Micció
La micción és un procés biològic per mig del qual la bufa urinària expele l'orina, continguda, quan està plena.[1]
La bufa es troba comprimida pels demés òrguens quan està buida. El seu omplit es produïx progressivament, fins que la tensió de les seues parets s'eleva per damunt d'un valor llindar, lo que desencadena un reflex neurógeno denominat reflex miccional, que produïx la micció (orinar), i si no es conseguix, a lo manco provoca el desig conscient d'orinar.
El procés de la micció és controlat voluntàriament la majoria de les voltes. Es denomina incontinència urinària al control pobre o absent de la micció.
Reflex de la micció
La micció és un procés medular completament automàtic. En les parets de la bufa urinària existixen uns receptors sensorials cridats receptors de estiramiento de la paret vesical que capten la pressió i l'aument del volum de la bufa. Els més importants són els localisats en el coll vesical. Estos receptors sensitivos provoquen potencials d'acció que es transmeten pels nervis pèlvics als segments sacres S-2 i S-3. En estos núcleus sacres s'originen fibres motores del sistema nerviós parasimpático que terminen en cèlules ganglionars nervioses localisades en la paret de la bufa encarregades de inervar al múscul detrusor de la bufa. Este arc reflectixc es repetix durant uns minuts cada volta més per a aumentar la pressió de la bufa i s'inhibix conscientment pel cervell si no es produïx la micció.
A voltes el cúmul de reflexos miccionales és tan gran que l'impuls nerviós passa al nervi pudendo cap al esfínter extern urinari per a inhibir-ho. Si esta inhibició és més intensa que les senyals conscients voluntàries del cervell, ocorrerà la micció involuntària (incontinència urinària).
Control de la micció pel cervell
La micció pot inhibir-se o precipitar-se per centres encefálicos que són:
- Poderosos centres facilitadores i inhibidors en el tronc cerebral, tal volta localisats en la protuberància.
- Varis centres localisats en la corfa cerebral, que són sobretot inhibidors pero també poden ser excitadors.
El control encefálico de la micció es produïx pels següents mijos:
- A través de la mèdula espinal, els núcleus encefálicos estimulen els centres parasimpáticos sacres per a que —per mig del nervi pudendo— relaixen el múscul esfínter extern, quan hi ha desig d'orinar. Ademés es produïx contracció abdominal i relaixació del sol pèlvic, que faciliten la micció.
- A través de la mèdula espinal, els núcleus encefálicos estimulen els centres simpàtics que produïxen contracció del trígono i de l'esfínter extern, impedint la micció.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Micción» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.