Neonato

Neonato

El neonato (del llatí neonatus) o recent naixcut és aquell bebé que es troba en les seues primeres semanes de vida, podent-se concretar en els 28 dies, o menys, següents al seu naiximent, be siga per part o per cesàrea. La definició d'este periodo és important perque representa una etapa molt curta de la vida; no obstant, en ella succeïxen canvis molt llents que poden derivar en conseqüències importants per al restant de la vida del recent naixcut. El concepte s'ajusta tant als naixcuts prematurament, com a terme i a postérmino.

Durant els primers 40 dies de vida, es poden descobrir la majoria dels defectes congènits i genètics. No totes les anomalies genètiques es manifesten per la seua clínica en el moment del naiximent, pero en el maneig adequat, es poden descobrir, previndre i tractar gran part de les malaltiaés del nou ser humà.

El recent naixcut pot presentar aspectes molt diferents atenent a numerosos factors propis, del seu mare o del periodo gestacional. Per una atra part, existixen numerosos fenomens transicionales, derivats de l'adaptació de l'neonato al nou entorn en el que es desenvuelve. Este fet comporta una série de canvis, la majoria predibles, que establixen la norma del desenroll i creiximent infantil.

Valoració de l'neonato

Despuix del naiximent, es porten a terme una série de proves la funció de les quals és determinar l'estat de salut del recent naixcut, diferenciant variants de normalitat i fenomens temporals de signes clínics de malaltia, i realisar un erejat per a detectar, tractar i seguir neonato de risc.

Devem tindre en conte que un neonato té característiques funcionals diferents (temperatura, pressió arterial, freqüència cardíaca i freqüència respiratòria).

En el posparto immediat

Es pretén valorar la correcta adaptació del recent naixcut al seu nou entorn. Per a això es realisen les següents accions:

• És el moment adequat per a observar malformacions majors.
• Test de Apgar: per mig de senzills paràmetros cardiovasculars i neurològics puntua de 0 a 10 l'estat de l'neonato. Es considera un neonato sà al que puntua per damunt de 8, encara que una puntuació de 10 no és molt freqüent. És habitual realisar esta prova al minut, als tres minuts i als cinc minuts.
  • La puntuació de Apgar és aplicable a neonato naixcuts per cesàrea, part vaginal en i sense anestèsia epidural.
• Valoració de l'edat gestacional: tracta de comprovar si s'ajusta a la proporcionada pel obstetra basant-se en la data d'última regla i les ecografias gestacionales. Per a això, s'utilisen habitualment dos ferramentes:
  • Test de Usher: és un examen que valora els plecs plantares, el pabelló auricular, el pèl, el nòdul mamari i els genitals. Per mig de l'us de puntuacions, establix tres grups d'neonato: aquells naixcuts en menys de 36 semanes de gestació; de 36 a 38 semanes; i més de 38 semanes de gestació.

• • Test de Ballard: és un examen complet que evalua numerosos paràmetros de la madurea física i neuromuscular. La puntuació aumenta de 5 en 5 decenes des de 10 fins a 50, en #equivalència d'edat gestacional de 20 a 44 semanes en grups de dos.

Història neonatal

Una anamnesis exhaustiva deu tractar de conseguir totes les senyes possibles de la salut de la mare, sent d'especial importància aquells que indiquen algun tipo de risc de sepsis o asfíxia per al chiquet. Estos interrogatoris deuen començar abans del naiximent i l'evaluació del recent naixcut en la mateixa sala paritoria, agrupant-se de la següent forma:

• Antecedents familiars: aquelles senyes de membres de la família que puguen ser d'interés en predir el risc matern. Per eixemple, antecedents de malalties hereditàries, consanguinitat, embarassos múltiples, morts fetals, etc. Atres senyes d'interés serien l'estat de salut dels germans, o l'ètnia i situació social de la família.
• Història materna: entre les senyes d'interés sobre la mare, cal destacar la seua edat i els seus propis antecedents personals; si ha tingut uns atres embarassos, parts, aborts, parts prematurs; quin és el seu grup sanguíneu i història de problemes de sensibilisació immunològica; aixina com atres senyes com malalties de transmissió sexual, adiccions, problemes socials d'alt risc, etc.
  • Es considera un embaràs a terme si el part ocorre entre 38 i 42 semanes d'edat gestacional. Abans de les 38 semanes, es considera un part prematur i despuix de les 42 semanes es considera que és un part post-terme.
• Segons el pes: Baix pes, pes normal, sobrepés, i molt pes, considerant-se com a pes normal els que estiguen entre el percentil 10 i 90 del seu grup d'edat gestacional.
  • Varons: 3250-3500 g
  • Chiquetes: 3000-3250 g aproximadament

En els primers dies és normal que el recent naixcut perga pes, ya que es va deshidratando en passar d'un mig líquit a un gaseós. Dita pèrdua de pes és més acusada en el 2.º a el ORD dia, pero recupera el pes sobre el 10.º dia. També pert pes despuix de les seues primeres heces (meconi) i despuix de les primeres micciones. Les mares diabètiques tenen un major risc de tindre un recent naixcut en macrosomía.

• Embaràs actual: sent estes senyes especialment importants, per la possibilitat de que afecten directament a l'estat de salut del recent naixcut.
  • Edat gestacional, ya siga calculada a partir de la data d'última regla (FUR) o per les ecografias prenatals.
  • Primers moviments fetals, que solen percebre's de mija a les 16-18 semanes de gestació.

• • Serología TORCH: resultat d'anticòss front a toxoplasma, rubeola, citomegalovirus, #sífilis i herpes (encara que recentment, segons el país, s'afigen atres serología, com les de diagnòstic de treponema, coxsackie, listeria, parvovirus, clamidia, hepatitis B, VIH, virus de Epstein-Barr o virus varicela-zóster, entre uns atres).
  • Resultat del test de tolerància oral a la glucosa, per a saber si la mare va tindre diabetis mellitus gestacional.
  • Resultat de les proves de grup sanguíneu i la prova de Coombs indirecta, i si va haver necessitat de realisar #profilaxis anti-D (anticòss contra el Factor Rh).
  • Atres malalties o infeccions matern-fetals.
  • Consum de substàncies tòxiques.
• Part i periparto: també són d'importància vital els factors que varen rodejar el procés del naiximent, pels seus efectes directes sobre l'neonato.
  • Presentació del feto: cefàlica (de cap), podálica (pels peus), transversa o d'anques.
  • Inici i duració del part, aixina com si este ha segut vaginal, instrumental (en fórceps o ventosa) o per cesàrea.
  • Factors que indiquen risc d'infecció, com febra o necessitat d'oxigenoterapia maternes; amniorrexis o atres problemes en el líquit amniótico; si es va portar a terme antibioterapia per a evitar el contagi d'estreptococs del grup B durant el part.
  • Necessitat de tractament en corticoides.
  • Factors que indiquen hipoxia fetal, com a anomalies detectades en la monitorisació, alteracions de la freqüència cardíaca fetal o disminució del pH fetal a valors massa #àcit (per baix de 7.25).
  • Resultats de la valoració feta en nàixer.
  • Estat de la placenta i el cordonera umbilical.

Antropometría

Artícul principal → Antropometría.

El nàixer és el moment adequat per a pesar, tallar i medir al bebé (incloent el perímetro cefàlic), i estudiar les senyes ajustades en percentiles i per edat gestacional. La classificació més utilisada és l'internacional adaptada, les cridades curves de Lubchenco (o curves de Battaglia i Lubchenco). Les talles dels bebés:

• en el varó: 50 a 54 cm
• en la chiqueta: 47 a 54 cm

Exploració física

• Prova de Silverman i Anderson

En esta prova s'evalua de manera ràpida la funció respiratòria de l'neonato, donant-li una puntuació que, contrari a l'acostumat sistema de Apgar, la puntuació baixa és la del millor pronòstic:

1. Recent naixcut en 0 punts, sense asfíxia.
2. Recent naixcut en 1 a 3 punts, en asfíxia lleu.
3. Recent naixcut en 4 a 6 punts, en asfíxia moderada.
4. Recent naixcut en 7 a 10 punts, en asfíxia greu.

A les 48 hores

Convé revaluar a l'neonato a les 48 h, abans de donar-li l'alta. Totes les anotacions realisades seran útils per a l'evaluació que realisa el pediatra despuix de l'alta.

Contes habituals de l'neonato

Mides generals

• Es deuen conéixer les característiques normals del recent naixcut per a valorar eficaçment el seu estat. Es deuen registrar en exactitut les observacions sobre el comportament i el seu estat fisiològic.
• Correcta identificació del chiquet, per a evitar confusions. Per eixemple per mig de polseres d'radiofrecuencia.

• Control apropiat del cordonera umbilical. Al naiximent, la cordonera umbilical deu prensarse en instrument esterilisat a no menys de 10 cm del bebé. Es realisa un brot entre les prenses i es lliga. La cordonera cau entre els 7 i els 10 dies de vida de l'neonato. Deuen tindre's cuidats meticulosos del mateix per a evitar infeccions; no obstant, és important recordar que l'us de solucions yodadas està contraindicado, perque comporten risc d'hipotiroïdisme yatrogénico.
• Ambient tèrmic neutre.
• Lo primordial que es té que fer en nàixer el bebé és: l'aspiració de flemas, primer s'aspira la faringe i després el nas, açò en eixir el cap; despuix es completa l'aspiració quan el recent naixcut està completament fòra i açò a la seua volta servix d'estímul induint-ho al plany, en l'objectiu de mantindre lliure de secrecions les vies aérees per a mantindre una adequada ventilació pulmonar i en açò una bona oxigenación, lo que proporcionarà a l'neonato un millor desenroll.

#Profilaxis de malalties prevalentes

• Oftalmia neonatal: les infeccions oculars de l'neonato poden ocórrer a diferents nivells (conjuntivitis, iritis, iridociclitis, uveítis, etc.). La principal etiologia és el contagi durant el desembarazo per germens com Neisseria gonorrhoeae o Chlamydia trachomatis, des del aparat reproductor de la mare. El tractament precoç consistix en administrar antibioterapia en la primera hora ulterior al part, en concret eritromicina al 0,5 %. Atres opcions són el nitrat d'argent a l'1 % (més eficaç, pero en major risc de produir conjuntivitis química), tetraciclina a l'1 % o povidona yodada ocular.
• Malaltia hemorrágica del recent naixcut: ocorre per dèficit de factors de coagulació vitamina K depenents. El tractament consistix en l'administració de vitamina K intramuscular (ya que via oral no prevé la malaltia tardana).
• Piodermitis: l'infecció bacteriana generalisada de la pell es prevé en clorhexidina tòpica.
• Síndrome de mort súbita del lactant: ya que encara no es coneix be la patogénesis de la malaltia, les mides per a evitar-la s'extrauen dels estudis epidemiológicos realisats. El més important és fer que el bebé dorga sempre en decúbito supino (boca dalt). Atres factors són evitar el tabaquisme matern, els coixins i coixins i roba de llana, i el sobrecalentamiento del bebé.
• Immunisacions: un 25 % de més de 12 000 000 (dotze millons) de morts infantils ocorren en la primera semana de vida. La majoria de les malaltiaés causants d'eixes morts són prevenibles en vacunas, en especial les sugerides pel Programa Ampliat d'Immunisacions. La BCG i la vacuna contra l'hepatitis B són dos vacunes disponibles mundialment per a bebés en les primeres 24 hores del naiximent.

Cada any, dos millons de recent naixcuts fallixen en el seu primer dia de vida. Es creu que la majoria d'estes morts podrien evitar-se si s'amplia significativament la cobertura sanitària de mares i recent naixcuts. Fins ara, l'evidència sobre l'impacte generat per l'accés als servicis sanitaris ha provingut d'estudis en chicotetes mostres realisades principalment en Àsia, Àfrica subsahariana i Llatinoamèrica. Estes revisions mostren que els programes comunitaris d'intervenció en salut són responsables d'una reducció global del 27 % en morts d'neonato, i no mostren impacte significatiu algun en la reducció de la mortalitat materna. Es requerixen, no obstant, investigacions adicionals a gran escala, que consideren factors contextuals i evaluacions d'impacte, que posteriorment ajuden a promoure i ampliar este tipo d'intervencions.

En Argentina, la Llei 26.279 establix el control mèdic obligatori de tot recent naixcut per a detectar malalties i dispon que l'obra social deu cobrir el diagnòstic, el tractament, les fòrmules, suplements dietaris o aliments i l'equipament complet i kit de tractament per a les malalties del recent naixcut, que seran brindats en els establiments públics i privats que atenen parts o a recent naixcuts.

Vore també: Sepsis neonatal

Diagnòstic precoç de malalties

Prova del taló

La prova del taló o tamís consistix en punchar un taló de l'neonato per a extraure unes gotes de sanc per al seu posterior anàlisis. Esta prova es realisa entre els 5 i 7 dies. Servix per a la detecció precoç de vàries malalties:

• El hipotiroïdisme (que és detectable a partir de les 48 hores).
• La fenilcetonuria, que es pot detectar entre 3 a 7 dies despuix de l'inici de l'alimentació.
• La fibrosis quística, per mig de tripsina inmunorreactiva.
• La hiperplàsia suprarrenal congènita.

Otoemisiones acústiques

L'estudi de l'oïment de l'neonato permet diagnosticar la hipoacusia neonatal i tractar sorderas precoces. Es realisa passades 24 o 48 hores despuix del part, quan s'ha eliminat el líquit del conducte auditiu extern. Convé repetir-ho al més.

També cridat Tamís auditiu neonatal és un estudi ràpit i segur per a comprovar l'oïment normal en els recent naixcuts.

Un beu actua com a oyent fins als 18 mesos d'edat i els pares sospiten de sordera fins als 3 anys, temps en el que ya passe l'etapa més important per a la seua detecció i rehabilitació auditiva.

Realisació

Els recent naixcuts se someten a una de dos proves que medixen la seua resposta als sons. Abdós proves duren de 5 a 10 minuts, són indolores i poden realisar-se mentres el bebé estiga dormint i poden ser utilisades per separat o juntes.

1. En la prova d'emissions otoacústicas (EOA), es coloca un chicotet micròfon en l'oït del bebé. El micròfon, conectat a una computadora, envia una série de sons o tons curts i secs a l'oït i registra la resposta de l'oït intern. D'acort en el gràfic que es forma, el mèdic especialiste es dona conte de si escolta be o hi ha hipoacusia. Els resultats s'obtenen en 5 minuts.
2. En la prova de resposta evocada del talle cerebral (PEATC), s'envia una série de sons curts i secs a través de menuts audífons. Els sensors colocats sobre el cap i conectats a una computadora medixen l'activitat de les ones cerebrals en resposta al sò. És necessari aplicar la prova en pacients en certs factors de risc, com lo són:

• Antecedents de sordera infantil en la família
• #Meningitis bacteriana
• Depressió Respiratòria severa en nàixer
• Ventilació artificial per més de 10 dies
• Medicació rebuda en nàixer que puga tindre efectes adversos sobre l'oït
• Resultats APGAR 0-4 al minut i 0-6 als 5 minuts
• Infecció congènita que pot associar-se en sordera com citomegalovirus, rubéola, toxoplasmosis, #sífilis, herpes

• Baix pes en nàixer, menor de 1500 grams
• Malalties genètiques

Fase

El resultat de les emissions es reporta de la següent manera:

• Pansa (oïment normal)
• Referir (possible trastorn en l'oïment)

El resultat Referir pot ser provocat per varis factors, des d'una mala tècnica en l'elaboració de l'estudi, com a presència de líquit en l'oït. Per tal motiu, el tindre un primer resultat de «Referir», no vol dir que el bebé tinga trastorns en el seu oïment i se sugerix realisar un nou examen d'Emissions Otoacústicas al més. Si el resultat d'este nou examen d'emissions torna a donar com a resultat «Referir», vol dir que, efectivament, existix una lesió en l'oït intern i serà necessari llavors realisar l'examen de Potencials Auditius Evocats del Talle Cerebral per a determinar si existix dany en el nervi auditiu.

Prevenció

La detecció de la sordera permet una ràpida acció mèdica prevenint diversos tipos de sordera i prevé la sordomudez.

Hidratació i nutrició

Les necessitats energètiques de l'neonato són d'unes 60 quilocalorias per quilogram al dia per a mantindre el pes, i de 100 a 200 per a un guany ponderal. L'inici de l'alletament materna ha de ser lo més precoç possible, preferiblement durant les primeres 12 hores de vida. No obstant, ademés de les precaucions degudes si existixen antecedents d'asfíxia, convé esperar un temps sempre que es complixquen els següents criteris:

• Exploració abdominal normal
• Expulsió del meconi en les primeres 24 hores
• Estabilitat hemodinámica
• Absència de signes del síndrome de dificultat respiratòria neonatal
• Absència de catéterés umbilicals

Ademés, es recomana la llet materna com a primera opció, en l'inici de l'alimentació de l'neonato.

Manipulació

El recent naixcut és un individu extremadament depenent, que deu ser manipulat en atenció i conte. Els professionals sanitaris calificats, com els especialistes d'enfermeria, poden ajudar a instruir en detall als pares i familiars, en especial aquells que són pares adoptius, primers pares, etc.

• L'neonato no deu ser sacsat, ni en joc, en forma carinyosa o per fúria. El bebé deu ser carregat en abdós mans assegurant que el seu cap i coll estiguen ben subjectats.

Identificació del recent naixcut

L'identificació del recent naixcut, que es realisa en l'establiment assistencial a on es fa el part, té com a objectius assegurar el seu dret a l'identitat, reduir la possibilitat de la seua substracció o robo, evitar l'entrega d'neonato a famílies equivocades i garantisar que el bebé és de la mare corresponent i s'efectua una volta produït el naiximent i abans de tallar la cordonera umbilical. També es deu identificar a la mare, durant el treball de part, per a assegurar que eixe beu correspon a eixa mare.

El tràmit d'identificació es fa en una ficha única, numerada pel Registre Nacional de les Persones, que conté entre uns atres, les següents senyes:

• De la mare: nom, llinages, DNI i la chafada digital dels polzes de les seues mans.
• Del recent naixcut: nom en el que li l'inscriurà, sexe, les chafades de la palma de la mà i de la planta del peu dret.
• Del mege que va assistir el desembarazo: nom, llinages i firma.
• De l'establiment assistencial: nom i domicili.
• Data, hora, lloc del naiximent.
• Les chafades que es tornen a prendre en eixir de l'establiment assistencial.

Després, l'establiment assistencial entrega 2 eixemplars de la ficha identificatoria del recent naixcut a la mare o a qui ho retire, una d'eixes còpies la guarda la família i l'atra la tenen que entregar al Registre Nacional de les Persones per a fer el DNI del recent naixcut.

Desenroll normal de l'neonato

Paràmetros físics d'un neonato al naiximent

En la llongitut del recent naixcut influïxen factors genètics i les condicions de gestació. A diferència del pes, no sol haver pèrdua fisiològica de talla. El perímetro cefàlic o craneal mostra indirectament en quines condicions està el cervell (macro o microcefàlia). Per lo general, el tórax té 1 cm menys que el perímetro craneal.

Per a varons:

• El pes comú està entre 2,6 i 4,15 kg
• La talla, entre 47 i 55 cm
• El perímetro craneal, entre 32,6 i 37,2 cm

Per a chiquetes:

• El pes comú està entre 2,3 i 3,8 kg
• La talla, entre 45 i 55 cm
• El perímetro craneal, entre 32,1 i 35,9 cm

El perímetro toràcic oscila entre 31 i 35 cm.

Pèrdua de pes fisiològica

Els neonato perden pes despuix del alumbramiento, en els primers dies, açò és normal i es deu a factors fisiològics com són l'expulsió del meconi (fins a 90 g), la caiguda de la cordonera umbilical i l'eliminació del vérnix caseoso. La pèrdua pot aplegar fins a un 10 % del pes de l'neonato.

Comunicació

La primordial forma de comunicació que posseïx un bebé és el plany. Els motius del plany es donen segons el seu grau de freqüència. Per mig del plany el bebé expressa el seu desig d'alimentar-se, de no estar sol, d'incomoditat tèrmica (fret o calor) i d'incomoditat per motiu de l'orina o les heces ademés per algun malestar per una malaltia.

Desenroll motor i reflexos

Les extremitats d'un neonato estan descoordinadas, el seu moviment és #terramaner i d'abdós costats del cos al mateix temps, els moviments són toscos, espontàneus, reflexos (ej. reflex de Moro, reflex de Babinski, etc), l'neonato respon a estímuls externs per mig de #tremolació i #contracció musculars ademés de moviments involuntaris. Les seues extremitats es troben flexionadas cap a dalt, els punys tancats a l'altura del cap. El polze per lo comú permaneix doblat baix els demés dits. Si se li toca una palma d'una mà tanca abdós mans, sent este reflex bàsic per a medir el desenroll psicomotriz del bebé.

També és útil saber que el bebé deu manifestar els següents reflexos:

• Orientació o busca
• Succió
• Tònic cervical o del coll
• Prensió
• Babinski i d'anar

Reflexos del recent naixcut

• Reflex perioral o de busca: es manifesta quan s'acosta la mà o un objecte a la galta del chiquet, qui busca en la mirada als costats del referit element.
• Reflex de moro o de sobresalt: s'activa en un sò fort. En escoltar-ho, el recent naixcut obri els braços, estira les mans i tensa el cos. Després, s'encull de nou.
• Reflex de succió: si es coloca un dit en la boca del chiquet, ho succionarà com si fora el peçó.
• Reflex de pressió o d'agarre: quan se li toca la palma de la mà al chiquet en un dit, tanca la mà i subjecta el dit sense deixar-ho anar.
• Reflex de la marcha: si se li sosté en els peus recolzats sobre una superfície plana, el bebé mou els peus i intenta donar passos cap a avant, com si estiguera caminant.
• Reflectixc plantar o de Babinski: quan al chiquet se li toca la vora externa de la planta del peu no encull els dits, sino que els estiren en forma de palmito.

Pell i anexos del recent naixcut

La pell i els anexos cutàneus del recent naixcut són un comú factor de predicció de la provable edat gestacional i es caracterisa per:

• Vérnix caseoso o unte sebáceo: és el greix que recobrix la pell del recent naixcut, té una funció protectora i és signe de madurea.
• Lanugo: pelussa en el cos d'especial freqüència en bebés prematurs. El pèl, pel contrari, és fort i obscur.
• Tenen una pell molt enrogida, sonrosada, perque en els últims mesos de gestació la placenta envellix i l'oxigen es transporta de forma menys eficient, per lo que aumenta el número d'hematíes i la hemoglobina fetal en gran cantitat. La causa de l'aliacrà fisiològica és que molts hematíes es destruïxen.
• Eritema tòxic: és un color sonrosado més fort en algunes zones. No té significanción patològica (no és tòxic ni infecciós).
• #Cutis marmorata: color marbre rosa. Sense importància.

• Acrocianosis: tampoc és un trastorn, és fisiològica. Es dona en la part distal dels dits i les ungles, perque el recent naixcut estava en un mig de 37 °C i té que adaptar-se.
• Taca mongólica: a sovint, els chiquets de races asiàtiques o morenes tenen una taca color blau pissarra en les anques i esquena que no fa relleu. Desapareix en el curs dels mesos.
• Bola de Bichat: acúmulo de greix en les galtes. És un signe de que està ben nutrit. La seua funció és que no es fiquen les galtes en la boca en mamar.
• Almohadillas de succió: relleus de llavi per a fer buit al voltant de la areola.
• Antoix o taca fraula: és un hemangioma capilar. No naix en ell, apareix en la primera semana i va desapareixent en el temps. És una miqueta elevat (pápula).
• Descamación fisiològica: la pell es va secant en els dies següents al naiximent, a pesar de l'unte, per les heces i l'orina.
• Millium o milícia: menuts grans formats per les glándulas sebáceas. Les glándulas sudoríparas estan poc desenrollades (sua poc).
• Llet de bruixa, pel restant d'hormones de la mare en la seua sanc, poden activar les glándulas mamàries de l'neonato.

Cràneu

• El caput succedaneum és un «abultamiento» que descolla per la part posterior del cap. És una part edematosa del teixit celular subcutàneu per extravasación de líquits. Es produïx en el cap no respectant la vora dels ossos. Es forma per fenomens de pressió i retenció de líquits. Desapareix durant les primeres semanes.
• Fontanelas: són zones del cràneu que no estan tancades. Hi ha 2: la fontanela menor o lamboidea (oberta fins als 3 mesos), i la major o bregmática (oberta fins als 18 mesos). Per això la forma del cap pot ser esmolada despuix del part. Deu ser normal passades dos semanes. Presenta una bola adiposa o bola de Bichat en sens paranasales encara no tan formats.

Ulls

• Tenen un edema fisiològic en les parpalles en nàixer i es desenrollen.
• Els recent naixcuts vine (fins als 20-25 cm de distància), pero no poden fixar la mirada fins a el ORD més.
• El globo ocular és més curt, són hipermétropes fins als 8 anys.

Boca

• La seua llengua és més gran, fonamentalment per a mamar, ocupant tota la boca. Poden mamar i respirar al mateix temps per la posició de la llengua i el paladar bla l'aire entra pel nas i pansa directament a la laringe. Solament respiren pel nas.
• El paladar dur té plecs travessers per a subjectar el peçó.

Oït

No senten be perque tenen un gel que ho impedix, pero l'oïment va en aument, sobretot per als sons bruscs i aguts.

Tamís neonatal

L'identificació primerenca i l'atenció dels problemes auditius en els neonato, és de suma rellevància, actualment es realisa un estudi cridat Tamís Auditiu Neonatal i Intervencions Primerenques (TANIT), és d'enorme transcendència humana, familiar, social, educativa, econòmica i cultural. Devem estar conscients de que existix la possibilitat de conéixer si les condicions auditives dels Recent naixcuts són deficitàries, des de les primeres hores despuix del part, raó per la qual és imprescindible actuar en les etapes en les que les estructures corticales van madurant i poden modelar-se, per ser la base per a definir el futur dels més de 4000 o 6000 bebés que naixen sorts o en problemes profunts d'oïment cada any en Mèxic.

Tórax

• La seua respiració té una major freqüència (entre 40 i 60 #inspiració per minut. L'inspiració i espiración tenen igual duració).
• Els recent naixcuts també tenen periodos durant els quals deixen de respirar de 5 a 10 segons i després tornen a respirar per sí mateixos. Açò es coneix com a respiració periòdica, lo que tendix més a ocórrer durant el somi i es considera completament normal.

• Els recent naixcuts tenen una ginecomastia fisiològica perque han passat hormones (estrògens i prolactina) de la mare per la placenta.
• En nàixer la circulació canvia, ya que la sanc no aplega per la placenta. El primer plany despuix de nàixer supon que tenen que desapegar una gran cantitat d'alveolos que estan pegats uns a uns atres, revestits pel surfactante pulmonar que permet que es desapeguen.

Abdomen

• Les hèrnies umbilicals són molt freqüents en recent naixcuts, pero desapareixen poc a poc.
• El recent naixcut dins de l'úter no fa deposiciones, i si les fa pot produir-se sofriment fetal, ya que engolia líquit amniótico.

Genitals

• Chiquetes: pot haver secreció mucosa vaginal i una lleu menstruació.
  • A terme: els llavis majors cobrixen els menors i clítoris de tamany normal.
  • Pretérmino: els llavis majors no cobrixen els menors. Clítoris més gran.
• Chiquets: generalment tenen una fimosis fisiològica, que se soluciona en els primers anys.

Bibliografia

• Italo Farnetani. Els 1000 primers dies del teu bebé. Ed. Everest. 2006. ISBN 9788424126148.
• Roberto Martínez i Martínez. La salut del chiquet i de l'adolescent. Ed. El Manual Modern. 2005; p. 189. ISBN 9789707291171.