Glándula salival
1. Parótida
2. Submaxilar
3. Sublingual.
Les glándulas salivals en diverses espècies biològiques són glándulas exocrinas i anexes al tubo digestiu superior la funció del qual és la producció de saliva que s'aboca en la cavitat bucal.[1]
La saliva és un líquit de consistència acuosa, que conté proteïnas, glucoproteínas, hidrats de carbono, electròlits, cèlules epiteliales descamadas i leucocits. És l'encarregada, entre unes atres, d'iniciar la digestió dels aliments en humir-los per a ajudar en el procés de mastegat i deglució i conté enzimes que comencen el procés de digestió de carbohidrats (amilasa) i grasses (lipasa salival).
Histologia
[editar | editar còdic]
Les glándulas salivals estan formades per un sector secretor o acino glandular i un conducte excretor.[2]
Les cèlules del acino són epiteliales secretoras cúbiques i es disponen en contacte estret al voltant de la llum central.
Les cèlules mioepiteliales es troben en totes les glándulas salivals i es localisen per fòra de les cèlules secretoras, entre estes i la làmina basal. Són cèlules aplanadas en capacitat contràctil.
D'acort al tipo de cèlules secretoras es poden classificar com:
- Glándulas serosa contenen solament cèlules glandulares serosa i secretan saliva decorreguda que conté ptialina.
- Glándulas mucoses solament tenen cèlules glandulares mucoses.
- Glándulas mixtes contenen cèlules mucoses i serosa, la secreció és viscosa i inclou mucina i ptialina.
Sistema de conductes excretores. Les primeres porcions es denominen conductes intercalares, després són intralobulares i es continuen en els conductes salivals o estriados.
Classificació anatòmica
[editar | editar còdic]En anatomia humana es classifiquen d'acort al seu tamany i importància funcional en:
- Les glándulas salivals majors representades per 3 glándulas parells: les glándulas sublinguales: ubicades en el teixit conectivo de la cavitat oral, glándulas parótidas i glándula submaxilar: ubicades per fòra de la cavitat oral.
- Les glándulas salivals menors, secundàries o accessòries es troben distribuïdes en la mucosa i submucosa dels òrguens de la boca i són les glándulas labials, genianas, palatinas i llinguals.[3]
Glándula parótida
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Glándula parótida.
És una glándula tubuloacinosa que és només serosa, que comunica la boca a través del conducte de Stenon. Produïx al voltant d'1-1,5 L de saliva per dia.
Glándula submaxilar
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Glándula submaxilar.
La glándula submaxilar és una glándula salival que té una forma irregular i un tamany semblat a una anou en un pes de 8 a 15 grams. Es localisa en la part posterior del pis de la boca. Esta glándula produïx una secreció musinosa acuosa, cridada mucoserosa, a través del conducte de Wharton.
Glándula sublingual
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Glándula sublingual.
Glándula secretora de saliva mucosa. Aboquen la seua secreció pel conducte de Rivinus o Bertollin.
Glándulas salivals menors
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Glándulas salivals menors.
Són chicotetes, numeroses i superficials, situades en els diferents òrguens de la cavitat bucal en excepció de les genivas i part anterior del paladar dur. Són labials, genianas o vestibulars, palatinas i llinguals. A excepció de les llinguals de Von Ebner que són de secreció serosa, la majoria són mixtes, en predomini mucoso.
Encara que són responsables de la menor cantitat de saliva produïda (5-10 % del total) són les que, per la seua producció contínua, mantenen la lubricación o humitat de la boca i contribuïxen a mantindre-la lliure d'infeccions i càries per produir una película protectora i, en el seu alt contingut de mucina immunoglobulines, fosfatasas àcides i lisozimas, impedir la colonisació dels germens i el seu atac a l'esmalt dental.
Glándulas tubariales
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Glándulas tubariales.
Les glándulas salivals tubariales o glándulas tubariales s'ubiquen en la part posterior de la nasofaringe. Varen ser descobertes en setembre de 2020 per un grup d'investigadors holandesos —entre ells Wouter Vogel i Matthijs Valstar— del Institut del Càncer dels Països Baixos (Netherlands Cancer Institute).[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «glándula salival» (en castellà). Real Acadèmia Nacional de Medicina d'Espanya.
- ↑ «Glándulas salivares, Atles de histologia vegetal i animal». Universitat de Vigo. Consultat el 26 de decembre de 2019.
- ↑ Gomez de Christopher, M. E. et al. Histologia, Embriologia i Ingenieria Tisular. Editorial Mèdica Panamericana, 2009. ISBN 6077743011, 9786077743019
- ↑ Radiotherapy and Oncology.
- S0167814020308094.doi:10.1016/j.radonc.2020.09.034.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glándula salival» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.