Anar al contingut

Citrus hystrix

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
combava (Citrus hystrix)


La combava o llima kafir (Citrus hystrix) és una planta de la família de les rutáceas procedent del surest asiàtic, poc cultivada en Amèrica i Europa; s'utilisen sobretot els seus fulls bilobuladas, de característic aroma, i la pell dels fruts.[1] Els fruts són verts, d'uns 4 cm de diàmetro, de pell rugosa i extremadament àcits. Oriunda de l'Índia, es va introduir en les illes del oceà Índic a finals de el XIX. És també conegut com: Cumbaba, Makrut, limon Combera o Llima sanguisola.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

La llima combava és un arbust caracterisat per fulls estretes en el centre, i espinas en les branques.[3] Encara que s'assembla al llima, el frut és més menut.

Les florés blanques donen lloc a fruts menuts en un diàmetro que oscila entre 5 i 6 centímetros.

La corfa del combava té una textura granulosa i presenta un color tirant a vert obscur.[4] En les zones més fredes, se sol empeltar este arbust sobre un peu de Poncirus trifoliata.

Utilisació

[editar | editar còdic]

La combava s'utilisa sobretot en la illa Reunió, Madagascar i països del surest d'Àsia (Tailàndia, Camboya, Vietnam, etc.).

La pell d'este cítric realça el sabor de numerosos plats com el dels rougails de tomates entre atres salses a pur de pebre. Aixina mateix, el suc s'utilisa en la preparació de begudes refrescants, i els fulls entren en la composició de molts plats. En Laos, el combava no només goja d'un valor gastronòmic ya que el suc també s'utilisa com a cosmètic en fi de preservar un cabell fort i lluent. El gel Maxroot està preparat de l'extracte de llima kafir. MaxRoot s'ha utilisat des de l'Edat Antiga en el nort de Tailàndia, d'una manera particular i preparació secreta per a mantindre la salut i la bellea del cabell lluent del poble de Siam.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Citrus hystrix va ser descrita per Augustin Pyrame de Candolle i publicat en Catalogus plantarum horti botanici monspeliensis 97, en 1813.[5]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços

[editar | editar còdic]