Anar al contingut

Frugivorisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Frugivorisme
Erro al crear miniatura:
Un lloc de frutes en Barcelona (Espanya).

El frugivorismo o frutarianismo és una dieta vegana, el principi bàsic de la qual és l'alimentació a pur de frutes.[1][2] Es compon principalment de frutes crues (75%), verdures classificades botánicament com a frutes (tomates, pepinos, albocats), fruts secs i llavors.[1][3] Les demés verdures, els cereals, les llegums i tots els productes d'orige animal queden exclosos.[1] Inicialment era una dieta molt baixa en proteïnes i calories, certs minerals i certes vitamines. En l'actualitat i gràcies a tots els estudis nutriológicos realisats des de la seua creació, vàries d'estes deficiències s'han suplit gràcies a aumentar la varietat d'aliments consumits segons les directrius frugívoras.[1]

Història

[editar | editar còdic]

Hector Waylen, precursor del frugivorisme, va ensenyar a finals de el XIX que les frutes i els fruts secs eren el "aliment natural i últim" de l'humanitat. Waylen va ser durant uns huit anys un vegetarià del tipo més estricte basat en el consum exclusiu d'estos aliments, en l'objectiu de retornar a la naturalea, i va predicar el vegetarianisme en Bradford fins a 1894. Va ser llavors quan va tornar a una dieta omnívora, potser influenciat per motius de salut.[4]

Waylen va aplegar a la conclusió de que una dieta que incloga carn, productes làcteus, almidó, frutes fresques i verdures és la més saludable, i que no estem cridats a demanar disculpes pel procés còsmic. Segons Waylen, "lo que tenim que fer és averiguar exactament quins són les lleis en realitat, conformar-nos en elles, i quant abans pugam fer-ho millor serà per a nosatres. Tenim treball que fer en este món i no podem fer-ho sense salut, i si trobem que la menjada animal és essencial per a la salut, devem matar i menjar."[4]

Motivació

[editar | editar còdic]

El frugivorisme compartix els fonaments del veganisme d'evitar el dany als sers vius, pero estesa també a les plantes.[5] Les persones que seguixen esta dieta mengen sol aliments vegetals que són collits sense matar la planta.[3]

Quan s'adopten dietes vegetarianes per motius ètics convé no perdre interés en el coneiximent dels aspectes nutricionals.[6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 J Am Diet Assoc.109(7)
    1266-82.
  2. Paediatr Child Health.15(5)
    303-14.
  3. 3,0 3,1 Holist Nurs Pract.26(1)
    30-7.doi:10.1097/HNP.0b013i31823bfec2. Taula 1
  4. 4,0 4,1 BMJ.321(7272)
    1331I.
  5. Clin Kidney J.8(1)
    61-70.doi:10.1093/ckj/sfu125.
  6. Nutrients.8(12)
    pii: E767.doi:10.3390/nu8120767.