Bufonidae
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Els bufónidos (Bufonidae) són una família d'amfibis anurs en aproximadament 80 gèneros i 750 espècies actuals; és la família més numerosa d'amfibis. Esta família es caracterisa per tindre la pell seca i correosa, les pates curtes i grans protuberàncies que cobrixen les glándulas parotoides.[1][2]
Moltes de les seues espècies es coneixen en el nom comú de sapos ; no obstant, numeroses espècies pertanyents a atres famílies també són comunament denominats sapos. Açò és aixina perque les característiques que popularment s'utilisen per a distinguir a les granotes dels sapos no són les mateixes que s'utilisen en la classificació científica. Segons la cultura popular, es diferencien que les granotes tenen la pell plana i humida, mentres que els sapos tenen la pell asprosa i seca i són més caminadores que saltadors, d'ahí que les seues pates siguen més curtes.[3]
Biologia
Per lo general, les protuberàncies més grans de la pell d'un sapo són les que cobrixen les glándulas parotoides. Estes protuberàncies es denominen comunament barrugues, pero no estan relacionades en les barrugues patològiques, ya que són de tamany fix, estan presents en animals sans i no estan causades per una infecció.[2] És un mit que tocar sapos provoque barrugues.[2][4][5]
Els sapos es desplacen de les zones de no reproducció a les de reproducció d'estanys i llac. Bogert (1947) sugerix que la cridada dels sapos és la senyal més important per a tornar als estanys. Els sapos, com a molts amfibis, mostren fidelitat alloc de cria (filopatría). Els sapos americans retornen als seus estanys natals per a reproduir-se, per lo que és provable que troben germans quan busquen possibles parelles. Encara que és possible que existixquen eixemplars endogàmics dins d'una mateixa espècie, els germans rara volta es aparean.[6] Els sapos reconeixen i eviten aparearse en parents propencs. Les vocalisacions publicitàries dels mascles semblen servir com a senyals per a que les femelles reconeguen als seus parents.[7] El reconeiximent dels parents permet evitar l'endogàmia i la consegüent depressió endogàmica.[8]
Com tots els anurs, sofrixen una metamorfosis durant el seu desenroll. Comencen la seua vida com taperots en el seu cos similar a un peix, sense pates i respirant per mig de brànquias. Durant el seu metamorfosis, apareixen les pates, desapareix la coa i la respiració passa a ser pulmonar.[9][10]
Hàbitat
En el Regne Unit, els sapos comuns solen trepar als arbres per a amagar-se en buits o en caixes niu.[11]
Distribució
Els bufónidos es troben en tots els continents en excepció d'Austràlia, a on han segut introduïts, i la Antàrtida. Li'ls troba en qualsevol tipo d'hàbitat, llevat en les regions polars, subpolares i en les zones desérticas més àrides.[12]
Verí
El verí d'una espècie, Incilius alvarius, conté tant 5-PIXE-DMT com bufotenina, mentres que molts uns atres només contenen bufotenina.[13]
Taxonomia
Es reconeixen 591 espècies i 53 gèneros segons ASW:
| Gènero i autor | Nom comú | Espècies |
|---|---|---|
| Adenomus Cope, 1861 | 2 | |
| Altiphrynoides Dubois, 1987 | Sapos etiòpics | 2 |
| Amazophrynella Fouquet et al., 2012 | 7 | |
| Anaxyrus Tschudi, 1845 | 22 | |
| Ansonia Stoliczka, 1870 | Sapos de corrents | 29 |
| Atelopus Duméril & Bibron, 1841 | Sapos stubfoot | 96 |
| Barbarophryne Beukema et al., 2013 | 1 | |
| Blythophryne Chandramouli et al., 2016 | 1 | |
| Bufo Garsault, 1764 | Sapos | 17 |
| Bufoides Pillai & Yazdani, 1973 | Sapos de Mawblang | 1 |
| Bufotes Rafinesque, 1815 | 14 | |
| Capensibufo Grandison, 1980 | Sapos del Cap | 2 |
| Churamiti Channing & Stanley, 2002 | 1 | |
| Dendrophryniscus Jiménez de l'Espasa, 1871 | Sapos arborícolas | 10 |
| Didynamipus Andersson, 1903 | Sapos de quatre dits | 1 |
| Duttaphrynus Frost et al., 2006 | 27 | |
| Epidalea Cope, 1864 | Sapo corredor | 1 |
| Frostius Cannatella, 1986 | Sapos de Frost | 2 |
| Ghatophryne Biju et al., 2009 | 2 | |
| Incilius Cope, 1863 | 40 | |
| Ingerophrynus Frost et al., 2006 | 12 | |
| Kenyaphrynoides <smalliedtke et al., 2023 | Sapo volcànic del Mont Kènia | 1 |
| Laurentophryne Tihen, 1960 | Sapo arborícola de Parker | 1 |
| Leptophryne Fitzinger, 1843 | Sapos arborícolas indonesis | 2 |
| Melanophryniscus Gallardo, 1961 | Sapos suramericans de pancha roja | 29 |
| Mertensophryne Tihen, 1960 | Granotes hocicudas | 14 |
| Metaphryniscus Señaris, Ayarzagüena & Gorzula, 1994 | 1 | |
| Nannophryne Günther, 1870 | 4 | |
| Nectophryne Buchholz & Peters, 1875 | Sapos arborícolas africans | 2 |
| Nectophrynoides Noble, 1926 | Sapos de cojinete africans | 13 |
| Nimbaphrynoides Dubois, 1987 | Sapos de Nimba | 1 |
| Oreophrynella Boulenger, 1895 | Sapos de xara | 9 |
| Osornophryne Ruiz-Carranza & Hernández-Camacho, 1976 | Sapos rechonchos | 11 |
| Parapelophryne Fei, Ye & Jiang, 2003 | 1 | |
| Pedostibes Günther, 1876 | Sapos arborícolas asiàtics | 2 |
| Pelophryne Barbour, 1938 | Sapos de cap aplanada | 11 |
| Peltophryne Fitzinger, 1843 | 12 | |
| Phrynoidis Fitzinger, 1843 | 2 | |
| Poyntonophrynus Frost et al., 2006 | 10 | |
| Pseudobufo Tschudi, 1838 | Fals sapo | 1 |
| Rentapia Chan et al., 2016 | 3 | |
| Rhaebo Cope, 1862 | 13 | |
| Rhinella Fitzinger, 1826 | Sapos narigudos | 91 |
| Sabahphrynus Matsui, Yambun & Sudin, 2007 | 1 | |
| Schismaderma Smith, 1849 | Sapo roig africà | 1 |
| Sclerophrys Tschudi, 1838 | 45 | |
| Strauchbufo Fei, Ye & Jiang, 2012 | 1 | |
| Truebella Graybeal & Cannatella, 1995 | 2 | |
| Vandijkophrynus Frost et al., 2006 | 5 | |
| Werneria Poche, 1903 | Sapos de llengua curta | 6 |
| Wolterstorffina Mertens, 1939 | Sapos de Wolterstorff | 3 |
| Xanthophryne Biju et al., 2009 | 2 |
Ademés, s'inclouen en la família les següents espècies incertae sedis:
- Bufo arboreus Schneider, 1799
- Bufo hadramautinus Cherchi, 1963
- Bufo panamensis Daudin in Sonnini de Manoncourt & Latreille, 1801
- Bufo siamensis Schneider, 1799
- Granota marginata Linnaeus, 1758
- Sclerophrys capensis Tschudi, 1838
- 91-92. ISBN 0-12-178560-2.
Llista de famílies de sapos no bufónidos
Es poden trobar «sapos» no bufónidos en les famílies:[14]
- Bombinatoridae (sapos de pancha de fòc i sapos selváticos)
- Calyptocephallidae (sapos d'aigua en caixco i falsos sapos)
- Discoglossidae (sapos parteros)
- Myobatrachidae (sapos australians)
- Pelobatidae (sapo d'espuelas europeu)
- Rhinophrynidae (sapos de cau)
- Scaphiopodidae (sapos pata de pala)
- Microhylidae (sapos de boca estreta)
Representacions culturals
En la novela de Kenneth Grahame El vent en els sauces (1908), el Sr. Sapo és un personage còmic simpàtic i popular, encara que egoiste i narcissiste. El Sr. Sapo reapareix com a protagoniste en l'obra de teatre d'A. A. Milne Toad of Toad Hall (1929), basada en dit llibre.[15][16]
En la cultura chinenca, el Sapo dels Diners (o granota), Jin Chan, apareix com a amulet del feng shui per a la prosperitat.[17]
Atres usos del terme
El terme sapo també pot designar:
- En alguns països, es denomina d'esta forma als genitals externs de la dòna (vagina i vulva) de manera coloquial.
- En Colòmbia se li diu sapo a una persona entrometida.
- En Veneçuela a qui delata se li denomina sapo (en atres països equival a soplón o chismoso).
Vore també
Referències
- ↑ «Toad» (en en). The American Heritage Dictionary of the English Language. Houghton Mifflin Harcourt.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Toad» (en en). Encyclopedia Britannica.
- ↑ «Toad». Dictionary. com.
- ↑ «Error and Superstition in Biology» (en en). JSTOR. BIOS.
- ↑ «Anura: Bufonidae en Tabasco, Mèxic».Universitat Juárez Autònoma de Tabasco.
- ↑ «American Toad» (en en). Animal Diversity Web.
- ↑ «Kin recognition and incest avoidance in toads».Honeycutt RL.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Departament de Ciència Animal i dels Aliments.
- ↑ «El cicle de vida dels amfibis». Aquae Fundació.
- ↑ «Metamorfosis: canvi de forma durant el desenroll».
- ↑ «Common toads surprise biologists by climbing trees» (en en). New Scientist.
- ↑ «Taxonomia i distribució del sapo suramericà». Graellsia. Departament de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, Museu Nacional de Ciències Naturals.
- ↑ «Intoxicació en verí de sapo». Veterinària Dr. Brenes.
- ↑ «Anura, Taxonomic Serial No.: 173423» (en en). ITIS Report. Integrated Taxonomic Information System.
- ↑ «The Big Read Top 200» (en en). BBC.
- ↑ «100 Best Characters in Fiction Since 1900: From Book Magazine, March/April 2002» (en en). Talk of the Nation.
- ↑ «Feng Shui Money Frog» (en en). Feng shui.
Llectures complementàries
- «Molecular phylogeny and morphometric analyses reveal deep divergence between Amazònia and Atlantic Forest species of Dendrophryniscus».Molecular Phylogenetics and Evolution.62(3)
- 826–838.ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j. ympev.2011.11.023.
- Frost, D.R.. «Bufonidae » (en inglés). Amphibian Species of the World: an Online Reference. Version 6.2.. Nueva York, EE.UU.: Museo Americano de Historia Natural.
- «Around the world in 10 million years: biogeography of the nearly cosmopolitan true toads (Anura: Bufonidae)».Global Ecology and Biogeography.17(1)
- 72–83.ISSN 1466-8238.doi:10.1111/j.1466-8238.2007.00348. x.
- Stebbins, Robert (2003). Western Reptils & Amphibians, 3era edició, Houghton Mifflin Co.
- «Toad radiation reveals into-Índia dispersal as a source of endemism in the Western Ghats-Sri Lanka biodiversity hotspot».BMC Evolutionary Biology.9(1)
- 131.ISSN 1471-2148.doi:10.1186/1471-2148-9-131.
- Cogger, Harold G.; Zweifel, Richard G.; Kirshner, {{{nom3}}} (1998). Encyclopedia of reptils & amphibians, 2nd ed edició, Academic press. ISBN 978-0-12-178560-4.
- REDIRECCIÓ Plantilla:Control d'autoritats
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bufonidae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.