Incertae sedis
L'expressió llatina incertae sedis (del llatí "de posició incerta") s'usa en taxonomia per a senyalar l'incapacitat per a ubicar exactament un tàxon (per eixemple, una espècie o gènero) dins de la classificació. S'abrevia comunament com a inc. sigau. La seua necessitat reflectix la parcialitat del coneiximent sistemàtic, i darrere del seu us hi ha més a sovint una falta d'acort entre els especialistes que carència d'informació o hipòtesis sobre el parentesc. El seu us deu considerar-se provisional i dura tant com es tarda en reunir les proves de les relacions del tàxon. Per eixemple el fongo, fins ara poc estudiat, Hyphodontia sambuci que creix sobre la corfa del saüc (Sambucus nigra) en forma de taques blanques, en 2006 estava classificat com un incertae sedis.[1]
_in_quartzose_siltstone,_weathered_from_the_South_Wales_Member_of_the_lower_Perrysburg_Formation_(Canadaway_Group,_Upper_Devonian)_of_western_New_York_State,_USA._(8473318685).jpg){kind=link}
Eixemples
[editar | editar còdic]El fòssil vegetal Paradinandra suecica no va poder assignar-se a cap família, pero va ser classificat com incertae sedis dins de l'orde Ericals en 2001.[3]
El fòssil Gluteus minimus, descrit en 1975, no va poder assignar-se a cap tall animal conegut.[4] Per tant, el gènero es considera incertae sedis dins del regne Animalia. Encara que no se sabia a quina orde pertanyien els buitres del Nou Món (família Cathartidae), varen ser classificats com a Aus incertae sedis. Després es va propondre l'orde Cathartiformes.[5]
El pardal del bosc de Bocage, Motacilla bocagii (abans Amaurocichla bocagii), va ser classificat primer com Passeroidea incertae sedis fins que un estudi filogenético en 2015 ho va reubicar en el gènero Motacilla (Motacillidae).[6][7]
Parakaryon myojinensis, un organisme unicelar que sembla distint de procarionte i eucarionte, sent l'única espècie en posició totalment desconeguda en l'arbre de la vida.[8]
L'anomenada «matèria obscura biològica», material genètic de microorganismes no identificats que no coincidix en cap espècie coneguda. De la mateixa manera que Parakaryon, la seua posició en l'arbre de la vida és completament desconeguda.
Metallogenium, una bactèria capaç de formar minerals en forma d'estrela.[9]
Circothecidae, una família del Cámbrico, a voltes assignada als Hyolitha, encara que alguns autors actualment descarten eixa relació. L'arna «fénix escarchar» (Titanomis sisyrota) és tan rara i obscura que no pot ubicar-se en cap família dins dels Lepidoptera. Encara que alguns taxónomos consideren que la biota Ediacaran eren animals primerencs, la seua posició real dins d'Eukaryota és incerta. S'ha propost que podrien ser cnidarios, articulats, fongos, protistas colonials, algues, líquenes o inclús un regne extint diferent.[10]
En la nomenclatura formal
[editar | editar còdic]En nomenar formalment un tàxon, l'incertitut en la seua classificació pot ser problemàtica. El Còdic Internacional de Nomenclatura per a algues, foncs i plantes establix que “les espècies i subdivisions de gèneros deuen assignar-se a gèneros…, pero rancs majors poden ser etiquetats com incertae sedis”.[11]
Motius d'us
[editar | editar còdic]Descripció deficient
[editar | editar còdic]Un artícul de 2007 sobre crustacis del Trench Kuril-Kamchatka descriu per qué s'assignen tàxons com incertae sedis:[12]
No inclós en un anàlisis
[editar | editar còdic]Si un anàlisis filogenético no inclou un cert tàxon, els autors poden etiquetar-ho com incertae sedis en lloc d'especular sobre la seua posició. Açò és comú en estudis moleculars (difícil obtindre teixits d'organismes rars) o en fòssils parcials.[13]
Controvèrsia
[editar | editar còdic]Quan existixen resultats conflictius o no hi ha consens, el tàxon es marca com incertae sedis fins que es resolga la controvèrsia.[13]
Incertitut filogenético vs. nomenclatural
[editar | editar còdic]El terme indica incertitut sobre la posició filogenético, que pot expressar-se en un signe d'interrogat abans o despuix del nom. Açò diferix de noms dubtosos (nomen dubium, species inquirenda) o expressions com "cf." quan hi ha espècimen mal preservats.[14]
En nomenclatura zoològica
[editar | editar còdic]En zoologia, incertae sedis no és un terme del còdic, sino una forma d'indicar "posició incerta". En botànica, un nom no es publica vàlidament si no és acceptat per l'autor. Alguns paleontòlecs usen signes d'interrogat en "nomenclatura oberta" per a expressar dubtes.[13]
Vore també
[editar | editar còdic]- Glossari de nomenclatura científica
- Nomen dubium
- Species inquirenda
- Tàxon caixó de sastre
- Sui generis (biologia)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2006) Mushrooms (en anglés), Londres: Macmillan. ISBN 0-330-44237-6.
- ↑ «jsjgeology. net/Plumalina-plumaria. htm Plumalina plumaria».
- ↑ “Flores fòssils d'afinitat ericalea del Cretácico tardà del sur de Suècia” . American Journal of Botany 88 (3): 467–480. doi:. PMID 11250825.
- ↑ “Fòssils d'afinitat incerta del Devónico superior d'Iowa” . Science 187 (4173): 251–254. doi:.
- ↑ «archive. org/.../SACCBaseline. html Una classificació de les aus de Sudamérica». Comité de Classificació d'Aus de Sudamérica.
- ↑ Per Alström. “Desplaçaments ecològics i canvi morfològic en dos aus isleñas”. Royal Society Open Science 2 (3). doi:.
- ↑ “Discordança entre divergència genómica i variació fenotípica en un gènero aviar” . Molecular Phylogenetics and Evolution 120: 183–195. doi:.
- ↑ “¿Procariota o eucariota? Un microorganisme únic de la mar profunda” . Microscopy 61 (6): 423–431. doi:.
- ↑ Joachim Reitner. «Metallogenium», Joachim Reitner & Volker Theil (ed.). Encyclopedia of Geobiology, Springer, pp. 563–565. doi:10.1007/978-1-4020-9212-1_220. ISBN 978-1-4020-9211-4.
- ↑ Seilacher, Adolf (1992). “Vendobionta i Psammocorallia: construccions perdudes de l'evolució precámbrica”. Journal of the Geological Society 149 (4): 607–613. doi:.
- ↑ iapt-taxon. org/nomen/main. php? page=art3 International Code of Nomenclature for algae, fungi, and plants (Melbourne Code), A. R. G. Gantner Verlag. ISBN 978-3-87429-425-6.
- ↑ Graham J. Bird. “Família incertae cedis”. Zootaxa 1599: 121–149. doi:.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaMatthews1973 - ↑ Bengtson, Peter (giner 1988). “Nomenclatura oberta”. Palaeontology 31 (1): 223–227.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Incertae sedis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.