Anar al contingut

Os nassal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Os nassal

El os nassal (os propi del nas) és un os de la cara, parell, curt i compacte, en forma quadrilàter, en dos cares (anterior i posterior) i quatre vores (superior, inferior, lateral o extern i medial o intern). Abdós ossos propis formen la raïl i l'esquena o pont de la nas. La vora medial de cada u s'articula en el seu homòlec, constituint la sutura internasal. La vora lateral (extern) s'articula en la apófisis ascendent del maxilar superior. La seua vora superior en l'os frontal i la seua vora inferior en el cartílec nassal (o cartílec dorsal). La seua cara interna s'articula en la làmina perpendicular del etmoides, que forma part del septo nassal.

Articulacions

[editar | editar còdic]

Els ossos nassals s'articulen en quatre ossos:

  • Cràneu: el frontal i el etmoides
  • Cara: l'os nassal opost i el maxilar.

En els animals

[editar | editar còdic]

En primitius peixos gose-vos i tetrápodos, els ossos nassals són els més anterior d'un conjunt de quatre parells d'ossos que formen la volta craneal, que són seguits en seqüència pels frontals, els parietals, i els postparietales. La seua forma en espècies vives és molt variable, depenent de la forma del cap, pero generalment formen el sostre de la boca o del pico, que va des de les fosses nassals a una posició curta de les òrbites. En la majoria dels animals, són generalment, proporcionalment major que en els sers humans o els grans simis, a causa de les seues cares curtes. En les tortugues, inusualment,els ossos nassals falten, en els ossos prefrontales de l'òrbita d'aplegar fins al final a les fosses nassals.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Romer, Alfred Sherwood (1977). The Vertebrate Body, Philadelphia, PA: Holt-Saunders International (En anglés), pp. 217–241. ISBN 0-03-910284-X.