Incesto

El incesto —del llatí incestus, és dir, 'incasto, no cast'— és la pràctica de relacions sexuals entre persones molt pròximes per consanguinitat — parentesc biològic o sanguíneu. Es califiquen com incestuosas, en totes les cultures, les relacions sexuals entre germans, entre mares o pares i els seus fills, entre tios i nebots, entre yayos i nets, i aixina tots els ancestros consanguíneos en els seus descendents. Encara que la consanguinitat és menor, en algunes cultures es consideren també incestuosas les relacions sexuals entre cosins.^{cita requerida}

A lo llarc de l'història i en distints àmbits socioculturals, ha primat la prohibició del incesto i la busca de nous vínculs de parentesc fora del grup social d'orige —família d'orientació—, si ben el grau de relació en el que queden prohibides varia segons cada context. Esta regla es denomina exogàmia, per contraposició a la endogàmia.

La antropologia del parentesc ha estudiat l'organisació dual de la societat en distintes cultures primitives per a aplegar a la conclusió de que els individus han buscat tradicionalment parella fora del grup familiar. El concepte d'organisació dual de la societat fa referència al agrupamiento dels sers humans en a lo manco dos segments tribals rivals. Estos tindrien caràcter clánico i els seus linajes, en cas de poder establir el nexe genealògic en un antepassat concret, buscarien establir una nova relació social d'amistat i de cooperació mútua per mig de lo que es denomina «matrimoni» —relació d'afinitat o d'aliança anteriorment aludida—.

No obstant, es troben algunes excepcions històriques a la prohibició universal del incesto. Tenim els casos de les monarquias del Antic Egipte —vejau, per eixemple, la biografia de Cleopatra, qui va governar en matrimoni primer en un dels seus germans i després en un atre; la dels monarques del Imperi inca i les dels antics monarques hawaianos—. En tots els casos primava una «raó d'Estat» que es podia resumir en l'intent de mantindre concentrat el poder en una família —dinastia—; per açò, tals incestos solien ser a voltes nominals i llegallegalisats; tals incestos concloïen freqüentment en guerres dinàstiques fratricidas.

Història

Atres personages històrics

Roma Antiga

Varis emperadors han segut acusats de cometre incesto pels historiadors clàssics:

• Nerón en la seua mare Agripina la Menor
• Calígula en les seues tres germanes: Agripina la Menor, Julia Drusila i Julia Livila.
• Cómodo de violar a les seues germanes.
• Caracalla de tindre comerç carnal en Julia Domna, la seua mare.

Edat Mija

Segons llegendes negres recollides en llibres d'investigació històrica com "Els papes i el sexe" d'Eric Frattini i "La vida sexual dels papes" de Nigel Cawthorne, varis papes varen ser acusats de cometre incesto.

• Juan XII i la seua germanastra.

Renaixença

• Alejandro VI i la seua filla Lucrecia Borgia, aixina mateix esta en el seu germà César Borgia.
• Paulo III i la seua filla Constanza Farnesio.

Explicacions sobre el incesto

Explicació biològic-genètica

Un dels principals motius agregats modernamente per la ciència, que reforça la consideració de que el incesto continue prohibit en moltes llegislacions, és que els sers humans que naixen de relacions incestuosas corren en cada nova generació endógama un risc més alt de desenrollar problemes físics hereditaris d'haver-els i com a producte de la transmissió de quadros genètics parals. El reduït quadro genètic heretat planteja que, com a resultat del incesto, es reduïx la variabilitat genètica més flexible i ideal, que permet la diversitat de traces, i fa que s'eleve el número de registres a elegir per encert en cada recombinació cigótica davant canvis externs sobre la espècie per a la seua supervivència, per l'incidència entre individus en relació de parentesc consanguíneo entre sí, tant per via llineal com per via colateral.

Atracció sexual genètica

Explicació pel complex d'histocompatibilidad

Artícul principal → complex major d'histocompatibilidad.

Els recents estudis de genètica i psicologia evolutiva en tota certea —vejau complex major d'histocompatibilidad i selecció sexual— indiquen que, entre els sers sexuados, els individus mascles i femelles d'una mateixa espècie solen optar no solament pels més aparentment aptes —per eixemple, mascles fornidos i —en aus— de plomalls cridaners i en excelents expressions de corteig, o individus fèrtils d'un i un atre sexe aparentment més saludables—, sino que un factor determinant per a formar parelles —açò inclou en ser humà— per a reproduir-se és la exogàmia per l'inconscient atracció sexual —en gran part mediada per les feromones— que provoquen les diferències del complex major d'histocompatibilidad i la selecció sexual, ya que tals diferències solen inhibir, al mateix temps, repeticions de gens alterats i la immunitat de la prole.

Explicació psicoanalítica

Sigmund Freud va abordar l'estudi del incesto a través de la teoria psicoanalítica. Partia de l'idea de que existia una «horda primitiva» promiscua en la que la rivalitat entre mascles per l'accés sexual a les femelles va provocar el recurs a la violència i el homicidi dins del propi grup de parentesc. Inicialment, en Tòtem i tabú, Freud troba una primera explicació per a l'exogàmia: l'enfrontament entre individus —especialment varons— que pertanyien al mateix grup sociofamiliar va donar lloc a una aversió al incesto, no pel tipo de relació que constituïx en sí, sino per l'agressivitat i les morts —principiando per la del pare— ocasionades dins del propi grup social.

Jacques Lacan sintetisa gran part del treball de Freud i de Lévi-Strauss, i intenta explicar el incesto des d'un punt de vista estructuralista: Lacan concorda en Freud, en el sentit de que el incesto és un impuls bàsic de la psique humana, ya que es troba en el inconscient de tot ser humà —siga varó o siga dòna—: tornar a l'unitat en la mare i quedar en el desig de la mare; solament l'intervenció de qui complix la funció paterna evita tal alienació, i açò és l'esquema del complex d'Edipo que impulsa, dramàticament, a tots els individus cap a l'exogàmia.

Anàlisis posteriors conclouen que una gran part de les cultures compartixen un aborrecimiento sicològic desenrollat cap a la pràctica de relacions sexuals o de relacions de parentesc adicionals entre individus de la mateixa família vinculats per una atra relació de parentesc prèvia en la que els rols i rancs de cada membre estan fortament delimitats, en alterar les normes de conducta i dinàmica d'equip cohesiva en nous llaços d'afecte i consegüents celosies edípicos.

Efecte Westermarck

Complex d'Edipo

Sigmund Freud (als 16 anys) en la seua mare en 1872.

Vore també: Complex d'Electra

Explicació social

Un atre dels aspectes destacats sobre l'orige del incesto és el relacionat en l'alteració de les relacions socials o de l'harmonia social entre famílies.

Per una part, el incesto duria en si el retrotraimiento del grup i el replec social sobre sí mateixa. En reduir-se les relacions de parentesc al sen intrafamiliar com a element d'autoperpetuación, s'elimina la possibilitat d'ampliar les rets socials del grup en uns atres grups socials. Això pot ser especialment negatiu, ya que l'establiment d'una relació d'aliança o d'afinitat entre dos grups socials és la que es fa possible entre atres vies per mig del matrimoni. Això dona lloc a una ampliació de les rets socials en cas de necessitat econòmica, conflicte territorial o busca de respal per diversos motius.

Qualsevol que haja segut la forma en que s'haja originat o practicat la prohibició del incesto, en tot case les relacions sexuals o amoroses entre membres de diferent sexe o del mateix, entre iguals o diferents edats i entre diferents classes socials, siguen familiars o no, varen estar sempre supeditades en inferior reconeiximent a la final potestat dels pares o membres superiors de la mateixa família, els quals, fins a dates molt recents —i encara en vigència entre moltes societats—, decidien férreamente sobre els matrimonis i qualssevol atres aliances que hi haguera entre dos individus per a reconéixer-els com a permanents o temporalment admissibles per al fondo i estructura social, i subjectes a un fort reconeiximent o rebuig vete per part d'estos. Encara no sent membres prohibits, el sexe o el matrimoni com a reconeiximent llegal d'est ha segut sempre un dels atributs socials que més ingerència han rebut sempre els individus membres del mateix.

Teoria de l'aliança

Vore també: Consolidació de l'antropologia del parentesc familiar

Explicació demogràfica

Les primeres poblacions humanes de caçadors recolectors es caracterisaven per tindre elevats índexs de mortalitat, tant entre la població adulta com entre l'infantil. La precària alimentació d'eixos grups feya que el periodo d'alletament dels neonato i la dependència respecte de la mare biològica fora molt major que en la situació actual. per a quan els fills tenien madurea sexual, les seues mares ya eren femelles velles —l'esperança mija de vida rondava com a molt entorn als 30 anys— incapaços d'engendrar més progenie. Per açò, els individus jóvens tenien que buscar l'accés sexual entre les dònes externes a la pròpia família.

La pràctica d'este hàbit impost per la pròpia biologia humana del moment impedia el incesto. Alguns autors clàssics, com Lewis Henry Morgan, John Ferguson McLennan o Johann Jakob Bachofen, parlen del fet d'un procés d'aprenentage cultural per mig del com el propi hàbit dels individus va fer que la pràctica del incesto fora deixada de costat.

No obstant, la pràctica no necessitaria una supressió social tan estricta, ya que no totes les relacions sexuals es porten a terme en l'objecte de tindre descendència i tenen com a resultat, entre la major part dels primats, resultats d'afecte i llaços més reforçats que en els grups de membres tan reduïts i de mortalitat tan alta com entre els hòmens del paleolític.

Estatus llegal

Llegalitat del incesto.

• Alemània. Segons el còdic penal alemà: «El que realise un acte sexual en un descendent consanguíneo, incorrerà en pena de presó no major de tres anys o multa».

• En Afganistan, el incesto es castiga en pena de mort.

• En Argèlia, el incesto es castiga en penes d'entre dèu i vint anys de presó.

• En Aràbia Saudita, el incesto és un delicte que pot castigar-se en pena de mort.

• En Argentina, el incesto és llegal si abdós persones tenen la edat mínima de consentiment. El matrimoni entre parents és llegal, excepto si es tracta de relacions pare-fill, yayo-net, ya que no es contempla per a parents de descendència llineal. El còdic penal també contempla al incesto com un agreujant en cas d'abús sexual.

• En Bèlgica és llegal.
• En Belize, el incesto es castiga en dos anys de presó.

• En Brasil el incesto és llegal.

• En Brunei, el incesto està penat en dèu anys de presó.

• En Canadà, està penat en presó.

• China, Japó i Rússia són nacions a on les relacions incestuosas no estan penades pero el matrimoni civil entre parents té restriccions.

• Colòmbia. Segons l'artícul 259 del còdic penal de Colòmbia: «El que realise accés carnal o un atre acte eròtic sexual en un descendent o ascendent, adoptante o adoptiu, o en un germà o germana, incorrerà en presó de sis (6) mesos a quatre (4) anys».
• En Costa Rica, segons la llei és illegal el incesto de consanguinitat llineals, eixemple, Yayo-Net i de primer grau com entre germans o Mare-fill pero és llegal entre germans encara que no poden casar-se.
• En Espanya, el incesto en sí no està tipificat com a delicte, pero és illegal el matrimoni civil entre adults en víncul familiar fins al tercer grau colateral: un tio o tia no pot casar-se en el seu nebot o neboda.
• En Estats Units, la llei varia per estat.
  • En Nova Jersey, les relacions sexuals entre familiars adults són permeses, pero sense la possibilitat de casar-se en parents de fins a tercer grau —tios i nebots o besyayos i bisnietos.
  • En Oklahoma, el incesto és illegal.
  • En Nou Mèxic, el incesto és illegal.
  • En Puerto Rico la pena màxima per al delicte d'incesto són cinquanta anys de presó.
• En França el incesto és llegal. En 2021, despuix del cas del juriste Olivier Duhamel que va ser acusat d'abusos sexuals per la seua fillastra, vàries víctimes franceses d'abusos en l'àmbit familiar varen llançar una campanya en el hastag MetooInceste
• En Filipines, quatre llegisladors de la regió de Bicol han renovat un intent de llarga duració per a penalisar el incesto consensuat entre adults en penes de presó de fins a sis anys.
• En Jamaica el incesto és illegal.
• En Kuwait, el incesto entre adults es castiga en fins a tres anys de presó. Si un adult abusa d'un menor el incesto es considera un agreujant.
• En Grècia, el incesto entre adults és illegal. El incesto entre germans no es castiga si els dos són menors d'edat.
• En Índia, el incesto entre adults és llegal.
• En Indonèsia, el incesto era llegal (llevat en la província d'Aceh a on s'aplica la sharía) fins a 2022.
• En Iran, el incesto es castiga en la pena de mort.
• En Iraq, el incesto es castiga en la mort.
• En Israel, les relacions incestuosas consentides entre adults són llegals. No obstant, en casos d'abús infantil, el incesto es considera un agreujant.
• En Irlanda, el incesto es castiga en multes i penes de fins a dos anys de presó.
• En els casos d'Itàlia i Uruguay les seues respectives lleis castiguen el incesto que derive en «escàndal públic», un definició que es presta a l'ambigüitat de qué és exactament «escàndal».
• En Letònia es permet el matrimoni entre germans.
• En Llibèria el incesto és un delicte.
• En Malàsia el incesto es castiga en cinglada i penes d'entre dèu i trenta anys de presó.
• En Maldives, el incesto consentit entre adults es castiga en penes de fins a dèu anys de presó. Si hi ha abús o una de les parts és menor la pena pot ser de fins a vinticinc anys.
• En Marroc el incesto està penat en multes i penes de presó.
• En Mèxic, el incesto entre pares i fills (o yayos i nets) és delicte independentment de l'edat.
• En Nigèria, el incesto es castiga en penes de catorze anys de presó.
• Nova Zelanda. Segons el seu còdic penal: «Tota persona major de 16 anys que cometa incesto està subjecta a pena de presó per un periodo no superior a 10 anys».
• En Oman, el incesto és delicte i les penes varien entre cinc i quinze anys de presó.
• En Països Baixos, no està penat el incesto, pero sí està prohibit el matrimoni entre germans consanguíneos o adoptius, i en el cas de familiars del tercer i quart grau deuen haver una dispensa llegal per a casar-se.
• En Palestina es castiga en penes de presó.
• En Perú no és delicte.
• En Portugal el incesto entre adults és llegal.
• En Tastar, el incesto es castiga en tres anys de presó.
• En Regne Unit, és un delicte castigat en penes de fins a sèt anys de presó.
• En Singapur, el incesto entre adults es castiga en fins a cinc anys de presó i més anys de presó si un adult comet incesto en un menor d'edat.
• En Sudan, es castiga en penes de fins a cinc anys de presó.
• En Suècia, els matrimonis entre germans són llegals.
• En Tailàndia, les relacions sexuals entre germans no són delicte pero no se'ls permet casar-se.
• En Turquia, el incesto és llegal.
• En Uganda, el incesto es castiga en penes de fins a sèt anys de presó.
• En Veneçola, el incesto està prohibit, segons el Títul VII del Còdic Penal veneçolà, a on a la seua volta se li compara en els delictes de la bigàmia i el adulteri, pero solament es castiga si ocorreguera «en circumstàncies capaces de causar escàndal públic».

El incesto en la cultura

Zeus i Hera, de James Barry.

Lot i les seues filles, oli de Simon Vouet.

La mitologia

Pràcticament en totes les mitologia existixen relats que referixen a un incesto primordial, el qual es resol a través d'una interdicció —prohibició—, ya que, per eixemple, entre els grecs el incesto era associat a la hybris.

Mitologia grega

• Edipo i Yocasta
• Tiestes viola a la seua filla Pelopia, i d'eixa unió naix Egisto.
• El mític Adonis va nàixer de l'unió del rei Ties i la seua filla Mirra.
• El deu Zeus va prendre a la seua germana Deméter, en la qual va tindre a Perséfone i a Yaco.
• El deu Zeus va prendre a la seua germana Hera, en la qual va tindre a Llaures, Hebe, Eris, Ilitía i —segons algunes versions— a Hefesto.

Mitologia egipcíaca

• Osiris i Isis

Medioevo

• Arturo Pendragón —Rei Arturo— i Morgana Li Fay. De l'unió del rei Arturo i de la seua mija germana Morgana va nàixer Mordred.

La Bíblia

En la Bíblia apareixen casos d'incesto, com per eixemple el de les filles de Lot en el seu pare alcoholizado:

O el cas de Sara i el seu mig germà Abraham:

... a la veritat també és la meua germana, filla del meu pare, mes no filla de la meua mare, i la vaig prendre per dòna.

Génesis 20:12

En les històries bíbliques es pot vore que la humanitat es va generar a partir dels parents propencs, per lo que es permetia les relacions d'este tipo. Pero ya en els temps de Moisés açò era alguna cosa aborrecible. La Llei de Moisés va prohibir el incesto, açò es pot vore en Levítico 18:8-18 i Levítico 20:11-21.

Películes en les que s'aborda el incesto

• El bufe al cor, de Louis Malle.
• Old Boy de Park Chan-wook
• La lluna, de Bernardo Bertolucci.
• Spanking the Monkey, de David O. Russell.
• Somiadors, de Bernardo Bertolucci.
• Amor, estrany amor, de Walter Hugo Khouri.
• Only God Forgives, de Nicolas Winding Refn.
• Boku wa Imōto ni Koi o Suru, d'Hiroshi Vaig.
• Yosuga no Sora, de Takashi Mikaze.
• Såsom i en spegel, d'Ingmar Bergman.
• Flors en l'àtic, de V. C. Andrews.
• Daniel i Ana, de Michel Franco.
• Elfen Lied, de Lynn Okamoto.
• Géminis, d'Albertina Carri.
• El chacotero sentimental, de Cristián Galaz.
• Do Começo ao Fim
• La Gent Darrere de les Parets de Wes Craven.
• El cim escarlata de Guillermo del Bou.
• Un chicotet favor de Paul Feig.
• Àngels i insectes, de Philip Haas.

El cine i la lliteratura

Algunes obres lliteràries aborden el incesto:

• Algunes seccions inicialment censurades pero posteriorment publicades dels Diaris d'Anaïs Nin parlen sobre la seua relació sexual en el seu pare.
• En la novela Cent anys de soletat, del Premi Nobel de Lliteratura Gabriel García Márquez, el incesto és un dels pilars centrals de la trama.
• La novela Forbidden de Tabitha Suzuma parla sobre la relació de dos germans.
• La novela Flors en l'àtic per Virginia Cleo Andrews tracta sobre el enamoramiento de dos germans.
• En ellibre Dònes Assessines, de Marisa Grinstein, es parla del cas titulat "Cecilia, germana", una jove artesana que mantenia una relació en el seu germà i que, per traïció, ho mata.
• En la novela Les hores desvanides de Lloe K. López es relata l'història entre dos germans enamorats, marcats pel incesto des de molt abans de nàixer.
• En la saga de fantasia medieval Cançó de gèl i fòc, de George R. R. Martin, se citen els matrimonis incestuosos entre els membres de la dinastia Targaryen per a conservar la purea de sanc, ademés de la relació amorosa entre la reina Cersei Lannister i el seu germà mellizo Jaime Lannister.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
• Antropologia del parentesc
• Complex d'Edipo
• Complex d'Electra
• Endogàmia

Bibliografia

• Guzmán González (2014). Universitat Simón Bolívar (ed.). unisimon. edu. co/bitstream/handle/20.500.12442/1295/El%20incesto%20desde%20la%20perspectiva%20psicojur%C3%ADdica.pdf? sequence=1&isAllowed=y El incesto des de la perspectiva psicojurídica. ISBN 978-958-8715-54-4.
• Gómez Taronger, Cristino José: El incesto: una modalitat relacional i un secret ben guardat, Anroart Edicions, 2004.
• Robert Parkin i Lindo Stone: Antropologia del parentesc i de la família. Editorial Universitària Ramón Areces 2007.
• elciudadano. cl/2010/05/03/incesto-y-patriarcado/ Martín-Cano Abreu, Francisca: Incesto i patriarcat. Editat per C. A. Sotomayor Demuth, en el periòdic chilé El Ciutadà.

Enllaços externs

Incesto en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

• britannica. com/topic/incest Incesto: Encyclopædia Britannica.