Taperot

Taperot

Taperot de Granota temporaria.

El taperot és un amfibi el cicle vital del qual es troba en l'etapa larvaria. Sofrixen una metamorfosis abans d'alcançar l'edat adulta, en la que perden alguns òrguens, com les brànquies, la llínea lateral i, en els anurs, la coa, la seua alimentació es modifica i deixen de respirar l'oxigen de l'aigua.

La majoria dels taperots són completament aquàtics i respiren pels seus brànquias, en molt poques excepcions: alguns anurs tenen taperots terrestres, com els de la família Ranixalidae, que viuen en clavills humits prop de les rieres; els taperots de Micrixalus herrei estan adaptats a un estil de vida fosorial.

Característiques

Metamorfosis del sapo comú.

Les larves dels anurs carixen de patas, i posseïxen una llarga coa en la que naden com la majoria dels peixos, per ondulació lateral. Naixen en brànquies externes, pero estes queden pronte internalisades pel desenroll de l'opèrcul, fins a quedar tancades en un sac branquial que comunica en l'exterior solament per l'espiràcul. Quan un taperot alcança la madurea necessària, sofrix una metamorfosis en la que gradualment creixen les seues pates i la seua coa s'absorbix per apoptosis (mort celular controlada). Els taperots dels anurs són fonamentalment herbívors, en una especial adaptació per a raer superfícies, per a lo que estan dotats de files de dientecillos entorn a la boca (les dents labials). En la pràctica es comporten com omnívoros, sempre capaces d'adaptar-se aceptablement a una vida carnívora, aplegant unes poques espècies a practicar el canibalisme si les condicions són molt dures.

Es distinguixen quatre tipos, segons la classificació de Orton:^{cita requerida}

• Tipo I: Els llavis no posseïxen dentells ni picos queratinizados. Els espiràculs són dos. Apareixen en la família Pipidae, per eixemple.
• Tipo II: Les boques són complexes, encara que no posseïxen picos queratinizados. Un sol espiràcul central. Es troben en la família Microhylidae.
• Tipo III: Boques queratinizadas, dentells i picos. Un espiràcul central. Apareixen en Archaeobatrachia.
• Tipo IV: Boques en dentells i picos queratinizados. Espiràcul en el costat esquerre. Típics de famílies com Hylidae, Ranidae o Bufonidae.

Els taperots dels caudados no són pròpiament taperots. Naixen sense pates, pero les desenrollen prontament i en seguida s'assemblen als adults, salve per ser més chicotetes, menys pigmentadas i per les brànquies ramificadas que ostenten als costats del cap. Solen ser carnívores, com els adults. Algunes espècies de caudados presenten adults en dos fenotips distints, com és el cas del ajolote, en funció de les condicions ecològiques en les que viuen. Un fenotip particular és l'individu neoténico d'aspecte larval.

Temps de desenroll

El temps que du passar d'un taperot a una granota metamorfoseada depén de l'espècie i les condicions ambientals, especialment la temperatura ambiente. Per als taperots de granota comuna i moltes atres espècies en Europa Central, sol ser de dèu a dotze semanes. Els taperots fets d'ous que es varen posar a principis d'abril i després abandonen l'estany a mediats o finals de juny.

Algunes espècies de desove tardà també hibernan com a larves en l'aigua i no completen la seua metamorfosis fins a l'any següent (açò generalment resulta en el creiximent jagantesc mencionat anteriorment, que també pot estar relacionat en les hormones).

Aquelles que ostenten la fase larvaria més curta són algunes espècies de sapos de potrero americà en, en casos extrems, només dotze dies. Pero inclús en el sapo corredor natiu d'Europa Central, s'ha observat un temps de desenroll de sol 17 dies per al sapo jove.

Per un atre costat, hi ha espècies en les que la fase de taperot aquàtic dura varis anys, per eixemple en la granota bou nortamericana de dos a tres anys. Les larves d'algunes atres espècies també permaneixen a voltes en este estat durant anys; es parla de neotenia temporal (que és més comú en els amfibis de la coa i també pot ser permanent).

Erro al crear miniatura:

La forma de l'intestí visible a través de la pell transparent és una de les pistes que permeten identificar una espècie.

Vore també

• Anura
• Bufonidae
• Neotenia
• Dendrobates
• Amphibia
• Metamorfosis (biologia)
• Chapull
• Bassa d'aigua

Bibliografia

• Duellman, W. E. & Trueb, L. (1994) Biology of Amphibians. Johns Hopkins University Press. ISBN 978-0-8018-4780-6.
• Cleveland, Jr., P Hickman, Larry S. Roberts, Allan L. Larson: Integrated Principles of Zoology, McGraw-Hill Publishing Co, 2001, ISBN 0–07–290961–7
• Storer, Tracy. General Zoology. 6th edition. MC. Graw Hill Book Company,Inc