Feng shui
Feng shui (en chino, 风水; pinyin, fēngshuǐ Archivo de audio "Zh-feng1shui3.ogg" no encontrado) és un antic sistema filosòfic chinenc d'orige taoísta basat en l'ocupació conscient i harmònica de l'espai, en la finalitat de conseguir d'est una influència positiva sobre les persones que ho ocupen. Els caràcters –vent i aigua– junts fan referència a "que fluïxca/deixar fluir"; des de l'antiguetat, es pensava que els paisages i les masses d'aigua dirigien el fluix del Qì universal –"energia còsmica"– a través de llocs i estructures.
El feng shui és part del cridat shenmiwenhua (神秘文化 - coneiximent misteriós) de la cultura chinenca, que tracta sobre coses misterioses, secretes i impossibles de vore. El seu territori d'acció se situa en la frontera de dos móns: el de la terra –denominat ken kai–, visible i físic, i el del cel –denominat yu kai–, desconegut, invisible i vibrátil.[1] Està considerada des d'una pseudociencia[2][3] i pseudoterapia[4][5] fins a «un compendio d'antigues superstició chinenques».[6]
Història
[editar | editar còdic]El feng shui és una forma de geomancia desenrollada en China.[7] Originalment era una forma de coneiximent que estudiava els canvis que ocorren en la naturalea, el clima i els astres. Els orígens del feng shui varien segons les fonts. Per un costat, pren la simbologia del I ching (o llibre dels canvis). Per un atre, incorpora els cinc elements (wu xing).
En el imperi chinenc, esta estètica era un assunt d'Estat i solament les construccions imperials i d'alguns nobles tenien accés a esta aplicació. Per eixa raó, li la cridava «aplicacions d'emperadors i reis». Inclús s'aplicava a l'emplaçament i orientació de les tombes (yin zhai, o vivenda dels morts). A partir de l'instauració de la república, el feng shui (junt en atres pràctiques tradicionals de la cultura chinenca); va ser pràcticament prohibit. Els centres actuals de difusió del feng shui no es troben en China, sino en Hong Kong, Taiwan i Malàsia. En l'última década de el XX ―en l'auge de la Nova era― el feng shui s'ha popularisat enormement i la seua pràctica i ensenyança s'ha estés per casi tot lo món de la mà d'autors com Lilian Too, William Spear, Roger Green.
Doctrina
[editar | editar còdic]El feng shui es basa en el chi, que seria alguna cosa com un "alé vital", el fluix del qual es voria modificat per la forma i disposició de l'espai, la orientació i els canvis temporals. Algunes escoles de feng shui posen l'émfasis en l'estudi de les formes: les montanyes, els rius, l'estructura de la vivenda o lloc de treball, la colocació del bany, cuina, habitació i el restant dels espais de la casa, etc. També s'utilisa un sistema derivat del Quadrat Màgic de el I-Ching per a calcular les "Estreles Voladoras", representades pel moviment cíclico del temps en relació en els emplaçaments. En l'actualitat, la tendència és considerar conjuntament la forma, l'orientació i el càlcul de les Estreles Voladoras, com es feya en l'antiguetat.
La forma de les montanyes o el paisage en general es descriu sobre la base dels cridats «guardians celestials»: el Dragó, el Tigre, la Tortuga, el Fénix i la Serp. Estos noms deriven d'antigues constelacions que dividien el cel en cinc sectors, com es representa en el Lö Hsu o Mapa del Riu Lo (que va aparéixer en el llom d'un Cavall mitològic en cap de Dragó) d'ahí l'adjectiu de «celestials». Els cinc guardians es disponen en forma de creu; la Tortuga arrere, el Fénix davant, el Dragó a l'esquerra, el Tigre a la dreta i la Serp en el Centre, que és el més important perque representa a qui es dirigix tot l'estudi.
La localisació ideal és aquella que tinga una Tortuga orientada cap al costat del que provenen els vents més intensos i l'aigua en el costat opost (Fénix); ya que el vent (feng) dispersa el chi mentres que l'aigua (shui) ho acumula. Ademés, el geomante deu trobar al Dragó, una figura mítica relacionada en el moviment de l'aigua i del vent (l'Esperit de l'emplaçament). La boira matinal, per eixemple, representa l'alé del Dragó: Allí a on tarda més en dispersar-se és a on es donen les condicions per a l'acumulació del chi. L'estudi es completa trobant les llínees anomenades «venes del Dragó» i certs punts especials sobre estes venes anomenats «el niu del Dragó».
Segons el Zang shu (‘llibre de les sepultures’), escrit per Guo Pu (276-324) durant la dinastia Jin,[8] l'energia chi es dispersa quan viaja a través del vent i termina a la trobada de l'aigua. Si este fluix de l'energia termina en l'aigua que conté el cos seria perfecte, perque tota eixa energia es queda en el nostre ser i du millor salut i felicitat.
Per un atre costat, el feng shui considera cuidadosadament les orientacions, ya que de cada punt cardinal emana una energia determinada. L'interpretació d'estes energies es basa primàriament en el símbol cridat ba-gua (huit trigramas).
Alguns edificis famosos creats conforme als principis del feng shui són, entre uns atres:
- El Zhong Hedian dins de la Gugong (o ‘ciutat prohibida’) en Pequín
- El Banc d'Hong Kong i
- El Banc de Shanghái.cita requerida
Yin i yang
[editar | editar còdic]L'idea del yin yang és fonamental per al feng shui, que és l'idea d'oposts sense oposició. Són complementaris i es necessiten mútuament per a existir. Els canvis constants d'interacció de yin i yang dona lloc a l'infinita varietat de patrons de la vida.[9] La següent taula subralla la necessitat bàsica de cada principi.
| Yin | Yang | Yin | Yang | |
|---|---|---|---|---|
| nort | sur | hivern | estiu | |
| terra | cel | matèria | esperit | |
| femení | masculí | negatiu | positiu | |
| obscuritat | llum | nit | dia | |
| fret | calor | humida | seca | |
| avall | dalt | baix | alt | |
| passiu | actiu | lluna | sol | |
| suau | asprós | dèbil | poderós |
El feng shui, com atres arts chinenques, té el seu fonament en el text I ching, o ‘llibre de les mutacions’. Es basa en l'interpretació dels trigramas o kuas. L'apany cridat ba gua o pakua (que en chinenc significa lliteralment ‘huit trigramas’) és el fonament de totes eixes escoles chinenques. Cada trigrama representa una série de correspondències: entre elles, una orientació, una part de la naturalea, una part del nostre cos, un membre de la família, etc. Les direccions del compàs (punts cardinals que senyala la brúixola)
s'associen als cinc elements mítics (aigua, fòc, fusta, metal i terra):
| Element | Metal | Metal | Fòc | Fusta | Fusta | Aigua | Terra | Terra |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| I Ching | Cel | Llac | Fòc | Vent | Tro | Aigua | Montanya | Terra |
| Direcció | Noroest | Oest | Sur | Surest | Este | Nort | Noreste | Suroest |
| Triagramas | ☰ | ☱ | ☲ | ☴ | ☳ | ☵ | ☶ | ☷ |
| Trigrama hanzi | 乾 | 兌 | 離 | 巽 | 震 | 坎 | 艮 | 坤 |
| Triagrama pinyin | qián | duì | lí | xùn | zhèn | kǎn | gèn | kūn |
Cada qi provinent de distint punt cardinal busca el seu opost per a trobar harmonia: el qi del sur busca el qi del nort per a equilibrar-se; de la mateixa manera que el qi oriental busca el qi occidental, i aixina successivament.
Alguns autors [¿quí?] sostenen que per a practicar el feng shui adequadament en l'hemisferi sur, el pakua deu invertir-se sobre el seu eix horisontal; és dir, que el noroest, nort i noreste passen a ser respectivament suroest, sur i surest. els mestres més importants del feng shui[¿quí?]no compartixen esta visió, que s'origina en el desconeiximent profunt dels fonaments de el "I-Ching", ya que el pakua que veem en la figura és solament un dels órdens possibles, cridat del Cel Posterior. Existix també un orde del Cel Anterior i toda una serie de correspondències i relacions entre els trigramas; i no és possible modificar un orde sense tindre en conte tots els demés. El secret està en comprendre l'estudi de les energies, que fluïxen en direcció este-oest i no sur-nort, ya que no es referix únicament a forces magnètiques. Per lo tant la postura majoritàriament acceptada és que el pakua té validea universal, independentment dels hemisferis.
Usos contemporàneus del feng shui
[editar | editar còdic]
Despuix de la visita de Richard Nixon a la República Popular China en 1972, les pràctiques de feng shui es varen tornar populars en els Estats Units. Els crítics advertixen que les afirmacions de validea científica han demostrat ser falses i que les pràctiques són pseudocientíficas. Uns atres sostenen que ha segut reinventat i comercialisat per empresaris de la Nova Era,[10] o estan preocupats de que gran part de la teoria tradicional s'haja perdut en la traducció, no se li haja donat la deguda consideració, haja segut mal vista o despreciada.[11]
No obstant, el feng shui ha trobat molts usos. Els ecólogos del paisage a sovint troben el feng shui tradicional un estudi interessant.[12] En molts casos, els únics pegats restants de bosc antic asiàtic són "boscs de feng shui,"[13] associats en el patrimoni cultural, la continuïtat històrica i la preservació de vàries espècies de flora i fauna.[14] Alguns investigadors interpreten la presència d'estos boscs com a indicadors de que els components "llars saludables,"[15] la sostenibilitat[16] i el mig ambient del feng shui tradicional no deuen ser fàcilment descartats.[14][17] Científics del mig ambient i arquitectes del paisage han investigat el feng shui tradicional i les seues metodologia.[18][19][20] Els arquitectes estudien el feng shui com una tradició arquitectònica asiàtica.[21][22][23][24][25] Els geógrafos han analisat les tècniques i métodos per a ajudar a localisar llocs històrics en Victoria, Columbia Britànica, Canadà,[26] i llocs arqueològics en el suroest d'Estats Units, concloent que els natius americans també consideraven l'astronomia i les característiques del paisage.[27]
Els creents ho utilisen en fins de curació, per a guiar els seus negocis o per a crear un ambient pacífic en les seues llars, encara que no hi ha evidència empírica de que siga efectiu.[28] En particular, utilisen el feng shui en el dormitori, a on es creu que una série de tècniques que involucren colors i disposició promouen la comoditat i un somi tranquil. Alguns usuaris del feng shui poden estar tractant d'obtindre una sensació de seguritat o control, per eixemple, en elegir números auspiciosos per als seus teléfons o ubicacions favorables per a les seues cases. La seua motivació és similar a les raons per les que algunes persones consulten als adivinos.[29][30]
En 2005, Hong Kong Disneyland va reconéixer el feng shui com una part important de la cultura chinenca en desplaçar la porta principal dotze graus en els seus plans de construcció. Açò va ser una de les accions sugerides pel planificador d'arquitectura i disseny de Walt Disney Imagineering, Wing Chao.[31] En el Polytechnic de Singapur i atres institucions, professionals com a ingeniers, arquitectes, agents de propietats i dissenyadors d'interiors, prenen cursos de feng shui i adivinación cada any, i varis d'ells es convertixen en consultors de feng shui a temps parcial o complet.[32]
Crítiques
[editar | editar còdic]El feng shui és àmpliament considerat una pseudociencia.[2][33][34][3] Per eixemple, James Randi descriu el feng shui com «una antiga forma d'engany»,[2] mentres que Skeptics senyala que és «un complet sinsentido, res més que antigues superstició chinenques», que l'evidència de la seua efectivitat es basa en anècdotes, i que carix d'un método verosímil d'acció.[6] Açò du a postures enfrontades entre diferents practicants del feng shui, que afirmen que es deu a variacions entre diferents escoles; mentres que analistes crítics consideren que es deu a que "el feng shui sempre s'ha basat en meres conjectura".[35] Uns atres com el Committee for Skeptical Inquiry de la revista Skeptical Inquiry definixen al feng shui com «una creència mística d'una harmonia còsmica».[36]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Roger Green: Feng Shui per a l'Hemisferi Sur i l'Hemisferi Nort (pág. 1), 2001.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Crítiques al feng shui segons James Randi.
- ↑ 3,0 3,1 Paul S. Ropp: Heritage of China: contemporary perspectives of Chinese civilization (pág. 264). University of Califòrnia.
- ↑ «[1]». Consultat el 13 de març de 2019.
- ↑ «[2]». Consultat el 13 de març de 2019. «Tècniques que es poden considerar pseudoterapia: Anàlisis somatoemocional, [... cristals de cuarzo...]»
- ↑ 6,0 6,1 Crítiques al feng shui
- Archivat el 12 de setembre de 2009 archivat en Wayback Machine. en el lloc web de Skeptics SA.
- ↑ «Definició de Feng Shui - Escola Yùyán®».
- ↑ Juwen Zhang: A translation of the ancient Chinese “The book of burial (Zang shu)” by Guo Pu (276-324)», en anglés.
- ↑ Craze, Richard: Practical feng shui. Londres: Anness Publishing, 1997.
- ↑ Johnson, 1997.
- ↑ Vierra, 1997.
- ↑ Whang, 2006.
- ↑ Chen Bixia, 2008.
- ↑ 14,0 14,1 Marafa, 2003.
- ↑ Chen Qigao, 1997.
- ↑ Siu‐Yiu Lau at al., 2005.
- ↑ Zhuang, 1997.
- ↑ Chen y Nakama, 2004.
- ↑ Xu Jun, 2003.
- ↑ Lu Hui-Chen, 2002.
- ↑ «cửa hàng chuyên bán đá phong thủi».
- ↑ Park et al., 1996.
- ↑ Xu Ping, 1998.
- ↑ Hwangbo, 2002.
- ↑ Lu et al., 2000.
- ↑ Lai, 1974.
- ↑ Xu Ping, 1997.
- ↑ Emmons, 1992, p. 48.
- ↑ Zhang, 2020.
- ↑ Tsang, 2013.
- ↑ NYClaves, 2005.
- ↑ Asiaone, 2009.
- ↑ Michael Shermer: The skeptic encyclopedia of pseudoscience (pág. 108).
- ↑ Jonathan C. Smith: Pseudoscience and extraordinary claims of the paranormal (pág. 274).
- ↑ Edwin Joshua Dukes: The encyclopædia of religion and ethics (pág. 834). Edimburc: T & T Clark, 1971.
- ↑ Monty Vierra. Harried by "Hellions" in Taiwan. Sceptical Briefs newsletter, març de 1997.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Feng shui» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.