Orina

Orina

L'orina o el orín (del llatí urina) —coloquialmente el pis i, de forma infantil, pipí— és un líquit acuoso transparent i groguenc, d'olor característica, secretado pels renyons i enviat a l'exterior pel aparat urinari. El orín pot servir per a determinar la presència d'algunes malties. En els laboratoris clínics s'abrevia o o uri. En espanyol, els prefixos de totes les paraules relacionades en l'orina són: uri-, uro- i ura-; i el sufix: -uria.

Despuix de la producció d'orín pels renyons, est recorre els uréters fins a la bufa urinària, a on s'almagasena i despuix és expulsat a l'exterior del cos a través de l'uretra, per mig de la micció.

Funcions

Les funcions de l'orina influïxen sobre l'homeostasis per les següents raons:

• Eliminació de substàncies tòxiques produïdes pel metabolisme celar com l'urea.
• Eliminació de substàncies tòxiques com l'ingesta de drogas i alcohol.
• Control electrolític, en regular l'excreció sobretot de sodi i potassi.
• Control de la pressió arterial, a través de la regulació hídrica o de la volemia.
• Control del equilibri àcit-base.

Composició

En els sers humans, l'orina normal sol ser un líquit transparent o groguenc. S'eliminen aproximadament 1,4 litros d'orines al dia. L'orina normal conté un 95 % d'aigua, un 2 % de sals minerals i 3 % d'urea i àcit úrico, i aproximadament 20 g (grams) d'urea per litro. Prop de la mitat dels sòlits són urea, el principal producte de degradació del metabolisme de les proteïnes. El restant inclou nitrogen, clorurs, cetosteroides, fòsfor, amoni, creatinina i àcit úrico.

• Composició de l'orina en g/100 ml de decorregut:

Urea: 2,0

Àcit úrico: 0,05

Sals inorgàniques: 1,50

L'anàlisis d'orina i l'urocultiu poden ajudar al diagnòstic de vàries maltiaés.

Color

Vore també: Color anormal de l'orina

El orín varia en apariència, depenent principalment del nivell de l'hidratació del cos, aixina com atres factors. L'orina normal és una solució transparent que va des de casi incolora a àmbar, pero generalment té un color groc pàlit.

• Erro al crear miniatura:
  Orina obscura deguda a la baixa ingesta de líquits
• 
  Orina verdosa durant una infusió prolongada de propofol.

Alteracions

Cristals d'urato d'amoni en l'orina: corpúsculs de color café groguenc en espículas llargues i irregulars. Es consideren patològics només si apareixen en orina recent emesa.

• Glucosuria: és la presència de glucosa en l'orina i apareix sobretot en la diabetis mellitus;
• Hematúria: és la presència de sanc en l'orina, i deuen descartar-se, entre atres coses: infecció urinària, litiasis urinària, glomerulonefritis, neoplasia (càncer de bufa, uréter, renyó, próstata)
• Bacteriuria: és la presència de bactèries en el orín;
• Piuria: és la presència de Piocitos (Leucocits Polimorfonucleares Necróticos) formadors de pus en l'orina;
• Proteinuria: és la presència de proteïnes en l'orina, com sol observar-se en: glomerulonefritis, infecció urinària, intoxicacions, diabetis i unes atres.

Producció en el cos humà

Inclou les següents etapes:

Filtració glomerular

Té lloc en una de les múltiples nefronas que hi ha en els renyons, concretament en els glomérulos. La sanc, en aplegar a les nefronas, és somesa a una gran pressió que extrau d'ella aigua, glucosa, vitamines, aminoàcits, sodi, potassi, clorur, urea i atres sals. Açò equival aproximadament al 20 % del volum plasmático que aplega a eixa nefrona, aproximadament 180 litros/dia, que és 4,5 voltes la cantitat total de líquits del cos, per lo que no es pot permetre la pèrdua de tots estos líquits, ya que en qüestió de minuts l'individu acusaria una deshidratació greu.

Reabsorción tubular

Quan este filtrat ric en substàncies necessàries per al cos passa al túbul contorneado proximal, és somés a una reabsorción de glucosa, aminoàcits, sodi, clorur, potassi i atres substàncies. Esta equival, aproximadament, al 65 % del filtrat. Encara que la major part s'absorbix en el túbul contorneado proximal, este procés continua en el torra d'Henle i en el túbul contorneado distal per a les substàncies de reabsorción més difícil. Els túbuls són impermeables al filtrat de la urea.

Excreció

En el túbul contorneado distal certes substàncies, com la penicilina, el potassi i hidrogen, són excretades cap a l'orina en formació. Quan la bufa està plena, el sistema nerviós rep la senyal d'eliminació d'orina.

Térmens relacionats

• Anuria, volum urinari baix 100 ml al dia.
• Oliguria, disminució del volum d'orina per baix de 400−600 ml al dia.
• Retenció urinària, impossibilitat d'eliminació dels orines acumulats en la bufa urinària.
• Infecció urinària, existència de germens en l'orina a causa d'infeccions en l'uretra, etc.

Usos

Artícul principal → Sanejament ecològic.

El orín, en ser un rebuig orgànic, pot ser utilisat com fertilisant orgànic, ya que conté nutrients útils per a les plantes, com a grans cantitats de nitrogen en forma d'urea i una chicoteta cantitat en forma d'àcit úrico. També conté potassi i fòsfor ademés d'atres nutrients necessaris en menor cantitat com el magnesi i el calcio, tots ells d'assimilació ràpida. L'orina per sí sola no és una solució nutrient completa que puga utilisar-se, per eixemple, en hidroponía; en cas de ser usada, deu complementar-se, per eixemple, en guano. La composició de l'orina varia segons l'alimentació. La produïda per animals herbívors sol ser més alcalina, conté més potassi i menys nitrogen, i és la més adequada per a usar com fertilisant. L'orina humana conté més sodi, que les plantes no necessiten en grans cantitats per lo que podria perjudicar-les. El nitrogen es troba principalment en forma d'urea, que es convertix ràpidament en amoníac. Si la concentració de nitrogen és excessiva pot perjudicar a les plantes. Els microorganismes del sol convertixen part del nitrogen en nitrats i nitrits. Els orines contenen menys bactèrias que la saliva o les heces i és possible almagasenar-la durant un temps per a que l'aument de pH, en formar amoni, destruïxca els agents patógenos que puga haver. Encara que al poc temps de ser expulsat el orín olora molt a amoníac, en utilisar-ho com a abonament en dosis adequades es pert l'olor ya que el metabolisme normal de les plantes i els microorganismes ho deu eliminar. Ya en l'antiguetat era costum utilisar l'orina per a llavar-se les dents. Este tipo d'orinoterapia la varen observar els romans, per eixemple, quan varen conquistar la península ibèrica entre els pobles del nort (càntabres, galaicos, etc.). De fet, l'orina de Lusitania va aplegar a convertir-se en un ben molt preciós en la metròpoli romana, en a on es comercialisava a bon preu, encara que s'usava principalment per a blanquejar la roba.

Anàlisis d'orina en toxicologia

Degut a que totes les drogas es secretan en major o menor mida a través de l'orina és possible detectar si alguna persona ha consumit algun tipo de droga analisant este decorregut biològic. No hi ha una regla general per a saber durant quant temps pot detectar-se una droga en els orines ya que no es pot detectar una droga per temps indefinit, puix esta és metabolizada i eliminada per l'organisme de manera natural. No obstant açò no succeïx de colp i repent, ya que depén principalment del tipo de droga consumida i del temps que l'individu haja estat ingerint dita droga, i també depén de la seua edat, gènero i estat de salut. En generals drogues poden ser detectades en el orín durant alguns dies fins a vàries semanes. El temps per a la detecció en sanc és molt més curt comparat en l'orina, per això l'anàlisis de drogues en orina es porta a terme si existix una sospita de dopage, principalment en deportistes. També es pot amprar en criminalística per a detecció de drogues illegals en individus involucrats en algun delicte.

Vore també

• Anàlisis d'orina
• Metabòlit
• Aparat urinari humà

Enllaços externs

• Orina en el Viccionari.
• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Orina.
• urinemetabolome. ca Base de Senyes del Metaboloma de l'Orina (UMDB)
• archive. org/web/20090131211312/http://www. zoomzap. com/manuals/SES/68-esp. php Manual del Sanitari Ecològic Sec

Com a fertilisant

• nutribiota. net/blog/media/blogs/recursos/Maritza%20Marin_orina%20humana.pdf Proyecte i resultats de l'us de l'orina com a fertilisant.