Sentit (percepció)

Sentit (percepció)

Aixina com ho escoltes, aixina ho cantes./Com canten els vells, aixina canten els jóvens, quadro sense títul de Jan Steen en el que concorren els sentits.

Els sentits són el mecanisme fisiològic de la sensació, i permeten obtindre informació de lo que està al nostre entorn aixina com determinats estats interns de l'organisme.

Encara que tradicionalment es parlava de cinc sentits, hui en dia s'enumeren més, ya que els investigadors no es posen totalment d'acort sobre el seu número i classificació.

L'estudi i la classificació dels sentits es porta a terme, sobretot, a través de les neurociencias, la psicologia cognitiva i la filosofia de la percepció.

En els sers humans

Alegoria dels cinc sentits (1668), de Gérard de Lairesse, Museu de Glasgow.

Els sers humans conten, tradicionalment, en cinc sentits, ademés d'atres adicionals:

Els cinc sentits

Artícul principal → Orgue sensorial.

• Sentit de la vista o de la visió: és la capacitat de detectar les ones electromagnètiques dins de la llum visible pel ull i interpretar pel cervell l'image com a vista. Existix desacort de si constituïx un, dos o tres sentits distints, ya que diversos receptors són responsables de la percepció del color (freqüència de la llum) i la lluentor (energia de la llum). Alguns discutixen que la percepció de la profunditat també constituïx un sentit, pero es coneix que açò és realment una funció post-sensorial cognitiva derivada de tindre visió.
• Sentit del tacte: és la percepció de la pressió, generalment en la pell.

• Sentit de l'oït o de l'oïment: és el sentit de la percepció de vibracions del mig que oscilen entre 20 i 20000 Hz. El sò es pot també detectar com a vibracions conduïdes a través del cos pel tacte. Les freqüències que estan fòra del camp citat, més baixes i més altes, solament es detecten d'esta manera.
• Sentit del gust o de sabor: és un dels dos sentits químics del cos. És ben sabut que existixen per lo manco quatre tipos de gusts o receptors en la llengua i, per lo tant, com és d'esperar, són els anatomistas els qui discutixen si estos constituïxen quatre o més sentits, ya que cada receptor transporta l'informació a una regió llaugerament diferent del cervell. Els quatre receptors ben coneguts varen detectar el dolç, el salat, l'amarc i l'àcit, encara que els receptors per a dolç i amarc no s'han identificat definitivament. Un quint receptor per a una sensació anomenada umami es va descriure per primera volta en 1908 i la seua existència es va confirmar en l'any 2000. El receptor del umami detecta l'aminoàcit glutamato, un sabor trobat comunament en la carn, i en condimentacions artificials tals com glutamato monosódico.
• Sentit de l'olfat o de l'olor: és l'atre sentit químic. És diferent al del gust, hi ha centenars de receptors olfatius, cada u s'unix a una molècula de característiques en particular, segons la teoria actual. En el cervell, l'olfat és processat pel sistema olfatiu. Les neurones olfatives del receptor en la nas es diferencien de la majoria de les atres neurones que moren i regeneren sobre una base regular. Cal destacar que en organismes aquàtics no hi ha diferència important entre l'olor i el gust. Richard Axel i Lindo Buck varen obtindre el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina 2004 pel seu treball sobre l'olfat, publicat primer en un artícul en 1991 que va descriure la gran família de prop de mil gens que codifiquen els receptors de l'olor i cóm els receptors es relacionen en el cervell.

Sentits adicionals

L'estiu o els cinc sentits (1633), de Sebastian Stoskopff, Musée de l'Œuvre Notre-Dona'm, Estrasburc.

Els sentits restants es poden considerar tipos de tacte o sensació física del cos (somatosensaació):

• La termorrecepció o sentit de la calor és tant la percepció de la calor com de la seua absència (fret), que pot considerar-se una forma diferent de calor. És també el primer del grup de sentits no identificats explícitament per Aristóteles. Existix una atra volta un cert desacort sobre quants sentits representa este realment degut a que els termorreceptores de la pell són absolutament diferents dels termorreceptores homeostáticos que proporcionen la regulació de la temperatura interna del cos.
• La nocicepció o sentit del dolor és la percepció del dolor. Els tres tipos de receptors del dolor són cutàneus (pell), somàtics (articulacions i ossos) i viscerals (òrguens del cos).
• La propiocepció o sentit kinestésico és la percepció del coneiximent del cos o de la situació de les diferents parts del nostre cos.
• l'equilibriocepció o sentit de l'equilibri és la sensació de l'equilibri i es relaciona en les tres cavitats semicirculares que contenen líquit en l'oït intern, permetent la detecció dels tres eixos de l'espai; dalt-avall, esquerra-dreta i alvance-arrere.

• En l'Universitat de Washington en St Louis, Estats Units, estudis mostren que podria descobrir-se un "sentit d'alerta" al perill, ubicat en la corfa cingulada anterior del cervell. Este mecanisme podria funcionar com un sistema d'alerta davant un possible error.

Sentits no humans

• l'electrorrecepció és la capacitat de detectar camps elèctrics; molts peixos tenen un sentit de electrorrecepció, el qual estaria associat al sistema de la llínea lateral.
• La magnetorrecepció és la capacitat de detectar camps magnètics. Els primers animals en els que es va descobrir este sentit varen ser les colomes mensager, posteriorment es va descobrir que també ho tenien atres aus, algunes tortugues i insectes com les abelles.
• l'ecolocalizaació és la capacitat d'orientar-se i desplaçar-se emetent sons, rebent i interpretant l'eco rebut com fan els rat penat i alguns cetáceos.

Vore també

• Orgue sensorial

• Sensilia, unitats sensorials bàsiques dels artròpodes

• Anatomia i fisiologia dels mamífers#Sistema nerviós i òrguens dels sentits

• Sistema sensorial

• Biaix de memòria

• Sinestesia

• Anex:Biaix cognitius

Bibliografia adicional

• González Crussí, F. (1989/2002). Els cinc sentits (The Five Senses). Trad. Verónica Murguía. Francisco González Crussí/Verdehalago/Conaculta/INBA. 140 pp. ISBN 970-680-142-1