Glándula parótida
La parótida és una glàndula salival molt voluminosa, bilateral, situada a abdós costats de la cara, en una cela osteofibrosa depenent de l'aponeurosis cervical superficial per baix del conducte auditiu extern (CAE), per darrere de la branca ascendent del maxilar inferior i per davant de les apófisis mastoides i estiloides; pesa al voltant de 25 grams.
La travessen 3 estructures importants: el nervi facial, la vena retromandibular i l'artèria carótida externa i l'inici de les seues branques terminals.
La parótida produïx la major cantitat de saliva de predomini seroso.
La glàndula està travessada per l'artèria carótida externa i pels nervis facial i auriculotemporal i en ella té naiximent la vena yugular externa. En l'interior de la glàndula es troben ganglis limfàtics parotídeos. Aixina mateix el nervi facial (VII parell craneano) la dividix en dos porcions, una superficial i una atra profunda.[1]
Embriologia
Les glàndules parótidas es desenrollen a l'inici de la 6° semana a partir d'ulls epiteliales que sorgixen del ectodermo de la boca pròxim als ànguls del estomodeo i creixen en direcció del conducte auditiu extern en la mida que es diferencien en cordoneres epiteliales en ramificacions.
El brot epitelial es manté proximalment en contacte en el estomodeo en lo que ha futur es constituirà el lloc per a on serà excretada la saliva (carúncules parotídeas) en la boca. Posteriorment en la 10° semana estes cordoneres es diferencien a conductes i els extrems distales es diferencien en els acinos, els quals escomençarà la secreció salival en la 18° semana.[2] [3]
Histologia
És una glàndula tubuloacinosa que és només serosa, que els seus acinos serosos s'agrupen en lobels i lòbuls separats per tabics de teixit conectivo dens irregular abundant en adipocit que es proyecten des d'una càpsula molt ben definida de teixit conectivo dens irregular.
Els acinos serosos es troben constituïts per cèlules triangulars que confluïxen cap a una llum chicoteta i central que es continua en un conducte intercalar llarc constituït per cèlules cúbiques baixes que s'organisen en un epiteli cúbic simple. Els conductes intercalares confluïxen als conductes estriados, els quals es troben dins dels lobels intralobulillares, i es caracterisen per la presència d'un epiteli cúbic simple en cèlules altes que presenten estriacions basals.
Els conductes estriados drenan cap a tubos colectors o excretores que es localisen en els tabics i que, en la mida que van eixint de la glàndula, canvien el seu epiteli des d'un cilíndric simple a un pla estratificado mucoso que aplega finalment a la cavitat oral.
En corts histológicos teñir en hematoxilina-eosina, les cèlules serosa presenten una citoplasma intensament acidófilo o eosinòfil (tons rosa) per la seua naturalea àcida; i un núcleu redó central basófilo.
Entre els acinos serosos i el teixit conectivo laxo es troben les cèlules mioepiteliales, representades per núcleus plans allargats intensament basófilos que circumscriuen el acino; i també es troben agrupacions de cèlules no teñir compatibles en adipocit característics associats al estroma o al parènquima, els quals aumenten en l'edat.
Els conductes intercalares, llarcs i en llums estretes, són intralobulillares. Es troben constituïts per cèlules cúbiques que s'organisen en un epiteli cúbic simple la citoplasma del qual s'observa eosinòfil i el seu núcleu central basófilo, raó per la qual resulta difícil identificar-los en mig dels acinos serosos dels lobels. Els conductes estriados, igualment intralobulillares, es troben constituïts per cèlules epiteliales cilíndriques que s'associen en un epiteli cilíndric simple per a constituir el conducte a partir d'una llum àmplia.
Les cèlules tenen igualment eosinófilas, pero poden diferenciar-se per la presència d'una série de estrías basals intensament eosinófilas que correspon a un efecte òptic dels replecs profunts de la membrana plasmática i la presència d'abundants mitocondrias organisades paraleles als replecs en el domini basal. Els conductes excretores, ubicats en el teixit conectivos dels tabics intralobulares, es troben conformats per cèlules cúbiques i cilíndriques constituint un epiteli pseudoestratificado. Estos conductes s'observen igualment eosinòfils[4]
Vore també
Referències
- ↑ Keith L. Moore (2010). Anatomia CON ORIENTACIÓN CLÍNICA, pp. 1133. ISBN 9788496921474.
- ↑ «Descripció histológica de les Glándulas Salivares Majors».
- ↑ Sadler, T. W. (2016). Langman, embriologia mèdica, 13ª ed edició, Wolters Kluwer. OCLC 951098665. ISBN 978-84-16353-48-4.
- ↑ Gómez de Ferraris, María Elsa. (2002). Histologia i embriologia bucodental, 2a ed edició, Mèdica panamericana. OCLC 52807988. ISBN 84-7903-716-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glándula parótida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.