Cara
La cara o rostre és la part frontal del cap d'un animal que presenta tres dels òrguens dels sentits del cap, els ulls, el nas i la boca, i a través de la qual els animals expressen moltes de les seues emociones.[1][2] El rostre és crucial per a l'identitat humana, i danys com a cicatrius o deformitat del desenroll afecten negativament a la psique.[1]
Ossos de la cara
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ossos de la cara.
La cara i els seus ossos es troben soldats per davant i per davall al massiç òsseu del cràneu.
El maxilar és un complex de dos ossos fixos (maxilas), soldat a la base del cràneu i que no es mou sino quan ho fa el cap. Les dos mitats del maxilar superior estan soldadas en la llínea mija i completades per darrere per atres varis ossos chicotets. Junts formen un massiç òsseu irregular, contorneado per cavitats profundes que estagen la part inicial del tubo digestiu i de les vies aérees, l'aparat gustativo, el sistema olfatiu en la part central, i per dalt partix dels òrguens de la visió.
La mandíbula lluïx com un sol os mòvil, encara que és l'unió de dos ossos que s'unixen en la llínea mija en la sínfisis mentoniana.
Estructura
[editar | editar còdic]La part frontal de la cap humà es diu cara. Inclou vàries àrees diferenciades,[3] de les quals les principals característiques són:
- La front, que comprén la pell baix de la llínea del pèl, vorejada lateralment per les polsos i inferiorment per les celles i les orelles.
- Els ulls, assentats en l'òrbita i protegits per parpalles i pestanyes.
- La forma distintiva del nas humà, les fosses nassals i el tabic nassal.
- Les galtes, que cobrixen el maxilar i la mandíbula, l'extremitat de la qual és la barbeta.
- La boca, en el llavi superior dividit pel regata nasolabial, a voltes deixant al descobert els dents.
l'apariència facial és vital per al reconeiximent i la comunicació humana. Els músculs facials dels humans permeten l'expressió d'emocions.
El rostre és en sí mateixa una regió molt sensible del cos humà i la seua expressió pot canviar quan el cervell és estimulat per qualsevol dels molts sentits humans, com el tacte, la temperatura, l'olfat, el gust, el sentit, el moviment, el fam o els estímuls visuals.
Forma
[editar | editar còdic]El rostre és la traça que millor distinguix a una persona. Les regions especialisades del cervell humà, com l'àrea fusiforme de les cares, permeten el reconeiximent facial; quan estos estan danyats, pot ser impossible reconéixer els rostres inclús de familiars íntims. El patró d'òrguens específics, com els ulls, o de parts d'ells, s'utilisa en l'identificació biométrica per a identificar de forma única als individus.
La forma de la cara està influenciada per l'estructura òssea del cràneu, i cada cara és única a través de la variació anatòmica present en els ossos del viscerocráneo.[1] Els ossos involucrats en la configuració de la cara són principalment el maxilar, la mandíbula, l'os nassal i l'os zigomàtic. També són importants varis teixits blans, com grassa, cabell i pell.[1]
El rostre canvia en el temps i les característiques comunes en els chiquets o bebés, com les almohadillas de greix bucals prominents, desapareixen en el temps, i la seua funció en el bebé és estabilisar les galtes durant l'alletament matern. Si be les almohadillas de greix bucals a sovint disminuïxen de tamany, la prominència dels ossos aumenta en l'edat a mida que creixen i es desenrollen.[1]
La forma facial és un determinant important de la bellea, particularment la simetria facial.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Moore (2010). Lippincott Williams & Wilkins (ed.). Moore's clinical anatomy (en anglés), Estats Units, p. 843–980. ISBN 978-1-60547-652-0.
- ↑ «Year of discovery».
- ↑ «Face | Definition of Face at Dictionary.com».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.