Anar al contingut

Fòssil vivent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fòssil vivent
Els celacantos (Coelacanthiformes) es varen creure extints fa 65 millons d'anys, fins que una espècie actual pertanyent a este orde, Latimeria chalumnae, va ser descoberta en 1938.

Un fòssil vivent és un tàxon en individus vius que s'assembla morfològicament a espècies relacionades conegudes solament pel registre fòssil. El terme fòssil vivent és una expressió informal utilisada per a calificar espècies no extintes que han evolucionat de manera llenta i conserven traces dels seus antepassats més antics. Per a definir a una espècie baix este terme, té que existir un registre fòssil continu,[1][2] i l'espècie fòssil deu ser antiga en relació en l'época d'orige del clado existent. Els fòssils vivents solen ser de linajes pobres en espècies, pero açò no té que ser necessàriament el cas. Si ben el pla corporal d'un fòssil vivent seguix sent superficialment similar, mai és la mateixa espècie que els ancestros remots als que s'assembla, perque la deriva genètica canvia inevitablement la seua estructura cromosòmica.

Els fòssils vivents exhibixen equilibri puntuat (també cridat «braditelia» o evolució inusualment llenta) a lo llarc d'escales de temps geològicament llargues. La lliteratura popular pot afirmar erròneament que el «fòssil vivent» no ha experimentat cap evolució des d'un temps distant, pràcticament sense evolució molecular ni canvis morfològics. Les investigacions científiques han desacreditat repetidament tals afirmacions.[3][4][5] Este terme ha caigut en desús entre paleontòlecs i biòlecs evolutius.[6][2][1]


Els canvis superficials mínims dels fòssils vivents són declarats erròneament com una absència d'evolució, pero constituïxen eixemples de selecció estabilizadora, que és un procés evolutiu —i potser el procés dominant de l'evolució morfològica.[7]

Característiques

[editar | editar còdic]

Els «fòssils vius» tenen dos característiques principals, encara que alguns tenen una tercera:

  1. Són organismes vius que pertanyen a un tàxon que ha permaneixcut reconeixible en el registre fòssil durant un periodo de temps inusualment llarc.
  2. Mostren poca divergència morfològica, ya siga sobre els membres primerencs del linaje o entre les espècies existents.
  3. Solen tindre poca diversitat taxonómica.[8]

Els dos primers criteris són necessaris per a reconéixer l'estatus de fòssil vivent; alguns autors exigixen també el tercer, mentres que uns atres simplement ho senyalen com una traça freqüent.

Tals criteris no estan ben definits ni són clarament quantificables, pero els métodos moderns d'anàlisis de les dinàmiques evolutives poden documentar el ritme distintiu de l'equilibri puntuat.[9][10][11] Linajes que mostren equilibri puntuat en escales de temps molt curtes no es consideren fòssils vivents; lo que no està ben definit és l'escala de temps en la qual deu persistir la morfologia per a que tal linaje siga reconegut com un fòssil vivent.


El terme «fòssil vivent» sol ser molt malinterpretado, sobretot en mijos de comunicació populars, en els que a sovint s'utilisa sense sentit. En la lliteratura professional, l'expressió rara volta apareix i deu amprar-se en molta més precaució, encara que s'ha usat de forma inconsistente.[12][13]

Un eixemple de concepte que podria confondre's en el de «fòssil vivent» és el de «tàxon Lázaro», encara que no són equivalents. Un tàxon Lázaro (ya siga una sola espècie o un grup d'espècies relacionades) és un que reapareix sobtadament, ya siga en el registre fòssil o en la naturalea, com si el fòssil haguera «tornat a la vida».[14] En contrast en els «tàxons Lázaro», un fòssil vivent és, en la majoria dels sentits, una espècie o linaje que ha sofrit excepcionalment pocs canvis durant un llarc registre fòssil, donant l'impressió de que el tàxon existent s'ha mantingut idèntic a través de tot el periodo fòssil i modern. No obstant, per l'inevitabilitat matemàtica de la deriva genètica, l'ADN de l'espècie moderna és necessàriament diferent del del seu lluntà ancestro d'aspecte similar. És casi segur que no podrien reproduir-se de forma creuada, i no són la mateixa espècie.[15]

Aplicacions del terme

[editar | editar còdic]

És de notar el fet de que l'expressió «fòssil vivent» és un terme informal o casi coloquial, i no científic, puix un «fòssil vivent» no és una espècie exacta a la dels fòssilés. Pese a tot s'utilisa per a designar:

  • Animals o plantes dels que, fins al descobriment d'individus vius, solament es tenia constància de la seua existència pel registre fòssil, com els peixos celacantos (Latimeria chalumnae i Latimeria menadoensis) o la metasecuoya, un arbre descobert en 1943 en una remota vall de China.
  • Espècies vives aïllades supervivents de grups més amplis que varen florir fa millons d'anys i coneguts principalment pels seus fòssils, com, per eixemple, l'arbre ginkgo (Ginkgo biloba), o els tuátaras de Nova Zelanda (Sphenodon), únics representants actuals d'un orde de reptils, els esfenodontios, que varen abundar fa 200 millons d'anys. En el cas dels tuátaras, encara que s'ha demostrat que posseïxen la taxa d'evolució més baixa en comparació a qualsevol un atre lepidosaurio, no existix registre fòssil continu per a saber si dita espècie conserva les traces morfològiques dels seus antepassats del Mesozoico.[2]
Archiu:Ginkgo huttoni 1.jpg Archiu:Gingko-Blaetter.jpg
Note's la similitut entre els fòssils de fulls de Gingkoites huttoni, de 170 millons d'anys d'antiguetat,
i els fulls d'un Ginkgo biloba actual.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Nature.584(7821)
    403–409.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/s41586-020-2561-9.Consultat el 2021-01-01.
  2. 2,0 2,1 2,2 Nature.584(7821)
    351–352.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/d41586-020-02063-4.Consultat el 2021-01-01.
  3. BioEssays.35(4)
    332–338.ISSN 1521-1878.doi:10.1002/bies.201200145.
  4. (2013).PeerJ.1
    i62.doi:10.7717/peerj.62.
  5. Trends in Ecology & Evolution.29(12)
    655–663.ISSN 0169-5347.doi:10.1016/j.tree.2014.10.002.
  6. «10 Living Fossils».
  7. “The rate of evolution in mammals from the standpoint of the neutral expectation” . The American Naturalist 136 (6): 727–741. doi:10.1086/285128.
  8. Living Fossils, New York: Springer-Verlag.
  9. “Phylogenetic comparative analysis: A modeling approach for adaptive evolution” . The American Naturalist 164 (6): 683–695. doi:10.1086/426002. PMID 29641928.
  10. “Translating between microevolutionary process and macroevolutionary patterns: The correlation structure of interspecific data” . Evolution 50 (4): 1404–1417. doi:10.2307/2410878. PMID 28565714.
  11. “Early bursts of body size and shape evolution llaure rare in comparative data” (2010). Evolution 64 (8): 2385–2396. doi:10.1111/j.1558-5646.2010.01025.x. PMID 20455932.
  12. “Recent synchronous radiation of a living fossil” . Science 334 (6057): 796–799. doi:10.1126/science.1209926. PMID 22021670. Bibcode2011Sci...334..796N.
  13. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  14. “Laonastes and the "Lazarus effect" in recent mammals” . Science 311 (5766): 1456–1458. doi:10.1126/science.1124187. PMID 16527978. Bibcode2006Sci...311.1456D.
  15. Let's make living fossils extinct