Os palatí

L'os palatino és un os de la cara, parell i compacte de forma irregular. Ocupa junt en els maxilars superiors (dels quals semblen ser la continuació cap a arrere) la porció més posterior de la cara. Concorren a la formació de la volta palatina, de les fosses nassals, de l'òrbita i de la fossa ptérigomaxilar. Es compon fonamentalment de dos porcions: una porció horisontal i una vertical, en dos cares i quatre vores cada una d'elles.

Funció: Este os servix de caixa de resonància quan parlem i contribuïxen a la formació de les fosses nassals

Làmina Horisontal

Cara superior: És plana i cóncava transversalment, i completa posteriorment el sol de les fosses nassals.
Cara inferior: És rugosa i irregular i constituïx la part més posterior de la volta palatina.
Vora interna: És rugoso i fínament dentellado. S'unix a el homòlec del costat opost i forma, pel costat de les fosses nassals, un chicotet canal a on s'estaja el vomer
Vora externa: S'unix a la làmina vertical
Vora anterior: És molt prim. S'articula en la vora posterior de l'apófisis palatina del maxilar superior.
Vora posterior: És lliure i cóncau. Constituïx el llímit de la fossa nassal corresponent. En unir-se en el del costat opost, en el pla mig sagital es forma una chicoteta espina denominada "espina nassal posterior".

Làmina Vertical

Cara medial: Forma part de la paret externa de les fosses nassals. Presenta dos crestes ánteroposteriores: una superior cridada cresta turbinal superior, i una inferior, cridada cresta turbinal inferior. En elles articula el cornete mig i inferior respectivament.
Cara lateral: Presenta una superfície rugosa anterior aplicada al maxilar superior. Una superfície rugosa posterior aplicada contra l'apófisis pterigoides. Entre abdós superfícies rugosas es troba un àrea plana que constituïx el fondo de la fossa pterigomaxilar. Cap a avall es forma un canal vertical, el qual, en unir-se en un canal anàlec llaurat en el maxilar superior, forma el conducte palatino posterior, per a on descendix a la volta palatina l'artèria palatina superior o descendent.
Vora anterior: Se superpon a la tuberositat del maxilar. Presenta una chicoteta apófisis o làmina sinusal que contribuïx a tancar (junt en el cornet inferior, el unguis i les masses laterals de l'etmoides) l'orifici d'entrada al sen maxilar.
Vora posterior: Articulat en la cara interna de l'apófisis pterigoides del esfenoide.
Vora superior: Presenta dos apófisis: orbitaria i esfenoidal. Entre elles una escotadura cridada esfenopalatina, que en tancar-se en el cos del esfenoide forma el forat esfenopalatino.
Vora inferior: Es contínua en la làmina horisontal. En l'unió d'estes es troba una apófisis cridada apófisis piramidal. La qual posseïx 3 facetes: Una mija (plana) una interna i una externa, abdós rugosas.

Referències

Dufour, M. (2004). Anatomia de l'aparat locomotor. Tom III (Cap i Tronc). Ed. Masson. ISBN 84-458-1282-3
Ferner, H. i Staubesand, J. (1982). Atles d'Anatomia Humana Sobotta. Volum I. Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 84-85320-25-5
Testut, L. i Latarjet, A. (1986). Anatomia Humana. Salvat Editors. ISBN 84-345-1144-4