Os frontal

Erro al crear miniatura:

Os frontal

El os frontal (Plantilla:TA) és un os del cràneu. En el ser humà és impar, central, simètric i pla, en dos cares (endocraneal i exocraneal) i una vora circunferencial.

En els sers humans

Situació

L'os frontal es troba en la part anterosuperior del cràneu per davant dels ossos parietals i una miqueta per dalt del esfenoide, i montat sobre l'etmoides, i el massiç facial. L'os frontal ocupa la superfície de la cara que es correspon en la front i la prominència coberta per les celles.

Porcions

L'os frontal presenta dos porcions:

• una porció vertical i superior, regularment convexa que sol rebre el nom de escata frontal i forma part de la volta craneal; i
• una porció horisontal i inferior, que constituïx part de la base del cràneu (pis etmoido-frontal), part del sostre de les òrbites i part dels sens etmoidofrontales (cavitats pneumáticas paranasales).

Vist en conjunt, l'os frontal presenta dos cares i una vora. Una cara és posterior i cóncava: la cara endocraneal o cerebral; l'atra cara és anterior, convexa cap a avant: és la superfície exocraneal o cara cutànea. Abdós cares estan separades per una vora circunferencial o vora supraorbital.

Cara exocraneal

La cara exocraneal de l'os frontal també es coneix com a cara cutànea per ser la part de l'os sobre la que es recolza part de la pell facial.

• Porció vertical o frontal, en la llínea mija es troben vestigis de la sutura metópica. Per damunt de la escotadura nassal, situada en la part inferior de la llínea mija s'observa una eminència anomenada giba frontal mija o glabela, als costats d'esta partixen dos eixints, estovades; els arcs superciliares. Per damunt d'estos, dos eminències planes cridades gibas frontals laterals. Als costats i partint de la apófisis orbitaria externa; ixen les crestes laterals del frontal, estes es continuen en la llínea curva temporal superior del parietal i llimiten les fosses temporals, al mateix temps que unes superfícies triangulars de l'os frontal, facetes laterals, a on s'inserten fas dels músculs temporals.

• Porció horisontal o orbitonasal:
  • escotadura etmoidal
  • superfície etmoidal

• Cresta órbitonasal és una aresta angulosa que separa les porcions vertical de horisontal, i es troben els següents accidents:
  • escotadura nassal i espina nassal, articula en els ossos propis del nas i en el maxilar superior apófisis frontal (ascendent).
  • arcs orbitarios, que formen el vorell superior de la cavitat orbitaria.
  • escotadura supraorbitaria o forat supraorbitario, per al pas dels gots i nervis supraorbitarios
  • escotadura frontal interna, per al pas dels gots homònims.
  • apófisis orbitaria externa (procés zigomàtic), articula en el Os zigomàtic.

Cara endocraneal

Accidents òsseus sobre la cara endocraneal de l'os frontal:

• Escotadura etmoidal ,,

• Forat cego
• Cresta frontal mija
• Canal del sen llongitudinal superior
• Fositas de Pacchioni
• Voltes orbitarias
• Impressions digitals
• Eminències mamilares
• Fosses frontals

Vora circunferencial

La vora circunferencial és la llínea òssea llímit entre les cares exocraneal i endocraneal del frontal. Li'l pot dividir en dos segments:

• segment semicircular, superior, articulat en abdós parietals (sutura coronal) cap a dalt, i en les ales majors del esfenoide en les porcions més inferiors.
• segment horisontal, s'articula en les ales menors del esfenoide

Arquitectura de l'os

L'os frontal és un os pla, dissenyat per a conformar una cavitat òssea de protecció i contenció: el cràneu. La part vertical del frontal està constituïda (com la de tots els ossos craneals) per una doble làmina d'os compacte: les taules externa i interna, que tanquen una làmina mija de teixit esponjoso, cridat "diploe". És l'os més dur del cràneu.

Desenroll i ossificació

• Entre els 40 i 50 dies de la vida intrauterina apareixen dos punts primitius en les arcades orbitarias que irradian cap a les porcions horisontal i vertical de l'os, en el naiximent l'os es presenta dividit en dos porcions per la sutura metópica, que aproximadament a l'edat de 10 anys desapareix per complet. El desenroll dels sens frontals es produïx sempre despuix del naiximent i es relacionen en la funció respiratòria.^{cita requerida}

• centres d'ossificació: L'os frontal es desenrolla a partir de 2 parells d'esbossos (4 punts d'ossificació), un condral i un atre membranoso. Només l'espina del frontal s'origina des de 2 punts d'ossificació endocondral. El restant de l'os frontal s'origina per ossificació endomembranosa des de dos primordios conjuntius, que fins a la seua fusió definitiva es troben separats per la sutura mediofrontal (sutura metópica).^{cita requerida}
• celes pneumáticas: sens frontals i etmoidofrontales. Normalment, en la gruixa de l'os frontal, es forma una cavitat pneumática de dimensions variables coneguda com a sen frontal. Açò es dona a partir de el "creiximent" i desenroll d'alguna de les hemicélulas frontals anteriors de la superfície etmoidal del frontal que excaven la gruixa de l'os a abdós costats. El sen frontal forma part del conjunt de cavitats pneumáticas que rodegen les fosses nassals (també coneguts com els sens paranasales). L'os frontal també contribuïx en una porció òssea (hemiceldas frontals) a la conformació dels sens etmoidals (etmoidofrontales).

Articulacions

L'os frontal s'articula en 12 ossos: ossos parietals (2), etmoides (1), esfenoide (1), maxilar superior (2), zigomàtic o malar (2), llagrimals (2), i nassals (2).

Vore també

• Os occipital
• Os temporal
• Anex: Ossos en l'esquelet humà