Leporidae

Els lepóridos (Leporidae, dellatí lepus, llebre), coneguts vulgarmente com a conills i llebres, són una família de mamífers lagomorfos que engloba a una cinquantena d'espècies agrupades en 11 gèneros vius.

Nom comú

El nom comú conill designa normalment a qualsevol de les espècies de la família, en excepció de les del gènero Lepus, a les que es coneix com llebres; este gènero es caracterisa per la precocitat de les crío, que són capaces de córrer i alimentar-se per sí mateixes des del moment del naiximent, tenen les orelles i ulls més desenrollats, són més veloços en la carrera (algunes espècies apleguen als 70 km/h), no construïxen caus sino simples encamamientos en hondonades del terreny, i paren crío proveïdes de pèl i en els ulls oberts. Les espècies del gènero Pronolagus són cridades indistintament llebres o conills.

Anatomia

Posseïxen una conformació atlètica, en les extremitats posteriors robustes, molt fortes, que els permet impulsar-se en velocitat realisant bots i acrobàcia impressionants, el seu esquelet és fi i fràgil als colps, palpant-els l'esquena es pot apreciar les apófisis espinoses, la coa sol tindre la zona ventral més clara que el restant del cos sent capaços de comunicar-se en ràpits moviments d'esta. Les extremitats anteriors són més fines. Li servixen en la fugida ya que gràcies a elles realisen canvis bruscs de direcció. El cap està caracterisat per dos orelles llargues, dos files d'incisius (d'ahí que pertanyguen als lagomorfos), i en els ulls posseïxen una tercera parpalla semitransparente que en les baralles dels mascles pel emparellament impedix l'entrada d'arena o lesions en la pupila. El pèl és fi i sedoso, de llongitut variable. Els lepóridos habiten tot lo món llevat algunes illes oceàniques i la Antàrtida, i són una plaga alóctona en Austràlia, Nova Zelanda i atres llocs. Són animals herbívors de gran plasticidad ecològica i que es reproduïxen a gran velocitat, per lo que són una peça cinegética comuna en tot el globo i l'assut habitual de molts mamífers carnívors (gat cervals, llops, rabosots, mustélidos, orsos, aixina com de vàries àguilas). Només una espècie ha segut domesticada, el conill comú o europeu (Oryctolagus cuniculus), de domesticació recent sobre el restant d'animals domèstics. Les races de conills s'han modificat en virtut de 4 característiques, pèl, pell, carn i companyia o exhibició. Junt en les piques (Ochotonidae), els lepóridos conformen el orde dels lagomorfos i s'unixen als rosegadors en el superorden dels Glires.

Els conills en la cultura i la lliteratura

Els conills són usualment un símbol de fertilitat per la seua gran capacitat reproductiva i pel mateix motiu, representen també la Pasqua, época en que s'inicia la primavera en l'hemisferi nort, i la naturalea es torna fecunda. El paper del conillapin com a animal d'assut també es presta com a símbol de l'inocència, ya que és un animal que no sembla tindre intenció de ferir a ningú. També és usat com un símbol de sexualitat pel seu aspecte d'inocència i la seua fama d'animal prolífic. Està arqueotipado popularment com un animal que usa la seua astúcia per a burlar als seus enemics. Un eixemple d'açò és el personage de dibuixos animats Bugs Bunny. Conills antropomorfos han aparegut regularment en el cine i la lliteratura, alguns eixemples són el conill blanc d'Alicia en el país de les maravelles, el tossal de Watership de Richard Adams, i en varis treballs de Beatrix Potter com The Tale of Peter Rabbit. Ha existit l'estranya creència de que si un conill era injectat en orina d'una dòna embarassada est moria, creència és clarament falsa, pero en 1920 es va descobrir que si se li injecta en orina que continga gonadotropina coriónica humana (GCH), una hormona trobada en l'orina de les dònes embarassades, el conill sofrix canvis ovàrics, el conill té que ser sacrificat per a comprovar l'estat dels ovaris, pero la mort no és indicador dels resultats. Recents alvanços permeten als tècnics inspeccionar els ovaris sense necessitat de matar al conill. En els contes populars asiàtics els conills vivien en la lluna, esta tradició prové de l'interpretació de la forma de les taques obscures en la lluna com un conill posat de puntilles treballant en un recipient. No obstant, en qué està treballant deriva d'un poble asiàtic a un atre. Per eixemple en China es diu que el conill de la lluna està creant medicines màgiques mentres que en Japó es diu que el conill està fent mochi, una llepolia feta de massa d'arròs mòlt. De manera similar, diversos contes populars i llegendes mexicans fan menció del conill de la lluna, encara que no en tots els pobles mesoamericanos el paper del conill va ser el mateix. Entre els mexicas el deu menor Ometochtli estava associat en la lluna, com en la fertilitat, la ebrietat i la sexualitat. El nom del país Espanya, prové dels conills. Quan varen aplegar els fenicis a la península ibèrica, la varen cridar "Span" terra de conills. A lo llarc dels sigles i per derivació va aplegar a lo que és hui en dia el nom d'Espanya.

Taxonomia

Es reconeixen els següents gèneros:^[1]^[2]

Família Leporidae Fischer de Waldheim, 1817
- Subfamília † Archaeolaginae
  - Gènero †Archaeolagus Diu, 1917
  - Gènero †Hypolagus Diu, 1917
  - Gènero †Notolagus Wilson, 1938
  - Gènero †Panolax Cope, 1874
- Subfamília Leporinae Trouessart, 1880
  - Gènero †Alepus Diu, 1931
  - Gènero Brachylagus
  - Gènero Bunolagus
  - Gènero Caprolagus Blyth, 1845
  - Gènero Lepus <smallinnaeus, 1758
  - Gènero Nesolagus Forsyth Major, 1899
  - Gènero †Nuralagus <smallljeborg, 1874
  - Gènero Oryctolagus <smallljeborg, 1874
  - Gènero Pentalagus <smallió, 1904
  - Gènero †Pliolagus Kormos, 1934
  - Gènero †Pliosiwalagus Patnaik, 2001
  - Gènero Poelagus
  - Gènero †Pratilepus Hibbard, 1939
  - Gènero Pronolagus <smallió, 1904
  - Gènero Romerolagus Merriam, 1896
  - Gènero †Serengetilagus Dietrich, 1941
  - Gènero Sylvilagus Gray, 1867
- Subfamília †Palaeolaginae Diu, 1929
  - Tribu †Dasyporcina Gray, 1825
    - Gènero †Agispelagus Argyropulo, 1939
    - Gènero †Aluralagus Downey, 1968
    - Gènero †Austrolagomys Stromer, 1926
    - Gènero †Aztlanolagus Russell & Harris, 1986
    - Gènero †Chadrolagus Gawne, 1978
    - Gènero †Coelogenys Illiger, 1811
    - Gènero †Gobiolagus Burke, 1941
    - Gènero †Lagotherium Pictet, 1853
    - Gènero †Lepoides White, 1988
    - Gènero †Nekrolagus Hibbard, 1939
    - Gènero †Ordolagus de Muizon, 1977
    - Gènero †Paranotolagus Miller & Carranza-Castaneda, 1982
    - Gènero †Pewelagus White, 1984
    - Gènero †Pliopentalagus Gureev & Konkova, 1964
    - Gènero †Pronotolagus White, 1991
    - Gènero †Tachylagus Storer, 1992
    - Gènero †Trischizolagus Radulesco & Samson, 1967
    - Gènero †Veterilepus Radulesco & Samson, 1967
  - Tribu incertae sedis
    - Gènero †Limitolagus^[3] Fostowicz-Frelik, 2013
    - Gènero †Litolagus Dawson, 1958
    - Gènero †Megalagus Walker, 1931
    - Gènero †Mytonolagus Burke, 1934
    - Gènero †Palaeolagus <smalleidy, 1856

Vore també

Chinchillidae

Referències

↑ Wilson, Don E. (ed.). [1] (en inglés), Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0.
↑ Łucja Fostowicz-Frelik, Chuan-kui Li, Jin Meng and Yuan-Qing Wang(2012).ivpp. cas. cn/cbw/gjzdwxb/xbwzxz/201208/P020120803328679037201.pdf «New Gobiolagus (Mammalia: Lagomorpha) material from the Middle Eocene of Erden Obo (Nei Mongol, China)».Vertebrata PalAsiatica.50(3)
219–236.
↑ (2013).handle. net/2246/6431 «Reassessment of Chadrolagus and Litolagus (Mammalia, Lagomorpha) and a new genus of North American Eocene lagomorph from Wyoming».American Museum Novitates.3773
1–76.doi:10.1206/3773.2.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Leporidae.
Wikispecies té un artícul sobre Leporidae.

Erro al crear miniatura: Leporidae en el Viccionari. i els seus derivats.

archive. org/stream/faunaibricamam00cabr#page/284/mode/2up Leporidae (com a pertanyent al orde Rodentia) en archive. org/details/faunaibricamam00cabr "Fauna ibèrica; mamífers". Ángel Cabrera Latorre. 1914. Facsímil electrònic.

Este artícul conté una traducció derivada de «Leporidae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[msw3-1] Wilson, Don E. (ed.). [1] (en inglés), Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0.

[2] Łucja Fostowicz-Frelik, Chuan-kui Li, Jin Meng and Yuan-Qing Wang(2012).ivpp. cas. cn/cbw/gjzdwxb/xbwzxz/201208/P020120803328679037201.pdf «New Gobiolagus (Mammalia: Lagomorpha) material from the Middle Eocene of Erden Obo (Nei Mongol, China)».Vertebrata PalAsiatica.50(3)
219–236.

[3] (2013).handle. net/2246/6431 «Reassessment of Chadrolagus and Litolagus (Mammalia, Lagomorpha) and a new genus of North American Eocene lagomorph from Wyoming».American Museum Novitates.3773
1–76.doi:10.1206/3773.2.

[1]

[2]

[3]