Didelphimorphia

Els didelfimorfos (Didelphimorphia), zarigüeyas, tacuacines, raposas, calatrupas, carachupas, tlacuaches, chuchas, faras, rabosot pelonas, rabosot rabipelades, chichicoalasto o zarzaparrillas són un orde de mamífers marsupials que agrupa a la major part dels que poblen en l'actualitat el continent americà. Inclou 92 espècies vives, totes en la família Didelphidae,^[1] i moltes més extintes. A pesar de ser similars als rosegadors i musarañas, açò és producte de la convergència evolutiva, puix no estan emparentats en estos.

Noms comuns

Algunes denominacions regionals hispanes són:

Argentina: «comadrejas» (encara que este terme és equívoc, ya que les comadrejas són mamífers placentarios completament distints) i mykurẽ (en el guaraní parlat en zones del nordest argentí).
Bolívia: carachupas, «comadrejas».
Colòmbia: zarigüeyas, faras, fars, runchos, raposas, chuchas o zorrachucha.
Costa Rica, Panamà, Nicaragua i algunes parts de Mèxic (com Yucatán): «rabosots», «rabosot», (també zarigüeyas en Panamà) (encara que estos dos térmens són equívocs, ya que pertanyen a mamífers placentarios completament distints).
Chile: llacas, kunguumas, comadrejitas.
Equador: raposas, huanchacas o «rabosots».
El Salvador: tacuazines o guasalos.
Espanya i Guinea Equatorial: zarigüeyas.
Guatemala: tacuacines.
Hondures: tacuazines o guasalos.

Mèxic: tlacuaches, tacuaches,^[2] o tlacoache.^[3]
Nicaragua: «rabosots» de coa pelada.
Paraguay: mykurẽ (en guaraní) o «comadrejas» (en castellà).
Perú: calatrupas (en quechua huanca), carachupas (en quechua meridional), mucas, huanchacos, canchalucos, o zarigüeyas.
Uruguay: «comadrejas» overas.
Veneçola: rabipelados, churros, quengues, fars o «rabosots».

Història evolutiva

A jujar pels registres fòssils, són dels marsupials més antics que han aplegat fins als nostres dies, i ho han fet sense sofrir grans variacions anatòmiques, per lo que poden considerar-se com fòssils vivents. Encara que no hi ha senyes de l'existència d'estos animals en Austràlia i l'Antàrtida, se supon que varen deure habitar-les, puix abdós continents estaven units encara a Sudamérica. Colonisaven pràcticament tots els ecosistemas, i entre ells hi havia espècies en tot tipo d'hàbits alimenticis.

Classificació taxonòmica

L'orde Didelphimorphia inclou dos famílies, pero solament una, Didelphidae, conté espècies actuals (ademés de la majoria d'espècies fòssils). La classificació dels gèneros i espècies restants no està terminada d'aclarir, existint alguns de classificació incerta.

Orde Didelphimorphia (Gill, 1872)
- Família Didelphidae Gray, 1821
  - Gènero Bistius (†)
  - Gènero Esteslestes (†)
  - Gènero Turgidodon (†)
  - Gènero Varalphadon (†)
  - Subfamília Didelphinae (Gray, 1821)
    - Gènero Andinodelphys (†) Marshall & de Muizon, 1988
    - Gènero Coona (†) Simpson, 1938
    - Gènero Incadelphys (†) Marshall & de Muizon, 1988
    - Gènero Itaboraidelphys (†) Marshall & de Muizon, 1984
    - Gènero Marmosopsis (†) Paula Couto, 1962

- - - Gènero Mizquedelphys (†) Marshall & de Muizon, 1988
    - Gènero Pucadelphys (†) Marshall & de Muizon, 1988
      - Subtribu Zygolestina (†) (Marshall in Archer, ed., 1987)
        
        Gènero Zygolestes (†) Ameghino, 1898
    - Tribu Didelphini (Gray, 1821)
      - Gènero Chironectes Illiger, 1811
      - Gènero Didelphis <smallinnaeus, 1758
      - Gènero Lutreolina Thomas, 1910
      - Gènero Philander Brisson, 1762
      - Gènero Hyperdidelphys (†) Ameghino, 1904
      - Gènero Thylophorops (†) Reig, 1952
    - Tribu Marmosini
      - Gènero Marmosa Gray, 1821
        
        Gènero Monodelphis Burnett, 1829[1830]
        
        Gènero Tlacuatzin Voss i Jansa, 2003
    - Tribu Metachirini Reig et al., 1985
      - Gènero Metachirus (Burmeister, 1854)
    - Tribu Thylamyini
      - Gènero Chacodelphys Voss et al, 2004

- - - - Gènero Cryptonanus Voss et al, 2005
        
        Gènero Gracilinanus Gardner & Creighton, 1989
        
        Gènero Lestodelphys Tate, 1934
        
        Gènero Marmosops Matschie, 1916
        
        Gènero ThylamysGray, 1843
        
        Gènero Thylatheridium (†) Reig, 1952
  - Subfamília Caluromyinae Kirsch,1977
    - - Gènero Caluromys Allen, 1900
      - Gènero Caluromysiops Sanborn, 1951
      - Gènero Pachybiotherium (†) Ameghino,1902
  - Subfamília Glironiinae
    - - Gènero Glironia Thomas, 1912
  - Subfamília Hyladelphinae
    - - Gènero Hyladelphys Voss et al., 2001
    - Subfamília Alphadontinae (†)
      - Gènero Albertatherium (†) Fox, 1971
      - Gènero Alphadon (†) Fox, 1971
    - Subfamília Derorhynchinae (†) McKenna & Bell 1997
      - Gènero Derorhynchus (†) Paula Couto, 1952
      - Gènero Minusculodelphis (†) Paula Couto, 1962

- - - Subfamília Eobrasiliinae (†)
      - Gènero Didelphopsis (†)
      - Gènero Eobrasilia (†)
      - Gènero Gaylordia (†)
      - Gènero Tiulordia (†)
    - Subfamília Herpetotheriinae (†)
      - Gènero Amphiperatherium (†)
      - Gènero Asiadidelphis (†)
      - Gènero Copedelphys (†)
      - Gènero Entomacodon (†)
      - Gènero Garatherium (†)
      - Gènero Herpetotherium (†)
      - Gènero Peratherium (†)
      - Gènero Swaindelphys (†)
    - Subfamília Peradectinae (†)
      - Gènero Alloeodectes (†)
      - Gènero Armintodelphys^[4] (†)
      - Gènero Mimoperadectes (†)
      - Gènero Nanodelphys (†)
      - Gènero Peradectes (†)
      - Gènero Siamoperadectes (†)

- Família Sparassocynidae (†) (Reig, 1958)
  - Gènero Sparassocynus (†) Mercerat, 1898

Gastronomia

La producció de carn de zarigüeya s'ha convertit en un nou mercat. La seua textura i sabor resulten agradables, ademés de posseir un baix contingut de greixos, lo que la convertix en una carn magra i neta. El seu percentage proteínico està entre 14 % i 16 %, un poc inferior en comparació a la carn de res, d'entre 21 % i 27 %, i en la de porc, d'entre 23 % i 24 %. La de zarigüeya pot optimisar-se a través de l'adició d'extensores i proteïnes vegetals, aixina com d'algunes espècies i condiment naturals, entre els quals es troba el pipilongo (Piper tuberculatum).^[5] Per a preservar l'existència d'este marsupial, que es troba en perill d'extinció, l'Universitat Nacional de Colòmbia ha impulsat un proyecte destinat a l'incorporació de la chucha en el Pacífic Colombià, ademés en l'objectiu de brindar noves estratègies alimentícies per a la regió.^[6]

Vore també

Notes i referències

↑ Wilson, Don E. (ed.). [1] (en inglés), Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0.
↑ Montemayor, Carlos et al. (2007): Diccionari del náhuatl en l'espanyol de Mèxic, UNAM-GDF, Mèxic, p. 120.
↑ «tlacoache | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
↑ (2013).«A land micro-mammal fauna from the Early Eocene marine Egem deposits (NP12, Belgium) and the first occurrence of the peradectid marsupial Armintodelphys outside North America».Geologica Belgica.16(4)
302–310.Consultat el 29 d'octubre de 2013.
↑ «Chorizos de zarigüeya». genciadenoticias. unal. edu. co. Archivat des d'el original, el 29 de maig de 2018. Consultat el 23 de març de 2016.
↑ «Per a preservar a la zarigüeya en el país consumiran la seua carn». http://www.elespectador.com/.+Consultat el 23 de març de 2016.

GRZIMEK, B., SCHLAGER, N. i OLENDORF, D. 2003. Grzimek's Animalife Encyclopedia. Thomson Gale.^[2] Detroit.
SIMPSON, G. G. (1974). Notes on Didelphidae (Mammalia, Marsupialia) from the Huayquerian (Pliocene) of Argentina / Notes sobre Didelphidae (Mammalia: Marsupialia) del Huayqueriense (Plioceno) d'Argentina. En American Museum Novitates.^[3] 2559. Museu Americà d'Història Natural. Nova York. Document [4] archivat en Wayback Machine. (anglés).

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Didelphimorphia.
Wikispecies té un artícul sobre Didelphimorphia.
Mesozoics Mammals en Digues-nos, Fossils, Children, England, Germany… Accés: 3 d'octubre del 2007.
Camptomus en Paleobiology Database [5] archivat en Wayback Machine. Accés: 3 d'octubre del 2007.
Zarigüeyas en [6]

BRANDS, S. J. (comp.) 1989-2005. ^{[enllaç trencat]}. Universal Taxonomic Services, Ámsterdam, Països Baixos. Accés: 3 d'octubre del 2007.
Zarigüeyas i atres Marsupials Americans de Mario Enrique Font Cid - Llibre de divulgació científica sobre Didelphidae.

Este artícul conté una traducció derivada de «Didelphimorphia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Wilson, Don E. (ed.). [1] (en inglés), Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0.

[2] Montemayor, Carlos et al. (2007): Diccionari del náhuatl en l'espanyol de Mèxic, UNAM-GDF, Mèxic, p. 120.

[3] «tlacoache | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».

[4] (2013).«A land micro-mammal fauna from the Early Eocene marine Egem deposits (NP12, Belgium) and the first occurrence of the peradectid marsupial Armintodelphys outside North America».Geologica Belgica.16(4)
302–310.Consultat el 29 d'octubre de 2013.

[5] «Chorizos de zarigüeya». genciadenoticias. unal. edu. co. Archivat des d'el original, el 29 de maig de 2018. Consultat el 23 de març de 2016.

[6] «Per a preservar a la zarigüeya en el país consumiran la seua carn». http://www.elespectador.com/.+Consultat el 23 de març de 2016.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]