Espiràcul
Un espiràcul (del llatí spiraculum, 'respirader') és un orifici extern en el que conten alguns animals, generalment associat al sistema respiratori.[1]
Vertebrats
Peixos
L'espiràcul és un chicotet orifici o obertura branquial vestigial, immediatament anterior al cartílec hiomandibular, d'alguns peixos. En els primitius agnatos (peixos sense mandíbula), la primera obertura de les brànquies immediatament darrere de la boca és essencialment similar a l'obertura branquial. L'espiràcul es troba encara en tots els peixos cartilaginosos (llevat carcarrínidos, esfírnidos i quimeriformes), i en alguns peixos òsseus primitius (celacantos, esturiones, peixos espátula i bichires). També té esta consideració una muesca ótica en el cràneu dels laberintodontos extints, i es creu que pot estar associat en l'obertura de l'oït d'amniotas i anurs.[2]
Cetáceos
- Artícul principal → Espiràcul (cetáceos).
En el cas dels cetáceos, l'espiràcul o aventador correspon als orificis que es troben en la part superior del cap.
A pesar de la seua adaptació a l'aigua, de la mateixa manera que tots els mamífers necessiten respirar aire i per a això deuen emergir periòdicament. Els seus espiràculs, o fosses nassals, se situen en la part superior del cràneu. Els odontocetos, o ballenes dentadas, solament tenen un, mentres que els misticetos, o ballenes barbadas, disponen de dos.[3]
Quan ixen a la superfície i expulsen vapor d'aigua dels pulmons, este es condensa i sorgix una chorrada o sortidor clarament visible; en el cas dels misticetos, els seus espiràculs dobles són clavills llongitudinals que convergixen cap a davant i s'eixamplen posteriorment, lo que fa que el seu sortidor tinga forma de V. Estan rodejats per una cresta carnosa que manté l'aigua alluntada mentres la ballena respira en la superfície. El tabic nassal que separa els espiràculs dispon de dos obturadores units al tabic, que permet tancar-los per a evitar que els entre aigua mentres l'animal està sumergit.[3]
Artròpodes
- Artícul principal → Espiràcul (artròpode).
Insectes, miriàpodes i alguns aràcnits tenen espiràculs en els laterals dels segments toràcics i abdominals a través dels quals el sistema respiratori traqueal es conecta en l'exterior.[1][4][5] En el sistema respiratori dels insectes, els tubos traqueals entreguen oxigen directament en els teixits dels animals. Els espiràculs es poden obrir i tancar de manera eficient per a reduir la pèrdua d'aigua; per a obrir-los contrauen els músculs que rodegen l'espiràcul i per a tancar-los, el múscul es relaixa. El múscul més propenc és controlat pel sistema nerviós central, pero també pot reaccionar a estímuls químics localisats. Varis insectes aquàtics tenen métodos similars o alternatius de tancament per a evitar que l'aigua entre en la tráquea. El moment i la duració del tancament dels espiràculs poden afectar les taxes respiratòries de l'organisme.[6] Els espiràculs també poden estar rodejats per pèls per a disminuir el moviment d'aire entorn a l'obertura, i aixina minimisar la pèrdua d'aigua.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 (2003) Lawrence, E. (ed.). Diccionari Akal de térmens biològics, Akal Edicions, p. 227. ISBN 84-460-1582-X.
- ↑ Romer, A. S. (1970). The Vertebrate Body, 4.ª edició, Filadèlfia: W. B. Saunders.
- ↑ 3,0 3,1 Tinker, Spencer W. (1988). Whales of the World, Brill Archive, p. 66. ISBN 978-0-935848-47-2.
- ↑ Solomon, Eldra, Lindo Berg, Diana Martin (2002). Biology, Brooks/Cole Thomson Learning. ISBN 0534391753.
- ↑ Charles D. Dondale i James H. Redner (2003). The Orb-weaving Spiders of Canada and Alaska: Araneae:Uloboridae, Tetragnathidae, Araneidae, Theridiosomatidae, NRC Research Press, p. 47. ISBN 0660188988.
- ↑ (2005) Environmental Physiology of Animals, Blackwell Publishing, pp. 171-172.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espiráculo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.