Maxilar
L'os maxilar (denominat també maxila o maxilar superior) és un os de la cara, parell, curt i de forma irregular cuadrilátera, en quatre cares, interna i externa, quatre vores i quatre ànguls. És l'os més important del viscerocráneo.[1]
En el seu interior es troba una cavitat, recoberta de mucosa i reblix d'aire, denominada sen maxilar. La seua inflamació, en acumulació de moc o material purulento dona lloc a sinusitis.
Es troba en el centre de la cara, baix del frontal i del etmoides. S'articula en estos ossos i en el maxilar superior de l'atre costat (contralateral), el zigomàtic (o malar o pòmul), el lagrimal (o llagrimal o unguis), l'os propi del nas (o nassal), el vómer, la porció horisontal de l'os palatino i el cornete inferior (o closca nassal inferior).
Descripció
El maxilar presenta un cos i vàries prolongacions o processos. Estos són: el procés frontal, que articula en l'os frontal, el procés zigomàtic, que articula en l'os zigomàtic, el procés palatino, que constituïx els dos terços anteriors del paladar dur, i el procés alveolar, a on s'implanten els dents.
Presenta una base major o interna que forma part de la cavitat nassal, una base menor o externa que s'articula en l'os zigomàtic (o malar) i un vorell inferior, a on s'estagen les dents de l'arcada superior.
Té tres apófisis (processos): processos frontals, per a l'escotadura frontal, processos palatinos que s'articula en la del costat opost i els processos alveolars, per a les dents, poc desenrollat en l'infància i atrófico en la senilitat. Té dos bases, una major i una atra menor.
Base major
Una atra estructura pertanyent a la base major és el canal lacrimonasal i un grup de semiceldillas que es corresponen en les seues homòlogues de les masses laterals de l'etmoides, formant en conjunt les celdillas etmoidals.
Base menor
Superfície rugosa que s'articula en el malar, o os zigomàtic
Cos
El cos té quatre cares: una superior (orbitaria), una nassal, una posterior (infratemporal o zigomàtica) i una anterior (facial).
Cara superior (orbitaria)
La cara orbitaria s'ubica superior al cos de l'os i forma part del sol de la cavitat orbitaria o òrbita. Presenta un canal que passa a convertir-se en el conducte infraorbitario, i que s'obri a la cara anterior o facial: el conducte infraorbitario, pel qual passa el paquet vásculo-nerviós infraorbitario (l'artèria i nervi infraorbitario). Este conducte, abans de terminar, dona en la gruixa de l'os el canal dentario anterior que rodejant l'orifici piriforme de les fosses nassals, aplega al vorell alveolar a on dona vàries ramificacions per a alvéolos incisius i caninos (pas de nervis i gots dentaris anteriors). Per la seua disposició es distinguixen en la cara superior del maxilar tres vores:
- Vora anterior, lliure i romo, que forma part del vorell orbitario.
- Vora posterior, lliure, que forma part del clavill esfenomaxilar.
- Vora interna, relacionat en el unguis, etmoides i palatino.
Cara nassal (interna)
La cara nassal és medial al cos d'os i conforma la paret lateral de la cavitat nassal. És recorreguda pel conducte nasolagrimal. En el seu interior s'ubica el sen maxilar. Articula en la closca o cornete inferior, el qual delimita l'eixida del sen maxilar, avant s'articula en la cresta turbinal inferior, cobrix el canal nasolagrimal convertint-ho en conducte nasolagrimal cap a arrere aplega fins a l'apófisis maxilar del palatino.
Cara posterior (infratemporal o zigomàtica)
Denominada també tuberosidad del maxilar s'ubica posterior al procés zigomàtic i presenta la tuberositat del maxilar. Presenta tres chicotets orificis que passen a ser canals dentaris posteriors, permetent el pas de nervis i gots dentaris posteriors. Esta tuberositat forma part de les fosses zigomàtica i pterigomaxilar, articulant-se en el palatino i en les apófisis o els processos pterigoides del esfenoide.
Cara anterior (facial)
Llimitada per dalt pel vorell orbitario, en la seua part posterior per la cresta zigomàtic-alveolar, per avall pel vorell alveolar i per davant per l'orifici piriforme i l'espina nassal.
Ademés presenta: fosita mirtiforme (múscul mirtiforme i fas de l'orbicular dels llavis), llimitada cap a fòra per eminències caninas (inserció del múscul transverso del nas) i fossa canina (múscul canino). i orifici suborbitario ubicat per baix de la mitat del vorell orbitario.
Vore també
Referències
- Dauber, W. (2007). Feneis, Nomenclatura anatòmica ilustrada (5.ª ed.). Barcelona: Elsevier Espanya. ISBN 84-458-1642-4
- Dufour, M. (2004). Anatomia de l'aparat locomotor. Tom III (Cap i Tronc). Ed. Masson. ISBN 84-458-1282-3
- Ferner, H. i Staubesand, J. (1982). Atles d'Anatomia Humana Sobotta. Volum I. Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 84-85320-25-5
- Posel P. i Schulte, E. (2000). Estructura del cos humà Sobotta. Ed. Marbán. ISBN 84-7101-294-4
- Testut, L. i Latarjet, A. (1986). Anatomia Humana. Salvat Editors. ISBN 84-345-1144-4
- ↑ (2006) Gray´s Anatomy per a Estudiants, Elsevier. ISBN 9788481748321.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Maxilar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.