Os occipital
El os occipital és un os impar, central, pla i simètric del cràneu que constituïx la part posterior, inferior i mija del cràneu de mamífers. Colabora en la formació tant de la base com de la volta craneal. És cóncau cap a dalt i alvance i convex cap a avall i arrere. Té una forma irregularment romboidal. En ell es poden distinguir una cara pósteroinferior (exocraneal) i una ánterosuperior (endocraneal).[1] En anatomia comparada de vertebrats, l'os occipital pren també el nom de complex occipital, en ser producte de la fusió de quatre ossos distintius presents en atres vertebrats: el supraoccipital, impar i dorsal (porció tabular), els exoccipitales, parells, laterals al foramen magne (porcions condilares), i el basioccipital, impar i ventral (porció basilar).[2]
Desenroll
[editar | editar còdic]Embriológicamente està format per quatre parts: una porció tabular posterior (o supraoccipital), dos porcions condilares (o exoccipitales) als costats del foramen magne i una porció basilar anterior (o basioccipital). En el ser humà estes quatre porcions es troben separades en el naiximent i s'unixen al voltant dels sis anys d'edat.[3] Els exoccipitales contenen els còndils i en alguns mamífers també formen uns processos laterals cridats processos paraoccipitales a on s'inserta el múscul digàstric.[4]
Cares
[editar | editar còdic]- Cara pósteroinferior o exocraneal:
En la seua extremitat inferior es troba el forat occipital, el qual en estat fresc dona pas al bulbo i les seues cobertes, als dos nervis espinals, a les raïls ascendents del hipogloso i a les dos artèries vertebrals.
Per davant del forat occipital es troba la superfície basilar de l'occipital, la qual presenta en la llínea mija i el punt d'unió dels dos quints posteriors en els tres quints anteriors una eminència denominada tubèrcul faríngeu a on s'inserta l'aponeurosis de la faringe. La porció de la superfície basilar ubicada per davant d'este tubèrcul es correspon en la volta de la faringe, en la qual se sol observar la fosita navicular.
Per darrere del forat occipital s'estén la porció escamosa o closca de l'occipital. En el seu centre es troba la protuberància occipital externa. Per damunt d'este accident, l'os és pla i es correspon en els tegumentos. Per baix de la protuberància es troba la cresta occipital externa que aplega fins al forat occipital. De cada costat d'esta cresta sorgixen dos llínees curves de concavitat anterior que partixen de la llínea mija a la cara anterior de l'os: llínea curva occipital superior i llínea curva occipital inferior.
A cada costat del Foramen magnum es troben els còndils de l'occipital que articulen en les cavitats glenoideas del atles.
La cara externa del còndil està separada de la vora de l'os per una superfície rugosa denominada superfície yugular. Per davant i darrere del còndil es troben les fositas condiloidea anterior (en el forat condileo anterior) i posterior respectivament.
- Cara ánterosuperior o endocraneal:
Esta cara està en relació en la massa encefálica.
Per davant del forat occipital es troba el canal basilar, que estaja la protuberància anular i una part del bulbo raquídeo.
Per darrere del forat occipital nos trobem en quatre fosses occipitals, sent les dos inferiors fosses cerebelosas (per la seua relació en el cerebel) i les dos superiors fosses cerebrals. Estes fosses es troben separades clarament per canals i crestes que confluïxen en la part mija en la protuberància occipital interna.
Les dos fosses cerebelosas estan separades entre sí per la cresta occipital interna, que partix des de la protuberància occipital interna al forat occipital.
Les dos fosses cerebrals estan separades entre sí per la terminació del canal llongitudinal superior.
Les fosses cerebrals estan separades de les cerebelosas per la presència dels canals per al sen lateral.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2006) Gray´s Anatomy per a Estudiants, Elsevier. ISBN 9788481748321.
- ↑ Saxena, R. K.; Saxena, Sumitra., {{{nom2}}} (2008). Comparative anatomy of vertebrates, Anshan. OCLC 185695916. ISBN 978-1-905740-99-4.
- ↑ Gray, Henry; Gray, {{{nom2}}}; Pick, {{{nom3}}} (1896). Anatomy, descriptive and surgical / by Henry Gray., Lligga Bros.,.
- ↑ Bezuidenhout, A. J. (Abraham Johannes); Evans, {{{nom2}}} (2005). Anatomy of the woodchuck (Marmota monax), Lawrence, KS : American Society of Mammalogists. ISBN 978-1-891276-43-9.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Estructura del cos humà Sobotta. Posel P. i Schulte, E. Ed. Marbán (2000). ISBN 84-7101-294-4
- Anatomia de l'aparat locomotor. Tom III (Cap i Tronc). Michel Dufour. Ed. Masson (2004). ISBN 84-458-1282-3
- Atles d'Anatomia Humana Sobotta. Volum I. Ferner, H. i Staubesand, J. Ed. Mèdica Panamericana. (1982) ISBN 84-85320-25-5
- Anatomia Humana. Testut, L. i Latarjet, A. Salvat Editors (1986) ISBN 84-345-1144-4
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hueso occipital» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.