Maxilar
L'os maxilar (denominat també maxila o maxilar superior) és un os de la cara, parell, curt i de forma irregular cuadrilátera, en quatre cares, interna i externa, quatre vores i quatre ànguls. És l'os més important del viscerocráneo.[1]
En el seu interior es troba una cavitat, recoberta de mucosa i reblix d'aire, denominada sen maxilar. La seua inflamació, en acumulació de moc o material purulento dona lloc a sinusitis.
Es troba en el centre de la cara, baix del frontal i del etmoides. S'articula en estos ossos i en el maxilar superior de l'atre costat (contralateral), el zigomàtic (o malar o pòmul), el lagrimal (o llagrimal o unguis), l'os propi del nas (o nassal), el vómer, la porció horisontal de l'os palatino i el cornete inferior (o closca nassal inferior).
Descripció
[editar | editar còdic]
El maxilar presenta un cos i vàries prolongacions o processos. Estos són: el procés frontal, que articula en l'os frontal, el procés zigomàtic, que articula en l'os zigomàtic, el procés palatino, que constituïx els dos terços anteriors del paladar dur, i el procés alveolar, a on s'implanten els dents.
Presenta una base major o interna que forma part de la cavitat nassal, una base menor o externa que s'articula en l'os zigomàtic (o malar) i un vorell inferior, a on s'estagen les dents de l'arcada superior.
Té tres apófisis (processos): processos frontals, per a l'escotadura frontal, processos palatinos que s'articula en la del costat opost i els processos alveolars, per a les dents, poc desenrollat en l'infància i atrófico en la senilitat. Té dos bases, una major i una atra menor.
Base major
[editar | editar còdic]Una atra estructura pertanyent a la base major és el canal lacrimonasal i un grup de semiceldillas que es corresponen en les seues homòlogues de les masses laterals del etmoides, formant en conjunt les celdillas etmoidals.
Base menor
[editar | editar còdic]Superfície rugosa que s'articula en el malar, o os zigomàtic
Cos
[editar | editar còdic]El cos té quatre cares: una superior (orbitaria), una nassal, una posterior (infratemporal o zigomàtica) i una anterior (facial).
Cara superior (orbitaria)
[editar | editar còdic]La cara orbitaria s'ubica superior al cos de l'os i forma part del sol de la cavitat orbitaria o òrbita. Presenta un canal que passa a convertir-se en el conducte infraorbitario, i que s'obri a la cara anterior o facial: el conducte infraorbitario, pel qual passa el paquet vásculo-nerviós infraorbitario (l'artèria i nervi infraorbitario). Este conducte, abans de terminar, dona en la gruixa de l'os el canal dentario anterior que rodejant l'orifici piriforme de les fosses nassals, aplega al vorell alveolar a on dona vàries ramificacions per a alvéolos incisius i caninos (pas de nervis i gots dentaris anteriors). Per la seua disposició es distinguixen en la cara superior del maxilar tres vores:
- Vora anterior, lliure i romo, que forma part del vorell orbitario.
- Vora posterior, lliure, que forma part del clavill esfenomaxilar.
- Vora interna, relacionat en el unguis, etmoides i palatino.
Cara nassal (interna)
[editar | editar còdic]La cara nassal és medial al cos d'os i conforma la paret lateral de la cavitat nassal. És recorreguda pel conducte nasolagrimal. En el seu interior s'ubica el sen maxilar. Articula en la closca o cornete inferior, el qual delimita l'eixida del sen maxilar, avant s'articula en la cresta turbinal inferior, cobrix el canal nasolagrimal convertint-ho en conducte nasolagrimal cap a arrere aplega fins a l'apófisis maxilar del palatino.
Cara posterior (infratemporal o zigomàtica)
[editar | editar còdic]Denominada també tuberosidad del maxilar s'ubica posterior al procés zigomàtic i presenta la tuberositat del maxilar. Presenta tres chicotets orificis que passen a ser canals dentaris posteriors, permetent el pas de nervis i gots dentaris posteriors. Esta tuberositat forma part de les fosses zigomàtica i pterigomaxilar, articulant-se en el palatino i en les apófisis o els processos pterigoides del esfenoide.
Cara anterior (facial)
[editar | editar còdic]Llimitada per dalt pel vorell orbitario, en la seua part posterior per la cresta zigomàtic-alveolar, per avall pel vorell alveolar i per davant per l'orifici piriforme i l'espina nassal.
Ademés presenta: fosita mirtiforme (múscul mirtiforme i fas del orbicular dels llavis), llimitada cap a fòra per eminències caninas (inserció del múscul transverso del nas) i fossa canina (múscul canino). i orifici suborbitario ubicat per baix de la mitat del vorell orbitario.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Dauber, W. (2007). Feneis, Nomenclatura anatòmica ilustrada (5.ª ed.). Barcelona: Elsevier Espanya. ISBN 84-458-1642-4
- Dufour, M. (2004). Anatomia de l'aparat locomotor. Tom III (Cap i Tronc). Ed. Masson. ISBN 84-458-1282-3
- Ferner, H. i Staubesand, J. (1982). Atles d'Anatomia Humana Sobotta. Volum I. Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 84-85320-25-5
- Posel P. i Schulte, E. (2000). Estructura del cos humà Sobotta. Ed. Marbán. ISBN 84-7101-294-4
- Testut, L. i Latarjet, A. (1986). Anatomia Humana. Salvat Editors. ISBN 84-345-1144-4
- ↑ (2006) Gray´s Anatomy per a Estudiants, Elsevier. ISBN 9788481748321.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Maxilar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.