Encéfal

El encéfal—conegut coloquialment i de forma errònea com a cervell— (del grec εν en ‘dins’ i κεφαλή kefalé ‘cap’, ‘dins del cap’) és la part del sistema nerviós central dels vertebrats ubicada dins del cràneu. És el centre de control del moviment, el somi, la fam, la set i de casi totes les activitats vitals necessàries per a la supervivència.

Encéfal

L'encéfal humà està conformat pel cervell, el tronc de l'encéfal i el cerebel. Totes les emocions humanes, com l'amor, l'odi, la por, l'ira, l'alegria i la tristor, estan controlades per l'encéfal. També s'encarrega de rebre i interpretar les innumerables senyals que li apleguen des del organisme i l'exterior.

L'encéfal de humans i atres vertebrats es subdivide en un cervell anterior (o prosencèfal), un cervell mig (o mesencèfal) i un cervell posterior (o rombencéfalo).
En atres animals com els invertebrats bilaterals, s'entén com a encéfal a una série de ganglis al voltant del esòfec en la part més anterior (cefàlic) del cos (vore protóstomos i hiponeuros) compresos pel protocerebro, deutocerebro i tritocerebro en artròpodes, ganglis cerebral, pleural i pedial en moluscs gasteròpodes i masses supraesofágica i subesofágica en moluscs cefalòpodes. També mostren encéfal molt arcaics o simples, als bilaterals com platelmintos, nemátodos o hemicordados. No obstant, hi ha bilaterals que mostren molt poques traces distintives de cefalizaació, com els bivalvats o briozoos. Els invertebrats que no són bilaterals no posseïxen encéfal, com els poríferos, placozoos i mesozoos, perque carixen completament de sistema nerviós, o els cnidarios, ctenóforos i equinoderms, perque encara que tenen sistema nerviós, carixen de traces definides de centralisació o cefalizaació.

Evolució de l'encéfal

Es pensa que l'existència de primordios encefálicos s'ubica, a lo manco, en la cridada explosió cámbrica quan s'observen moluscs i cucs que, ademés d'un sistema nerviós perifèric i difuso distribuït en una simetria radial, posseïxen un conjunt de ganglis neurales que rigen vàries activitats de l'organisme d'estos animals primitius; en els vermes, peripatos, artròpodes i procordados s'observa l'inici de la encefalisació, açò és, l'inici de l'organisació d'un conjunt de ganglis nerviosos rectors que servixen d'interfaç coordinador entre l'interior del cos de l'animal i l'exterior del mateix.

L'ubicació cefàlica de cap modo ha segut a l'encert: en els primitius vermes, artròpodes i procordados en cos longilíneo i de simetria bilateral (la mateixa que manté el Homo sapiens), el sistema nerviós central s'ubica en la part anterior o davantera ya que és (per eixemple, en un cuc) la primera part en entrar en un intens contacte en el mig ambient; de la mateixa manera, histológicament es pot observar un nexe inicial (embrional) entre les cèlules dérmicas i les nervioses de l'encéfal, ya que les neurones serien mutadas i evolucionades per mig d'una gran especialisació de cèlules dérmicas. En prendre postura empinada, animals com els primats passen a tindre el sistema nerviós central (i la seua part principal: el cervell) ya no en la part davantera del seu cos, sino en la seua part superior (en abdós casos: el seu cap). També és explicable filogenéticament la corticalizaació, és dir, l'aparició i desenroll del córtex cerebral a partir del sistema límbico, i el seu progressiu desenroll en àrees d'arquitectura neuronal cada volta més complexes.

Este desenroll filogenético es pot percebre ontogenéticament en cada embrió d'animal cordado en observar la cridada recapitulació de Häckel. L'estructura precursora del sistema nerviós és el tubo neural, una estructura que apareix en la part externa dels embrions en fase d'exploració reticular gàstrula. Este tubo, a lo llarc de l'embriogénesis sofrix una série de modificacions que donen lloc a l'estructura madura. El primer d'ells és l'aparició de tres expansions, tres vesícules: l'encéfal anterior, l'encéfal mig i l'encéfal posterior; la seua cavitat, ompli de líquit, és precursora dels ventrículs cerebrals. Despuix, estes tres vesícules donen lloc a cinc que, en el seu guany de complexitat, sofrixen una série de plegament que fan que l'estructura no siga ya llineal.

Parts de l'encéfal

Esquema de l'encéfal humà, incloent seccions principals del brot encefálico.

Archiu:MRI.ogg En l'embrió humà de quatre semanes despuix del tancament del tubo neural i la conformació de la cresta neural, s'inicia el desenroll de les tres vesícules encefálicas primàries: prosencèfal, mesencèfal, rombencéfalo.

1. Prosencèfal o encéfal anterior, que es dividix en:
   1. Telencéfalo.
      1. Corfa cerebral que inclou: lòbul occipital (la visió), lòbul parietal (òrguens de la sensació i kinésicos), lòbul temporal (oïment i prop a l'hipocamp l'olfat), lòbul frontal (el juí, la percepció i la zona motora). Els lòbuls frontal, parietal i temporal s'encarreguen de l'aprenentage i tot el córtex s'encarrega del llenguage.
      2. Cos estriado.
      3. Rinencéfalo.
   2. Diencèfal:
      1. Epitálamo: conté la glàndula pineal, productora de melatonina.
      2. Tàlem: zona de control màxim de les sensacions.
      3. Subtálamo: el subtálamo és l'estructura diencefálica situada entre mesencèfal, tàlem i hipotàlem. Es troba junt al costat medial de la càpsula interna.
      4. Hipotàlem: que comprén: quiasma òptic, tuber cinereum, tubèrculs mamilares i hipòfisis posterior que segrega dos hormones: oxitocina i vasopresina; és el centre regulador de les emocions (sistema límbico) i control físic.
2. Mesencèfal (cervell mig): posseïx els tubèrculs cuadrigéminos que són quatre, dos superiors o anteriors relacionats en la visió i dos inferiors o posteriors relacionats en els fenomens auditius i és el que filtra l'informació entre rombencéfalo i prosencèfal.
3. Rombencéfalo: és una porció d'encéfal que rodeja al quart ventrícul cerebral; ho integren mielencèfal i metencéfalo juntament. Es troba localisat en la part immediatament superior a la mèdula espinal i està format per tres estructures: el bulbo, la protuberància anular o pont de Varolio, i el cerebel.
   1. Metencéfalo.
      1. Cerebel: controla moviment, energia muscular, postura.
      2. Protuberància o pont de Varolio.
   2. Mielencèfal.
      1. Bulbo raquídeo: (mèdula oblonga) control de les funcions bàsiques com a circulació de la sanc a través del cor i respiració.

Cervell anterior

Artícul principal → Cervell.

El cervell, és la part més gran de l'encéfal. Es dividix en dos hemisferis (esquerre i dret) i es caracterisa per la seua superfície en replecs irregulars cridats circumvolució o girs cerebrals, més accentuats en els humans que en qualsevol un atre (exceptuant casos particulars com el dels delfins) i entre ells llínees irregulars nomenades cisuras. El cervell, com totes les parts del sistema nerviós central conté una substància blanca i una substància grisa. Esta última es troba en menor cantitat i és la que forma la corfa cerebral.

El cervell a la seua volta, per convenció i fixant-se en certs llímits marcats per algunes de les fissures, es dividix en lòbuls: frontal, parietal, temporal, ínsula i occipital. El pons (pont troncoencefálico) també és part de l'encéfal; el pons es troba per damunt del bulbo i intervé en la programació dels impulsos d'un a un atre hemisferi.

En el tronc encefálico es controlen les activitats involuntàries (per eixemple, la tós, la bossada, l'estornut, etc.).

El cerebel intervé en la coordinació dels moviments del cos.

Bulbo raquídeo

Artícul principal → Bulbo raquídeo.

El bulbo raquídeo és una prolongació de la mèdula espinal i és l'orgue que establix una comunicació directa entre l'encéfal i la mèdula.

En el mateix nivell de la mèdula oblonga s'entrecreuen els nervis que provenen dels hemisferis cerebrals, de modo que els que provenen del hemisferi dret van a dirigir-se al costat esquerre del cos, i viceversa. Açò explica que una persona que sofrixca una lesió en el hemisferi esquerre sofrixca una paràlisis del costat dret del cos.