Anar al contingut

Didelphimorphia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Didelphimorphia
«Fara» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Fara (desambiguació).

Els didelfimorfos (Didelphimorphia), zarigüeyas, tacuacines, raposas, calatrupas, carachupas, tlacuaches, chuchas, faras, rabosot pelonas, rabosot rabipelades, chichicoalasto o zarzaparrillas són un orde de mamífers marsupials que agrupa a la major part dels que poblen en l'actualitat el continent americà. Inclou 92 espècies vives, totes en la família Didelphidae,[1] i moltes més extintes. A pesar de ser similars als rosegadors i musarañas, açò és producte de la convergència evolutiva, puix no estan emparentats en estos.

Noms comuns

Algunes denominacions regionals hispanes són:

  • Mèxic: tlacuaches, tacuaches,[2] o tlacoache.[3]
  • Nicaragua: «rabosots» de coa pelada.
  • Paraguay: mykurẽ (en guaraní) o «comadrejas» (en castellà).
  • Perú: calatrupas (en quechua huanca), carachupas (en quechua meridional), mucas, huanchacos, canchalucos, o zarigüeyas.
  • Uruguay: «comadrejas» overas.
  • Veneçola: rabipelados, churros, quengues, fars o «rabosots».

Història evolutiva

A jujar pels registres fòssils, són dels marsupials més antics que han aplegat fins als nostres dies, i ho han fet sense sofrir grans variacions anatòmiques, per lo que poden considerar-se com fòssils vivents. Encara que no hi ha senyes de l'existència d'estos animals en Austràlia i l'Antàrtida, se supon que varen deure habitar-les, puix abdós continents estaven units encara a Sudamérica. Colonisaven pràcticament tots els ecosistemas, i entre ells hi havia espècies en tot tipo d'hàbits alimenticis.

Classificació taxonòmica

L'orde Didelphimorphia inclou dos famílies, pero solament una, Didelphidae, conté espècies actuals (ademés de la majoria d'espècies fòssils). La classificació dels gèneros i espècies restants no està terminada d'aclarir, existint alguns de classificació incerta.

        • Subfamília Eobrasiliinae (†)
          • Gènero Didelphopsis (†)
          • Gènero Eobrasilia (†)
          • Gènero Gaylordia (†)
          • Gènero Tiulordia (†)
        • Subfamília Herpetotheriinae (†)
          • Gènero Amphiperatherium (†)
          • Gènero Asiadidelphis (†)
          • Gènero Copedelphys (†)
          • Gènero Entomacodon (†)
          • Gènero Garatherium (†)
          • Gènero Herpetotherium (†)
          • Gènero Peratherium (†)
          • Gènero Swaindelphys (†)
        • Subfamília Peradectinae (†)
          • Gènero Alloeodectes (†)
          • Gènero Armintodelphys[4] (†)
          • Gènero Mimoperadectes (†)
          • Gènero Nanodelphys (†)
          • Gènero Peradectes (†)
          • Gènero Siamoperadectes (†)

Gastronomia

La producció de carn de zarigüeya s'ha convertit en un nou mercat. La seua textura i sabor resulten agradables, ademés de posseir un baix contingut de greixos, lo que la convertix en una carn magra i neta. El seu percentage proteínico està entre 14 % i 16 %, un poc inferior en comparació a la carn de res, d'entre 21 % i 27 %, i en la de porc, d'entre 23 % i 24 %. La de zarigüeya pot optimisar-se a través de l'adició d'extensores i proteïnes vegetals, aixina com d'algunes espècies i condiment naturals, entre els quals es troba el pipilongo (Piper tuberculatum).[5] Per a preservar l'existència d'este marsupial, que es troba en perill d'extinció, l'Universitat Nacional de Colòmbia ha impulsat un proyecte destinat a l'incorporació de la chucha en el Pacífic Colombià, ademés en l'objectiu de brindar noves estratègies alimentícies per a la regió.[6]

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ Wilson, Don E. (ed.). [1] (en inglés), Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0.
  2. ↑ Montemayor, Carlos et al. (2007): Diccionari del náhuatl en l'espanyol de Mèxic, UNAM-GDF, Mèxic, p. 120.
  3. ↑ «tlacoache | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
  4. ↑ (2013).«A land micro-mammal fauna from the Early Eocene marine Egem deposits (NP12, Belgium) and the first occurrence of the peradectid marsupial Armintodelphys outside North America».Geologica Belgica.16(4)
    302–310.Consultat el 29 d'octubre de 2013.
  5. ↑ «Chorizos de zarigüeya». genciadenoticias. unal. edu. co. Archivat des d'el original, el 29 de maig de 2018. Consultat el 23 de març de 2016.
  6. ↑ «Per a preservar a la zarigüeya en el país consumiran la seua carn». http://www.elespectador.com/.+Consultat el 23 de març de 2016.
  • GRZIMEK, B., SCHLAGER, N. i OLENDORF, D. 2003. Grzimek's Animalife Encyclopedia. Thomson Gale.[2] Detroit.
  • SIMPSON, G. G. (1974). Notes on Didelphidae (Mammalia, Marsupialia) from the Huayquerian (Pliocene) of Argentina / Notes sobre Didelphidae (Mammalia: Marsupialia) del Huayqueriense (Plioceno) d'Argentina. En American Museum Novitates.[3] 2559. Museu Americà d'Història Natural. Nova York. Document [4] archivat en Wayback Machine. (anglés).

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Didelphimorphia&oldid=1416276»