Frugivorisme

El frugivorismo o frutarianismo és una dieta vegana, el principi bàsic de la qual és l'alimentació a pur de frutes.[1][2] Es compon principalment de frutes crues (75%), verdures classificades botánicament com a frutes (tomates, pepinos, albocats), fruts secs i llavors.[1][3] Les demés verdures, els cereals, les llegums i tots els productes d'orige animal queden exclosos.[1] Inicialment era una dieta molt baixa en proteïnes i calories, certs minerals i certes vitamines. En l'actualitat i gràcies a tots els estudis nutriológicos realisats des de la seua creació, vàries d'estes deficiències s'han suplit gràcies a aumentar la varietat d'aliments consumits segons les directrius frugívoras.[1]
Història
Hector Waylen, precursor del frugivorisme, va ensenyar a finals de el XIX que les frutes i els fruts secs eren el "aliment natural i últim" de l'humanitat. Waylen va ser durant uns huit anys un vegetarià del tipo més estricte basat en el consum exclusiu d'estos aliments, en l'objectiu de retornar a la naturalea, i va predicar el vegetarianisme en Bradford fins a 1894. Va ser llavors quan va tornar a una dieta omnívora, potser influenciat per motius de salut.[4]
Waylen va aplegar a la conclusió de que una dieta que incloga carn, productes làcteus, almidó, frutes fresques i verdures és la més saludable, i que no estem cridats a demanar disculpes pel procés còsmic. Segons Waylen, "lo que tenim que fer és averiguar exactament quins són les lleis en realitat, conformar-nos en elles, i quant abans pugam fer-ho millor serà per a nosatres. Tenim treball que fer en este món i no podem fer-ho sense salut, i si trobem que la menjada animal és essencial per a la salut, devem matar i menjar."[4]
Motivació
El frugivorisme compartix els fonaments del veganisme d'evitar el dany als sers vius, pero estesa també a les plantes.[5] Les persones que seguixen esta dieta mengen sol aliments vegetals que són collits sense matar la planta.[3]
Quan s'adopten dietes vegetarianes per motius ètics convé no perdre interés en el coneiximent dels aspectes nutricionals.[6]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Craig WJ1, Mangels AR; American Dietetic Association(juliol de 2009).«Position of the American Dietetic Association: vegetarian diets».J Am Diet Assoc.109(7): 1266-82.
- ↑ M Amit, Canadian Paediatric Society, Community Paediatrics Committee(maig de 2010).«Vegetarian diets in children and adolescents».Paediatr Child Health.15(5): 303-14.
- ↑ 3,0 3,1 Potter-Dunlop JA, Tse AM(2012).«Dietary issues inpatients face with being vegetarian: an integrative review».Holist Nurs Pract.26(1): 30-7.doi:10.1097/HNP.0b013i31823bfec2. Taula 1
- ↑ 4,0 4,1 (25 de novembre de 2000).«A converted "Fruitarian"».BMJ.321(7272): 1331I.«"vegetarians as a rule llaure not a healthy folk. Either they present a wizened and emaciated appearance, or there is a tendency to flabbiness. They have poor circulation, and llaure liable to chills. They suffer from dyspepsia and antemia ; bad breath and flatulence, proceeding from a foul stomach, llaure noticeable among them. The liver and kidneys llaure commonly affected, and altogether there is a marked want of vitality."»
- ↑ Piccoli GB, Vigotti FN, Leone F, Capizzi I, Daidola G, Cabiddu G, Avagnina P(febrer de 2015).«Low-protein diets in CKD: how ca we achieve them? A narrative, pragmatic review».Clin Kidney J.8(1): 61-70.doi:10.1093/ckj/sfu125.
- ↑ Rizzo G, Laganà AS, Rapisarda AM, La Ferrera GM, Buscema M, Rossetti P, Nigro A, Muscia V, Valenti G, Sapia F, Sarpietro G, Zigarelli M, Vitale SG(29 de novembre de 2016).«Vitamin B12 among Vegetarians: Status, Assessment and Supplementation».Nutrients.8(12): pii: E767.doi:10.3390/nu8120767.«However, when the reasons llaure ethical, this may result in a reduced interest in the knowledge of the nutritional aspects of such a choice. No obstant, quan les raons són ètiques, açò pot resultar en un menor interés en el coneiximent dels aspectes nutricionals de dita elecció.»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Frugivorismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.