Anar al contingut

Retrocreuament

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El retrocreuament és un creuament d'un híbrit en un dels seus progenitors o un individu genèticament similar al seu progenitor, per a conseguir descendència en una identitat genètica més propenca a la del progenitor. S'utilisa en el horticultura, la cria d'animals i la producció d'organismes d'inactivaació genètica.

Els híbrits retrocruzados a voltes es descriuen en l'acrònim "BC"; per eixemple, un híbrit F1 creuat en un dels seus pares (o un individu genèticament similar) pot denominar-se híbrit BC1, i un creuament adicional del híbrit BC1 en el mateix pare (o un individu genèticament similar) produïx un híbrit BC2.[1]

Plantes

Ventages

  • Si el pare recurrent és un genotip èlit, al final del programa de retrocreuament es recupera un genotip èlit.
  • Com no resulta cap recombinació "nova", la combinació èlit no es pert.

Desventages

  • Funciona mal per a traces quantitatives.
  • És més restringit per als traces recesivos.
  • En la pràctica, les seccions del genoma dels pares no recurrents a sovint encara estan presents i poden tindre traces no desijades associats en ells.
  • Per a creus molt amplis, la recombinació llimitada pot mantindre mils de gens "estranys" dins del cultivar èlit.
  • Es requerixen molts retrocruces per a produir un nou cultivar, lo que pot dur molts anys.

Retrocreuaments naturals

El herba cana de York (Senecio eboracensis) és una espècie híbrida natural del herba cana d'Oxford (Senecio squalidus) i el herba cana comuna (Senecio vulgaris). Es creu que va sorgir d'un retrocreuament del híbrit F1 en S. vulgaris.[2]

Una volta més, les plantes de pésols pures altes (TT) i pures nanes (tt) quan es creuen en la generació parental, produïxen totes les plantes de pésols altes heterocigóticas (Tt) en la primera generació filial. El creuament entre la primera planta de pésol heterocigota alta (Tt) filial i la planta de pésol pura alta (TT) o nana pura (tt) de la generació parental també és un eixemple de retrocreuament entre dos plantes. En este cas, la generació filial formada despuix del retrocreuament pot tindre una proporció de fenotips d'1:1 si el creuament es realisa en un pare recesivo o, de lo contrari, tota la descendència pot tindre un fenotip de traça dominant si el retrocreuament és en un pare que té la traça dominant. El primer d'estes traces també es denomina creuament de prova.

Llínees artificialment recombinants

En plantes, el terme llínea de retrocreuament consanguíneo (IBL) es referix a una llínea (és dir, població ) de plantes derivades del retrocreuament repetit d'una llínea en ADN artificialment recombinant en el tipo salvage, operant algun tipo de selecció que pot ser fenotípica o a través d'un marcador molecular (per a la producció d'una llínea de introgresió).

Animals

Esta image demostra el retrocreuament d'una rata heterocigoto d'un fondo genètic a un atre fondo genètic. En este eixemple, la desactivació del gen es realisa en cèlules 129/Sv i després es retrocruza en el fondo genètic C57B/6J. En cada retrocreuament successiu, s'incrementa el percentage de ADN C57B/6J que constituïx el genoma de la descendència.

El retrocreuament pot amprar-se deliberadament en animals per a transferir una traça desijable en un animal en antecedents genètics inferiors a un animal en antecedents genètics preferibles. En els experiments d'eliminació de gens en particular, a on l'eliminació es realisa en llínees de cèlules mare fàcilment cultivables, pero es requerix en un animal en antecedents genètics diferents, l'animal eliminat es retrocruza en l'animal en els antecedents genètics requerits. Com a mostra la figura, cada volta que la rata en la traça desijada (en este cas, la falta d'un gen, indicat per la presència d'un marcador seleccionable positiu) es creua en una rata en antecedents genètics constants, el percentage promig del material genètic de la descendència que es deriva d'eixe fondo constant aumenta. El resultat, despuix de suficients reiteracions, és un animal en la traça desijada en el trasfondo genètic desijat, en el percentage de material genètic de les cèlules mare originals reduït al mínim (de l'orde de 0,01%).[3]

Per la naturalea de la meiosis, en la que els cromosomes derivats de cada progenitor es barallen aleatoriament i s'assignen a cada gamet naixent, el percentage de material genètic derivat de qualsevol de les llínees celulars varia entre els descendents d'un sol creuament, pero tindrà un valor esperat. El genotip de cada membre de la descendència es pot evaluar per a elegir no solament un individu que tinga la traça genètica desijada, sino també el percentage mínim de material genètic de la llínea de cèlules mare original.[4]

Un cep consómica és un cep endogàmic en un dels seus cromosomes reemplaçat pel cromosoma homòlec d'un atre cep endogàmic a través d'una série de retrocreuaments assistits per marcadors.

Vore també

Referències

  1. ↑ Schweitzer, J.A.; Martinsen, G.D.; Whitham, T.G.(2002).«Cottonwood hybrids gain fitness traits of both parents: a mechanism for their long-term persistence?».American Journal of Botany.89(6): 981–990.doi:10.3732/ajb.89.6.981.
  2. ↑ Abbot, R.J.; Lowe, A.J.(2003).«A new British species, Senecio eboracensis (Asteraceae), another hybrid derivative of S. vulgaris L. and S. squalidae L».Watsonia.24: 375–388.Consultat el 2007-07-15.
  3. ↑ «Embryonic Stem Cell». Archivat des de l'original, el 2006-09-09. Consultat el 2008-01-01.
  4. ↑ Frisch, Matthias; Melchinger, Albrecht I(2005-06-01).«Selection Theory for Marker-Assisted Backcrossing».Genetics.170(2): 909–917.ISSN 1943-2631.doi:10.1534/genetics.104.035451.