huanglongbing (HLB), també coneguda com a maltia de l'enverdecimiento dels cítrics.[20][21] Degut a que Plantilla:As of les bactèries causants no són cultivables, l'evaluació de cultivares i vectores resistents és llenta.[20] Es coneixen alguns ceps de cítrics resistents al HLB i resistents al vector, i cítrics modificats genèticament i s'han provat nous plaguicidas en laboratori i es mostren prometedors per al seu us en el camp.[20]Es poden utilisar cultius intercalados, policultius o agroforestería com a mijos per a aumentar la biodiversitat en els voltants dels arbres frutals i ajudar als depredadors naturals de les plagues de les plantes a establir-se en l'hort.[22]

En agost de 2005, es va descobrir la maltia de l'enverdecimiento dels cítrics en la regió del sur de Florida, al voltant d'Homestead i Florida City. Des de llavors, la maltia s'ha estés a totes les plantacions comercials de cítrics de Florida. En 2004-2005, les estadístiques del USDA varen informar que la producció total de cítrics de Florida va ser de 169,1 millons de caixes de fruta. L'estimació per a tota la producció de cítrics de Florida en la temporada 2015-2016 és de 94,2 millons de caixes, una caiguda del 44,3%.[23] Carolyn Slupsky, professora de nutrició i ciència dels aliments en l'Universitat de Califòrnia, Davis ha dit que "podríem perdre tots els cítrics frescs dins de 10 a 15 anys".[24]

En juny de 2008, el psílido va ser vist perillosament prop de Califòrnia: just a l'atre costat de la frontera internacional en Tijuana, Mèxic. Solament uns mesos despuix, es va detectar en els comtats de Sant Diego i Imperial, i des de llavors s'ha estés als comtats de Riverside, Sant Bernardino, Orange, els Àngeles i Ventura, provocant quarantenes en eixes zones. El psílido asiàtic dels cítrics també s'ha interceptat en Califòrnia en paquets de fruta i plantes, incloent cítrics, plantes ornamentals, herbes i rams de flors tallades, enviats des d'atres estats i països.[21]

El fullage també és utilisat com a planta alimentícia per les larves d'espècies de Lepidòpters (palometes i arnes) com l'esmeralda comuna (Hemithea aestivaria) de la família de les Geometridae i carlino de dos ralles (Gymnoscelis rufifasciata), l'arna lleopart jagant (Hypercompe scribonia), d'Arctiidae, Hypercompe eridanus, Hypercompe icasia i Hypercompe indecisa, moltes espècies de la família Papilionidae (palometes de coa d'oroneta), i l'arna enrolladora de fulls delliri negre (Cnephasia jactatana).

Malties carencials

Les plantes de cítrics també poden desenrollar una condició de deficiència anomenada clorosis, caracterisada pel amarillamiento dels fulls[25] resaltada pel contrast de les venes del full. Els fulls marchitas acaben caent, i si la planta pert massa, morirà llentament. Esta condició sol ser causada per un pH excessivament alt (sol alcalino), que impedix que la planta absorbixca ferro, magnesi, zinc o atres nutrients que necessita per a produir clorofila. Esta condició pot remediar-se afegint un fertilisant àcit apropiat formulat per als cítrics, que a voltes pot reviure una planta per a produir nous fulls i inclús brots florals en unes poques semanes en condicions òptimes. Un sol massa àcit també pot causar problemes; els cítrics preferixen un sol neutre (pH entre 6 i 8). Les plantes de cítrics també són sensibles a l'excés de sal en el sol. Pot ser necessari realisar un anàlisis del sol per a diagnosticar correctament les malties per carència de nutrients.[26][27]

Composts fitoquímicos i investigació

Algunes espècies de Cítrics contenen cantitats significatives de la classe de fitoquímicos cridada furanocumarina, una família diversa de composts químics orgànics d'orige natural.[28][29] En els sers humans, alguns (no tots) d'estos composts químics actuen com a forts fotosensibilizadores quan s'apliquen per via tòpica en la pell, mentres que atres furanocumarinas interactuen en els medicaments quan es prenen per via oral. Açò últim es denomina "efecte del suc de naronja", un nom comú per a un grup relacionat d'interaccions entre la naronja i els medicaments.[28]

Pels efectes fotosensibilizadores de certes furanocumarinas, se sap que algunes espècies de Citrus causen fitofotodermatitis,[30] una inflamació de la pell potencialment greu resultant del contacte en un agent botànic sensibilizador a la llum seguit de l'exposició a la llum ultravioleta. En les espècies de Citrus, el principal agent fotosensibilizador sembla ser el bergapten,[31] una furanocumarina llineal derivada del psoraleno. Esta afirmació s'ha confirmat per a la llima[32][33] i per a la bergamota. En particular, l'oli essencial de bergamota té una major concentració de bergapteno (3000-3600 mg/kg) que qualsevol atre oli essencial a pur de cítrics.[34]

En general, tres espècies ancestrals de Citrus (naronges, cidras i papedas) sintetisen cantitats relativament altes de furanocumarinas, mentres que una quarta espècie ancestral (les mandarinas) carix pràcticament d'estos composts.[31] Ya que es creu que la producció de furanocumarinas en les plantes és heretable, s'espera que els descendents de les mandarinas (com les taronges dolces, les mandarinas i atres chicotets híbrits de mandarinas) tinguen baixes cantitats de furanocumarinas, mentres que s'espera que atres híbrits (com les llimes, les naronges i les taronges àcides) tinguen cantitats relativament altes d'estos composts. En la majoria de les espècies de Citrus, la pell conté una major diversitat i una major concentració de furanocumarinas que la polpa de la mateixa fruta.[32][33][31] Una excepció és la bergamotina, una furanocumarina implicada en les interaccions entre la naronja i els medicaments, que està més concentrada en la polpa de certes varietats de naronja, naronja i taronja agre. Una revisió de l'investigació preliminar sobre les dietes va indicar que el consum de cítrics s'associava a una reducció del 10% del risc de desenrollar càncer de mama.[35]

Vore també

Referències

  1. ↑ “The possible role of Yunnan, China, in the origin of contemporary Citrus species (Rutaceae)” (1990). Economic Botany 44 (2): 267–277. doi:10.1007/bf02860491.
  2. ↑ United Nations Conference on Trade and Development. Market Information in the Commodities Area: Citrus fruits «Archived copy». Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2010. Consultat el 24 de setembre de 2010.
  3. ↑ “On the history and origin of citrus” (1975). Bulletin of the Torrey Botanical Club 102 (6): 369–375. doi:10.2307/2484763.
  4. ↑ “Genomics of the origin and evolution of Citrus” . Nature 554 (7692): 311–316. doi:10.1038/nature25447. PMID 29414943.
  5. ↑ «Phylogenetic origin of llimes and lemons revealed by cytoplasmic and nuclear markers».Annals of Botany.117(4)
    565–583.ISSN 0305-7364.doi:10.1093/aob/mcw005.Consultat el 2022-04-19.
  6. ↑ Klein, Joshua D. (2014). Citron Cultivation, Production and Uses in the Mediterranean Region (en en), Springer Netherlands, pp. 199–214. doi:10.1007/978-94-017-9276-9_10. ISBN 978-94-017-9275-2.
  7. ↑ «Citrus» (en en). Tropicos. org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2024-02-19.
  8. ↑ Fuller, Dorian Q.; Castell, Cristina; Kingwell-Banham, Eleanor; Qin, Ling; Weisskopf, Alison (2017). "Charred naronja peel, historicalinguistics and other tree crops: approaches to framing the historical context of early Citrus cultivation in East, South and Southeast Àsia". In Zech-Matterne, Véronique; Fiorentino, Girolamo. AGRUMED: Archaeology and history of citrus fruitin the Mediterranean. Publications du Centre Jean Bérard. pp. 29–48. doi:10.4000/books. pcjb.2107. ISBN 9782918887775.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Janick, Jules (2005). «Citrus». Purdue University Tropical Horticulture Lecture 32.
  10. ↑ Sheu, Scott. «Aliments autòctons de l'hemisferi occidental: Grapefruit». Aihd. ku. edu.
  11. ↑ Vejau 2008, de la pàgina web del WHO Collaborating Centre for Drug Statistics Methodology de l'Institut Noruec de Salut Pública (enllaç consultat el 4 d'octubre de 2008).
  12. ↑ «Valéncia contarà en la primera planta del món per a reconvertir els residus citrícolas, iniciativa basada en les investigacions dels professors de l'Universitat Politéc...». Archivat des d'el original, el 5 de febrer de 2009. Consultat el 2009.
  13. ↑ Llance., Walheim. Citrus : complete guide to selecting & growing more than 100 varieties for Califòrnia, Arizona, Texas, the Gulf Coast and Florida, Tucson, Ariz.: Ironwood Press. OCLC 34116821. ISBN 978-0-9628236-4-0.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Cítrics, fresca i processats: Statistical Bulletin». Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura.
  15. ↑ https://oec.world/en/profile/hs/citrus?disaggregationYearSelector=tradeYear3 OEC - L'Observador de la Complexitat Econòmica, Cítrics
  16. ↑ https://oecworld/en/profile/sitc/fruit OEC - The Observer of Economic Complexity, Fruit
  17. ↑ «Citrus: Mercats i comerç mundial». Departament d'Agricultura d'EE. UU..
  18. ↑ Múrcia Riaño, Nubia; Betancourt Vásquez, {{{nom2}}}; Pérez Artiles, {{{nom3}}}; Rodríguez Mora, {{{nom4}}} (2020). Capítul XII: Principals malties en el cultiu de llima àcida Tahití, Corporació colombiana d'investigació agropecuaria - AGROSAVIA. ISBN 978-958-740-343-5.
  19. ↑ Carabalí Muñoz, Arturo; Montes Rodríguez, {{{nom2}}}; López-Galé, {{{nom3}}}; Kondo, {{{nom4}}} (2020). Capítul XI Insectes plaga d'importància econòmica en llima àcida Tahití, Corporació colombiana d'investigació agropecuaria - AGROSAVIA. ISBN 978-958-740-343-5.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 “Engineering of citrus to obtain huanglongbing resistance (Ingenieria de cítrics per a obtindre resistència al huanglongbing)” . Current Opinion in Biotechnology: 196-203. doi:10.1016/j. copbio.2021.06.003. ISSN 0958-1669. PMID 34198205.
  21. ↑ 21,0 21,1 «Sobre el psílido asiàtic dels cítrics i el Huanglongbing». californiacitrusthreat. org.
  22. ↑ «Cultivating Cocoa, Rectifying Monoculture, Increasing Genetic Biodiver» (en en). EVERGREEN. Consultat el 2026-02-24.
  23. ↑ «Estadístiques de cítrics de Florida 2015-2016».
  24. ↑ Els agricultors i els investigadors tracten de mantindre a ralla el mortal enverdecimiento dels cítrics el temps suficient per a trobar una cura.
  25. ↑ Online en SumoGardener «Cóm evitar els fulls grocs en els cítrics».
  26. ↑ Mauk, Peggy A.. «Preguntes i respostes sobre el maneig dels cítrics (3ª ed.)». Extensió Cooperativa de l'Universitat de Califòrnia.
  27. ↑ Yacomelo Hernández, Marlon Jose; Rius Rojas, {{{nom2}}}; Orduz Rodriguez, {{{nom3}}} (2020). Capítul VI: Nutrició, correctius i fertilisació de la llima àcida Tahití, Corporació colombiana d'investigació agropecuaria - AGROSAVIA. ISBN 978-958-740-343-5.
  28. ↑ 28,0 28,1 “Food-drug interactions precipitated by fruit juices other than grapefruit juice: An update review (Interaccions entre aliments i fàrmacs precipitades per sucs de frutes distints del suc de naronja: Una revisió actualisada)” (2018). Journal of Food and Drug Analysis 26 (2): S61-S71. doi:10.1016/j. jfda.2018.01.009. ISSN 1021-9498. PMID 29703387.
  29. ↑ “Química i efectes sobre la salut de les furanocumarinas en la naronja” (2017). Journal of Food and Drug Analysis 25 (1): 71-83. doi:10.1016/j. jfda.2016.11.008. ISSN 1021-9498. PMID 28911545.
  30. ↑ “Dermatologia botànica” . The Electronic Textbook of Dermatology 37 (5). Internet Dermatology Society. doi:10.1046/j.1365-4362.1998.00385. x. PMID 9620476.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 “The Distribution of Coumarins and Furanocoumarins in Citrus Species Closely Matches Citrus Phylogeny and Reflects the Organization of Biosynthetic Pathways (La Distribució de Coumarinas and Furanocoumarinas en les espècies de Citrus reflectixen de prop la filogenia de Citrus i reflectix la organizacion de les vies biosintéticas” . PLOS ONE 10 (11). doi:10.1371/journal. posa.0142757. PMID 26558757. Bibcode: 2015PLoSO..1042757D.
  32. ↑ 32,0 32,1 “Cumarinas fototóxicas en llimes” (1993). Food Chem Toxicol 31 (5): 331-35. doi:10.1016/0278-6915(93)90187-4. PMID 8505017.
  33. ↑ 33,0 33,1 “Bullous phytophotodermatitis associated with high natural concentrations of furanocoumarins in llimes” . Am J Contact Dermat 13 (1): 10–14. doi:10.1053/ajcd.2002.29948. ISSN 0891-5849. PMID 11887098.
  34. ↑ «Toxicological Assessment of Furocoumarins in Foodstuffs (Evaluació toxicològica de les furocumarinas en els productes alimenticis)». The German Research Foundation (DFG). Comissió del Senat de la DFG per a la Seguritat Alimentària (SKLM). Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2019.
  35. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Song

Bibliografia

  • Mabberley D. J., A classification for edible Citrus (Rutaceae). 1997. Telopea 7(2): 167-172

Bibliografia adicional

Enllaços externs

Commons

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cítric&oldid=1502901»