Bufa urinària
La bufa urinària és un orgue buit múscul-membranoso que forma part del tracto urinari i que rep a l'orina dels uréters, l'almagasena i l'expulsa a través de l'uretra a l'exterior del cos durant la micció.
En grec, bufa s'escriu κύστις [cistos], d'a on deriven paraules com cistitis, cistotomía o cistoscopia.
Funció
[editar | editar còdic]l'orina, excretada pels riñons, s'acumula en la bufa pel drenage de dos uréters, abans de ser eliminada per la micció.[1] L'orina ix de la bufa a través de l'uretra, un únic tubo muscular que termina en una obertura anomenada meato urinari, per a on ix del cos.[2] La micció implica canvis musculars coordinats que involucren un reflex basat en la columna, en majors impulsos del cervell.[1] Durant la micció, el múscul detrusor es contrau i l'esfínter urinari extern i els músculs del perineo es relaixen, lo que permet que l'orina passe a través de l'uretra i fòra del cos.[1]
La necessitat d'orinar prové dels receptors de estiramiento que s'activen quan es retenen entre 300 i 400 ml d'orina dins de la bufa.[1] A mida que l'orina s'acumula, les arrugues es aplanan i la paret de la bufa s'aprima a mida que s'estira, lo que permet que la bufa almagasene grans cantitats d'orina sense un aument significatiu de la pressió interna.[3] La micció està controlada pel centre pontino de la micció en el tronc del encéfal.[4]
Els receptors de estiramiento en la bufa indiquen al sistema nerviós parasimpático que estimule els receptors muscarínicos en el detrusor per a contraure el múscul quan la bufa està distendida.[5] Açò estimula a la bufa a expulsar l'orina a través de l'uretra. El principal receptor activat és el receptor M3, encara que els receptors M2 també estan involucrats i, encara que superen en número als receptors M3, no responen tant.[6]
La principal via relajante és a través de la via cAMP de l'adenilil ciclasa, activada a través dels receptors adrenérgicos β3. Els receptors adrenérgicos β2 també estan presents en el detrusor i inclús superen en número als receptors β3, pero no tenen un efecte tan important en la relaixació del múscul pla del detrusor.[7][8]
Orige embriológico
[editar | editar còdic]La bufa urinària està present en tots els mamífers. Procedix de la part inferior del pedículo del alantoides, obliterándose progressivament la part superior d'este pedículo per a formar l'uraco.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (2019) «37. Renal function & Micturition: The Bladder», Ganong's review of medical physiology, 26th edició, New York, pp. 681–682. OCLC 1076268769. ISBN 9781260122404.
- ↑ (2016) Standring, Susan (ed.). Gray's anatomy : the anatomical basis of clinical practice, 41st edició, Philadelphia, pp. 1255–1261. OCLC 920806541. ISBN 9780702052309.
- ↑ Marieb, Mallatt (2016). «23», Human Anatomy, 5th edició, Pearson International, p. 700.
- ↑ Neuroscience, 5. edició, Sunderland, Mass.: Sinauer, p. 471. ISBN 978-0-87893-695-3.
- ↑ “Muscarinic receptor subtypes in the lower urinary tract” . Pharmacology 83 (5): 259–69. doi:. PMID 19295256.
- ↑ “Muscarinic receptor subtypes of the bladder and gastrointestinal tract” . Journal of Smooth Muscle Research = Nihon Heikatsukin Gakkai Kikanshi 40 (6): 237–47. doi:. PMID 15725706.
- ↑ “Adrenoceptor Function and Expression in Bladder Urothelium and Lamina Propria” (2013). Urology 81 (1): 211.i1–211.i7. doi:. PMID 23200975.
- ↑ “Neurophysiology of Stress Urinary Incontinence” (2004). Rev. Urol. 6 Suppl 3: S19–28. PMID 16985861.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vejiga urinaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.