Frugívoro
Els animals frugívoros (del llatí frux, frugis, «frut» i -vorus, «que menja») són aquells que s'alimenten de fruts, siga parcial o exclusivament. El 20% dels mamífers s'alimenta de fruta, per lo que el frugivorisme es considera comú entre els mamífers.cita requerida En alimentar-se majoritàriament de fruta, els frugívoros són altament depenents de l'abundància o escassea de fruta i de la seua composició nutricional. En latitut templades este tipo d'alimentació, a diferència de lo que succeïx en el tròpic, sol ser estacional.cita requerida

Eixemples d'animals frugívoros són aus com el tucán, certes espècies de rat penat, mamífers com el tapir amazónico i alguns peixos, com el pacú.[1][2][3]
Dispersió de propágulos
editarLa dispersió dels propágulos és molt important per a les plantes, ya que de no poder dispersar-se eficientement no s'aplegaran a reproduir de forma efectiva. Per este motiu la relació dels frugívoros en els frutales pot resultar beneficiosa tant per a plantes com per a animals. El mecanisme cridat endozoocoria és la dispersió de llavors a través del tracto intestinal dels animals.
Esta forma de mutualisme es considera un eixemple de coevolució. Les ventages d'este comportament poden haver influït en l'evolució de les plantes cap a unes frutes més carnosas, utilisant més energia rodejant la llavor en una polpa rica en sucres darrere de conseguir una major diàspora vegetal. Una fruta vistosa i nutritiva sempre serà més atractiva per a certs animals que una llavor obscura i sense nutrients.
El benefici dels animals residix en alimentar-se d'una font molt energètica. Els animals ingerixen el frut complet i despuix de digerir la polpa expulsen les llavors, be per les heces o be en forma d'egagrópiles, en punts normalment alluntats del lloc d'alimentació.
Molts animals estan considerats com propagadores de llavors, la majoria d'estos són mamífers i aus. Les plantes es defenen dels frugívoros oportunistes, que danyen o no dispersen les llavors, per mig de substàncies químiques (verins o substàncies de sabor desagradable) o cobertes protectores.
Referències
editar- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2013. Consultat el 9 de novembre de 2013.
- ↑ http://www.pagina12.com.ar/diari/suplements/futur/13-2766-2012-11-04.html
- ↑ http://www.solociencia.com/biologia/07071003.htm
- Este artícul conté una traducció derivada de «Frugívoro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.