Melatonina
La melatonina (N-acetil-5-metoxitriptamina) és una hormona present de forma natural en animals, plantes, foncs, bactèries i algues, en concentracions que varien segons el cicle diürn/nocturn. En els vertebrats, se sintetisa principalment a partir del neurotransmissor serotonina en la glàndula pineal i participa en la regulació de múltiples processos neuroendocrins i neurofisiológicos, incloent el cicle somi-vigília (ritme circadiano), la pressió arterial i la reproducció estacional.[1]
Una de les característiques més destacades de la biosíntesis de melatonina és la seua variabilitat a lo llarc del cicle circadià i la seua resposta precisa a les variacions en l'allumenament ambiental.[2] Per això, la melatonina es considera una neurohormona produïda pels pinealocitos en la glàndula pineal (localisada en el diencèfal), la síntesis del qual està regulada pel núcleu supraquiasmático del hipotàlem, que rep informació de la retina sobre els patrons diaris de llum i obscuritat.[1]
La glàndula pineal humana té un pes aproximat de 150 miligrams (mg) i es localisa en la depressió entre el colículo superior i la part posterior del cos calloso. A pesar d'existir conexions entre la glàndula pineal i el cervell, aquella es troba fòra de la barrera hematoencefálica i està inervada principalment per nervis simpàtics procedents dels ganglis cervicals superiors.[1]
En 1917 es va observar que extractes de glàndula pineal produïen un aclaramiento en la pell de taperots. A finals dels anys 1950, Aaron B. Lerner i colaboradors varen aïllar l'hormona a partir de pinealocitos vacuns i varen descriure la seua estructura química: 5-metoxi-N-acetiltriptamina, a la que varen denominar melatonina.[3] Encara que durant molt temps es va considerar que la melatonina era d'orige exclusivament pineal, s'ha demostrat el seu biosíntesis en atres teixits com la retina, el tracto gastrointestinal, la mèdula òssea, els limfocits, la pell i el cerebel.[4]
En el ser humà, la producció de melatonina seguix un patró circadià en nivells màxims durant la nit i disminuïx progressivament en l'edat, especialment a partir dels 40 anys.[5] Els dèficits de melatonina s'han associat en alteracions del somi, mentres que la suplementación exógena pot tindre efectes adversos i el seu us a llarc determini no està suficientment estudiat.[6]
La melatonina es comercialisa en diverses presentacions com a suplement dietètic o medicament (segons el país) per al tractament de l'insomni, especialment en persones majors de 55 anys. El seu us deu ser supervisat per professionals sanitaris, ya que no està exenta d'efectes secundaris i no es dispon d'experiència sobre els seus efectes a llarc determini.[7]
Història
La melatonina va ser descoberta inicialment per la seua capacitat per a aclarir la pell d'amfibis i reptils.[8] En 1917, Carey Pratt McCord i Floyd P. Allen varen demostrar que extractes de glàndula pineal vacuna podien aclarir la pell de taperots.[9]
En 1958, el dermatólogo Aaron B. Lerner i el seu equip en l'Universitat de Yale varen aïllar l'hormona de la glàndula pineal vacuna i la varen denominar melatonina.[10] En la década de 1970, Lynch i colaboradors varen demostrar que la producció de melatonina seguix un ritme circadià en humans.[11]
L'efecte antioxidant de la melatonina va ser descrit en 1993 per Poeggeler i colaboradors.[12] La primera palesa per al seu us com a auxiliar del somi en dosis baixes va ser otorgada a Richard Wurtman del MIT en 1995.[13]
Bioquímica
La melatonina (5-metoxi-N-acetiltriptamina) és una indolamina lipofílica sintetisada a partir del triptófano. La seua síntesis implica quatre passos enzimàtics: hidroxilación a 5-hidroxitriptófano (triptófano hidroxilasa), descarboxilación a serotonina (descarboxilasa de L-aminoàcits aromàtics), N-acetilación a N-acetilserotonina (arilalquilamina N-acetiltransferasa, AANAT) i finalment O-metilació a melatonina (acetilserotonina O-metiltransferasa, ASMT).[1]
El pas limitante de la síntesis és l'enzima AANAT, l'activitat de la qual presenta un ritme circadià en màxims durant la nit, regulat pel sistema nerviós simpàtic a través de la lliberació de noradrenalina.[1]
Una volta sintetisada, la melatonina es llibera al torrent sanguíneu i al líquit cefalorraquídeo. Circula principalment unida a albúmina (aproximadament 70%) i té una vida mija de 35-50 minuts. Es metaboliza en el fege per mig de hidroxilación en posició 6 pel citocromo CYP1A2, seguida de conjugació en sulfat o glucurónido, eliminant-se per orina com 6-sulfatoximelatonina.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 (2018).«A brief review about melatonin, a pineal hormone».Archives of Endocrinology and Metabolism.62(4)
- 472-479.doi:10.20945/2359-3997000000066.
- ↑ (2023).conéixer-ho-dormim-millor «Qué és el cicle circadiano i cóm en conéixer-ho dormim millor».
- ↑ Lerner AB, Case JD, Takahashi I«Isolation of melatonin and 5-methoxyindole-3-acetic acid from bovine pineal glands».Journal of Biological Chemistry.235
- 1992-1997.
- ↑ (2014).«Extrapineal melatonin: sources, regulation, and potential functions».Cellular and Molecular Life Sciences.71(16)
- 2997-3025.doi:10.1007/s00018-014-1579-2.
- ↑ «Entrevista a Walter Pierpaoli» (en espanyol). El País.
- ↑ «Insomnia: Pharmacologic Therapy».American Family Physician.96(1)
- 29–35.
- ↑ «Informe d'evaluació de medicaments: Melatonina» (en espanyol). Govern de les Illes Balears. Archivat des d'el original, el 14 d'agost de 2014.
- ↑ «Comparative aspects of the pineal/melatonin system of poikilothermic vertebrates».Journal of Pineal Research.20(4)
- 175-186.doi:10.1111/j.1600-079X.1996.tb00256.x.
- ↑ «Evidences associating pineal gland function with alterations in pigmentation».Journal of Experimental Zoology.23(1)
- 206-224.doi:10.1002/jez.1400230108.
- ↑ «Isolation of melatonin and 5-methoxyindole-3-acetic acid from bovine pineal glands».Journal of Biological Chemistry.235
- 1992-1997.
- ↑ «Daily rhythm in human urinary melatonin».Science.187(4172)
- 169-171.doi:10.1126/science.1167425.
- ↑ «Melatonin, hydroxyl radical-mediated oxidative damage, and aging: a hypothesis».Journal of Pineal Research.14(4)
- 151-168.doi:10.1111/j.1600-079X.1993.tb00498.x.
- ↑ «Melatonin: characteristics, concerns, and prospects».Journal of Biological Rhythms.20(4)
- 291-303.doi:10.1177/0748730405277492.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Melatonina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.