Anar al contingut

Mont Kènia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mont Kènia
Erro al crear miniatura:
El mont Kènia queda en les montanyes altes de Kènia, 150 km al nort-norest de Nairobi, just al norest de Nyeri.[1]

El mont Kènia és la montanya més alta de Kènia, i la segona més alta d'Àfrica (despuix del Kilimanjaro).[1] Els picos més alts de la montanya són Batian (5199 m), Nelion (5188 m) i Punta Lenana (4985 m). El mont Kènia està en el centre del país, just al sur del equador, al voltant de 150 km al nort-norest de la capital Nairobi.[1] El mont Kènia va donar el seu nom a la República de Kènia.

El mont Kènia és un estratovolcán creat aproximadament fa 3 millons d'anys despuix de l'obertura del Rift d'Àfrica Oriental.[2] Està inactiu, aïllat, i no forma part de cap cadena montanyosa o cordillera. La seua última erupció va ser entre uns 2,6 i 3,1 millons d'anys.

Va estar cobert per una capa de gèl durant mils d'anys. Açò ha donat com resultat unes ales molt erosionades i numeroses valls que radian del centre. Hi ha actualment 11 menuts glaciarés. Les ales cobertes de boscs són una important font d'aigua per a gran part de Kènia.[3]

Les seues ales comprenen huit biomas, des de la base fins al cim, en diferents tipos de vegetació a diferents altures.[4] Les ales inferiors estan cobertes per varis tipos de bosc. Moltes espècies són endèmiques del mont Kènia, com les lobelias, els senecios i el damán roquero.[5]

Parc nacional del Mont Kènia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Parc nacional del Mont Kènia.


Una superfície de 715 km 2 al voltant de la montanya es troba baix protecció ambiental conformant el Parc nacional del Mont Kènia,[6] creat en l'any 1949. Actualment el parc nacional està dins de la reserva forestal que la rodeja.[7] En abril de 1978 la zona va ser designada reserva de la biosfera per l'Unesco.[8] El parc nacional i la reserva forestal, combinades, es varen incloure en la llista dels llocs Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco en 1997.[9] .[9] El parc rep més de 15 000 visitants per any.[3]

El governe de Kènia va tindre quatre raons per a crear un parc nacional en el mont Kènia i les seues afores. Eren importants per al turisme, recurs essencial de l'economia nacional i local, per a conservar una zona de gran bellea paisagística, i conservar la biodiversitat dins del parc, aixina com la captació d'aigua per a la comarca veïna.[3]

Cultura local

[editar | editar còdic]
Archiu:Batian and Nelion in the background cropped. CAPS 7
Monte Kènia vist des de la distància. Els punts més alts són Batian (5.199 m) i Nelion (5.188 m).

Els principals grups ètnics que viuen al voltant del mont Kènia són els kĩkũiũ, els ameru, els embu i els masais. Tots ells veuen la montanya com un aspecte important de les seues cultures.

Els kĩkũiũ viuen en les ales meridionals i occidentals de la montanya. Són agricultors i fan us del molt fèrtil sol volcànic en les ales inferiors. En les creències tradicionals del poble kĩkũiũ, el ser suprem Ngai o Mwene Nyaga té la seua morada en el mont Kènia, a a on va ser quan va baixar del cel.[10][10] Creuen que la montanya és el tro de Ngai en la Terra. És el lloc en el que els kĩkũiũ, el pare de la tribu, solia trobar-se en deu.

Els embu viuen al surest del mont Kènia,[5] i creuen que la montanya és la llar de deu (la paraula meru per a deu és Ngai o Mwene Njeru. La montanya és sagrada, i construïxen les seues cases en les portes front a ella.

Els masái són seminómadas, i varen usar la terra al nort de la montanya per a que el seu ganado pastara. Creuen que els seus antepassats varen baixar de la montanya al començ dels temps. Els ameru ocupen la cara nort i est de la montanya. Generalment són agricultors i també mantenen ganado i ocupen lo que és la terra més fèrtil de Kènia. El deu Meru Murungu provenia dels cels.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Plantilla:Cita mapa
  2. Philippe Nonnotte. «Étude volcano-tectonique de la zone de divergence Nord-Tanzanienne (terminaison sud du rift kenyan) – Caractérisation pétrologique et géochimique du volcanisme récent (8 Ma – Actuel) et du manteau source – Contraintes de mise en plau thèse de doctorat de l'université de Bretagne occidentale, spécialité : géosciences marines».
  3. 3,0 3,1 3,2 Ambio.Royal Swedish Academy of Sciences.28(5)
    430–435.
  4. Resnick, Mike (1998). Kirinyaga: a fable of Utopia, Ballantine, p. 293. ISBN 0345417011.
  5. 5,0 5,1 Coe, Malcolm James (1967). The Ecology of the Alpine Zone of Mount Kenya, The Hague: Dr W. Junk.
  6. «World Heritage Nomination – IUCN Technical Evaluation Mount Kenya (Kenya)».
  7. Kenya Wildlife Service. «Mount Kenya National Park». Archivat des d'el original, el 25 de giner de 2010. Consultat el 30 de decembre de 2009.
  8. United Nations Environment Programme. «Protected Areas and World Heritage». Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2007. Consultat el 23 de febrer de 2008.
  9. 9,0 9,1 United Nations. «Mount Kenya National Park/Natural Forest». Archivat des d'el original, el 30 de decembre de 2006. Consultat el 23 de febrer de 2008.
  10. 10,0 10,1 Kenyatta, Jomo (1961). Facing Mount Kenya, Londres: Secker and Warburg.