Mirra (mitologia)
Mirra (grec antic: Μύρρα; Mýrra), també coneguda com Esmirna (grec antic: Σμύρνα; Smýrna), és la mare d'Adonis en la mitologia grega. Va ser transformada en un arbre de mirra despuix de haver tingut relacions sexuals en el seu pare i donar a llum al seu fill Adonis. A pesar de que el història de Adonis té orígens semítics, no està clar on va sorgir este mit, encara que segons pareix prové de Chipre.

| Referència | Nom | Pare | Mare |
|---|---|---|---|
| Antonino Lliberal | Esmirna | Tíante | s/o |
| Apolodoro | Esmirna | Tíante | s/o |
| Higino | Esmirna | Cíniras | Cencreide |
| Ovidi | Mirra | Cíniras | Cencreide |
l'incest entre Mirra i el seu pare, Cíniras, comença quan la jove s'enamora i ho enganya per a gojar en ell. Despuix de descobrir l'identitat de la chicona, Cíniras desenvaina l'espasa i perseguix a Mirra en intenció de matar-la. Ella fuig per Aràbia, i despuix de nou mesos demana ajuda als deus, que es apiadan d'ella i la transformen en un arbre de mirra. En la seua forma de planta, Mirra té el part d'Adonis. Segons la llegenda, la substància aromàtica que ix d'eixos arbres és la de les llàgrimes de Mirra.
La forma més popular del mit de Mirra és la de l'obra d'Ovidi Les metamorfosis, i el història era el tema principal de l'obra més famosa (ara perduda) del poeta romà Helvio Cina. Algunes variants hi ha en la Biblioteca, en les Fabulae d'Higino, i en les Metamorfosis d'Antonino Lliberal, en alguns canvis majors: es representa al pare de Mirra com el rei assiri Ties, o a Afrodita com si ella haguera orquestat la tragèdia. Algunes interpretacions del mit han considerat que la negativa a les relacions sexuals de Mirra la varen dur a provocar el incest, i va sofrir el castic de convertir-se en arbre per a ser silenciada. S'ha sugerit que el tabú de l'incest marca la diferència entre la cultura i la naturalea (i la versió de Ovidio va demostrar açò). Una traducció de la versió de Ovidio, realisada pel poeta anglés John Dryden en 1700, ha segut interpretada com una crítica a la societat d'eixa época associant a Mirra en María II i a Cíniras en Jacobo II.
En els temps del posclàssic, el personage de Mirra ha segut difòs per la cultura Occidental. Mirra va ser mentada en la Divina comèdia de Dante, va ser inspiració de la tragèdia Mirra, de Vittorio Alfieri, i es va fer referència en Mathilda, de Mary Shelley. En l'obra Sardanapalus de lord Byron, un personage cridat Mirra apareix, a els qui els crítics representen com un símbol de l'autor d'un somi romàntic. El mit de Mirra és un dels 24 contes narrats en els Contes de Ovidio, pel poeta anglés Ted Hughes. En l'art, la seducció de Mirra al seu pare ha segut ilustrada per l'artiste alemà Virgil Solís, el seu metamorfosis a arbre ha segut representada pel francés Bernard Picart, el pintor italià Marcantonio Franceschini, mentres que l'artiste francés Gustave Doré va decidir representar a Mirra en l'infern com a part d'una colecció d'obres per a ilustrar la Divina Comèdia, de Dante. En la música, ha aparegut en peces de John Philip Sousa i Maurice Ravel, ademés d'una òpera de Domenico Alaleona en 1920, basada en l'obra d'Alfieri. Va ser l'inspiració de certs noms d'espècies científiques i d'asteroides.cita requerida
Orígens i etimologia
El mit de Mirra està molt relacionat en el del seu fill Adonis, que ha segut més fàcil d'identificar. Adonis és la forma helènica de la paraula fenícia "adoni", que significa "el meu senyor".[1] Es creu que el cult a Adonis era conegut pels grecs al voltant del VI pero és inqüestionable que varen conéixer tota esta història pel contacte mantingut en Chipre.[1] Per este temps, el cult a Adonis apareix en el llibre d'Ezequiel en Jerusalem, en el nom originari de Babilonia Tammuz.[1][2]
Adonis originalment era el deu de la fertilitat fenici representat per l'esperit de la vegetació. S'especula que ell era la representació de la versió de Ba'al, adorat en Ugarit. És possible que la falta de claritat acosta si Mirra era cridada Smyrna, i qui era el seu pare, varen donar orige a les primeres aparicions en Chipre anteriors a les de Grècia. A pesar d'açò, és clar que els grecs varen agregar molta història al mit de Adonis i Mirra ans que poguera ser registrada pels primers historiadors clàssics.[1]
A lo llarc dels sigles, Mirra la chica, el mit i la fragància han tingut una relació etimològica. La mirra era valiosa en l'antic món, usada per a embalsamaments, medicina, perfums i incens. La paraula moderna de l'anglés myrrh (anglés antic: myrra) es deriva del llatí myrrha (murra o murrha)[3] El llatí de myrrha es va originar del grec antic múrrā, pero la paraula d'orige semita en raïls àraps de murr, hebreu mōr i de arameu mūrā, totes signifiquen «amarc»[4] ademés d'estar-se referint a la planta.[5][6] Ademés, smyrna és una paraula del dialecte grec per a dir myrrha.[7]
Les referències de mirra en la Bíblia la posen com una de les fragàncies més desijables, i es menciona repetidament a pesar de ser cara.[8] Alguns passages de l'Antic Testament fan referència a la mirra en la cançó de Salomón, que segons historiadors moderns, és del X com una tradició oral[9] o en la captura de Babilonia en el VI.[10] En estos passages la menció de la mirra té connotacions eròtiques.[8][11][12] En el nou testament esta fragància és associada en el naiximent de Crist quan els macs es varen presentar en els regals, or, incens i mirra.[13]
Mit
Versió de Ovidio
Publicada en l'any 8 d. C., Les metamorfosis de Ovidio es va convertir en un dels poemes més importants dels escritors llatins.[14][15] Les metamorfosis va mostrar que Ovidio estava més interessat en qüestionar-se com les lleis interferien en la vida quotidiana de les persones que escriure relats fantàstics com les obres de Virgilio i Homero.[14] La metamorfosis no és narrada per Ovidio, sino pels personages dins de l'història.[14] El mit de Mirra i Cíniras ho canta Orfeo en el dècim llibre de la metamorfosis despuix que li ha dit del mit a Pygmalion i despuix conta del mit de Venus i Adonis.[16] Com el conte de Mirra és el més llarc dels que canta Orfeo (205 llínees) i l'única història que correspon en el tema del castic a dònes per lujuriosas, i és considerada l'obra central de les cançons.[17] Ovidio comença el mit fent una advertència a l'audiència sobre que el mit és de gran terror, especialment per a pares i filles:
El història que estic per relatar és terrible: imploro que pares i filles es mantinguen a distància mentres vora, o seran encantats per la meua obra, neguen-se a creure este relat i facen com si mai haguera passat: si no, si creuen en lo que els conte, també deuran creure en el castic que va correspondre.[18]
Segons Ovidio, Mirra era la filla del rei Cíniras i de la reina Cencreis de Chipre. Es diu que Cupido no va ser el responsable de l'amor incestuoso de Mirra cap al seu pare, Cíniras. Ovidio comenta que ella odiava els crims del seu pare, pero el seu amor per ell era un crim encara més gran.[19] Ovidio fa responsable a la Fúria.[20]
En alguns versos, Ovidio analisa el conflicte mental de Mirra respecte al seu desig sexual pel seu pare i la desgràcia social a lo que açò la duria.[20] Sense dormir i abandonant l'esperança, intenta suïcidar-se, pero és descoberta per la seua enfermera a la que li confia tot. La nodriça intenta dissuadir-la pero despuix decidix ajudar-la a canvi de que prometa no tornar a intentar suïcidar-se.[20]
Durant el festival de Ceres que era l'adoració a les dònes, estes no devien ser tocades per hòmens durant nou nits, aixina que la nodriça li va dir a Cíniras que una chica estava perdidament enamorada d'ell, donant-li un nom fals. El amorío va ocórrer durant vàries nits consecutives en absoluta obscuritat per a que l'identitat de Mirra es mantinguera en secret, fins que Cíniras va tindre la curiositat de conéixer l'identitat de la dòna. Despuix de dur una llàntia i vore la seua filla, el rei intente assessinar-l'en l'acte, pero Mirra va conseguir escapar.[20]
Mirra va permanéixer en l'exili durant nou mesos, passant temps en Aràbia i en els camps de Panquea, fins que va alcançar terra sabea. En por a la mort cansada de la vida i embarassada, va pregar als deus per una solució, i es va transformar en un arbre de mirra, en la llacor representant les seues llàgrimes. Temps despuix, Lucina va lliberar a Adonis recent naixcut de l'arbre.[20]
Atres versions
El mit de Mirra ha segut relatat en algunes ocasions ademés d'en el relat de Ovidio. Entre els erudits que han relatat esta història es troben Apolodoro, Higino i Antonino Lliberal. Les tres versions són diferents. En el text de la Biblioteca, escrit al voltant del I, Apolodoro[nb 1] escriu sobre els tres possibles parentesc de Adonis. En el primer relata que Cíniras va aplegar a Chipre en alguns seguidors, va fundar Pafos i es va casar en Metarme, qui ho va fer rei de Chipre. Varen tindre cinc fills, dos varons, Oxíporo i Adonis i tres dònes, Orsédice, Laégore i Bresia. Les filles d'alguna manera es varen tornar víctimes de l'ira de Afrodita[nb 2] i varen tindre sexe en estrangers, al final varen morir en Egipte.[22]
Per a la segona versió, Apolodoro cita a Hesíode, qui postula que Adonis és el fill de Fénix i Alfesibea. No profundisa al respecte.[23]
Per a la tercera opinió, cita a Paniasis, qui expon que el rei Ties de Síria va tindre una filla nomenada Esmirna. Esmirna va fallar en intentar honrar a Afrodita, provocant l'ira de la deesa, que com a castic la va fer enamorar-se del seu pare; en l'ajuda de la seua enfermera esta va conseguir enganyar al seu pare per a tindre relacions en ell durant dotze nits fins que va ser descoberta. Esmirna va partir, pero el seu pare la va alcançar. Esmirna li va resar als deus per a que la tornaren invisible, estos varen respondre transformant-l'en un arbre. Dèu mesos despuix d'açò, Adonis va nàixer d'este arbre.[23]
En les Fabulae, escrita al voltant de l'any 1 d. C. Higino de Síria va tindre una filla en la seua esposa, Cencreis. La chiqueta es dia Esmirna i la seua mare presumia com la seua filla era més bella que venus. Furiosa, Venus va castigar a la mare de Esmirna fent que ella s'enamorara del seu pare. En acabant de que la nodriça evitara que Esmirna se suïcidara, la va ajudar a enganyar al seu pare per a tindre sexe. Quan Esmirna va saber que estava embarassada, es va amagar en el bosc per vergonya. Venus va tindre compassió per la chica i la va transformar en un arbre de mirra, del com va nàixer Adonis.[24]
En les Metamorfosis de Antonino Lliberal, escrit al voltant del II o III,[25][nb 3] el mit està situat en Fenicia, prop del mont Líban. El rei Ties, fill de Belo i Oritía,[nb 4] va tindre una filla crida Esmirna. Per la seua gran bellea, Esmirna era desijada per molts hòmens de tots llocs. Ella hi havia fet molts trucs i enganys per a que els seus pares pogueren retardar el triar a un espós per a ella. Esmirna estava loca pel seu pare[nb 5] i no volia estar en ningú més. Al principi va amagar estos desijos, pero despuix els va compartir en la seua nodriça Hipólita.[nb 6] Hipólita li va parlar al rei d'una jove que volia estar en ell, solament si estaven en les llums apagades. El rei va accedir durant una miqueta de temps, fins que Esmirna es va quedar embarassada. En la curiositat de saber quí era esta misteriosa dòna, el rei va aplegar en llum i va descobrir l'identitat de la seua filla. Esglayada, Esmirna va tindre al bebé prematurament, ho va alçar en els seus braços i va pregar a Zeus que l'ajudara, el mateix li va prendre llàstima i la va transformar en un arbre. Ties es va suïcidar,[nb 7] i va ser desig de Zeus que el chiquet duguera el nom de Adonis.[27]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Grimal 1974, pàg. 94-95
- ↑ Ez. 8:14. https://www.biblegateway.com/passage/?search=Ezk.+8%3A14%3B&versió=RVR1995
- ↑ Watson 1976, p. 736
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Oxford 1971, p. 1888
- ↑ Onions 1966, p. 600
- ↑ Park 1858, p. 212
- ↑ 8,0 8,1 Musselman 2007, pàg. 194-197
- ↑ Noegel 2009, p. 184
- ↑ Coogan 2009, p. 394
- ↑ Song of Solomon 5:5
- ↑ Song of Solomon 5:13
- ↑ Matthew 2:10-11
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Doll, Mary Aswell(2006).«What Nature Allows the Jealous Laws Forbid: The Cases of Myrrha and Ennis de la Mar».Journal of Curriculum Theorizing.21(3): 39-45.Consultat el 11 de febrer de 2011.
- ↑ Ovid 1971, p. 9
- ↑ Ovid 1971, pàg. 231-245 (Book X, 243-739)
- ↑ Ovid 2003, p. 373
- ↑ Ovid 1971, p. 233 (Book X, 300-303)
- ↑ Ovid 1971, p. 233 (Book X, 311-315)
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Ovidio 1971, pàg. 233-238 (llibre X, 298-513)
- ↑ Apollodorus 1998, p. 239
- ↑ Pseudo-Apolodoro 1998, p. 131 (Book III, 14.3)
- ↑ 23,0 23,1 Pseudo-Apolodoro 1998, p. 131 (Book III, 14.4)
- ↑ Hyginus 1960, p. 61 (No. LVIII in Myths)
- ↑ 25,0 25,1 Liberalis 1992, p. 2
- ↑ 26,0 26,1 26,2 Liberalis 1992, p. 202
- ↑ 27,0 27,1 Liberalis 1992, p. 93 (No. XXXIV)
- ↑ Hyginus 1960, p. 162 (No. CCXLII in Myths)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mirra (mitología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nb", pero no es trobà una etiqueta <references group="nb"/>