Anar al contingut

Glándulas salivals menors

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les glándulas salivals menors, també cridades secundàries , accessòries o intrínseques, són chicotets grups d'acinos productors de saliva, numerosos i superficials, situades en els diferents òrguens de la cavitat bucal en excepció de les genives i part anterior del paladar dur.[1]

Es caracterisen perque no són encapsuladas encara que estiguen rodejades de teixit conectivo i perque els seus sistema de ductos és rudimentari i els conductes excretores són molt curts.

Per la seua situació anatòmica es classifiquen en labials, genianas o vestibulars, palatinas i llinguals.

A excepció de les glándulas llinguals de Von Ebner que són de secreció serosa, la majoria de les glándulas salivals menors són mixtes (seromucosas) pero en predomini mucoso.

Encara que són responsables de la menor cantitat de saliva produïda (5-10% del total) són les que, per la seua producció contínua, mantenen la lubricació o humitat de la boca i contribuïxen a mantindre-la lliure d'infeccions i càries per produir una película protectora i, en el seu alt contingut de mucina immunoglobulines, fosfatases àcides i lizosimas, impedir la colonisació dels germens i el seu atac al esmalt dental.

Vore també

Referències

  1. ↑ Gomez de Ferraris, M.E et al. Histologia, Embriologia I Ingenieria Tisular. Editorial Mèdica Panamericana, 2009. ISBN 6077743011, 9786077743019