Insectívor

Per a l'antic orde taxonómico de mamífers placentarios vore Insectivora.

Gose formiguer jagant, un mamífer mirmecófago

Es denomina insectívor o entomófago a qualsevol organisme depredador d'insectes.^[1]^[2]

Si ben els insectes són menuts el seu número total és tan gran que constituïxen una part molt considerable de la biomassa animal en tots els ambients terrestres.^[3]Plantilla:Rp En els pasturages de Queensland, per eixemple, normalment el pes total de les larves d'escarabats baixe la superfície de la terra és major que el del ganado que pasta sobre la superfície. ^{cita requerida} Per tant els insectes constituïxen un esclavó de gran importància en la cadena alimentària i eixerciten un paper fonamental en casi tots els ecosistemes terrestres.^[4]Plantilla:Rp

Molts animalés depenen dels insectes com a part fonamental de la seua dieta. També hi ha molts uns atres que, si be tenen una dieta més variada i per tant no són considerats insectívors, suplementan la seua dieta en forma significativa en proteïna animal provinent dels insectes, especialment durant l'época de la crío.

Alguns eixemples d'insectívors inclouen a moltes aus, com les oronetes, els papamoscas, els tiránidos i els parúlidos; mamífers com els #rat penat i orsos formiguers. També molts fardachos, granotes i peixos són insectívors. Pràcticament totes les aranyes són insectívores. Ademés hi ha numerosos insectes que són insectívors, com coccinélidos, avespes, mántidos, parots, etc.^[5]^[6]Plantilla:Rp

Si la dieta majoritària és a pur de formigues i termites l'animal rep el nom de mirmecófago.

[[Categoria:Comportaments alimentaris ]]

↑ Miller, George A.. . Princeton University. Consultat el 1 d'abril de 2010.
↑ (2005) The Insects: An Outline of Entomology, Malden: Blackwell Publishing, p. 455. ISBN 978-1-4051-1113-3.
↑ Capinera, John L. (Editor). (2008). Encyclopedia of Entomology, (2nd ed). Springer Reference. ISBN 1-4020-6242-7, ISBN 978-1-4020-6242-1. Ltd preview in Google Books. Accessed on 1 Apr 2010.
↑ Dudley, Robert (2002). «Flight and the Pterygote Insecta», The biomechanics of insect flight: form, function, evolution, Princeton University Press, pp. 3–35. ISBN 978-0-691-09491-5.
↑ Stetoff, Rebecca (2006). The Primat Order, Marshall Cavendish, pp. 92. ISBN 978-0-7614-1816-0.
↑ (1994) The Cambridge Encyclopedia of Human Evolution, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-32370-3.

[1] Miller, George A.. . Princeton University. Consultat el 1 d'abril de 2010.

[2] (2005) The Insects: An Outline of Entomology, Malden: Blackwell Publishing, p. 455. ISBN 978-1-4051-1113-3.

[3] Capinera, John L. (Editor). (2008). Encyclopedia of Entomology, (2nd ed). Springer Reference. ISBN 1-4020-6242-7, ISBN 978-1-4020-6242-1. Ltd preview in Google Books. Accessed on 1 Apr 2010.

[4] Dudley, Robert (2002). «Flight and the Pterygote Insecta», The biomechanics of insect flight: form, function, evolution, Princeton University Press, pp. 3–35. ISBN 978-0-691-09491-5.

[JonesMartinPilbeam-5] Stetoff, Rebecca (2006). The Primat Order, Marshall Cavendish, pp. 92. ISBN 978-0-7614-1816-0.

[6] (1994) The Cambridge Encyclopedia of Human Evolution, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-32370-3.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]