Anar al contingut

Hercio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hercio

El hercio[1] o hertz[2] (símbol Hz) és l'unitat de freqüència del Sistema Internacional d'Unitats.[3] Que un determinat event tinga una freqüència de 10 hercios significa que es repetix 10 voltes per segon, a intervals regulars.

El nom hercios va ser adoptat en la Conferència General de Peses i Mides de 1960, substituint el nom anterior, cicles per segon (cps), junt en els múltiples relacionats (kilociclos, megaciclos ...). En us normal, el hercio va reemplaçar als cicles fins a la década de 1970.

Alguns dels usos més comuns d'esta unitat es troben en la descripció d'ones sinusoidals i tons musicals, especialment aquells utilisats en aplicacions de radi i àudio. També s'utilisa per a descriure les velocitats de rellonge que fan funcionar les computadores i atres dispositius electrònics. Les unitats també s'utilisen a voltes com a representació de l'energia, a través de l'equació d'energia del fotó (I = h ν), en un hercio equivalent a h juliol.

Definició

[editar | editar còdic]

Nomenat en honor al físic alemà Heinrich Rudolf Hertz (1857-1894), que va descobrir la propagació de les ones electromagnètiques. El nom va ser establit per la Comissió Electrotécnica Internacional (IEC per les seues sigles en anglés) en 1930.[4] Est va ser adoptat en 1960 per la CGPM (Conférence Générale dones Poids et Mesures: Conferència General de Pesos i Mides), reemplaçant el nom anterior de cps (cicles per segon), aixina com els seus múltiples relacionats:

  • kc/s (kilociclos per segon),
  • Mc/s (megaciclos per segon), i
  • Gc/s (gigaciclo per segon).

El terme cicle per segon va ser completament reemplaçat per hercio en la década de 1970. És ademés usat en les curves senoides, que representen ones sonores.[5]

Un hercio representa un cicle per cada segon, entenent cicle com la repetició d'un succés. Per eixemple, el hercio s'aplica en física a la medició de la cantitat de voltes per un segon que es repetix una ona (ya siga sonora o electromagnètica) o pot aplicar-se també, entre atres usos, a les ones de mar que apleguen a la plaja per segon o a les vibracions d'un sòlit. La magnitut que medix el hercio es denomina freqüència i és, en este sentit, l'inversa del periodo. Un hercio és la freqüència d'una oscilació que sofrix una partícula en un periodo d'un segon.

f=1T=Hz=s1=1s

La conversió entre una freqüència f mida en hercios i una velocitat angular ω mida en radianes per segon és

ω=2πf i f=ω2π
Una ona sinusoidal en freqüència variable d'1 a 5 hercios.

Múltiples del hercio

[editar | editar còdic]

A continuació una taula dels múltiples i submúltiplos del SI (Sistema Internacional d'Unitats).


Plantilla:SI unitat minúscula


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Diccionario de la lengua española
  2. Diccionario de la lengua española
  3. Oficina Internacional de Pesos i Mides: Li Système international d'unités / The International System of Units (sistema internacional d'unitats), 8.ª edició, 2006.
  4. «Història de la Comissió Electrotécnica Internacional» (en anglés). IEC. Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2013. Consultat el 1 de maig de 2012.
  5. Cromer, Alan H. (1998). Física en la ciència i en l'indústria. Editorial Reverté, SA. pág. 294. ISBN 84-291-4156-1