Anar al contingut

Hercio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hercio

El hercio[1] o hertz[2] (símbol Hz) és l'unitat de freqüència del Sistema Internacional d'Unitats.[3] Que un determinat event tinga una freqüència de 10 hercios significa que es repetix 10 voltes per segon, a intervals regulars.

El nom hercios va ser adoptat en la Conferència General de Peses i Mides de 1960, substituint el nom anterior, cicles per segon (cps), junt en els múltiples relacionats (kilociclos, megaciclos ...). En us normal, el hercio va reemplaçar als cicles fins a la década de 1970.

Alguns dels usos més comuns d'esta unitat es troben en la descripció d'ones sinusoidals i tons musicals, especialment aquells utilisats en aplicacions de radi i àudio. També s'utilisa per a descriure les velocitats de rellonge que fan funcionar les computadores i atres dispositius electrònics. Les unitats també s'utilisen a voltes com a representació de l'energia, per mig de l'equació d'energia del fotó (I = h ν), en un hercio equivalent a h juliol.

Definició

Nomenat en honor al físic alemà Heinrich Rudolf Hertz (1857-1894), que va descobrir la propagació de les ones electromagnètiques. El nom va ser establit per la Comissió Electrotécnica Internacional (IEC per les seues sigles en anglés) en 1930.[4] Est va ser adoptat en 1960 per la CGPM (Conférence Générale dones Poids et Mesures: Conferència General de Pesos i Mides), reemplaçant el nom anterior de cps (cicles per segon), aixina com els seus múltiples relacionats:

  • kc/s (kilociclos per segon),
  • Mc/s (megaciclos per segon), i
  • Gc/s (gigaciclo per segon).

El terme cicle per segon va ser completament reemplaçat per hercio en la década de 1970. És ademés usat en les curves senoides, que representen ones sonores.[5]

Un hercio representa un cicle per cada segon, entenent cicle com la repetició d'un succés. Per eixemple, el hercio s'aplica en física a la medició de la cantitat de voltes per un segon que es repetix una ona (ya siga sonora o electromagnètica) o pot aplicar-se també, entre atres usos, a les ones de mar que apleguen a la plaja per segon o a les vibracions d'un sòlit. La magnitut que medix el hercio es denomina freqüència i és, en este sentit, l'inversa del periodo. Un hercio és la freqüència d'una oscilació que sofrix una partícula en un periodo d'un segon.

f=1T=Hz=s−1=1s

La conversió entre una freqüència f mida en hercios i una velocitat angular ω mida en radianes per segon és

ω=2πf i f=ω2π
Una ona sinusoidal en freqüència variable d'1 a 5 hercios.

Múltiples del hercio

A continuació una taula dels múltiples i submúltiplos del SI (Sistema Internacional d'Unitats).


Plantilla:SI unitat minúscula


Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ Oficina Internacional de Pesos i Mides: Li Système international d'unités / The International System of Units (sistema internacional d'unitats), 8.ª edició, 2006.
  4. ↑ «Història de la Comissió Electrotécnica Internacional» (en anglés). IEC. Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2013. Consultat el 1 de maig de 2012.
  5. ↑ Cromer, Alan H. (1998). Física en la ciència i en l'indústria. Editorial Reverté, SA. pág. 294. ISBN 84-291-4156-1