Queratina

Erro al crear miniatura:

Estructura representativa de la queratina, representada per dos cadenes polipeptídicas i indicant alguns tipos d'aminoàcits que participen en enllaços intra i intermoleculars.

La queratina (del grec κερατίνη, córneo) és una proteïna en estructura fibrosa, molt rica en sofre, que constituïx el component principal que formen les capes més externes de la epidermis dels vertebrats i d'uns atres òrguens derivats del ectodermo, faneras com el pèl, ungles, plomes, banyes, ranfotecas i piteus. Una de les biomoléculas la durea de les quals s'aproxima a la de la queratina és la quitina, en la qual no cal confondre's, en ser esta última un polisacàrit.

Queratina - Image de microscopi de fluorescència.

Tipos i composició

Les queratina es classifiquen en dos famílies, en funció de l'abundància de la seua proporció en estructures de tipo hèlices-α o làmines-β:

Queratina-α

La alfa-queratina presenta en les seues cadenes d'aminoàcits residus (monòmers) de cisteína, els quals constituïxen ponts disulfuro, lo que es denomina grup cistina. Els ponts disulfuro proporcionen la rigidea i resistència a la queratina alfa. Aixina, existix major cantitat d'enllaços cistina (disulfuro) en regions estructurals de les banyes d'un animal i en les ungles o en el pèl. La queratina alfa es troba en pèls, banyes, ungles, i faneras.

Queratina-β

La beta-queratina no presenta cisteína, o ho fa en molt baixa proporció, per lo tant conté pocs entrecreuats intermacromoleculares a través de ponts disulfuro (cistina). No obstant la queratina de tipo beta, presenta major proporció de plegament de forma làmina-β. L'alta cohesió donada pel gran número d'associacions per ponts d'hidrogen de les làmines-β, fa que la presència de queratina-β resulte en materials de gran resistència tals com la seda d'aranya. Les queratina-α poden presentar també làmines-β, encara que en menor proporció que les queratina-β. Aixina mateix, les queratina-β presenten també hèlices-α. Açò fa que esta classificació de les queratina siga controvertida.

Funció estructural

La queratina és una proteïna en una estructura secundària. És dir, la cadena macromolecular en certa estructura primària (o seqüència), es plega sobre sí mateixa, adquirint tres dimensions. Esta estructura pot ser de tipo helicoide, cridant-se aixina proteïna α-hèliç o de forma laminar o làmina-β. Les interaccions intermoleculars de tipo ponts d'hidrogen, forces hidrofòbiques, o enllaços salino, com els daus entre els aminoàcits àcit glutámico i lisina, mantenen units els aminoàcits de distints bri o segments macromoleculares de la proteïna. La capacitat de transferència de càrrega a través dels enllaços intermoleculars fa de les queratina uns bons biomaterials estructurals, en bones propietats mecàniques.

La queratina del cabell

Erro al crear miniatura:

Processe de queratina en el cabell

La queratina del cabell es classifica dins de les proteïnes fibrosas; les seues característiques són cadenes llargues d'estructura secundària, insolubles en aigua, i solucions de baixa salinitat sent per això idònees per a realisar funcions esquelètiques i de gran resistència física en funcions estructurals.

El pèl està construït per macrofibrillas de queratina empaquetades per fòra; estes estan formades per microfibrillas, que es retuercen en un arrollamiento cap a l'esquerra. Les interaccions entre els bri es produïxen a través de ponts disulfuro. La queratina del pèl presenta alta proporció d'alfa queratina, existint la possibilitat de transformar-la en beta queratina si, per eixemple, apliquem calor més humitat. El pèl pot inclús duplicar la seua llongitut. Açò succeïx perque es trenquen els ponts d'hidrogen de l'hèliç i les cadenes polipeptídicas adopten una conformació estesa, en el que la voluminosidad dels grups laterals -R, fa que la conformació -beta siga inestable, i per lo tant al poc temps s'adopte de nou la conformació en hèliç, en lo que el pèl recupera la seua llongitut original. És incorrecte dir que el pèl està format per cèles, només es troba queratina rica en sofre i una matriu amorfa que manté a les microfibrillas empaquetades per fòra en la forma que alguna volta va tindre la cèla que les va sintetisar; el folícul piloso és el que posseïx cèlules actives que s'encarreguen de sintetisar els elements anteriors. La cutícula, formada per cèlules compostes de queratina, és la responsable de protegir l'interior del cabell, al mateix temps que influïx en la seua lluentor i color. Són varis els factors que incidixen en la seua bona calitat: els tractaments mecànics (mal espalmat, etc.), les condicions migambientals (contaminació, etc.), provoquen la seua deterioració i menció especial als treballs químics (desrizado, etc.); estos provoquen que la cutícula s'unfle i òbriga, alguna cosa que, en l'us continu modifica l'estructura del cabell, convertint-ho en sec, fràgil, poroso i fins a trencadiç.

Tractaments en queratina

Es creu que els tractaments en queratina s'utilisen per a alisar el cabell. I, encara que en certa part sí ajuda a que es veja una miqueta més pla, la seua funció principal és reparar la fibra capilar, llevar l'encrespat del cabell i aportar lluentor i vitalitat. Tot açò fa que el cabell es veja hidratado i uniforme. El tractament de queratina brasilera agrega aminoàcits de la queratina a la fibra de proteïna en el nostre cabell. Aixina, s'utilisa un reactiu reticulante per a pegar els aminoàcits afegits als bri de queratina en el cabell. Després d'açò, el cabell s'estira i es calfa en una plancha. Les crítiques d'està tècnica apunten a que utilisa el formol com un dels reactius reticulantes, i este es considera un carcinógeno quan s'inhala. El formol és un endurit per naturalea i s'instala com a cutícula.

Vore també

• Faneras
• Proteólisis
• Sistema integumentario

Enllaços externs

Queratina en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..