Omnívoro

Els cuervos són omnívoros.

Els animals omnívoros (del llatí omnivŏrus; de omnis, ‘tot’, i vorāre, ‘menjar’) són aquells que s'alimenten tant d'animals com de plantes.

Són menjadors oportunistes i generalistes, que no estan específicament adaptats per a menjar i digerir ni material vegetal ni carn exclusivament. Els porcs són un eixemple ben conegut d'animal omnívoro. Els córvidos són un atre eixemple d'un omnívoro comú.

Encara que hi ha casos d'herbívors que a voltes també mengen carn, i casos de carnívors que mengen plantes, esta distinció es referix a les adaptacions i font primària d'aliment de l'espècie en general, de modo que estes excepcions no fan que l'eixemplar en concret o l'espècie en general siguen omnívoros.

Grups

Són omnívoros, entre uns atres, els següents grups d'animals:

• Mamífers omnívoros:
  • El ser humà.
  • La majoria dels suiformes, com els porcs i javalins.
  • Els orsos, exceptuant alguns, com l'orso polar i el colla.
  • Vàries espècies de cánidos, entre ells el gos, els chacals, els rabosots, de manera oportunista poden consumir frutes, grans i insectes quan el seu menjar habitual escasseja per lo que alguns es referixen a ells com omnívoros, encara que en realitat són carnívors (tant per la seua dieta habitual com per les seues adaptacions de l'aparat digestiu, inclosos els músculs de la mandíbula i dents especialisades per a matar i remoure la carn dels seus assuts).
  • Els ariçons.
  • El mapache boreal.
  • Alguns rosegadors, com els rates, rates i fardas.
  • Els coatíes.
  • Les zarigüeyas.
  • Les mofetas.
• Aus omnívoras:
  • Aus del gènero Rhea (l'esturç i el ñandú).
  • El gènero Larus (les gavines) i Gallus (les gallines).
  • Els casuarios.
  • Els trepadores.
  • Alguns córvidos, com el cuervo, el grajo i l'urraca.
  • El kea.
  • La majoria de les de la família Rallidae.
• Peixos omnívoros:
  • Les morenes.
  • El peix arquero.
  • El peix globo.
  • El peix guppy.
  • La mojarrita.
• Reptils omnívoros:
  • Lacertilia.
  • Algunes tortugues.

El ser humà

D'igual manera, el ser humà és també un animal omnívoro. En les primeres espècies del gènero Homo, el pas d'una alimentació eminentment vegetariana no es va deure a qüestions culturals, sino als desajusts metabòlics provocats per un major desenroll cerebral. No obstant, en el humà, una dieta massa rica en proteïnas necessita el complement de carbohidrats i grasses, de lo contrari poden aparéixer carències nutricionals importants que poden inclús provocar la mort.

Entre les evidències per a considerar omnívoros als humans, es poden citar:

• L'evidència arqueològica indica que els humans varen tindre una dieta que incloïa carn, varen ser caçadors-recolectors des dels seus inicis. Quan va començar la domesticació de les fonts d'aliment, es va donar tant en vegetals com en animals.
• La cantitat i distribució dels diferents tipos de cèlules de l'intestí (més que la seua llongitut) són la traça més important per a determinar una dieta típica. Els gossos són carnívors en orige, pero les seues característiques intestinals presenten més traces en comuna en els omnívoros. Els llops, per la seua banda, mengen prou material vegetal.
• Casi tots els menjadors de plantes tenen cubas de fermentació (cambres a on el menjar permaneix un temps mentres és atacada per microbis). Els rumiants com la vaca i el cérvol tenen sacs anteriors (esòfec i estòmec modificats); els cavalls, rinoceronts i els mones colobinos tenen sacs posteriors, en l'epigastrio. Els humans no posseïxen tals especialisació.
• L'evidència sobre l'estructura i funció de les nostres mans i quijadas, comportament, i història evolutiva, o be recolza l'idea d'una dieta omnívora, o be falla en sustentar un vegetarianisme estricte. Pero la millor evidència està en les dents: els caninos curts dels humans són una conseqüència funcional d'un cràneu expandit i la necessària reducció en el tamany de les quijadas. En els primats, els caninos funcionen tant com a armes defensives com d'amenaça visual; els goriles i geladas (que són els grups en caninos més grans) tenen una dieta bàsicament vegetariana. En els llocs arqueològics, molar humans trencats es confonen a voltes en premolars o molar de porcs (un omnívoro clàssic). Per un atre costat, alguns herbívors tenen incisius ben desenrollats que també a voltes es confonen en els de els humans.
• Les glándulas salivals també indiquen que som omnívoros. La saliva i l'orina varien, més que segons el grup taxonòmic, d'acort a la dieta.

Citant al Dr. John McArdle (vegetarià, anatomista i especialiste en primats):

Els humans són un eixemple clàssic de omnívoro en totes les traces anatòmiques rellevants. Ni l'anatomia ni la fisiologia permeten supondre que els humans estan preadaptados a una dieta vegetariana. Per la qual cosa, els millors arguments en favor d'una dieta sense carns seguixen sent els ecològics, ètics, o les qüestions de salut.

Vore també

• Carnívor
• Herbívor
• Insectívor
• Frugívoro