Pabelló auricular

El pabelló auricular, pinna,[1] aurícula o orella és l'única part visible del oït.
El pabelló auricular és una estructura cartilaginosa (composta per cartílec i pell) la funció de la qual és captar les vibracions sonores i redirigir-les cap a l'interior de l'oït.
Molts animals són capaços de moure a voluntat el pabelló auricular cap a la direcció de la que procedix el sò (per eixemple, els gossos). En canvi, el pabelló auricular humà és molt manco mòvil; pero no carix totalment de moviment, puix no es posseïx control voluntari dels músculs sobre la seua orientació. Alguns subjectes poden conseguir moure les seues orelles lleument baix entrenament. A mida que el ser humà envellix, les orelles continuen el seu creiximent, el lòbul cau per gravetat prenent majors proporcions i l'accés al canal auditiu, la tragallada i el antitrago adquirixen major pilositat.
El pabelló té eixa forma perque li permet captar i dirigir les ones sonores cap a l'oït mig a on es troba el tímpan
Les parts de l'orella
[editar | editar còdic]
Les parts d'una orella són:
- Hèliç
- Escafa
- Fossa Triangular
- Antihélice
- Concha
- Engullc
- Antitrago
- Lòbul
Història i simbolisme
[editar | editar còdic]L'orella entre els antics politeistes estava consagrada a Mnemosina per la raó dels quals li oferien algunes orelles d'argent. Un dels presagios a que ells atenien era el zumbido de les orelles. Si el zumbido se sentia en l'orella dreta, era un amic el que parlava d'ells i si en l'esquerra, un enemic. Esta superstició no s'ha desterrat totalment entre nosatres.[2]
Estrabón parla d'uns pobles imaginaris que diu tenien unes orelles tan llargues que els aplegaven fins als peus de modo que, afig, dormien sobre les seues orelles per lo que els dona el nom en grec de enotocetas. Esta faula tindria orige en algun adorn particular del cap que usarien estos pobles i que els cobriria el cap, les esquenes i els costats.[2]
La corza, femella del cabirol, al costat de la llebre era entre els egipcíacs el símbol de l'oït per tindre-ho molt fi estos animals i en el fondo del quadro, es veen les montanyes que produïxen l'eco.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pabellón auricular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.