Cnidaria
Els cnidarios (Cnidaria, del grec ''kníde'', ortiga) (pronunciació: [nidarios]) són un tall d'animals diblásticos relativament simples, que viuen exclusivament en ambients aquàtics, majoritàriament marins. Agrupa al voltant de 10 000 espècies, englobant meduses, pòlips, corals, anémones i hidras (els únics cnidarios que habiten en aigua dolça).
El nom del tall aludix a una característica diagnòstica pròpia d'estos animals, la presència d'unes cèlules urticantes cridades cnidoblastos o cnidocitos,[1] presents en els tentàculs i boca de tots els membres del tall; estos funcionen com a cavitat i s'encarreguen de guardar els cnidocitos, que són càpsules en a on és almagasenat el verí i són llançades per mig d'un filament cap a l'assut, enganchant-la en un aguijón per a poder lliberar les toxines. Tenen simetria radial i el seu pla corporal és en forma de sac. Són els animals més simples que presenten cèlules nervioses i òrguens dels sentits (estatocistos, ocelos).
Són un grup antic, en una llarga història fòssil que es remonta, provablement, a la fauna del Precámbrico, fa uns 700 millons d'anys. No obstant, anàlisis genètics del rellonge molecular dels seus mitocondries sugerixen una edat molt anterior per al grup corona de tots els cnidarios, estimada en uns 741 millons d'anys, molt abans de que hi haja fòssils que hagen perdurat fins a l'actualitat.[2]
Característiques generals
Els cnidarios són metazoarios diblásticos, és dir, són animals en teixits que posseïxen dos capes embrionàries (ectodermo i endodermo); encara que a voltes existix un teixit anàlec (ectomesodermo) d'orige ectodèrmic, no d'orige endodérmico com l'autèntic mesodermo dels triblásticos, i del com mai deriven òrguens interns complexos. Les seues cèlules s'organisen en dos capes que actuen com a unitats funcionals (teixits), encara que moltes cèlules encara guarden certa independència i certa totipotencia.
Estos organismes poden ser individus solitaris, colonials, sésiles, sedentaris o lliures nadadors. Alguns d'ells són suspensívoros, generalment les espècies sésiles, pero la majoria són carnívors,[3] per lo que tenen que caçar. Per a portar a terme la caça d'aliment, estos invertebrats posseïxen cèlules especialisades cridades cnidoblastos,[1] ubicats en els seus tentàculs i boca; funcionen com a cavitat en a on es troben guardats els cnidocitos, que són càpsules en a on s'almagasena el verí i són llançades per mig d'un filament cap a l'assut, enganchant-la en un aguijón per a poder lliberar les toxines. Estes cèlules són molt sensibles, per lo que n'hi ha prou en roçar els tentàculs de l'animal per a que els seus aguijones siguen expulsats. En l'esquema d'avall es pot observar un cnidoblasto i el procés de la descàrrega d'un cnidocito.
La seua organisació corporal és en forma de sac; l'aparat digestiu té un sol orifici que actua com boca i ano al mateix temps, i es coneix com a cavitat gastrovascular, en a on es realisa la digestió, s'utilisa també com a sistema de distribució de nutrients i del oxigen, i com a sistema excretor.
La paret del cos consta de:
- Ectodermis. Homòloga del ectodermo. És la capa externa. Funció protectora.
- Gastrodermis. Homòloga del endodermo. És la capa interna; delimita una àmplia cavitat, l'única de l'animal, cridada cavitat gastrovascular, que comunica per un únic orifici en l'exterior que s'usa per a l'alimentació, l'excreció i inclús l'expulsió dels productes genitals.
- Mesoglea. Entre abdós capes es troba la mesoglea, que pot ser molt fina i acelular, o estar ben desenrollada i tindre distints tipos celulars (segons el grup).
Tenen un o varis tentàculs al voltant de la boca. El sistema nerviós forma d'una ret o plexe; en molts grups hi ha protoneuronas no polarisades, encara que també pot haver neurones polarisades, cèlules sensorials i inclús agrupació de les mateixes en òrguens sensorials.
Tendixen al polimorfisme, en especial formes colonials. No hi ha aparat excretor, aparat respiratori, ni aparat circulatori. Estes funcions es realisen a través de la cavitat gastrovascular o de la ectodermis.
Són essencialment marins (99%). El restant són d'aigua dolça, com la hidra, o certes meduses de grans llac africans com la medusa Craspedacusta. Són sempre aquàtics.
Poden viure de forma individual o en colónies, fixats al substrat o lliures, inclús els hi ha nadadors. En ocasions, part de les fases són planctòniques (mòvils, pero arrastrats per les corrents).
Es coneixen aproximadament 10 000 espècies, de tamany variable, d'1-2 mm fins a 1 m de diàmetro en algunes meduses, o fins a 3 m de diàmetro en alguns pòlips.
El color també és variable encara que moltes formes del plàncton són transparents. Unes atres són coloreades, i presenten pràcticament tots els colors.
Morfologia
Sense atendre a les peculiaritats de cada grup apareixen en dos formes fonamentals:
Forma sésil: Pòlip
En térmens generals (vore per grups per a més informació), és un animal de parets fines i àmplia cavitat gastrovascular. Mesoglea molt poc desenrollada. Cos més o menys columnar. Pel costat aboral (vore simetria radial) es relaciona en el substrat. D'adults, poden ser sésils o lliures, solitaris o colonials.
Poden ser dioicos o hermafrodites, i tenen una reproducció sexual i una atra asexual.
Tamany variable:
- Halamohydra: de la meiofauna, molt menuda
- Microhydra: chicoteta i sense tentàculs. És la fase pòlip de la medusa Craspedacusta. D'1-2 mm.
- Branchiocerianthus: fondos fangosos, molta profunditat. Fins a 3 m.
-
Diagrama general d'un pòlip (sense atendre a grups)
-
Diagrama general d'una medusa (sense atendre a grups)
Forma lliure: Medusa
1.- Ectodermis; 2.- Mesoglea; 3.- Gastrodermis; 4.- Estòmec; 5.- Canal radial; 6.- Canal circular; 7.- Tentàcul; 8.- Vel; 9.- Anell nerviós extern; 10.- Anell nerviós intern; 11.- Gònada; 12.- Manubrio; 13.- Boca; 14.- Exumbrela; 15.- Subumbrela..
Presenta dos superfícies perfectament definides; una cóncava a on se situa la boca (costat oral, vore simetria radial) i una atra l'oposta (aboral). Al conjunt se li coneix com umbrela, a on es diferencien la exumbrela (aboral) i subumbrela (oral).
La boca es prolonga en un manubrio. Del manubrio poden eixir (o no, segons els grups) tentàculs. Ademés, la umbrela pot allargar-se en tentàculs umbrelares (que poden o no presentar cavitat tentacular, una extensió de la cavitat gastrovascular).
La boca desemboca en la cavitat gastrovascular de la que partixen canals radials cap a les parets de la medusa. El canal umbrelar dona el regrés a tota la medusa. Si els tentàculs són buits, també apareix el canal tentacular.
Tota la cavitat (també els canals) està tapizada per gastrodermis. El restant per ectodermis. Hi ha mesoglea molt desenrollada en la exumbrela, mentres que en la subumbrela està molt poc desenrollada.
Tamany variable, des de chicotetes meduses de pòlips colonials com Obelia (1-2 mm) fins a grans meduses com la nomura que pot aplegar a 2 m de diàmetro i pesar fins a 220 quilograms. Les meduses jagantes són animals mítics.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Structural diversity, systematics, and evolution of cnidae».Toxicon.54(8)
- 1054–1064.ISSN 0041-0101.doi:10.1016/j. toxicon.2009.02.024.Consultat el 2021-02-01.
- ↑ Park«Estimation of divergence claves in cnidarian evolution based on mitochondrial protein-coding gens and the fossil record.».Molecular Phylogenetics & Evolution.62(1)
- 329-345.doi:10.1016/j. ympev.2011.10.008.Consultat el 30 de març de 2017.
- ↑ «Anémones, corals i meduses: els cnidarios i la seua importància mèdica» (en és-mx). RDU UNAM. Consultat el 2021-02-01.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cnidaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- ↑ «Picadures de meduses:actualisació: An update».Revista mèdica de Chile.132(2)ISSN 0034-9887.doi:10.4067/s0034-98872004000200014.Consultat el 2021-02-01.