Mont Kènia
El mont Kènia és la montanya més alta de Kènia, i la segona més alta d'Àfrica (despuix del Kilimanjaro).[1] Els picos més alts de la montanya són Batian (5199 m), Nelion (5188 m) i Punta Lenana (4985 m). El mont Kènia està en el centre del país, just al sur del equador, al voltant de 150 km al nort-norest de la capital Nairobi.[1] El mont Kènia va donar el seu nom a la República de Kènia.
El mont Kènia és un estratovolcán creat aproximadament fa 3 millons d'anys despuix de l'obertura del Rift d'Àfrica Oriental.[2] Està inactiu, aïllat, i no forma part de cap cadena montanyosa o cordillera. La seua última erupció va ser entre uns 2,6 i 3,1 millons d'anys.
Va estar cobert per una capa de gèl durant mils d'anys. Açò ha donat com resultat unes ales molt erosionades i numeroses valls que radian del centre. Hi ha actualment 11 menuts glaciarés. Les ales cobertes de boscs són una important font d'aigua per a gran part de Kènia.[3]
Les seues ales comprenen huit biomas, des de la base fins al cim, en diferents tipos de vegetació a diferents altures.[4] Les ales inferiors estan cobertes per varis tipos de bosc. Moltes espècies són endèmiques del mont Kènia, com les lobelias, els senecios i el damán roquero.[5]
Parc nacional del Mont Kènia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Parc nacional del Mont Kènia.
Una superfície de 715 km 2 al voltant de la montanya es troba baix protecció ambiental conformant el Parc nacional del Mont Kènia,[6] creat en l'any 1949. Actualment el parc nacional està dins de la reserva forestal que la rodeja.[7] En abril de 1978 la zona va ser designada reserva de la biosfera per l'Unesco.[8] El parc nacional i la reserva forestal, combinades, es varen incloure en la llista dels llocs Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco en 1997.[9]
.[9] El parc rep més de 15 000 visitants per any.[3]
El governe de Kènia va tindre quatre raons per a crear un parc nacional en el mont Kènia i les seues afores. Eren importants per al turisme, recurs essencial de l'economia nacional i local, per a conservar una zona de gran bellea paisagística, i conservar la biodiversitat dins del parc, aixina com la captació d'aigua per a la comarca veïna.[3]
Cultura local
[editar | editar còdic]Els principals grups ètnics que viuen al voltant del mont Kènia són els kĩkũiũ, els ameru, els embu i els masais. Tots ells veuen la montanya com un aspecte important de les seues cultures.
Els kĩkũiũ viuen en les ales meridionals i occidentals de la montanya. Són agricultors i fan us del molt fèrtil sol volcànic en les ales inferiors. En les creències tradicionals del poble kĩkũiũ, el ser suprem Ngai o Mwene Nyaga té la seua morada en el mont Kènia, a a on va ser quan va baixar del cel.[10][10] Creuen que la montanya és el tro de Ngai en la Terra. És el lloc en el que els kĩkũiũ, el pare de la tribu, solia trobar-se en deu.
Els embu viuen al surest del mont Kènia,[5] i creuen que la montanya és la llar de deu (la paraula meru per a deu és Ngai o Mwene Njeru. La montanya és sagrada, i construïxen les seues cases en les portes front a ella.
Els masái són seminómadas, i varen usar la terra al nort de la montanya per a que el seu ganado pastara. Creuen que els seus antepassats varen baixar de la montanya al començ dels temps. Els ameru ocupen la cara nort i est de la montanya. Generalment són agricultors i també mantenen ganado i ocupen lo que és la terra més fèrtil de Kènia. El deu Meru Murungu provenia dels cels.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Plantilla:Cita mapa
- ↑ Philippe Nonnotte. «Étude volcano-tectonique de la zone de divergence Nord-Tanzanienne (terminaison sud du rift kenyan) – Caractérisation pétrologique et géochimique du volcanisme récent (8 Ma – Actuel) et du manteau source – Contraintes de mise en plau thèse de doctorat de l'université de Bretagne occidentale, spécialité : géosciences marines».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Ambio.Royal Swedish Academy of Sciences.28(5)
- 430–435.
- ↑ Resnick, Mike (1998). Kirinyaga: a fable of Utopia, Ballantine, p. 293. ISBN 0345417011.
- ↑ 5,0 5,1 Coe, Malcolm James (1967). The Ecology of the Alpine Zone of Mount Kenya, The Hague: Dr W. Junk.
- ↑ «World Heritage Nomination – IUCN Technical Evaluation Mount Kenya (Kenya)».
- ↑ Kenya Wildlife Service. «Mount Kenya National Park». Archivat des d'el original, el 25 de giner de 2010. Consultat el 30 de decembre de 2009.
- ↑ United Nations Environment Programme. «Protected Areas and World Heritage». Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2007. Consultat el 23 de febrer de 2008.
- ↑ 9,0 9,1 United Nations. «Mount Kenya National Park/Natural Forest». Archivat des d'el original, el 30 de decembre de 2006. Consultat el 23 de febrer de 2008.
- ↑ 10,0 10,1 Kenyatta, Jomo (1961). Facing Mount Kenya, Londres: Secker and Warburg.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monte Kenia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.