Híbrit F1

Híbrit F1

Un cultivar Híbrit F1 : Solanum lycopersicum 'Lemon Boy'

El híbrit F1 és el producte resultant del cruzamiento entre dos llínees pures diferents, conseguint-se un híbrit de primera generació en el que es pot mantindre el procés d'hibridació. És un terme de la genètica i del mejoramiento selectiu. F1 és la Filial 1, la primera generació filial de llavors/plantes o descendència; aixina, les següents generacions es diran F2, F3, F4, successivament.

Els treballs pioners de Gregor Mendel en el XIX es varen enfocar en els patrons de la herència i en les bases genèticas de la variació. En els seus experiments de polinisació creuada involucrant a dos cruzamientos, o a pares homocigoto, Mendel troba que la generació resultant F1 era heterocigoto i tots els fenotips recordaven la dominancia de la planta parental. El descobriment de Mendel involucrava les generacions F1 i F2 fundant les bases de la genètica moderna.

Producció d'híbrits F1

En plantes

Dos poblacions de reproductors en les característiques desijades se someten a endogàmia fins que la homocigocidad de la població excedix un cert nivell, generalment 90% o més. Típicament açò requerix més de dèu generacions. En acabant de que açò succeïx, abdós poblacions deuen ser creuades evitant l'autofecundación. Normalment, açò succeïx en les plantes desactivant o removent les flors masculines d'una població, aprofitant les diferències de temps entre la floració masculina i femenina o la polinisació manual.

En 1960, el 99 per cent de tota la dacsa plantada en els Estats Units, el 95 per cent de la remolacha azucarera, el 80 per cent dels espinacs, el 80 per cent dels girasols, el 62 per cent del brócoli i el 60 per cent de les cebes eren híbrits. Els frijoles i els pésols no es hibridan comercialment perque són polinisadors automàtics, i la polinisació manual és prohibitivamente cara.

Ventages

Homogeneïtat i predictibilidad per la homocigocidad dels pares llínea puras, no hi ha casi cap variació genètica entre plantes o animals individuals de la F1. Açò fa que la seua fenotip siga extremadament uniforme i, per lo tant, atractiu per a les operacions mecàniques i facilita l'ajust fi de la gestió de la població. Una volta que es coneixen les característiques del cruzamiento, la repetició d'est donarà exactament el mateix resultat.

Més alt rendiment: Tindre dos versions diferents d'este alel equival a tindre dos versions diferents de l'enzima. Açò aumentarà la provabilitat de tindre una versió òptima de l'enzima present i reduirà la provabilitat d'un defecte genètic. Este efecte es coneix en genètica com el "efecte de histéresis genètica".

Desventages

La principal ventaja dels híbrits F1 és també la seua desventaja. Quan els cultivares F1 s'utilisen per a la reproducció d'una nova generació, la seua descendència (generació F2) serà alta en gens homocigóticos, i per lo tant tindrà una depressió en el rendiment i carirà del vigor híbrit.

Tant l'endogàmia com el creuament d'abdós llínees requerix molt treball, lo que es traduïx en un cost de llavor molt major. En general, el major rendiment compensa esta desventaja. Ademés, els híbrits F1 carixen de diversitat genètica, per les llínees parentals consanguíneas.